CAP DE SETMANA A ANDORRA

Cap de setmana a Andorra
21 de novembre

Un grup reduït de 7 persones del Club som els primers que vam marxar amb la intenció d’aprofitar el dissabte anant a fer el cim del Cataperdís. Ens vam trobar amb puntualitat anglesa a les set del matí al semàfor de les escoles, per no despertar els avis de la residencia.

Fem el viatge sense entrebancs, això si a Bellver ens vam parar a esmorzar, per no anar amb l’estomac buit.


Travessem Andorra per agafar la carretera que puja a les pistes d’Ordino, el dia que fa és esplèndid, però dies abans a nevat i ja un cop a les pistes comencem a trobar neu que ens barra el pas, encara ens falta un bon tram de carretera per arribar al túnel de Rat que és el punt on tindríem que deixar el cotxe, per fer l’ascens al nostre objectiu.

El Cataperdís, és un cim que es puja en unes dues hores però per arribar-hi cal passar per una cresta, per la qual cosa ens sembla que amb la neu caiguda no és una bona opció.

Consensuem la situació i no triguem gaire en posar-nos d’acord, anirem a fer la via ferrada de Segudet.

La via ferrada de Segudet es troba just al final de l’engorjat del mateix nom, a la parròquia d’Ordino, ens va costar una mica trobar-la va ser necessari fer unes quantes voltes pel poble... amunt i avall i dreta i esquerra ... fins que ho vam demanar i ens van indicar el lloc.

La seva situació és privilegiada, el seu inici és en el mateix punt on cauen les aigües, del torrent. Comencem a guanyar alçada i això ens permet veure algun gorg que seria una delícia en cas de ser l’estiu.

Es succeeixen uns tres ressalts verticals amb algun pas lleugerament desplomat, que la petita de la colla supera com tot una campiona, també algun de lateral en alguns trams hi ha cadenes per superar-los i així anem guanyant alçada, aviat veiem Ordino que se’ns mostra a vol d’ocell amb tot el seu encant.


Al final sortim de la via a una canal i tenim que destrepar un tram curt i ben equipat, aquí podríem baixar per un camió al mig del bosc però empalmem amb la part mitja de la ferrata veïna de la Creu de Noral.

Uns quans trams més ens deixen al final de la ferrada. Fem un mos i agafem el camí que amb zigues-zagues ens tornarà al cotxe.

Ens vam dirigir a Canillo per la carretera que va pel port que passa per sota el Pic del Casamanya al passar pels “totems” que hi han, un cop ja es divisa Canillo, parem per dinar, però el sol va anar marxant i el fred ens va fer marxar a nosaltres.


Arribem a la Casa de Colonies Aina, on mica en mica van anar arribant la resta del grup. Els uns havien sortit de Centelles a mig matí i els altres a mitja tarda, però a l’hora de sopar tots vam ser a taula.

També cal dir que per esperar l’hora del sopar el mossèn de la casa de colònies ens va explicar un conte fet per ell i tots plegats juntament amb un grup de jovent que hi havia vam refilar una cançó.

El sobre taula el vam fer en un sala que ens van deixar i entre acudits, rialles i una bona ratafia, vam passar una bona estona fins que ens va venir la son.


Comentaris

mariona ha dit…
Aquest cap de setmana a Andorra sembla que tocava fer vies ferrades ja que ens va sorprendre més neu de la que ens pensàvem. I gràcies als muntanyencs del CCEC i la seva bona memòria sempre hi han alternatives pels imprevistos.
Enhorabona per la crònica!
Carme ha dit…
Vam estar molt bé en aquella casa de colònies, un bon ambient, molt jovent i un caliu molt agradable, i la ratafia....jejeje...gràcies per les cròniques!
Roger ha dit…
Us he de dir que em feu molta enveja, tinc moltes ganes de tornar a sortir a la muntanya amb tots vosaltres. Espero que sigui aviat.