PASSEJADA AL CASTELL DE TARADELL (14 MARÇ DE 2010)

Centelles, 14 de març de 2010


Benvolguts CCECs (quina vista qui va triar les inicials!!!),

Des de la sortida al Castell de Taradell sóc una mar de dubtes. Us escric per si algú pot ajudar-me i per excusar el temps passat sense haver-vos donat notícia de la caminada. Espero, fervorosament, que no penseu que això és una excusa per justificar la meva tardança escrivint (una excusa hauria estat explicar-vos que la neu d’aquesta setmana m’ha colgat l’ordinador o....).



Podent quedar a quarts de deu, perquè, a vegades, ho fem abans?

Com pot ser que a l’Albert li agradin tant les pedres –les maques i les lletges-? De fet, ha vingut amb la furgoneta nova per a poder-se-les endur...

Perquè una alzina pot sortir del mig d’una paret del Castell de Taradell?

Encara hi ha classes? (uns veuen la tifa de geneta, altres veuen la geneta i, finalment, hi ha qui no sap ben bé què c... és una geneta!!!).

Les baumes properes al castell (fantàstiques, per cert!) van ser refugi d’en Tocasons?


Hem trobat julivert a la bora del castell i pedres ferroginoses. És normal?


La veritat, si no fos pels dubtes existencials que pateixo, ja us hauria explicat que la matinal al Castell de Taradell va anar molt bé. Vam quedar a quarts de deu i una colleta vam anar fins al capdamunt de Taradell i vàrem començar a caminar per una camí força planer amb vent però amb prou bon dia per a fer la passejada.


Seguint el camí, marcat amb senyals grocs i blancs, vam anar-nos enfilant, fins a veure a l’altra vessant les parets de Tavertet i passar pel costat d’unes balmes que fan molt atractiu el camí, vam anar veient intermitentment el castell fins arribar-hi. Un castell amb unes runes ben consolidades i conservades i, sobretot, una vista fantàstica!!! El vent ens ajuda a decidir que fem alguna foto i anirem a fer el pica-pica a sota el castell. Diverses versions sobre l’estratificació del terreny ens diverteixen fins arribar on farem el vermout. De tornada, quatre imprioperis dedicats als motoristes i “quatistes” i arribada al capdamunt de Taradell, on ens esperen els cotxes i a dinar a casa.




Gràcies per la vostra comprensió i... un aclariment: la sortida, de fet, es va fer el diumenge 28 de febrer però he posat el títol que he posat per assegurar la cronologia del blog i no causar-vos embolics (no hi ha res com ser bona persona...).

Salutacions,


Sílvia Roca

Comentaris

Agustí ha dit…
Benvinguts al blog! Felicitats per la crònica, Sílvia, i endavant amb aquestes excursions tant xules. Fins aviat!
Carme ha dit…
cada vegada hi ha gent nova! gràcies per la crònica Sílvia, fins aviat!
mariona ha dit…
Bona estrena Sílvia!!!
Crec que tot tipus de sortida té el seu encant i descoberta, tant per grans com per petits. Cada excursió és diferent i no pateixis si la crònica es fa amb un o més dies enllà de la sortida ja que la intenció és que disfrutem tots a través de blog i tenir un record.
Salut i muntanya!