EXCURSIÓ AL PLÀ DE BUSA 19-04-2009
Hola a tothom! Abans de fer-vos cinc cèntims de l'excursió del diumenge, vull demanar-vos disculpes pel retard, però la veritat és que no he tingut temps. Ja hi ha algú que s'impacienta, doncs endavant amb la crònica:
Aquesta vegada la convocatòria era pels matiners: les set del matí! Com sempre ens trobem al lloc habitual de les sortides del Centre i cap a Solsona falta gent. El dia s'ha llevat clar i malgrat les previsions de pluja cap al migdia, fem el viatge sense entrebancs ni res que faci pensar en una remullada. Abans d'arribar a Solsona, agafem la carretera que va a Berga i després d'uns quants revolts, enfilem a mà esquerra amunt cap al Plà de Busa. Un cop a dalt, només arribar deixem els cotxes i comencem caminar cap a l'ermita de St. Cristòfol. Tenim al davant les muntanyes del Port del Comte, la serra d'Ensija i el Pedraforca, totes ben nevades.
Quan ja som un troç enllà, els nens troben un tap de roda i en Jordi, el recull i com que n'hi falta un, pensa que potser el podrà aprofitar. En un tres i no res ja som a St. Cristòfol.
La mainada volen veure que hi ha a dins.....
Reprenem el camí i ho encarem cap a la presó. Al cap d'una estoneta, després d'anar passant per un bosc no gaire alt i molt ple de boixos, arribem al mirador de Tresserres. D'allà estant el paisatge és fantàstic: A sota nostre tenim St. Llorenç de Morunys i l'embassament de la Llosa del Cavall i més al fons veiem el Santuari de Lord. Al darrera tenim unes muntanyes precioses! Aqui coincidim amb més d'un grup. Tothom vol fer-se la foto de rigor!
Tornem pel mateix camí observant abans de marxar d'allà, les impresionants parets tallades de dalt a baix i l'enorme esboranc que hi ha al mig.
I bé, jo arribats fins aquí, passo el relleu a qui vulgui donar una pincellada de la resta de l'excursió, donat que aquest dia vàrem haver de marxar abans. Moltes gràcies a tothom i m'han quedat moltes ganes de tornar-hi! Fins aviat!
Aquesta vegada la convocatòria era pels matiners: les set del matí! Com sempre ens trobem al lloc habitual de les sortides del Centre i cap a Solsona falta gent. El dia s'ha llevat clar i malgrat les previsions de pluja cap al migdia, fem el viatge sense entrebancs ni res que faci pensar en una remullada. Abans d'arribar a Solsona, agafem la carretera que va a Berga i després d'uns quants revolts, enfilem a mà esquerra amunt cap al Plà de Busa. Un cop a dalt, només arribar deixem els cotxes i comencem caminar cap a l'ermita de St. Cristòfol. Tenim al davant les muntanyes del Port del Comte, la serra d'Ensija i el Pedraforca, totes ben nevades.
Abans de començar però, ja hi ha algú que agafa forces amb la bota!
Quan ja som un troç enllà, els nens troben un tap de roda i en Jordi, el recull i com que n'hi falta un, pensa que potser el podrà aprofitar. En un tres i no res ja som a St. Cristòfol.La mainada volen veure que hi ha a dins.....
Reprenem el camí i ho encarem cap a la presó. Al cap d'una estoneta, després d'anar passant per un bosc no gaire alt i molt ple de boixos, arribem al mirador de Tresserres. D'allà estant el paisatge és fantàstic: A sota nostre tenim St. Llorenç de Morunys i l'embassament de la Llosa del Cavall i més al fons veiem el Santuari de Lord. Al darrera tenim unes muntanyes precioses! Aqui coincidim amb més d'un grup. Tothom vol fer-se la foto de rigor!Aqui ens teniu!
Després ens encaminem cap a la presó. Fa una sensació forta passar pel pont metàlic que hi dona accés. S'ha d'anar amb compte doncs a més i ha bastants forats al terra. Tothom hi diu la seva: que si era una presó, que si no, que dolents, que quina vida....en fi que dona per fer anar la imaginació.
Tornem pel mateix camí observant abans de marxar d'allà, les impresionants parets tallades de dalt a baix i l'enorme esboranc que hi ha al mig.
Va fent sol, però cada cop hi ha més núvols. Aleshores decidim tornar cap al punt de partida, per dinar, no fos cas que encara ens enganxés una tempesta!
Quan arribem podem veure perfectament com plou molt més enllà. Una cortina d'aigua que potser s'acostarà....
Tot i aìxò dinem tranquilament i després ens arribem fins a un altre mirador: les vistes són igualment espectaculars però radicalment diferents. Podem reconeixer un bon troç de Catalunya: el Montseny, Montserrat, St Llorenç del Munt....Estem en una talaia excepcional!
I bé, jo arribats fins aquí, passo el relleu a qui vulgui donar una pincellada de la resta de l'excursió, donat que aquest dia vàrem haver de marxar abans. Moltes gràcies a tothom i m'han quedat moltes ganes de tornar-hi! Fins aviat!
Comentaris