ASCENCIÓ AL MALH
DES POIS
(LA FORCANADA)
Els dies 23 i 24
de juny vam fer la sortida a la Forcanada. Ens va impressionar molt el
paisatge, l’aïllament i la bellesa de la ruta.
Vam sortir de
Centelles a les 8 del matí i vam fer
parada a Pont de Suert per fer la via ferrada que hi ha a aquesta
població. En acabar vam dinar, vam
comprar coca de Sant Joan i vam anar cap a la vall del riu Nère, just sortint
del túnel de Vielha ja dins la Vall d’Aran.
Després de deixar
els cotxes al final de la pista que fondeja aquesta vall vam equipar-nos, ens
vam carregar les motxilles i ens vam dirigir a l’estany deth Hòro . La pujada va
ser sota la boira, en un dia xafogós i humit.
Després de caminar unes dues hores
i mitja aproximadament vam arribar a l’estany. La boira era tant espessa que no
es veia l’altre cantó del llac. Vam buscar el lloc més pla per instal·lar les
tendes i mentrestant la Forcanada anava sortint i entrant en la boira talment
com si estigués espiant el que fèiem. Quan la boira volia teníem una vista
magnífica.
Un cop
instal·lats vam anar a buscar llenya i vam començar a preparar el sopar. Quan
tot va estar llest vam encendre la foguera, vam menjar-nos la coca i vam obrir
una ampolla magnum de Cava que un membre del grup havia pujat a la motxilla i
que prèviament havíem posat en fresc a una clapa de neu que hi havia a un racó.
Va ser una revetlla de Sant Joan idíl·lica: ens trobàvem sols a un indret
magnífic i amb bons companys d’aventures.
L’endemà a les 6
vam començar a caminar. El dia era magnífic. De seguida vam trobar les primeres
clapes de neu.
Després de superar uns forts pendents vam arribar als llacs de
més amunt, just a sota la canal que puja a la bretxa sud. Com que la canal
estava molt nevada i no portàvem ni grampons ni piolet vam esquivar-la passant
per les roques del costat dret. Un cop superat aquest tram vam fer un petit
descans a la bretxa sud, ens vam posar els cascs, vam lligar la més petita del
grup i vam començar la grimpada fins el cim. Havíem d’anar amb molt de compte
perquè la roca estava molt descomposta.
De seguida vam arribar al cim sud, vam
fer unes fotografies, vam baixar fins el collet que les dues puntes per grimpar
de seguida per la canal que porta al cim nord. La vista era espectacular:
teníem la cara nord de l’Aneto just davant (es veien els puntets negres de la
gentada que pujava per la glacera), tots els cims del massís de la Maladeta, el
Tuc de Mulleres, el Montardo, el Mauberme, el Perdiguero...
Després de fer
algunes fotografies més i menjar una mica vam iniciar el descens. La
desgrimpada va ser delicada, sobretot per evitar fer caure pedres als companys
de més avall, però de seguida ho vam tenir superat. Les plaques de neu les vam
baixar fent lliscar els peus. En arribar al llac vam trobar les dues úniques
persones que vam veure en tota l’excursió. Després de menjar una mica i
desmuntar les tendes vam continuar avall fins al cotxe.
Va ser una
excursió magnífica tant pel paisatge com per la solitud i compromís de la ruta.
Moltes gràcies a tots els companys d’excursió pels bons moments que compartim!
Comentaris