PORTADA DEL PESSEBRE A LA COSTA (DIUMENGE 20 DE DESEMBRE DEL 2009)

Aprofito la calma que dona el matí del dia de Nadal per reviure l'excursió del diumenge passat. Quan s'acosten aquests dies, tinc aquella il.lusió que em costa de descriure, fins i tot hi ha moments que les emocions són molt arran de pell. És per això i pel goig de retrobar-nos al voltant del caliu, un munt de gent per anar a dur el Pessebre a la Costa de Centelles, que trobo que és un dia important!


Hi ha pocs moments durant l'any, que poguem reunir-nos tanta colla i fer una excursió junts. Aquesta vegada tot i fer molt fred ens ha fet un dia plàcid. El Sol ens ha acompanyat tota l'estona. Com sempre l'esmorzar ha estat el punt de trobada després de pujar pel camí de les onze hores. Tothom s'explica coses. I també després de menjar surten els extres habituals: torrons, neules, i d'altres carburants varis.


La sorpresa ha vingut, com no podia ser d'altra manera, de l'Assumpta, que ens ha sorprés a tots amb un megàfon: "Arreplegueu els estris, apagueu el foc, i apa som-hi tots cap a la carena, vinga...."

Tots quedem amb un pam de nas davant de l'inesperat altaveu! Després la feina és per aturar els nens, que tots volen jugar-hi

El camí fins al lloc on hi ha el Pessebre és curt. Hi som amn un tres i no res. La sorpresa desgradable només arribar, és que ens han trencat el de l'any passat! Fa just una setmana encara hi era. Segurament ha estat obra d'algú que té poca feina i poques ganes de treballar.

Després d'això, en Pere treu les eines i amb una estoneta de feina, ja queda enllestit. Oblidem depressa el mal rotllo i ens fem les fotos que toquen. Gairebé ens oblidem de cantar una Nadala.

Ens afanyem per baixar, doncs el matí passa ràpid i s'acosta l'hora de dinar.

Després d'una estoneta ens retrobem al restaurant per celebrar el Nadal plegats. Alguns que no han pogut venir a l'excursió són al dinar. D'altres han hagut de marxar. Tot i això som una bona colla.

Com a sobretaula, en Jordi i la Sílvia ens han organitzat un joc ben divertit, que consistia a endevinar les cançons que un de nosaltres sentia amb els "cascos" i havia de taral·lejar en veu alta. Hem rigut molt!

Finalment després d'un breu espai de temps, ens hem retrobat al Casal Francesc Maciâ, on en Josep M. i la M. Rosa ens han obsequiat amb un passi de pel·licules de muntanya. Com sempre ens han ofert un espectacle d'una qualitat i d'un nivell espectacular.


Llavors si que l'hora dels adéus havia arribat! Per a mi ha estat un dia rodó.

Només em queda desitjar-vos un BON NADAL I MOLT BON ANY NOU!!!





P.D. ( Em costa molt penjar imatges per il·lustrar la crònica. Hi ha algun problema informàtic. Us adjunto un enllaç per si voleu veure les fotos que vaig fer i que he penjat al Flickr:

http://www.flickr.com/photos/reixach/sets/72157622941775059/

Comentaris

Josep Mª ha dit…
Llevar-se per Sant Esteve obrir el correu i poder llegir un escrit com aquest que et fa reviure el dia viscut i alhora fer-te esclatar rialles és tot un plaer.
Carme ha dit…
Has fet un escrit molt maco Agustí, té un caire molt nadalenc i és molt agradable de llegir, sobretot en aquests dies. Gràcies i bon Nadal!
Joan Castellví ha dit…
Ben dit!! Sens dubte aquesta és l'excursió de l'any que té més convocatoria.
Ens trobem els de les excursions dels dimecres, les veteranes, els de les familiars, els escaladors, els de les 12h, els que no s'en perden ni una i els que se les perden quasi totes... però a la pujada del pessebre tots i volem ser!!!
Aquest any arrodonit amb un final de festa ben divertit, i això que en Jordi i la Sílvia no havien tingut temps.... i la sirereta del pastís!! els regals que ens fan a tots els del centre en Josep Mª i la Mª Rosa amb les seves pel·lícules.
Gràcies a tots i Bon 2010!!!!