PIC DEL NÉRASSOL AMB ESQUÍS

Per fi hem pujat al NÉRASSOL!!!
Si companys, cada any surt el cim del Nérassol en el programa de sortides d'hivern del centre, un any perquè no hi havia neu, un altre perquè fèia mal temps, l'haviem tingut d'anar ajornant.

Enguany s'ha tornat a programar pel dia 14 de març, per tant ja ens veus el divendres a la nit anar fins a L'Hospitalet per l'endemà poder fer l'excursió amb esquis de muntanya.
Sortim el dissabte al mati a primera hora amb un dia esplèndid, ens separa poc tros desde on tenim els cotxes fins que ens podem posar els esquis als peus, comencem una pujada una mica dreta... per ser els primers metres. Una llarga tuberia d'aigua a pressió que nodreix la central elèctrica de l'Hospitalet ens marca el camí a seguir, tot remuntant el fort pendent cap a l'entrada de la vall de Sisca.
En arribar al punt on s'ajunta el camí de la Vall de Sisca amb el de la Vall de Baderques deixem la canonada per seguir el curs del riu, passant per algun tram una mica delicat, on en Pere ens dona instruccions per fer les "voltes maries".




Al final la vall s'eixampla i es fa planera, fins arribar a la cabana de la Bessine.
Aquí algunes ja estàvem cansades, ja començàvem a fer el ronso i a plantejar-nos començar a tirar avall, però deurien ser els garranyips que vem picar els que ens van donar energia, i ens vem animar a continuar... al menys fins el coll.
L'estany de Sisca està completament tapat per la neu, l'ample cercle queda tancat per el pic de la Cabaneta, Siscaró i Ascobés.


De la cabana comencem a pujar, ens allunyem del fons de la vall, on queda l'estany i entrem a l'ampla coma que baixa del port de Sisca que guanyarem amb zigues-zagues i voltes Maria.


Hem arribat a la Portella de Sisca, sols ens queda un últim esforç per arribar a dalt el cim. Bufff !!! i fem l'últim esforç.
La vista s'ho val !!! està tot com un mató!!!
Son les tres de la tarda, però no passa res el dia es fantàstic i anem bé d'horari.....


Ara ens queda una super pala per baixar. En Pere amb un tres i no res ja el veiem al final de la pala els altres ens ho comencem a mirar, però ara un, ara l'altre ens hi anem llençant , quin remei !!!.
Encara que sembli que no pugui ser, la Tere perd un esqui, li ha quedat ensorrat a la neu i no el trobem. Amb tot , tant que semblava que teníem temps de sobres, entre el llarg de la baixada i el que ens costava baixa amb el cansanci i tot plegat, se'ns fa de nit, ens tenim que treure els esquis i començar a caminar, a sobre amb tanta mala sort que sols portàvem tres frontals entre els deu que anàvem.
Telefonem a l'Anna i la Bruna que s'havien quedat a les autocaravanes que no pateixin, que una hora o altre arribarem.
Son les deu de la nit que trepitgem altre cop l'asfalt de la carretera que ens indica que finalment hem arribat !!!!!

Comentaris

Agustí ha dit…
Moltes felicitats! Es cert que ja feia molt temps que sempre sortia aquest cim a les converses i es programava a les activitats, i ara per fi ja l'heu fet! M'heu de fer cinc cèntims del que és "fer voltes Maries", eh? Ja em penso que la cosa va d'esqui però...En fi, una excursió fantàsica, unes fotos molt maques i ganes de tornar-hi,oi? Fins aviat!
Joan Castellví ha dit…
Excel·lent crònica, felicitats per la fita conseguida i tant buscada!!
M'he quedat intrigat..., On carai es va fotre l'esquí de la Tere? Després de carregar-lo de pujada, el va perdre a la baixada?? Quina ràbia!!
Fotos magnífiques, gràcies per deixar-nos disfrutar d'aquesta sortida, encara que sigui desde davant l'ordinador.