CAMI DELS BONS HOMES (BELLVER-GÒSOL) 22 I 23 DE MAIG

Ara si que l'he feta bona! Fa tants dies ja, que vàrem fer aquesta excursió, que una mica més i gairebé se'ns ajunta aquesta crònica amb la propera! I la veritat, haig de fer un esforç de memòria, perquè en tant pocs dies han passat un munt de coses i la feina és atrapar-ho tot, de tant depressa que ha passat.

I em poso a pensar amb aquest cap de setmana de Maig i...Una bona colla ens trobem a l'entrada de Gòsol. Uns que ja hi som del dia abans i la resta que arribeu després de sortir de Centelles molt d'hora. Una mica més tard ja compareixen un parell de taxis que ens han de dur fins a Bellver, des d'on hem de començar a caminar.

El viatge se'm fa curt, entre rialles, algunes anècdotes i alguns acudits. Quan ens plantem a la sortida de Bellver i em disposo a fer unes fotografies, m'adono que m'he deixat la càmera! Sort que porto la videocàmera per filmar el making-off i almenys trec el ventre de pena. Després d'una sortida em miro les fotos i és com tornar a reviure aquells moments.

Al cap d'una estoneta i després que vorejar uns prats verdíssims, comencem a enlairar-nos i enfilem per una pista ample. Sorgeixen els primers dubtes de si hem agafat el bon camí, i finalment veiem que no hi ha altra opció que continuar per on anem. Corregiu-me companys, si m'equivoco!

Fa un dia preciós i es nota la calor. Hi ha qui molt encertadament ja s'ha ben enllustrat amb la protecció solar. Conve fer-ho, però es empipadooooor...oi que si?

Com que hem començat tard, la gana ja comença a treure el nas, tot i que a l'arribar a Gòsol, l'esmorzar també ha sortit ràpid. Es per això que quan ja fa un ratet que anem per dins del bosc, trobem una ombra que ens agrada i parem per dinar. Llavors surt de tot i més!

Ara, alguns núvols van voltant i sembla que ens diguin: no us encanteuuu, no us encanteuuu...

Així que decidim arriar amunt. Poc després passem per una font amb abeurador pel bestiar. No en recordo el nom (Assumptaaaa, help!). El camí es va estrenyent i llavors canviem de vessant.

Ja comencem a ser bastant amunt i el camí es continua enfilant. Aquells núvols que abans eren petits, ara ja són una mica més grans i comencen a representar un perill de pluja proper. Ens anem enfilant més i més fins que sortim a la pista que ve de baix i que porta fins al refugi. Ja ens falta poc. Arribem al final on hi ha aparcats uns vehicles i unes roques els barren el pas. Llavors veiem el refugi de Prats d'Aguiló allà, ben aprop. Les primeres gotes comencen a caure i ens afanyem per arribar. L'entrada és molt petita i tothom és allà per treure's les botes. També hem coincidit tots a la mateixa hora.

Després de l'arribada una mica esvalotada, entrem a la sala i com que encara falta una bona estona per sopar, ens anem entretenint cadascú a la seva manera: uns explicant aventures, d'altres llegint, fent una cerveseta tot esperant que la tempesta afluixés.

A l'hora de sopar, tothom a taula amb una bona gana. Després cap a dormir que sembla que en principi serà on millor estarem, a dins del sac, perquè els del refugi amb penes i treballs han encés l'estufa de la sala, però no n'hi ha hagut prou per treure'ns el fred i l'humitat de sobre.

Passa la nit i com sol ser habitual als refugis algú no pot aclucar l'ull perquè hi ha qui engega la serra per anar a dormir. L'endemà entre riures tots fem costat als pobres insomnes i al bregat llenyetaire que fins i tot quan dorm treballa.

Alguns esmorzem ràpid per començar a passar amb l'intenció d'agafar més imatges per a la pel.licula dels càtars. No podem deixar de banda el pas pel capdamunt de la serra del Cadí. A aquella hora del matí, tot té una llum ben especial, única!

Comencem a trobar la neu que vèiem lluny el dia abans. Hi ha una traça que ens va portant fins a dalt. Som al Pas dels Gosolans. Ens reagrupem a dalt i fem un mos: cal agafar forces perquè encara ens queda molt camí.

La visió de l'altra banda no té desperdici i el dia de moment es presenta amable. Veiem el Pedraforca allà mateix i un munt de cims, colls, carenes i fins i tot recordo una conversa dels diferents tipus de núvols!

Nosaltres a la nostra! Anem a filmar en un lloc on hi ha unes creus de ferro, molt aprop del cingle. Els altres ja van fent via cap a Gòsol.

La travessa per damunt de la carena s'ho val. Tot i ser un paisatge pelat, amb prou feines sense vegetació, té una bellesa especial.

Arribem al coll. Fem fotografies i ens trobem un forestal que puja. Els companys ens esperen un tros avall. El verd dels prats torna a inundar-me els ulls i es poden veure els cercles on surten les carreretes, aquests bolets de primavera. En trobem algun però, potser és massa aviat o potser ja hi han passat...

La baixada és ràpida. Trobem persones que pugen. Alguns fan la volta al Pedraforca, d'altres no saben ben bé on van. Al coll de les Bassotes hi ha força cotxes i les persones fan volts pels verals.Llavors enfilem cap a més avall,per la nostra dreta cap a Gòsol.

Tot i que fa bon dia, els núvols volen afegir un toc d'incertesa a la nostra marxa, i sembla que vulguin obrir l'aixeta en qualsevol moment. Després de passar per una font amb unes taules, arribem a Gòsol cap a les dues. Els del poble fan una botifarrada popular. Déu n'hi dó de l'ambient que hi ha. Llavors ens retrobem tots al punt d'inici del dia abans. Com que allà mateix hi ha un restaurant, ens quedem a dinar i posem un bon punt i final a aquesta etapa. I com era d'esperar els de dalt obren l'aixeta i en cau una de ben grossa! Aquest cop però no ens mullem gens ni mica.

Fins a la propera, que ja és la última!

P.D. Moltes gràcies Assumpta,per les teves fotos!