BARRANC DE LA CARAMELLA-NOU REFUGI DEL CARO 01/04/2017
Després d'un bon grapat d'anys fent sortides per les terres de l'Ebre, ens faltava fer el cim més alt d'aquesta contrada: El Caro. Seguint els consells del nostre guia a la zona, l'Eugeni Ripoll, encarem la pujada pel barranc de la Caramella, després de deixar els cotxes al pàrquing habilitat abans de la casa Carballo.
Faig un apart per dir que hem sortit de Centelles a les sis del matí, després d'algún entrebanc tipus gual obstaculitzat, i arribem a Tortosa cap a les nou del matí per a recollir l'Eugeni, que ja ens espera a la plaça Corona d'Aragó. Des d'aquí, fins a Roquetes i llavors ja ens endinsem cap al Parc Natural dels Ports, entremitg d'oliveres, garrofers.
Ens espera una dura pujada. Anem endinsant-nos cap al fons del barranc i el camí comença a tirar fort cap amunt.
Tot i que bufa un vent fort, ens trobem arrecerats per la muntanya. Passem per indrets on les olors del bosc ens omplen el nas: la farigola florida, el barballó i d'altres plantes aromàtiques.
Les formes capricioses de les roques no ens deixen indiferents en cap moment, i generen molts comentaris d'admiració, adobats pels que dominen la matèria i ens fan observar detalls que ens passen per alt.
 |
| La Cua de Cavall |
Arribem a l'alçada del salt de la cua de Cavall, a l'indret del racó dels degotalls. Un fil d'aigua baixa agafat a la paret i cau avall: és impresionant!
Veiem tres persones que pugen per aquest cantó. També ha de ser ben bonic pujar per aquí.
Encara ens queden molts metres de desnivell. Després d'una aturada per fer un mos i recuperar energies, continuem amunt.
Arribats a l'indret anomenat L'Escaleta, un bon grapat de metres més amunt, ens reagrupem i mirem els mapes. El cim del Caro apareix davant nostre, ben caracteristic, amb un bon grapat de banyes de ferro.
 |
| El Caro |
Tot i que sembla aprop, ens diuen que d'això ni pensar-hi, encara queda lluny. De fet avui no hi anirem. Ho deixem per demà. Avui hem d'arribar al nou refugi del Caro.
 |
| Mola Castellona |
Ara ja es veu el delta i el riu que s'acosta al mar fent giragonses. Davant nostre s'alça la Mola Castellona, talment com una fortalesa petrificada.
Assolim el collet del Migdia i una mica més amunt, trobem un camí que baixa cap al forn de pega de La Pimpollada. Hi anem a visitar-lo i fem parada per dinar.
Un grup de companys, decideixen baixar cap al punt d'inici de l'excursió. La resta reprenem el camí fins al Coll del Vicari i d'allà una bona baixada fins al refugi.
La baixada cap el punt d'inici per recolher els cotxes és llarga. Ens portarà cap a les bassis de Caro i la Mola del Moro per acabar reprenent el camí per on hem pujat fins a l'aparcament.
Al vespre ens retrobem tots a l'hora de sopar i ens expliquem les anècdotes de la jornada.
Ha estat una sortida preciosa i molt recomanable!
I aquí ens teniu, l'endemà en un recorregut que ferem fins a la cova Cambra, al davant del refugi forestal de La Mola.
 |
| Al cim de la Mola del Moro |
 |
| De baixada cap a l'aparcament |
Powered by Wikiloc
L'endemà i per culpa del vent hem de canviar de plans i decidim no pujar al Caro per la carena des del coll dels Pallers. En el seu lloc ens dirigim a la cova Cambra.
Prenem la carretera que s'endinsa cap el massis del Port, per després prendre una pista, a trams pavimentada. Deixem el cotxe propone d'un coll i continuem a peu per la pista. El camí és bo i fácil fins al refugi del CEC Tortosa.
Passat el refugi la cosa queda a la nostra esquerra.
La cova presenta dues cavitats i està equipada amb algún paravolt per practicar les tècniques d'espeleologia.
Una de les cavitats és una galería llisa, d'on s'han desprès grans lloses que en un altre temps formaven part del sostre.
A la segona cavitat s'hi entra per una galeria recta a peu pla.
Al final d'aquesta curta galeria es baixa una grada fins la cambra gran presidida per una gran columna.
Aquesta cavitat presenta moltes més formacions vistoses i boniques, però calerà portar frontal per poder-les veure.
Comentaris