MATAGALLS (27 DE FEBRER DE 2010)


Vista des del cim-------------Les Agudes i el Turó de l'home-----La Carme---------

Aquest dissabte, teniem ganes de fer alguna cosa i a la reunió del dijous vàrem descartar pujar al Pirineu, degut a la climatologia adversa. Llavors tot parlant de què podiem fer sen's va acudir que podiem arribar-nos fins a Collformic i pujar al Matagalls. Tot i que la previsió tampoc era gens favorable, ens va semblar que encara teniem unes hores abans que passes la "ciclogenesi explosiva".

Després de trobar-nos al semàfor del Tussol amb la Carme i en Roger, ens en anem amunt cap a les set del matí. En Toni i l'Eva ens han fet saber que pujaran més tard, cap a les nou més o menys.

Arribem a Collformic cap a quarts de vuit i només hi ha un altre cotxe al pàrquing. Ens calcem les botes i tirem amunt. El dia s'ha llevat tot rúfol i tot i que no pinta massa bé, sembla que ens deixarà fer, si més no una estoneta.

Un tros més enllà ja comencem a trepitjar algunes clapes de neu. Als llocs més ombrívols aguanta bastant i està força glaçada.

Quan enfilem l'ultima pendent abans d'arribar al cim, anem seguint les nombroses traces perquè ara ja estem envoltats d'un gran mantell de neu. De tant en tant veiem que hi ha llocs on encara hi ha un bon gruix.

Cap de nosaltres du rellotge i no us puc dir quan hem tardat, però em fa l'efecte que no massa estona. Una mica abans d'arribar a dalt ens hem trobat una colla que ja baixen. Tot i els núvols diuen que han pogut fruïr amb la vista. A nosaltres sembla que ens vindrà just. Ara el vent és una mica més persistent. Ens han dit que venen del cantó de St. Marçal i que hi ha força neu, per allà. L'enorme creu ens anuncia el cim. Veiem, retallat pel vent, el Pirineu al fons del tot. I cap al Sud encara podem veure St. Llorenç del Munt i Montserrat. De tota manera ens quedem poca estona, doncs sembla que el temps du l'aire d'anar-se complicant.



Però com que ens ha semblat curt!....decidim baixar pel cantó de St. Segimon i fer una mica més de volta. I passarells de nosaltres, tirem de dret avall. Un bon tros enllà, je... ens adonem que no anem bé. Hem d'anar cap a la nostra esquerra.

Baixem una fondalada, estil "cross-country" i pujem cap a un altre llom. Allà veiem una traça a la neu, que tira de dret cap avall. La seguim una mica, però no ho veiem clar i reculem: un altre barranc i pugem un altra llom. I allà, sort...uns altres que baixen ens diuen que per allà si que s'arriba a St. Segimon: doncs cap avall s'ha dit. I els anem seguint. Va roinejant una mica i la boira comença a llepar els turons. Afanyem-nossss... Ens trobem un home amb capelina que va de pujada i ens indica la bona direcció. Xerrem una miqueta i quan ens girem ja no veiem els que duiem al davant. De tota manera la indicació no falla: al costat del faig petit, a l'esquerra i cap avall i sortirem a la pista que va a St. Segimon.


Crec que el camí no el trobem pas i acabem baixant pel mig d'un torrentet. Finalment trobem la pista i llavors anem fent fins a Collformic. Un cop allà anem a celebrar l'aniversari d'en Roger. I fem un vermutet!

Sona el telèfon de la Carme. És en Toni: On sou?eh?Ei, Ei, al bar...S'ha tallat. I al cap de cinc minuts entren. "On ereu?" Han vist el cotxe quan han arribat, més enllà de les nou, i comptàven que ens trobariem en algun punt del camí. Llavors els hi expliquem la nostra "aventura".

Ens ho prenem amb calma i xerrem i riem durant una bona estona. El bar és ple de moteros i hi ha força enrenou. De mica en mica van marxant i la gent de la casa ja preparen les taules pel dinar. Hi ha qui ja ha començat a dinar. Ens acomiadem i tirem cap a Centelles.


Ens ho hem passat bé. Quan vulgueu ja hi podem tornar!

I de regal us convido a veure unes imatges enregistrades en unes dures condicions, on podreu veure alguns dels protagronistes d'aquesta excursió durant la seva marxa cap al cim. Són imatges d'exclusiva primícia mundial!!!

Fins aviat!!


Comentaris

Joan Castellví ha dit…
PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,.........IMPRESIONANT DOCUMENT!!!!!
Tenin aquests reptes al costat de casa qualsevol s'en va cap a l'Himalaya!!
Esperem noves expedicions i a veure si ens hi podem unir!!!
Felicitats!!!!!!
Carme ha dit…
Boníssim!!!!!!! quin montatge Agustí, ets un crac!
Ramon Roig ha dit…
Ei!!!! molt i molt bo!!!
Quina llastima no haver-vos pogut acompanyar!!
Realment té pinta de cim històric!! i no n'hi per menys. El cert és que tenim una gran sort de tenir un cim així a tan poca distància. Entre el cim, i una mica de salsa per part dels que fan l'ascenció, això ho és tot!
Arreveure, que espero sigui molt aviat!!
Josep Mª ha dit…
Aquest blog no té límits !!! cada cop es professionalitza més.
Molt bé l'excursió; molt bé el paisatge; molt bé el video... i molt bé els expedicionaris.
mariona ha dit…
El llistó del blog és molt alt i la introducció del vídeo és molt innovadora. Esperem que sorgeixin més expedicions!!!!!!!!