CAMÍ DELS BONS HOMES (MONTSEGUR-COMUS-ORGEIX) 08/09-11-2008

Sortim de Centelles pels vols de les sis i arribem a Ax les
Thèrmes cap a les nou. Després d'esmorzar uns "croissants",anem cap a l'estació de tren on hem quedat amb els taxis. Arriben tard i per tant són les dotze tocades quan ens plantem al peu del Castell de Montsegur. Pugem cap a dalt fent algunes parades per poder enregistrar imatges per a la "peli" que duiem de cap. Fa un dia preciós i tant les muntanyes com els boscos tenen una llum i uns colors especials. Tardor cent per cent. Després d'una bona estona, baixem cap al poble i comencem la caminada del dia que ens ha de dur cap a Comus. De primer passem pel costat d'uns horts i d'un terreny municipal per acampar molt ben acondicionat. Travessem uns camps i pugem cap al Coll de Liam. Ens endinsem per una fageda molt despullada ja, on a més hi ha molts altres arbres preciosos. Mengem una miqueta i anem perdent alçada pel costat d'un torrent, per un camí molt enfangat i relliscós. El bosc continua envoltant-nos. Arribem a Pelail, que són quatre casetes en una cruïlla. Tombem a la dreta i poc després d'una area de picnic, s'acaba la carretereta i comencen les Gorges de la Frau. Unes parets altíssimes ens envolten i l'espectacle de les roques gastades per l'aigua val la pena. Curiosament però, no baixa gens d'aigua. Potser es reserva per a les fortes torrentades. La tarda es va acabant i sortim de l'engorjat. Agafem una pista que després d'uns tres quilòmetres ens deixa a Comus. Ens espera un sopar deliciós i una tenda mongola d'allò més original i escaient, amb una estufa de llenya al mig. El fred és ben viu.
L'endemà després d'esmorzar ens acomiadem de la noia de la Gite d'etape i enfilem cap Prades. Passem per alguns prats on les vaques pasturen per sobre del gebre. El poble no és gaire gran i a la sortida un gran creu de ferro presideix l'entorn. Tornem a pujar una miqueta i arribem a Montaillou. Anem a veure aigua a la font. El sol comença a escalfar. Passem per dalt del poble i deixem el trencant que mena al Castell, per començar la llarga pujada fins al Coll de Balaguès. De primer passem pels boscos i prats i després trobem uns grans lloms pelats plens de neu. Quan arribem a dalt l'esforç val la pena: veiem Camurac i el Pays d'Olmes cap al Nord i tot el Pirineu ben nevat al Sud. Identifiquem alguns cims i anem fent més reportatge dels càtars. Ja som més enllà del migdia i cal espavilar-se. Baixem una bona tirada i trobem una cabana de pastors en un indret assoleiat on decidim dinar. Un cop hem recarregat, fem una de les darreres pujades fins al Coll de Pierre Blanche. A la nostra dreta veiem el refugi de Chioula. Un tros més enllà comencem a baixar definitivament. Deixem enrera la neu i les fulles passen a ser la nostra catifa. Comencem a veure Ax a sota nostre i pensem que ho tenim aprop. De tota manera el cansament ens comença a passar factura i arribar fins a Sorgeat se'ns fa llarg. Un cop allà veiem que és tard i decidim agafar un camí marcat que baixa cap a Ax. Passem per Ignaux i anem baixant de dret al mateix temps que es fa fosc. Un altre cop el negre ens atrapa irremissiblement. Quan arribem a Ax estem contents. Han estat un parell de dies fantàstics. Prenem una cerveseta i agafem els cotxes tot seguit,doncs encara ens queda un bon tros de viatge. Cal que digui que erem vuit persones i una nena de cinc anys que amb el seu ànim i bon humor ens ha fet passar unes estones inolvidables! Felicitats! I ara a preparar la propera. Fins aviat!





















Comentaris

Joan Castellví ha dit…
Veig que encara et baralles una mica amb les fotografies, que vols posar-les aquí i et surten allà.
Molt Xulo!!, m'he quedat amb les ganes de veure la tenda mongola, però els Pirineus nevats i la catifa de fulles digna de la tardor són impresionants. Felicitats a tots i molt especialment a la més petita de tots!! Enhorabona Bruna!!
Anna Prat ha dit…
Jo vull agrair a la Mariona que ens acompanés a la Bruna i a mi durant la tota la primera jornada. Així vam aconseguir que el negre només ens agafés un parell de quilòmetres abans d'arribar a Comús.
Moltes gràcies Mariona!!!
Josep Mª ha dit…
Felicitats Agustí, una crònica molt descriptiva, llegint-la m'ha semblat que tornava set dies enrera i que tornava a començar la travessa....
Va ser guapissim !!!
Roger ha dit…
No cal dir que la filmació de la peli sobre els càtars ha estat un gran alicient pel cap de setmana, hem tingut uns moments espectaculars de llum a primera hora del matí amb la gebrada, i els dies una mica enterenyinats han donat una llum una mica tamissada que poden donar un resultat espectacular.
Transparente ha dit…
Va ser impressionant... contrats de paissatges i colors desde l'inici a la fi.
Brava la bruna! i realment divertit la combinació de filmació-excursió.
Felicitats per la crònica, i queda pendent que es pengi la foto de grup davant la tenda mongola.... esque es va fer amb totes les càmeres menys amb la meva! :)
mariona ha dit…
Primer de tot, em va agradar molt fer la sortida amb la filmació "especial" amb prottagonistes, col.laboradors, cronistes i els extres que ens ho miràvem i el Roger que feia la filmació del "making off" de les dues etapes del camí dels bons homes. El temps ens va acompanyar i la gîte amb tenda mongola va ser molt encertada. Segon, haig de felicitar a la Bruna perquè el mèrit el té per sí mateixa i lo bé que es va portar. Espero que puguem anar fent més etapes i disfrutant-les tants com sigui possible!!!!!
Agustí ha dit…
He penjat la foto de grup que vaig fer. Tot i que no em va quedar bé, serveix per donar fe dels que erem allà.
Transparente ha dit…
moltes gracies Agustí!
i com deieu a anar pensant en l'organització de les següents etapes, si es que no ho esteu fent ja.

petons desde terres barcelonines.