SORTIDA A LA CABANA DE L'ORRI VELL (24/05/2009)




A collir carreretes, dèiem.....si, si. Només un pet de llop, tendre això si, i tres o quatre com una mena de moixernons, parents dels moixernons per trobar-hi alguna semblança.. Aquest és el nostre cistell d'aquest diumenge! Sembla que aquest any encara no han arribat les carreretes; hi ha qui diu que cap a la Seu ja se'n cullen.



Deixant de banda aquesta brometa boletaire, us haig de dir que he descobert un altre racó del pais, que m'ha deixat unes ganes de tornar-hi...

Hem sortit com és habitual cap a les vuit del matí, amb la novetat de comptar amb dues families que s'estrenen en les sortides del Centre.
Enfilem cap a Ribes de Freser i quan ja sóm al poble agafem la carretera que du a Pardines. Alguns ens hem equivocat de trencant i hem de recular. Hem de passar per la via del cremallera, que justament té el pas a nivell tancat. Un cop han passat un parell de trens, seguim amunt. Travessem el poble de Pardines, i agafem la pista que du a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac.


Ja tenim ganes de clavar les dents a l'esmorzar i la quitxalla no perden temps, al mateix temps que juguen pels voltants.
Després seguim un tros més en cotxe fins que trobem una zona senyalada per aparcar. A partir d'aqui comencem a caminar.
Al cap de poca estona, el camí es divideix en dos i una bona senyalització ens dirigeix cap a l'estany d'en Roca.


Sóm als peus de Serra Cavallera, amb el Taga a la dreta i el Puig Estela al damunt nostre. Tot és verd i l'aigua encara corre pels torrent. L'estany encara és ple i fa com uns aiguamolls on les flors ho tenyeixen de mil colors.

Una mica més amunt fem una parada per a reagrupar-nos. Llavors els que arriben darrers ens fan saber que hi ha hagut una retirada a temps. Ens sap greu que marxin, però sabem que els nens són els protagonistes d'aquestes sortides i no cal anar més enllà.
Sentim un ramat de vaques que remuguen, però no les veiem. Travessem pels prats i alguna torrentera per tal d'arribar fins a la Cabana de l'Orri Vell. L'hem vista una estona abans. Les vaques quan ens veuen comencen a moure's, com si les haguessim destorbat.

Decidim tirar avall per la pista i buscar un racó per dinar. Tot i que encara fa molt sol, es veuen unes nuvolades sospitoses que ens aconsellen d'anar tornant.

Darrera nostre tenim el Puigmal, encara amb unes bones clapes de neu, i més enllà d'altres cims de l'Olla de Núria.

Després d'agafar forces i fer-la petar una estoneta, anem baixant fins que passem un torrent. Els nens disfruten d'allò més fent baixar tronquets o construint una presa, tot i que a vegades això comporti el risc d'una bona remullada.

De tornada ens parem a Pardines a fer el got i per donar-hi un vol. La tarda encara s'aguanta i ens permet allargar una mica més la sortida. Mentretant hem pogut parlar amb un personatge del poble, que havia estat pastor, i que ens ha explicat coses dels bolets que no hem trobat i també d'altres històries prou interesants.

Ara ja podem començar a preparar-nos per a la propera, que us recordo que serà als Gorgs del Torrent de la Cabana, on ja vàrem anar per la tardor.

Fins llavors, doncs!

Comentaris

Joan Castellví ha dit…
Gràcies Agustí! ets un crack!
Ara a remullar-se als Gorgs a la propera sortida!
assumpta ha dit…
Hola,ja he copiat la crònica de la Cabaña de l'Orri Vell
Gràcies.
Assumpta.
Carme Matavacas ha dit…
Albert, ets molt bo fent cròniques, fins i tot smbla que m'hi trobi! endavant amb les famílies, que cada cop n'hi ha més pel que es veu!
mariona ha dit…
Que bé Agustí, cada crònica que llegeixo és com viatjar!!!
Potser amb les carreretes no va haver-hi sort però almenys alguns heu descobert i alguns altres posem a la llista, una zona pendent de descoberta.
Endavant amb les activitats del CCEC!!!!!