ANDORRA: VIA FERRADA D'ENCLAR I PIC DE CASAMANYA (24 i 25 /02/ 2018)


Darrerament hem anat a Andorra un munt de vegades. I no pas per anar de botigues, a fer el "shopping", que en diuen ara. La nostra afició i passió per les muntanyes i la natura, ens porta al pais dels Pirineus un cop més. Ens allunyem una mica, no del tot, dels entorns urbans i civilitzats, per endinsar-nos pels boscos i els camins, cap als cims nevats.

St. Vicens d'Enclar













Com en d'altres sortides, aquesta vegada també som una bona colla. Ens situem a l'indret de Santa Coloma,  per anar a la via d'Enclar. Deixem els cotxes en un carrer, a sota d'una tartera. D'allà surt el camí cap a la ferrada, que ben aviat es divideix. Els que no anem a fer-la pugem amunt pel camí de retorn, que ens porta a la petita ermita de St. Vicens d'Enclar, on s'acaba el recorregut equipat.

























Al cap d'una estoneta, els primers escaladors comencen a treure el nas als darrers graons. Fa un dia preciós i ens sorprèn la poca neu que trobem a aquesta alçada. De mica en mica va arribant tothom. Els comentaris de tothom son de  satisfacció. Reprenem el camí cap a baix, per anar a empaitar el dinar. Encarem cap a la casa de colònies on passarem la nit, a Canillo, per veure si podem menjar-nos el dinar allà i si ja veiem més neu.

Un cop instal.lats, hi ha qui decideix fer una migdiada, d'altres van a estirar les cames per Canillo.Els més joves aprofiten la neu dels voltants per baixar amb la pala i d'altres experiments. Uns altres anem a veure les condicions de la carretera i de l'indret des d'on volem començar l'excursió de l'endemà, per tal de contrastar les dades i les informacions que ens han donat. Ens aturem al mirador del Roc del Quer. I finalment arribem fins al Coll d'Ordino, lloc on la carretera desapareix a sota la neu.

Mirador del Roc del Quer















Coll d'Ordino
















De nou a baix i la fem petar mentre esperem el sopar. I després cap a la "piltra"!

No hem de matinar gaire, i després de l'esmorzar tirem amunt. Una mica abans del Coll, on l'asfalt queda amagat hi ha una zona per aparcar. Els companys que fan esquí de muntanya surten des d'aquí, per estalviar-se passar per dins del bosc. Els que anem amb raquetes, sortim doncs de més amunt, resseguint el llom boscós.

































































Deixem als contructors d'iglús, ben enfeinats. Quan tornem ja farem la visita d'obres pertinent.
La travessa per sota els pins i els avets és una mica pesada i costa progressar, però després d'una estona deixem enrere la vegetació i ens apareix al davant la pujada cap al cim. Ens retrobem amb els esquiadors i tots junts enfilem amunt. La pujada es fa notar i ens anem fragmentant en grupets, uns més amunt i d'altres més avall. Llavors ens reagrupem en algun dels planells que anem trobant



































La pujada se'ns allarga molt. Les primeres rampes tenen un pendent que Déu n'hi dó. Anem fent ziga-zagues. I encara no veiem el cim! Després d'una bona estona de pujada, finalment veiem el cim, coronat per una gran fita de pedres. Això ens anima i les darreres passes fins a dalt potser no són tant feixugues.












L'espectacle dels cims nevats és brutal! Tenim una visió general de les valls d'Andorra, donat  la disposició del Casamanya, al mig del territori.  Tenim a la nostra dreta el sector del Comapedrosa i cap a l'esquerra l'alt del Cubil i el sector dels Pessons.




























Ens fem les fotografies pertinents i decidim baixar, perquè tot i que fa sol i el dia és clar, bufa un vent gelat que no deixa practicament a ningú indiferent. Els raqueters comencem a tirar avall i de mica en mica tothom s'hi va afegint. Al primer plà que trobem ens reagrupem i observem com baixen els companys esquiadors: en saben molt!


La neu està en molt bones condicions i deixa tirar pel dret, alguns amb més dificultats que d'altres, perquè el fort pendent no permet distraccions. Llavors quan som al gran planell que es troba abans d'entrar al bosc, decidim baixar per l'indret per on han anat els esquiadors, per tal d'evitar la incomoditat de la travessa enmig de la vegetació. Arribem al primer aparcament ràpidament. Llavors només ens cal fer una caminada fins al Coll d'Ordino, des d'on haviem sortit. Allà podem contemplar la feina dels manobres de la neu! S'ho han treballat molt i molt bé!

Un cop ens retrobem tots al primer aparcament, fem un dinar ràpid i anem fins al mirador del Roc del Quer. I des d'allà iniciem el retorn cap a casa, molt llarg per sortir fins a la frontera. Però ha valgut molt la pena. Ha estat una sortida fantàstica. Moltes gràcies a tots!



Comentaris

Agustí Ten ha dit…
Quin bon dia que us va fer!! Les fotos són molt xul•les. Enhorabona i gràcies per la ressenya: així els que no hi vam anar ho vivim també una miqueta.
mariona ha dit…
Enhorabona per la crònica i la sortida!!! Sembla que hi haguem anat!!