ASCENSIÓ A LA PEÑA MONTAÑESA (16/05/2009)









Salut a tothom!


Després de molt de temps de veure aquesta muntanya, quan anem d'excursió cap a d'altres indrets del Pirineu, finalment hi hem anat! Ha calgut bastant de temps, però ha valgut la pena. Es tracta d'una muntanya no pas molt alta, però amb un fort desnivell que exigeix un esforç per tal d'assolir-la. De primer trobem un bosc preciós, ple de boixos, pins, alzines i roures. Sortim aprop del monestir de San Victorián, bressol segons diuen del regne d'Aragó. Anem pujant i trobem alguns plans ben verds que conviden a prendre-hi la fresca: però no ens podem relaxar i ens cal seguir pujant, encara ens queda molt camí.






Tenim un dia molt bó pel que fa a la meterologia i això ens anima molt



San Victorián




Quan ens anem apropant al primer resalt anomenat "As Gotelleras", ens decidim per cercar el camí que porta a la "FaixaToro". Ens agrada la idea de passar per la cinglera i després pujar per la "Canal Mayor" cap al cim.




As Gotelleras


Però després d'una bona estona d'anar buscant el camí decidim seguir amunt, doncs cada cop que ens acostem a la cinglera no ho veiem gens clar.


Ens hem apartat bastant del camí normal i anem pujant fins que trobem un tancat pel bestiar. Llavors seguim fins a trobar una fita que ens sembla, en un primer moment, que ve del camí de la faixa. Comencem a pujar cap a la dreta, ben bé cap a sota de La Tuca, el cim més proper a la Peña Montañesa. Som a dalt d'un tallat important i llavors veiem el camí a baix. Ens hem tornat a desviar!













Per sort, una mica més amunt veiem una traça que passa per sota del Cerro de Canal mayor, on hi ha una gran bauma . Poc després trobem el camí que puja pel cantó nord i en uns quants minuts més ja sóm a cim: ens han tocat les tres!



Tot i que hi ha algunes nuvolades, el paisatge que se'ns mostra és preciós! Veiem el Mont Perdut, les Tres Marias, davant nostre El Castillo Mayor i més a la dreta un altre gegant: el Cotiella.









La Tuca






Cap al Sud tota la vall de l'Ebre amb l'embassament d'Ainsa en primer terme








Un cop hem recarregat les piles, comencem a baixar, ara si pel camí normal. Veiem una mica de neu arrapada a les pedres, resistint a dures penes la força del sol. També algunes canals que cauen en picat cap a la banda de Ceresa




Oblidava de dir que mentre erem al cim ens va sorprendre el vol d'un planejador sense motor. Ens va passar tant aprop, que vàrem poder veure les cares dels tripulants. Van fer unes quantes passades. Veure gent al cim els devia motivar....















El Cotiella


En poca estona més ja sóm a sobre la Canal Mayor i tornem amb la dèria de veure si veiem el camí que buscavem de pujada, però res, que si per aquí, o potser per allà...Més endavant hem de pujar una miqueta, per salvar un pas enfilat i llavors trobem la fita que al matí crèiem que venia de baix. Mentre comentem la jugada, un ramat d'isards ens passa pel davant rostos avall: primer un, després tres i després quatre o cinc més.

Anem baixant, bastant acalorats i una mica rostits i també, val a dir-ho, una mica cansats. A poc a poc anem perdent alçada i passem ja per As Gotelleras on hi ha un fil d'aigua que cau per damunt de les roques. Vindria bé refrescar-se una mica. El Sol va baixant i sembla que encara apreti més. Després d'una parada per reagrupar-nos, en n plà ben verd que convida a jeure per fer una becaina, acabem d'arribar a baix. Tothom es deleix per una cerveseta o quelcom refrescant.


Després de refer-nos enfilem en cotxe cap a Charo on ens espera una bona dutxa i un sopar que déu n'hi dó. Aquesta vegada hem fet nit a "O Chardinet", una casa de turisme rural on ens han tractat d'allò més bé.

D'altres companys que no han fet aquesta excursió, han anat fins a la ermita de la Espelunga, en una caminada ben bonica. Després també han fet cap a Charo on ens hem retrobat.


Us animo a tots els que no heu pogut venir i als que teniu gane de coneixer aquestes muntanyes, a anar-hi perquè val molt la pena, ja ens ho explicareu. Fins a la propera!












Peña Montañesa "O Chardinet" Charo


P.D. Estic esperant els vostres comentaris amb candeletes, eh!

Comentaris

mariona ha dit…
Amb aquestes cròniques i excursions qualsevol es queda a Centelles per compromisos, siguin del tipus que siguin!
La bellesa de l'excursió i el temps va permetre que disfrutéssiu d'un bon cap de setmana, quina il.lusió!!!

Salut i muntanya!
Anna Prat ha dit…
La Faixa Toro se'ns va resistir, però així tenim una excusa per tornar-hi.
Val a dir també que álgú sí que va quedar ben refrescat a la cascada... bé, més aviat a sobre l'herba de la cascada!
Va ser genial: l'excursió, les vistes, la companyia, la suit, el sopar... i tot ben regat amb vinet del Somontano!
Josep Mª ha dit…
Has explicat i retratat tant bé l'excursió, que segur que els que no van poder venir s'hi hauran pogut recrear.
Realment va ser una sortida molt maca i que va sortir rodooooona!!!
Agustí ha dit…
Aquesta faixa...bé potser si que hi tornarem un altre dia. La relliscada a l'herba va ser d'aquelles que es recorden, sobretot perquè només va ser aixó: una relliscada
Moltes gràcies per els comentaris, m'he tornat vermell davant la pantalla de l'ordinador. Fins aviat!
Anònim ha dit…
Ei, realment es veu una excursió molt maca, a més últimament no era massa segur el temps, però vau tenir molta vista d'anar-hi i molta sort.Gràcies per les cròniques, així en podem gaudir tots.