ASCENCIÓ AL MALH DES POIS
(LA FORCANADA)

Els dies 23 i 24 de juny vam fer la sortida a la Forcanada. Ens va impressionar molt el paisatge, l’aïllament i la bellesa de la ruta.


Vam sortir de Centelles a les 8  del matí i vam fer parada a Pont de Suert per fer la via ferrada que hi ha a aquesta població.  En acabar vam dinar, vam comprar coca de Sant Joan i vam anar cap a la vall del riu Nère, just sortint del túnel de Vielha ja dins la Vall d’Aran.

Després de deixar els cotxes al final de la pista que fondeja aquesta vall vam equipar-nos, ens vam carregar les motxilles i ens vam dirigir a l’estany deth Hòro . La pujada va ser sota la boira, en un dia xafogós i humit. 

Després de caminar unes dues hores i mitja aproximadament vam arribar a l’estany. La boira era tant espessa que no es veia l’altre cantó del llac. Vam buscar el lloc més pla per instal·lar les tendes i mentrestant la Forcanada anava sortint i entrant en la boira talment com si estigués espiant el que fèiem. Quan la boira volia teníem una vista magnífica.

Un cop instal·lats vam anar a buscar llenya i vam començar a preparar el sopar. Quan tot va estar llest vam encendre la foguera, vam menjar-nos la coca i vam obrir una ampolla magnum de Cava que un membre del grup havia pujat a la motxilla i que prèviament havíem posat en fresc a una clapa de neu que hi havia a un racó. Va ser una revetlla de Sant Joan idíl·lica: ens trobàvem sols a un indret magnífic i amb bons companys d’aventures.
 

L’endemà a les 6 vam començar a caminar. El dia era magnífic. De seguida vam trobar les primeres clapes de neu. 

Després de superar uns forts pendents vam arribar als llacs de més amunt, just a sota la canal que puja a la bretxa sud. Com que la canal estava molt nevada i no portàvem ni grampons ni piolet vam esquivar-la passant per les roques del costat dret. Un cop superat aquest tram vam fer un petit descans a la bretxa sud, ens vam posar els cascs, vam lligar la més petita del grup i vam començar la grimpada fins el cim. Havíem d’anar amb molt de compte perquè la roca estava molt descomposta. 


De seguida vam arribar al cim sud, vam fer unes fotografies, vam baixar fins el collet que les dues puntes per grimpar de seguida per la canal que porta al cim nord. La vista era espectacular: teníem la cara nord de l’Aneto just davant (es veien els puntets negres de la gentada que pujava per la glacera), tots els cims del massís de la Maladeta, el Tuc de Mulleres, el Montardo, el Mauberme, el Perdiguero...


Després de fer algunes fotografies més i menjar una mica vam iniciar el descens. La desgrimpada va ser delicada, sobretot per evitar fer caure pedres als companys de més avall, però de seguida ho vam tenir superat. Les plaques de neu les vam baixar fent lliscar els peus. En arribar al llac vam trobar les dues úniques persones que vam veure en tota l’excursió. Després de menjar una mica i desmuntar les tendes vam continuar avall fins al cotxe.

 

Va ser una excursió magnífica tant pel paisatge com per la solitud i compromís de la ruta. Moltes gràcies a tots els companys d’excursió pels bons moments que compartim!

Comentaris

assumpta ha dit…
Felicitats Anna per la crònica. L'excursió, és com si l'hagués feta. Estic contenta que el grup B), que ens varem quedar al Ref. de Conangles, ens vam sentir unides al grup A) menjant la coca de la verbena.
Agustí Ten ha dit…
Quina xulada de Revetlla, companys !! Moltes gràcies per la crònica, Anna.
mariona ha dit…
Quina Forcanada i quina revetlla més xula, segur que no us n'oblideu. Quasi com si hagués fet l'excursió!! Felicitats per la crònica!!!