què hi fa una persona sedentària en un centre excursionista?

Què caram hi faig m'he preguntat moltes vegades. Encara no tinc una única resposta, però vaig trobant pistes. Quan ho tingui clar ja us ho faré saber.
Que m'agrada riure amb vosaltres, això ja ho sabeu, també m'agrada badar, mirar les muntanyes des de no gaire altura, m'agrada aturar-me a l'ombra del darrer arbre que ha gosat enfilar-se, (més amunt ja és per les cabres i per a les persones com vosaltres, animoses i sacrificades)
Què carall vaig fer a Chamonix mentre pujaveu al Montblanc, doncs a estones, fer com el grupet que tampoc es va decidir a fer-ho i, a estones, fer l'esquerpa, que és un paper que m'encanta. Mentre una fa això, pot xafardejar revistres i algun llibre trobat a l'apartament, molt millor si és de cuina. Allà vaig trobar una joia que us vull transmetre i us diré la recepta tal i com la vaig trobar i tal i com l'he transformat (a la catalana)

MANDONGUILLES ATTRIAUX
250 grams de tela de porc (també l'anomenem "mantellina") substituïda en el meu cas per un ou deixatat i passades per farina (ep, de la LLavina, si en teniu). 250 grs de carn de l'espinada, 150 de foie, 150 de panxeta magra de porc, convertit a la catalana en 50 per cent de carn de porc i 50 de vedella.
200 grams, de bledes i 200 d'espinacs, una ceba tallada a trossets, un gra d'all, i un ramet de julivert.
Oli per fregir i sofregir en la versió nostrada. 20 cl de vi de Savoie. També li va bé un Empordà ben sec. Sal i pebre mòlt.
Bulliu 5 minuts les bledes i escaldeu els espinacs, escorreu i barrejeu amb la ceba i l'all tallat a trossets i que utilitzarem en cru i després amb les carns.
Fregiu les mandonguilles. Afegiu el vi i deixeu coure 45 minuts a foc molt suau. Serviu molt calent. La versió catalana té també un sofregit de ceba i tomàtec i una picada.
Serà molt més deliciós si us ho mengeu en companyia dels amics. Ah! i de vi no cal que n'hi tireu massa, us beveu la resta i per això val la pena comprar un bon vi. Si ho mengeu en bona companyia us en llepareu els dits.
Amb això queda inaugurada la secció gastronòmica del CCEC.

Comentaris

Agustí ha dit…
Aquest espai es va obrint a d'altres seccions prou interesants! D'una manera o altra ja hem pogut esser particeps de la teva mà a la cuina: recordo els bolets de la Vall Pineta, per exemple...que bons!I doncs, potser si que ets sedentaria en això del caminar, però gastronomicament ets una fletxa! Moltes gràcies per la recepta i prenc nota!
Joan Castellví ha dit…
Puc ser l'amic d'algún intrepid cuiner o cuinera que s'atreveixi a donar forma a aquestes mandonguilles???? Jo portaré el vi, un bon vi!!!! i fins i tot les postres!!!!!....
Anna Prat ha dit…
Jo ja les he tastat i he de dir que són les millors mandonguilles que he menjat mai (i, tot i que ho pugui semblar, no ho dic perquè les hagi fet la meva mare).
Són un 10! les verdures hi dónen un toc amorosit que no té paraules, i les adaptacions a la catalana són inqüestionables.
Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi.
ENHORABONA PER LA NOVA SECCIÓ DEL CENTRE.