EXCURSIÓ AL CASTANYER D'EN CUC







Un cop ja han passat unes quantes inclemècies meterològiques, per fi tenim un dia tranquil per poder fer una sortida amb els nens. Hem anat a veure un castanyer centenari que hi ha en un bosc del massís del Montseny aprop de Cànoves. Hem començat la caminada a sota de l'embassament de Vallforners. Hi ha una fort pendent fins que arribem a dalt del pantà. Després anem planejant fins a la raconada. Fa un dia clar i fred. Podem sentir el torrent al fons del cingle. Tornem a enfilar una bona pujada al costat del riuet. L'hem de travessar un parell o tres de cops. Ens trobem molts ciclistes que pugen i alguns que baixen, i com baixa segons qui. Durant tot aquest tram anem pel lloc més amagat del sol i el fred es nota de valent. A poc a poc, el dia es va aixecant i ens plantem davant del vell castanyer quan el sol ja comença a escalfar-nos una mica. Decidim esmorzar i els nens també ho aprofiten per jugar: no passa cada dia que a més d'un. Ens trobem en un lloc força concorregut i en poca estona hi han passat moltes persones. Després d'haver agafat forces seguimpuguis entrar dins d'un arbre, que fins i tot ha servit de casa amunt fins a la casa del bosc, on hi ha una vista magnifica de la vall. Tornem a desfer un tros del camí i agafem un trencant per agafar el camí que ens du fins a la casa de Can Cuc. Després d'anar una bona estona per aquest camí ombrívol, arribem a la casa, que està gairebé acabada de restaurar. Sembla que hi volen fer un hotel. Hem anat veient durant tot el trajecte alguns castanyers morts o molt afectats per una malaltia que ara no recordo. Són fàcils de distingir enmig del bosc d'alzines. També podem veure dalt de la carena el cim del Sui. Ens hem acostat a l'ermita de St. Salvador on decidim que és un bon lloc per dinar. Precisament en aquest moment els núvols decideixen fer-nos una mica d'ombra i recordem que és l'hivern. Quan ja sembla que estem tots reagrupats, ens adonem que hi ha algú, que anava més endarrerit, i que ha probablement ha tirat avall o ha passat de llarg. Els anem a buscar i per sort els veiem camí enllà i la cosa no passa d'aquí. Potser haurem de prendre nota i procurar que no torni a passar. Poca estona després ja ens trobem tots al davant de la capella i després de la foto de grup, encarem el camí de tornada cap al punt d'inici. Ara també recordo que hem pogut veure el mar ( sempre fa una il.lusió especial veure molt enllà), hi havia un vaixell molt gran! La forta baixada ens du de nou al costat de la presa de Vallforners i d'allà als cotxes en un moment. Després de fer-la petar un ratet, decidim que ja és hora de tornar cap a casa. Ha estat una bona caminada! I sobretot haig de dir que els més petits ja comencen a anar per davant dels grans. Fins a la propera, que si no falla res serà el cap de setmana del 21 i 22 de febrer per anar a Núria. La reunió la farem el dijous 19 a les 10 del vespre

Comentaris

Joan Castellví ha dit…
Molt bé Agustí. Felicitats a aquests petits. En especial a la Laia que va caminar molt, molt i molt. Nosaltres vam arribar tant cansats que al veure que l'Ona i en Bernat dormien darrere del cotxe vam fer la becaineta al cotxe. Quin panorama, el cotxe al parquing i els quatre dormint a dins!!

fins la propera!
Jordi Umbría ha dit…
Va ser una bona caminada. Em feia por el desnivell i, certament, els excursionistes més jovenets comencen a anar com coets... a estones... Que bé!
Tot i haver-hi algunes baixes, que vam trobar a faltar, erem una colla que feia força "patxoca". Per cert! Al final, el cel perquè és blau?... i una altra cosa: quan acaben les rebaixes de "forros" al Decathlon, Joan?

Fins ara!
Joan Castellví ha dit…
Jordi, al final el decathlon de Vic està arrassat i no hi vaig veure els forros que havíem dit, només queden de cremellera fins al pit i la volíem fin a baix, així és que si voleu amb cremellera fins al pit es poden comprar els taronja o vermells i portar a brodar que ja estan a punt de començar.
ja direu!
Anònim ha dit…
Una sortida maca la del castanyer. Cal que motivem la canalla amb caminades com aquesta. Llàstima que anavem al contrari que el sol!
Ens veiem dijous i aviat cap a Núria falta gent!