PIC DE COLATX (o POINTE RABASSÈRE) (24/6/2017)
Sortim de Centelles el divendres a les 5 de la tarda per anar fins a Ustou per anar a dormir a la Gite d'Etape de l'Escolan, la nostra intenció és sortir molt d'hora al matí següent per intentar evitar les altes temperatures d'aquests dies i minimitzar la possibilitat que ens agafi una tempesta de tarda.
Ens llevem a les 4 de la matinada, en Jean Charles i la Pauline ens han deixat l'esmorzar preparat, intentem no fer soroll per no molestar, esmorzem ràpid i prenem el cotxe per anar al final de la pista, a l'aparcament del circ de la Cagatella.
Comencem a caminar amb els frontals pocs minuts passats de les 5 de la matinada, encara és negra nit i ens envolta la boira pixanera. La nostra esperança és que al guanyar altitud sortim per sobre de la boira i ens faci un bon dia.
El primer tram discorre per dins el bosc, com la majoria de valls de l'Ariège és un bosc frondós i amb les pedres tapissades de molsa.
Arribem al fons del circ de la Cagatella just abans que surti el sol les primeres llums del dia ens deixen veure les parets del circ tapissades de bosc i amb algun curs d'aigua que baixa saltant entre pedres. Per sobre els nostres caps hi tenim una capa de núvols que no ens deixen veure gaire cosa més.
Continuem pel camí i anem trobant, de tant en tant, algún rètol que ens indiquen les direccións en els encreuaments i els temps estimats de marxa que ens queden. Aquí guanyem altitud molt ràpidament, el camí és costerut i de tant en tant ens trobem algún graó altíssim i algun que altre cable que ens faciliten el camí.
El bosc s'acaba abans del què esperavem. Normalment hi ha arbres fins als 2000 metres d'altitud, però avui entre els 1600 i els 1800 metres el bosc s'ha esclarissat fins a desapareixer, tot i la humitat i l'encaració nord de la vall que transitem avui. És per aquí quan arribem al límit de la boira, que ens costa encara una mica deixar enrere perquè va i ve com les onades a la platja.
Després de deixar el bosc enrere de seguida arribem al estany de la Hilette, on hi ha una cabana refugi. El camí no ens porta per la vora del estany i seguim guanyant altitud, la qual cosa ens permet tenir una magnifica vista del estany. Si ens donem la volta del mar de núvols baixos que hem deixat enrere i que cobreixen el fons de la vall i fins on ens arriba la vista per de tant en tant deixar sortir algun cim com si fos una illa.
El camí es continua enfilant fins el coll de Colatx, marcat per una gran fita. Des d'aquí el cim ens queda a la nostra esquerra. Al cantó català tenim unes vistes espectaculars sobre el massís de la Pica d'Estats i just sota el coll hi queden els estanys de Colatx, Senó i Romedo que vam visitar ara fa just un any, quan vam anar a passar el Sant Joan al refugi de Certascan. És inevitable que ens vinguin a la ment els records d'aquells dies.
Sense perdre gaire més temps encarem les últimes rampes per una carena més o menys ample que ens porta directament fins el cim sense gaires dificultats.
Fem cim a les 10:55.
La nit abans en Jean Charles ens havia dit que si a les 11 no erem al cim que no ens plantegessim fer la volta cap al coll de Turguilha. Com que anem en el millor dels horaris previstos decidim tornar al cotxe tancant la circular en lloc de baixar pel mateix camí.
Per baixar cap al coll de Turguiha decidim agafar la vessant catalana de la muntanya, que és herbosa i menys escarpada que la cara nord francesa. El terreny és relliscós i ple de tifarades de cabra i ovella que pasturen per aquesta zona i com que queden arrecerades s'hi deuen agrupar sovint.
Anem baixant fins arribar al coll de Turguilha. Aquí ens separem en dos grups. En Josep Mª, en Lluís, en Marc i en Roger Grau continuen per l'aresta rocosa per anar a fer el cim de Turguilha. La resta baixem directament des del coll, seguint les fites, en direcció a l'estany de Réglisse.
L'inici de la baixada des del coll és bon camí. Anem trobant les fites amb facilitat fins un punt on la única fita que veiem ens porta directament a un mur de roca que queda tallat en sec. A partir d'aquí ens haurem d'espavilar a anar trobant el millor camí de baixada possible, desgrimpant en algun pas, atravessant zones de blocs de pedra inestables en altres i de tant en tant parant a contemplar totes les possibilitats que ens ofereix el descens.
Després de més estona de la que teniem prevista des del coll, acabem arribant a la bora del llac. Aquí l'Anna, la Mariona i jo decidim fer un banyet al estany, que està sorprenentment poc fred.
Despés del bany, ens reunim amb la resta a la cabana que hi ha prop de l'estany.
Mengem alguna cosa i continuem el descens.
El camí està força ben senyalitzat amb unes plaquetes vermelles clavades a la pedra, en les cruïlles, però, no hi ha rètols indicadors. De totes maneres sabem que per tornar hem d'anar prenent els camins que surtin cap a la nostra esquerra.
Perdem altitud poc a poc fins que entrem a la boira. A partir d'aquí, la baixada es complica una mica per la humitat que ho converteix tot en relliscós. Rellisquen les pedres, rellisquen les arrels, rellisquen les herbes, rellisca la fullaraca.
Tornem a entrar dins el bosc i el pendent es torna a pronunciar. Baixa ràpid i tot rellisca. Pocs ens salvem de clavar algun cop de cul a terra. Hem de baixar amb mil ulls per no fer-nos mal. De cop i volta, després d'una llarga baixada ens trobem en un encreuament de camins que hem passat a la pujada. A partir d'aquí el camí ja ens és conegut.
Continuem baixant per un camí en més bon estat que fins ara. Per aquí hi passa més gent, i això es nota.
L'últim tram de la baixada ens sorpren, és la part de camí que hem fet de nit i no teniem consciència que fós tan llarg, ni del paissatge de bosc que ara hi veiem.
Són pràcticament 3/4 de 6 de la tarda quan arribem al cotxe. Ha estat un dia ben aprofitat.
Ja a la Gite d'Etape de l'Escolan, després d'una dutxa reparadora i prenent una cervesa o una coca-cola (segons el gust de cadascú) fem petar la xerrada amb en Jean Charles i la Pauline. Els expliquem que hem fet la volta perquè hem fet cim a les 11, i comentem la baixada. La Pauline ens diu que ella va fer la mateixa volta fa uns 10 dies i encara hi havia neu, i ens confirma la dificultat de trobar el camí de baixada des del coll de Turguilha.
Després de sopar celebrem la revetlla de Sant Joan amb una mica de retràs. Treiem la coca i el cava i convidem tant els altres grups que s'allotgen a la Gite com a la Pauline i en Jean Charles, que ens han fet un sopar molt bò.
L'endemà després d'un bon esmorzar anem a l'estany de Lers a fer una mica el 'dominguero'.
El primer tram discorre per dins el bosc, com la majoria de valls de l'Ariège és un bosc frondós i amb les pedres tapissades de molsa.Arribem al fons del circ de la Cagatella just abans que surti el sol les primeres llums del dia ens deixen veure les parets del circ tapissades de bosc i amb algun curs d'aigua que baixa saltant entre pedres. Per sobre els nostres caps hi tenim una capa de núvols que no ens deixen veure gaire cosa més.
 |
| Estany i cabana de la Hilette |
Després de deixar el bosc enrere de seguida arribem al estany de la Hilette, on hi ha una cabana refugi. El camí no ens porta per la vora del estany i seguim guanyant altitud, la qual cosa ens permet tenir una magnifica vista del estany. Si ens donem la volta del mar de núvols baixos que hem deixat enrere i que cobreixen el fons de la vall i fins on ens arriba la vista per de tant en tant deixar sortir algun cim com si fos una illa. |
| Pic de Colatx |
 |
| Massís de la Pica d'Estats, estanys de Colatx, Senó i Romedo |
Sense perdre gaire més temps encarem les últimes rampes per una carena més o menys ample que ens porta directament fins el cim sense gaires dificultats.
Fem cim a les 10:55.
La nit abans en Jean Charles ens havia dit que si a les 11 no erem al cim que no ens plantegessim fer la volta cap al coll de Turguilha. Com que anem en el millor dels horaris previstos decidim tornar al cotxe tancant la circular en lloc de baixar pel mateix camí.
Per baixar cap al coll de Turguiha decidim agafar la vessant catalana de la muntanya, que és herbosa i menys escarpada que la cara nord francesa. El terreny és relliscós i ple de tifarades de cabra i ovella que pasturen per aquesta zona i com que queden arrecerades s'hi deuen agrupar sovint.Anem baixant fins arribar al coll de Turguilha. Aquí ens separem en dos grups. En Josep Mª, en Lluís, en Marc i en Roger Grau continuen per l'aresta rocosa per anar a fer el cim de Turguilha. La resta baixem directament des del coll, seguint les fites, en direcció a l'estany de Réglisse.
L'inici de la baixada des del coll és bon camí. Anem trobant les fites amb facilitat fins un punt on la única fita que veiem ens porta directament a un mur de roca que queda tallat en sec. A partir d'aquí ens haurem d'espavilar a anar trobant el millor camí de baixada possible, desgrimpant en algun pas, atravessant zones de blocs de pedra inestables en altres i de tant en tant parant a contemplar totes les possibilitats que ens ofereix el descens.
Després de més estona de la que teniem prevista des del coll, acabem arribant a la bora del llac. Aquí l'Anna, la Mariona i jo decidim fer un banyet al estany, que està sorprenentment poc fred.
Despés del bany, ens reunim amb la resta a la cabana que hi ha prop de l'estany.
Mengem alguna cosa i continuem el descens.
El camí està força ben senyalitzat amb unes plaquetes vermelles clavades a la pedra, en les cruïlles, però, no hi ha rètols indicadors. De totes maneres sabem que per tornar hem d'anar prenent els camins que surtin cap a la nostra esquerra.
Perdem altitud poc a poc fins que entrem a la boira. A partir d'aquí, la baixada es complica una mica per la humitat que ho converteix tot en relliscós. Rellisquen les pedres, rellisquen les arrels, rellisquen les herbes, rellisca la fullaraca.
Tornem a entrar dins el bosc i el pendent es torna a pronunciar. Baixa ràpid i tot rellisca. Pocs ens salvem de clavar algun cop de cul a terra. Hem de baixar amb mil ulls per no fer-nos mal. De cop i volta, després d'una llarga baixada ens trobem en un encreuament de camins que hem passat a la pujada. A partir d'aquí el camí ja ens és conegut.
Continuem baixant per un camí en més bon estat que fins ara. Per aquí hi passa més gent, i això es nota.
L'últim tram de la baixada ens sorpren, és la part de camí que hem fet de nit i no teniem consciència que fós tan llarg, ni del paissatge de bosc que ara hi veiem.
Són pràcticament 3/4 de 6 de la tarda quan arribem al cotxe. Ha estat un dia ben aprofitat.
Powered by Wikiloc
Ja a la Gite d'Etape de l'Escolan, després d'una dutxa reparadora i prenent una cervesa o una coca-cola (segons el gust de cadascú) fem petar la xerrada amb en Jean Charles i la Pauline. Els expliquem que hem fet la volta perquè hem fet cim a les 11, i comentem la baixada. La Pauline ens diu que ella va fer la mateixa volta fa uns 10 dies i encara hi havia neu, i ens confirma la dificultat de trobar el camí de baixada des del coll de Turguilha.
Després de sopar celebrem la revetlla de Sant Joan amb una mica de retràs. Treiem la coca i el cava i convidem tant els altres grups que s'allotgen a la Gite com a la Pauline i en Jean Charles, que ens han fet un sopar molt bò.
L'endemà després d'un bon esmorzar anem a l'estany de Lers a fer una mica el 'dominguero'.
Comentaris