RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA
14 gener 2015
Avui hem decidit passejar-nos per on va tenir lloc la batalla on l'exercit català va vèncer les tropes Borbòniques.
Referent a la història d'aquesta batalla podeu entrar al web:
ca.wikipendia.org/wiki/Batalla-de-Talamanca.
En arribar a Talamanca ens dirigim cap al Castell, on hi ha un aparcament per cotxes.
Aquest casal senyorial està vestit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.
Davant del castell hi trobem el "Mirador del Memorial 1714" on es pot veure ben bé tota la serra de la Mussarra, on hi havien les forces borbòniques, i podem contemplar l'escenari on tingué lloc la Batalla. Hi ha uns plafons que informen molt bé sobre com va anar aquesta batalla. Des d'aquí, lluny a la carena podem veure el Mas La Mussarra, on hi havia els comandaments borbònics.
Hi ha una ruta circular que està degudament senyalitzada d'uns 3,5 km. Aquesta ruta tan es pot començar des de darrera del Castell, o de darrera l'església. Nosaltres la varem començar agafant una pista emporlanada que puja uns 20 metres darrera el Castell i allà ja trobem el primer indicador cap a "El Molí del Menut". Comença una pista que baixa decidida i en poc menys de 1/2 hora arribem al Molí del Menut.
És una casa ben conservada, sembla que estigui habitada, la Riera de Talamanca, hi passa pel davant, hi ha molt joncs, i tot que hi passa aigua, no es veu, però si que la trobem quan hem de travessar-la, que ho fem sense cap problema, ja que fa dies que no ha plogut i la quantitat que baixa és escasa.
El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.
El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.
Continuem seguint la ruta i passem per algunes cabanes de pedra seca. Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja.
Anem pujant, travessem una altra riera i arribem on la ruta senyalitzada tomba a la dreta, però com que nosaltres tenim tot el dia per caminar, i aquest itinerari és curt, decidim continuar per la pista que puja i que ens fa pensar que anirem a parar a la masia de la Mussarra, quan baixem continuarem la ruta senyalitzada. Anem pujant pel mig d'un bosc de pins, la pista es veu transitada, i anem pujant. Trobem una drecera a l'esquerra, però com que no hi ha indicadors no l'agafem, i anem pujant.
Quan ja fa més d'una hora que pugem, sentim un tractor que carrega troncs i que sembla que vindrà per la pista on som, i tal dit tal fet. Quan el tractor passa per davant nostre demanem al senyor que el porta si anem bé per anar a la Mussarra i diu que si, i que ell viu allà. Ens indica el camí que ens falta i cada u continua el seu camí.
Al cap d'amunt de la carena trobem uns indicadors, seguim a l'esquerra i als pocs metres ja trobem un rètol que diu La Mussarra.
Trobem una porta de ferro amb baldó, hi entrem i ens dirigim cap a la casa. És una casa molt gran amb capella incorporada, i un gran espai tot envoltat per una paret. No hi poden faltar el gossos que vigilen, a fora en un altre tancat hi ha cavalls de pota grossa i a sota on hi ha el llenye hi ha un petit galliner, i un llenyer.
Saludem al senyor del tractor, li demanem per anar a l'ermita de Sant Pere Màrtir i ens diu que és a una mitja hora.
Contemplem la gram masia de la Mussarra, i la seva situació que era veritablement estratègica, doncs està situada a la carena i domina totes les contrades veïnes, Calders, Mura, Manresa, Talamanca, etc.
Com que ja són cap a les dues del migdia, i el dia és curt, fem un mossec i tornem pel mateix camí que hem vingut. En baixar agafem un camí que hi ha una fita que creiem que és una drecera, i evidentment ens estalviem algun revolt, tot i que quan som al mig del bosc, com que han tallat branques, tenim alguna dificultat per passar i tornar a trobar el corriol. Adafem la pista i ara ens toca baixar.
Quan arribem allà on hem deixat l'itinerari circular, trenquem a l'esquerra i seguim els pals indicadors, passem per sobra un salt d'aigua, que quan deu baixar aigua ha de ser molt bonic, avui no raja gaire, a l'altra banda del salt i trobem una barraca de vinya molt ben conservada.
Seguim el corriol i passem per "La Sínia del Forner". Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l'aigua es repartia pels horts a través d'un sistema de recs.
Anem seguint pel corriol fins trobar una pista que puja cap a Talamanca.
En un revolt trobem un indicador que diu "Forn d'Obra", el seguim i el trobem.
Continuem per la pista i trobem "La Font de Talamanca"
La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El "negundo" arbre que creix al costat de la font va ser plantat a principis del segle passat i actualment està catalogat.
Arribem a Talamanca i una vegada més contemplem tot l'escenari des del Mirador.
I contentes per aquesta passejada per la història ens entornem cap a casa.
Fitxa tècnica:
Dificultat: Baixa
km.:17
Temps: 4 hores, sense parades
Desnivell: 400 m.
Època: Evitar els dies calorosos de l'estiu si es puja fins a la Mussarra. Si només es fa el recorregut circular senyalitzat de 3,5 km. es pot fer tot l'any.
Crònica feta per Assumpta Vall-llovera
Mapa de la ruta
Comentaris