SORTIDA A ANDORRA: FERRADA -22 NOVEMBRE

Ens aixequem diumenge, a les 8 del matí, hem dormit calents com torrons, malgrat l'alçada de les habitacions amb lliteres de tres, la temperatura és força alta. Mirant per la finestra, sembla que aquesta nit han caigut algunes gotes, però de moment no ens espantem. Baixem a esmorzar i mentrestant anem repartint els grups de gent que anirà a fer la ferrada i els que faran la opció de senderisme pel cantó nord i cap al mateix punt de trobada. Un cop som tots a punt, ens enfilem als cotxes i anem direcció Canillo, on trobarem la ferrada proposada: Roc d'Esquers. Parem a mig camí per comprar el que ha de ser el nostre dinar d'avui: pica-pica per tothom i carn a la brasa. Ara sí, tenim el menjar, tenim el vi... ja estem a punt.

De camí cap al lloc de partida, ens assebentem que alguns membres que venien a fer la ferrada, per qüestions de salud, decideixen fer senderisme. Bé, dividim de nou els grups ja que hi ha una desviació a seguir per anar a veure l'estany d'Engolasters.


Arribem davant d'un escorxador i allí parem per equipar-nos. Deixem els cotxes i ens acostem al punt de partida de la ferrada:

Llegim el cartell que ens diu:
Desnivell: 250m

Recorregut: 530m
Orientació: sud
Aproximació: 15 min.
Duració: 2h.
Retorn: 1h 1/2
A més, com sempre, ens avisa del material necessari, equipaments, etc.

Comencem a pujar, el camí és humit i ple de fulles dels arbres...també trobem alguna tifa de vaca, cosa que ens fa recordar una anècdota de l'última vegada que el grup va fer aquesta ferrada, algú va trepitjar una tifa i tothom sentia la pudor a les mans, je,je,je....


No triguem gaire a arribar als primers esgraons, alguns comencen a treure's roba, doncs el dia es presenta serè, d'altres agafen la càmara a coll (bé, en concret, en Josep Mª...) i apa, amunt!

Mentre nosaltres anem fent això, el grup alternatiu, on majoritàriament hi ha els més joves, han anat a visitar l'estany, més o menys estan una hora caminant pel seu voltant, però han de tornar a pujar als cotxes per anar a retrobar-nos al lloc previst.





Els petits s'extranyen una mica perquè creuen que l'excursió s'ha acabat, i en veure el camí que han d'enfilar, rondinen una mica (realment és ben dret!), però al cap de poca estona ja se'ls ha passat tot i són els primers a arribar a dalt. Està molt ben indicat i no falten les marques grogues arreu del camí.


La ferrada presenta una vista ben maca de Canillo i de fons les muntanyes nevades. Anem pujant, tenim orientació sud i el sol ens toca de valent, al contrari de l'altre grup, que no veuen el sol fins que són a dalt.


Aviat arribem a una agulla molt vistosa i tot seguit un petit pont que travessem sense dificultats.




Parem al cap de poc per fer un mos, la ferrada s'acaba i hem de fer un trosset de camí que sembla que abans era per un altre cantó, però tot ell molt ben indicat. Arribem al capdamunt i sentim els menuts que han arribat abans que nosaltres, que ja ens esperen.


La vista des de dalt és a la Vall de Madriu.


Els petits ens ensenyen una cabana que han trobat feta de troncs, però com que no tenim temps per entretenir-nos-hi, agafem camí avall, on la vegetació canvia per complert, és tot un mar de molsa.
Baixem ràpid per anar a l'àrea de pícnic a preparar la barbacoa, la idea ha estat un èxit, tothom està molt content del resultat d'aquesta sortida, ha estat un enllaç familiar-aventurer que esperem repetir ben aviat. Fins la propera!