Estrets d’Arnes - Fontcalda
Dies 6 i 7 de Març
Estrets d’Arnes - Fontcalda
Dia 6. Ens trobem a les 7 del matí, i un cop hem decidit les ubicacions dels vint-i-quatre components de l’expedició, ens dirigim en 6 vehicles cap als Ports de Besseit.
Tot d’una tirada i fent una marradeta per Gandesa arribem a Arnés, on ens esperen en Ramon i l’Eugeni que ens acompanyaran i feran de guies.
Esmorzar ràpid, pipis i ens apropem amb els vehicles fins a l’entrada dels estrets per començar l’excursió.
Només comencem a caminar i ja ens donen la benvinguda uns extraordinaris camps d’ametllers florits, no sentim el murmuri d’abelles però ens quedem embadalits per la bellesa dels colors de les flors amb les muntanyes a darrera. Preludi d’una magnífica excursió.
Treiem les viandes, fem corre el vi, i en un tres i no res ja tornem a estar amb les motxilles penjades a l’esquena i de tornada cap avall.
Una mica més i ja estem al punt de sortida. Més rialles , foto de grup, i ens dirigim amb els vehicles cap a Prat de Compte. Poble de 195 habitants segons el cens del 2006. Si tenim en compte que al 1900 n’hi havia 896, en dos anys i mig no queda ningú.
Tot fent un vol per tornar a l’alberg, aprofitem un punt de la carretera poc il·luminat per fer recerca d’estels i constel·lacions. Que si el carro petit, que si el carro gros, que si ho és o si no ho és. Els ànims es van alterant fins que es posa en joc una mariscada. Per sort som gent de seny i ho deixem per una altre ocasió. Soparet boníssim, quatre galetes, una mica de cava, moltes rialles i cap a dormir.
Gràcies Joan per organitzar aquesta magnífica sortida.
Gràcies a tots per acompanyar-me i fer-me gaudir del dia del meu aniversari.
Estrets d’Arnes - Fontcalda
Dia 6. Ens trobem a les 7 del matí, i un cop hem decidit les ubicacions dels vint-i-quatre components de l’expedició, ens dirigim en 6 vehicles cap als Ports de Besseit.
Tot d’una tirada i fent una marradeta per Gandesa arribem a Arnés, on ens esperen en Ramon i l’Eugeni que ens acompanyaran i feran de guies.
Esmorzar ràpid, pipis i ens apropem amb els vehicles fins a l’entrada dels estrets per començar l’excursió.
Només comencem a caminar i ja ens donen la benvinguda uns extraordinaris camps d’ametllers florits, no sentim el murmuri d’abelles però ens quedem embadalits per la bellesa dels colors de les flors amb les muntanyes a darrera. Preludi d’una magnífica excursió.
Ens acompanyen les magnífiques parets de les Moles del Don, on hi veiem alguns escaladors que quasi ja arriben al cim. Més d’un fa salivera. A baix, les transparents aigües del riu corren entre les parets corbes i erosionades.
De cop i volta ens trobem un pont, que si per la dreta, que si per l’esquerra del riu, que ara l’atravessem, que si el tornem a travessar.
Rialles i bon humor, ens acompanyen fins arribar a l’Àrea Recreativa de la Franqueta.
La flaire de calçots a la brasa, que una colla esta fent aprofitant les instal·lacions de l’indret, ens fa obrir encara més la gana que ja fa estona que portem.Rialles i bon humor, ens acompanyen fins arribar a l’Àrea Recreativa de la Franqueta.
Treiem les viandes, fem corre el vi, i en un tres i no res ja tornem a estar amb les motxilles penjades a l’esquena i de tornada cap avall.
Tot xerrant i comentant la bellesa del lloc que ens envolta, veiem cabirols, una guilla que passa pel camí corrent com si portés foc a la cua just per davant de l’Albert (avi,doncs n’erem tres d’Alberts), cagadetes de gineta totes les que vulguem, però aquestes no es deixen veure.
Travessem el pont, el riu, i tornem a gaudir dels camps d’ametllers.
Una mica més i ja estem al punt de sortida. Més rialles , foto de grup, i ens dirigim amb els vehicles cap a Prat de Compte. Poble de 195 habitants segons el cens del 2006. Si tenim en compte que al 1900 n’hi havia 896, en dos anys i mig no queda ningú.
Tot fent un vol per tornar a l’alberg, aprofitem un punt de la carretera poc il·luminat per fer recerca d’estels i constel·lacions. Que si el carro petit, que si el carro gros, que si ho és o si no ho és. Els ànims es van alterant fins que es posa en joc una mariscada. Per sort som gent de seny i ho deixem per una altre ocasió. Soparet boníssim, quatre galetes, una mica de cava, moltes rialles i cap a dormir.
Dia 7. Avui la previsió meteorològica ens amenaça amb aigua, neu i fred. Tots esperem que ens deixi aprofitar el matí.
Un cop dutxats, uns amb aigua freda, altres amb aigua calenta i la majoria com els gats, ens trobem al menjador per esmorzar i decidim cap a on anar i aprofitar aquest matí poc estable.
Decidits cap a Fontcalda. La primera parada és a Gandesa.
La visita a la cooperativa vinícola de la població, ens alça els ànims a realitzar compres impulsives del món de la enología. Garnatxa, Syrah, Cabernet, Tempranillo. Corren les botes recent comprades entre la colla, i així les donem per estrenades i beneïdes.
Un cop dutxats, uns amb aigua freda, altres amb aigua calenta i la majoria com els gats, ens trobem al menjador per esmorzar i decidim cap a on anar i aprofitar aquest matí poc estable.
Decidits cap a Fontcalda. La primera parada és a Gandesa.
La visita a la cooperativa vinícola de la població, ens alça els ànims a realitzar compres impulsives del món de la enología. Garnatxa, Syrah, Cabernet, Tempranillo. Corren les botes recent comprades entre la colla, i així les donem per estrenades i beneïdes.
Baixem cap a Fontcalda per una carretera estreta i plena de rocs que s’han desprès de les parets. Branques i pins tombats per les nevades anteriors ens dificulten més d’un cop el pas i això ens fa ser mes prudents que mai al volant.
Arribem al Santuari de Fontcalda, que encara que ja es documentada des del segle XIV, l’església actual d’ estil neoclàssic data del segle XVIII.
Arribem al Santuari de Fontcalda, que encara que ja es documentada des del segle XIV, l’església actual d’ estil neoclàssic data del segle XVIII.
Fem una passejada per les passarel·les del riu Canaleta i després, per aprofitar el temps que ens queda abans d’ anar a dinar, uns fem un petit tram de la Via Verda fins l’ estació de Prat de Compte, altres van a collir espàrrecs i en Joan que és el més valent, es queda de mainadera amb tota la canalla.
Per tal de no tornar a fer la carretereta de marres, decidim passar, (després d’un col·loqui on debatim sobre l’ètica i la prudència) per un tros de la Via Verda que ens deixa just a l’estació de Prat de Compte i reduïm així el tram de tornada. Ja comença a ploure.
El temps ens ha respectat i això ens fa estar feliços per disfrutar de la “fideua” que acompanyada d’un bon vi de Gandesa ens serveix com a cloenda d’aquesta meravellosa excursió a la Terra Alta.
La resta ja se sap, uns condueixen i els altres dormen.
La resta ja se sap, uns condueixen i els altres dormen.
Gràcies Joan per organitzar aquesta magnífica sortida.
Gràcies a tots per acompanyar-me i fer-me gaudir del dia del meu aniversari.
Comentaris
Gràcies per organitzar el teu aniversari sorpresa!! Ens vas sorprendre a tots! Per molts anys!! i que ens vagis sorprenen!!!
Gràcies als de les Terres de l'Ebre per la sortida i records a en Salva i la Tere que no van poder venir!
Ah!!! i MOLTES FELICITATS a en Josep Maria i la Maria Rosa que tampoc varen poder venir perquè van haver de recollir el primer premi d'un concurs de pel·lícules ... ja ens explicaran...
Gràcies per organitzar el teu aniversari sorpresa!! Ens vas sorprendre a tots! Per molts anys!! i que ens vagis sorprenen!!!
Gràcies als de les Terres de l'Ebre per la sortida i records a en Salva i la Tere que no van poder venir!
Ah!!! i MOLTES FELICITATS a en Josep Maria i la Maria Rosa que tampoc varen poder venir perquè van haver de recollir el primer premi d'un concurs de pel·lícules ... ja ens explicaran...
Felicitats també a la secció que tenim a les Terres de l'Ebre, sempre ens heu sorprès amb unes excursions xulíssimes!! Ja frisso per la propera. Moltíssimes gràcies!
I moltes gràcies a tots els companys i companyes del Centre, fem un bon equip!
I també moltes felicitats a en Josep Maria i la Maria Rosa, que ens vau tenir en misteri tot el cap de setmana però s'han complert els millors desitjos!
En segon lloc agraïr al grup de les Terres de l'Ebre per organitzar la sortida. Quan veniu per Osona?
I per últim, felicitar al Josep Mª i la Mª Rosa pel premi al concurs que esmenten els companys del CCEC que ja ens explicareu.
Ja m'imagino l'imatge dels ametllers florits... que maco.
Encara que sigui en retard FELICITATS ALBERT !!!