PIC DE TARBÉSOU (11 de desembre de 2019)

Hem matinat molt, a les 6 del matí tothom al semàfor de l'institut per sortir cap a Ascou.

Després de parar a esmorzar a Ax-les-Thermes, agafem la carretera que direcció el Port de Palhières. 

Deixem el cotxe a un aparcament de l'estació d'esquí en un revolt just on la carretera queda tallada per la neu.

Ens equipem i comencem a caminar, la meitat amb raquetes de neu i la meitat amb esquís, avui som deu. 

Prenem unes traces que van per un costat de la pista d'esquí en direcció el Port de Palhières, per un troç més amunt creuar la pista i començar a enfilar-nos de debò.


Passem prop del final d'un teleski i creuem un altre cop la pista d'esquí. Voregem un primer turó deixant-lo a la nostra dreta i anem seguint les traces que ens porten a guanyar altitud de manera progressiva sense massa esforç.

Foto Laura Prat
No ens acabem de creure que hi hagi tanta neu i aquesta part d'ascensió ens promet una baixada que ens farà gaudir de valent per aquells que vagin amb esquís.


Passem prop d'un indicador del GR i ens enfilem més fins a guanyar el llom que ja no deixarem fins el cim. 
Foto Marc Sobrino
Progressem a prou bon ritme acostant-nos al nostre objectiu. Aquí comencem a trobar els estralls del vent. Hi ha una zona força ventada de neu dura, pràcticament gelada. Tot i això hi ha una franja de neu que es manté en bon estat per la baixada prop de la bora de la cornisa. 

Foto Laura Prat
Arribem a un punt on hi comencem a trobar molt gel. Decidim canviar l'equipació. Els esquiadors posem les ganivetes per anar més segurs i els raqueters canvien les raquetes pels crampons. Després del canvi de calçat seguim pujant a bon ritme i amb molta més seguretat. 

A l'últim tram de la pujada la neu segueix congelada, però s'hi afegeixen un relleu de petites crestes, com si fossin onades, causades per l'efecte del vent i molt fred. Per sort és un cim relativament concorregut i ja hi ha una traça que ens porta fins el cim fent un seguit de ziga-zagues.

Foto Laura Prat
Arribem al cim en poc més de tres hores. El dia és radiant. El cel de color blau intens i pràcticament no hi fa vent. Quedem embadalits amb el paissatge espectacular mentre recuperem forces. 

Foto Marc Sobrino
Ens preparem per la baixada i deixem el cim enrere. 

La primera part més ventada la baixem tots a peu. Passat aquest tros els esquiadors ens calcem els esquís mentre que els raqueters continuaran amb els crampons, la neu està molt dura i cosa que els permet no enfonsar-se.

Baixem sense incidents, amb esquís gaudim de valent gràcies al bon estat de la neu que ens permet escollir una linea que s'adequí al nivell de cadascú. Els raqueters més s'hi han d'esforçar una mica més.

Arribats al cotxe només ens queda arribar fins a Comus on dormirem a la yurta de la gite d'etape Le Silence Du Midi, on vam dormir fa 10 anys mentre feiem el camí dels bons homes.

Foto Anna Prat
Foto Helena Tafunell
Passem una bona estona durant el sopar i dormim molt comodament a la yurta.
El diumenge l'esmorzar és de bandera.

Ara ja només queda tornar poc a poc cap a casa. 
Parem a visitar el castell càtar de Montaillou i fer una volta pel petitissim poblet del departament d'Aude. Aquesta visita ens serveix per fer aflorar records i anècdotes del camí dels bons homes, al igual que la nit passada a la tenda mongola de la gite. 


Hem descobert que hi ha un camí de tornada, el camí de l'últim càtar, el retorn a Frànça des de Bagà fins a Tarascon-sur-Ariège. Nous projectes, nous somnis, noves aventures.


Comentaris