CLUB CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES

PROJECCIÓ D'AUDIOVISUALS

2012-01-03T10:14:00.000+01:00

Moltes felicitats Josep M. I Maria Rosa pels preciosos reportatges que ens vàreu oferir el dia de St Esteve, en un acte que molts dels vostres amics i coneguts esperem ja cada any.

Espectaculars imatges de les glaceres i les muntanyes de la Patagònia i del desert d'Atacama!

I pels que no et veuen mai en acció, perquè sempre ets darrera la càmera, aqui va una foto teva filmant a tota vela. Fins aviat i de nou moltes gràcies!

COTIELLA (2.912 m) – 10 i 11 de setembre de 2011

2011-12-31T15:33:00.008+01:00

Aquesta sortida del CCEC comença el dissabte, 10 de setembre. En reunim ben d’hora al matí a Centelles per sortir amb els cotxes en direcció a Benasc per pujar el Cotiella. Tot el tram que fem amb cotxe fins a Barbaruens no comporta cap dificultat. Just a l’entrada de Barbaruens hem d’agafar una pista a l’esquerra en direcció a Plan, que al principi està en mal estat i ens porta, al llarg d’uns tres quilòmetres, a una explanada on decidim deixar els cotxes.

Comencem a caminar per la pista ja que des de l’aparcament no es veu gaire clar el sender que ens hauria de portar cap el refugi d’”Armeña”. Després de caminar una mica per la pista agafem un trencant a la dreta que s’endinsa pel bosc i que sembla que desemboca a un barranc amb desnivell positiu. Més tard arribem a uns prats amb vegetació baixa on decidim prendre alguna cosa per dinar. Seguim un sender que ens porta al “Collado d’Armeña” des d’on veiem l’”Ibón d’Armeña” i el refugi d’”Armeña”. Des del “Collado d’Armeña” hem de baixar una mica, passem per la banda dreta de l’Ibón, bastant sec i l’aigua tenia un color poc transparent per no dir sospitós. És una zona plena de pastures. Seguim el sender planer que al final puja una mica fins arribar al refugi d’”Armeña” (1.840 m) no guardat i amb unes 25 places aproximadament. A la vora el refugi hi ha la Font de Rianzes que ens proveeix aigua, sort en tenim perquè fa calor per l’alçada que estem.

A l’arribar al refugi trobem uns excursionistes francesos i tres noies molt eixerides de l’expedició femenina del Centre Excursionista de la Segarra. Mentre fem la xerradeta els uns amb els altres: que si on heu deixat el cotxe, que per on heu pujat, que si uns voles dormir al refugi però no hi encabim tots, o que algú vol dormir fora perquè hi ha lluna plena i no fa fred ..., finalment els francesos que han pujat amb tendes ens cedeixen dormir al refugi. Després d’organitzar-nos i situar els sacs al tercer pis, decidim sopar en una espècie de terrassa del refugi. Des d’aquesta terrassa contemplem la posta de sol amb una temperatura quasi d’estiu. Mentre preparem els fogons per escalfar l’aigua per la “sopinstant” i traiem el pica pica que cadascú porta per sopar, de sobte, una francesa comença a cridar, sorpresa per un ratolí petit que ronda pel refugi! Seguim amb el sopar i tres companys del CCEC ens fan una demostració de veure vi amb la bota a l’uníson. Després de carregar energies, passar una bona estona juntament amb la secció femenina del CES i veure sortir la lluna plena anem a dormir. Abans de pujar a la tercera planta per anar a dormir, hem d’estar alerta i deixar el menjar en uns claus que pengen del sostre del menjador perquè sinó els ratolins celebrarien una festassa que déu n’hi dó!

El diumenge ens llevem d’hora per pujar el Cotiella. El camí surt del darrera del refugi en direcció al circ. El massís del Cotiella és pedra calcària però a mesura que anem pujant ens trobem unes petites zones de vegetació bordats de flor de neu.

El desnivell és progressiu i el terreny és rocós fins arribar al Coll del Cotiella” (2.650 m). Una vegada al coll decidim fer el cim en direcció Nord per una paret de roca punxeguda i descomposta de tal manera que hem de grimpar amb cura perquè no portem cascs per protegir-nos i de tant en tant hi ha alguna roca que “voleia”. Continuem la grimpada fins que arribem al cim del Cotiella (2.912 m) on hi trobem els francesos i l’expedició femenina de la Segarra. Fem una foto conjunta, cantem els Segadors per celebrar la diada i gaudim de l’extraordinària vista de 360º que ens ofereix el cim de tot el Pirineu axial. Fins i tot sembla que veiem el Pedraforca!!!

A dalt el cim fa una mica de vent i un cop hem fet la sessió de fotos i hem gaudit de la vista dels tres mils que ens envolten, iniciem la baixada però en aquest cas ho fem en direcció sud-oest. Aquesta baixada en forma de ziga-zaga ens porta a un coll per després desgrimpar una mica i flanquejar fins al coll del Cotiella. Al coll decidim fer un pica-pica perquè encara ens queda la baixada rocallosa fins al refugi. Un cop hem arribat al refugi i hem omplert les cantimplores d’aigua iniciem el camí de tornada cap als cotxes però aquesta vegada ben orientats per la secció femenina de la Segarra per no embolicar-nos com ens va passar en el primer tram de pujada.

El camí de baixada no té complicació ni tampoc podem aturar-nos gaire fins arribar als cotxes ja que ens queda la tornada fins a Centelles.

Ha estat una sortida extraordinària en la que el bon temps ens ha acompanyat!!! Com podeu veure la crònica té un cert retard, ejem, ejem, espero que les properes cròniques siguin més actuals a la data de la sortida. Bon any!!!

2011-12-21T11:15:00.002+01:00

PROJECCIÓ D'AUDIOVISUALS

2011-12-13T08:32:00.001+01:00

XIV PORTADA DEL PESSEBRE A LA COSTA DE CENTELLES

2011-12-13T08:30:00.001+01:00

2011-11-28T19:29:00.001+01:00

SORTIDA FAMILIAR 19 DE NOVEMBRE DE 2011

Matinal a la Grevolosa

Avui em decidit fer una matinal a la Grevolosa. Ens ha fet de guia l'Eloi Ramon.

Tot i que semblava que el dia seria emboirat, en arribar a l'alçada de Torelló s'ha aclarit. Hem arribat a la Vola i hem deixat un cotxe a l'aparcament del Restaurant Piguillem i els altres els hem deixat abans d'arribar al Coll de Bracons, agafant el camí que ens ha de portar al Pla de la Grevolosa.

El camí és molt bonic, a trossos de tantes fulles és com una catifa, encara queden alguns arbres que conserven alguna fulla, però no gaires, això fa que puguem veure algunes vistes de l'entorn.

Ens anem introduint cada vegada més a la fageda, sovint trobem algun regueró d'aigua.

Després de més d'una hora, arribem la Pla de la Grevolosa,on hi ha faigs magnífics, molts d'ells catalogats.

Fem una bona parada i fonda, que diuen, esmorzem, els petits juguen en un rierol d'una aigua molt neta, i ens fem les fotos corresponents.

Agafem el camí per on hem arribat i després d'una estona, tombem per un corriol a l'esquerra per anar cap a l'ermita de Sant Nazari.

Com es pot veure, aquesta ermita l'estan rehabilitant, al menys el que fa la part exterior.

Seguim el camí, que continua passant per una fageda, però tot de cop hi ha dos pins, i sorpresa!!! fredelucs.....!!!, ja ens teniu tots ajupits i collir fredelucs, i per cert que n'hi havia bastants, tots en varem poder collir una menjada.

Arribem al final del camí, una pista ample, i agafem una pista que ens ha de portar a la Vola, passant en tot moment pel costat de la riera de Fornès.

Al final arribem a l'aparcament, els xofers van a buscar els altres vehicles, i tots molt satisfets agafem el camí de tornada, i fins una altra.

Aquí, tot el grup.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

2011-10-27T20:33:00.000+02:00

CAMÍ DE L'EXILI O DE "LA RETIRADA"

26 d'octubre de 2011

En les sortides dels dimecres, hem decidit, abans no nevés, anar a fer un camí de l'Exili, dit també "Camí de la Retirada", i és el que va des de Coll d'Ares a Prats de Molló. El desnivell és de 780 metres.

Comencem a caminar a Coll d'Ares, per un corriol senyalat que hi ha al costat d'aquest rètol, també hi ha un indicador que diu "Camí de la Retirada".

Aquesta excursió és al revés del que estem acostumats, primer hem de baixar i després per tornar, hem de pujar

Des del començament podem gaudir d'una esplèndida vista del Canigó que tienim sempre al davant.

El camí està senyalat amb senyals grogues i sovint trobem rètols que ens indica "Camí de la Retirada".

Anem baixant pel bosc, que per cert és molt humit al ser la banda nord de la muntanya, i hem de vigilar de no relliscar.

Quan fa més de dues hores que caminem hi ha un rètol que ens diu que arribarem en un parc a uns 30 minuts. Al cap de 45 minuts arribem al parc i ens trobem en un gran espai on hi ha unes instal.lacions d'aventura, molt diverses. Alguna per mostra és aquesta:

Continuem caminant i amb 40 minuts més travessem un pont sobre una riera i arribem a Prats de Molló.

Donem un petit tom pel poble, però com que ja és al voltant de la una del migdia, tot està tancat, menys els bars i restaurants. Com que no podem perdre temps, ja que tenim pel davant refer el camí de tornada. Fem un mossec en una zona de pic-nic que hi ha al costat del riu Tech. Però ens queden ganes de poder visitar aquest poble, la seva muralla, i la seva gran església. Ho deixem per un altre dia.

I tornem emprendre la tornada pel mateix camí.

Crònica publicada per Assumpta Vall-llovera

PIC DE NOU FONTS

2011-10-01T19:54:00.000+02:00

Aquest dimecres dia 28 de setembre ens hem decidit anar a Núria i anar al Pic de Nou Fonts, abans no es comenci a emblanquinar de neu.

Hem agafat el cremallera de 2/4 de 9 i en arribar a Núria hem agafat el camí del Torrent de les Molleres fins a travessar-lo, en arribar a la Jaça del mateix nom trobem que el camiíes divideix, en dos, un a la dreta va a Nou Creus i l'altre a l'esquerra va a Nou Fonts.

Nosaltres agafem el de l'esquerra i anem pujant. Durant una bona estona tenim al costat el torrent de Nou Fonts fins arribar a la coma del mateix nom. Des d'aquí ja veiem el camí que puja al coll de Nou fonts.

El camí està ben marcat i comença a pujar fort, a voltes costa d'aguantar el peu degut a la molta pendent. Però de mica en mica arribem al Coll.

Una vegada al Coll podem triar anar a la dreta cap al Pic de Nou Creus o a l'esquerra al Pic de Nou Fonts, i triem aquesta última opció que comporta pujar 170 metres més de desnivell.
A poc a poc anem pujant fins arribar a dalt on trobem un excursionista i un gos, que, diu, no és pas seu.

Després de fer un mossec i contemplar les vistes, doncs ens fa un dia esplèndit, comencem la baixada, el gos ens segueix fins que trobem un altre excursionista que puja i s'enganxa a ell, però de totes maneres quan arriba a dalt, torna a baixar i ens el tornem a trobar al Coll. Aquest gos es passeja amunt i avall com si fos l'amo de l'indret.

Comencem la baixada, doncs son les tres i encara ens queda molt camí per fer, a més no val a badar si volem agafar el cremallera de 2/4 de 6, que ens pensem que és l'últim.

De baixada em trobar un gran ramat d'isards i també hem pogut contemplar algunes marmotes i alguns cavalls, sembla que en aquest indret aquest bestià es lleven tard, ja que a la pujada només hem trobar 2 isards i 1 marmota.

Després de fer un ràpid mossec com a dinar, hem continuat el camí.

Hem arribat a l'estació just 10 minuts abans que sortís el cremallera, però hem vist que n'hi havia un altre a les 6 ,20 i ens hem quedat per gaudir una mica de l'indret de Núria, prendre un refresc i visitar el santuari.

I més contents que unes pasqües, i una mica cansats, hem agafat l'últim cremallera, i cap a casa.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

Textures

2011-09-21T23:40:00.001+02:00

Textures, a photo by Agustí Reixach on Flickr.

ACTIVITATS 2011-2012

2011-09-18T19:52:00.002+02:00

ACTIVITATS DE SETEMBRE DE 2011 A MARÇ DE 2012

Sortides previstes.

SETEMBRE

Dies 10 i 11 - Sortida al Cotiella (Pirineu Central)

Reunió preparatòria, dijous dia 8 a les 10 del vespre

En aquesta reunió cal concretaar qui pensa anar al Turbón per reservar places a l'alberg.

Responsable: Lluís Rau: Sílvia Roca, Tel. 938812097

Dissabte dia 24. Sortida familiar. Camí Ral. Hostalets d'en Bas - l'Hostalot de Falgars

Reunió preparatòria, dijous dia 22 aa les 10 del vespre

Responsable: Assumpta Vall-llovera, tel. 938810088

OCTUBRE

Diiumenge dia 9. Sortida familiar a Santa Magdalena del Mon (Zona Puigsacalm)

Reunió preparatòria, dijous dia 6 a les 10 del vespre.

Responsable: Sílvia Roca, tel. 938812097

Dies 22 i 23, Sortida al Turbón

Reunió preparatòria, dijous dia 20 a les 10 del vespre

Responsable: Josep M.Parareda, tel. 938812822

NOVEMBRE

Dissabte dia 5. Ruta de les Ermites de Montserrat
Reunió preparatòria, dijous dia 3 a les 10 del vespre
Responsable. Josep M. Parareda, tel. 938812822

Diumenge dia 20. Sortida familiar als Rasos de Tubau (Sant Jaume de Frontanyà)
Reunió preparatòria, dijous dia 17 a les 10 del vespre.
Responsable: Albert Cid, tel. 938811030

DESEMBRE

Diumenge dia 18. Portada del Pessebre
Reunió preparatòria, dijous dia 15 a les 10 del vespre.
Més endavant us informarem de on anem a dinar i si passem audiovisuals per Sant Esteve.

ANY 2012

GENER

Dissabte dia 21. Sortida a la neu

Lloc i modalitat, a determinar, segons l'estat de la neu.

Reunió preparatòria, dijous dia 19 a les 10 del vespre.

Responsable: Mariona Barnils, tel. 938810683

Dissabte dia 28. Sortida familiar. Matinal al Turó del Pou d'en Sala (Montseny)

Reunió preparatòria, dijous dia 26 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Molet, tel. 938810587

FEBRER

Dissabte dia 18. Sortida a la "Serra de Madres" (Capcir)

Reunió preparatòria dijous dia 16 a les 10 del vespre.

Responsable: Anna Prat, tel. 669448270

Diumenge dia 26, sortida familiar, matinal al Sui (Muntseny)

Reunió preparatòria, dijous dia 23 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Umbria, tel. 938812097

MARÇ

Dissabte dia 17, Sortida al Montsec d'Ares

Reunió preparatòria, dijous dia 15 a les 10 del vespre

Responsable: Josep M. Parareda, tel. 938812822

Dissabte dia 24, Sortida familiar. Tavertet-Sant Corneli-Avenc

Reunió preparatòria, dijous dia 22 a les 10 del vespre

Responsable: Assumpta Vall-llovera, tel. 938810088

Recordem que el centre està obert els dijous de 7 a 8 del vespre. Durant els mesos de gener i febrer a fi de facilitar fer les Llicències Federatives, el centre estarà obert els dilluns i dijous de 7 a 10 del vespre.

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

2011-09-18T19:45:00.000+02:00

Avui ens hem decidit visitar algunes de les moltes mines que hi ha a la Vall del Freser i del Rigat. Sabem que aquestes mines formen part del patrimoni miner del passat i sobretot en la industrialització de Catalunya.

Comencem l'excursió a un quilometre de Ribes de Freser, anem a la Casa de Segura on deixem el cotxe i de seguida visitem la primera mina, la Mina Possons que n'extreien minerals de ferro, sibarita, etc.

Mina de Can Possons

Aquesta mina no és gaire fonda, les parets, però son d'un color molt vermellós.

Pels escaladors, volem dir que al costat d'aquesta mina, hi ha unes roques i un rètol que diu "zona d'escalada"

Continuem el camí fins arribar a Batet, on esmorzem a l'acollidor porxo de l'església.

Església de Bate

Després d'esmorzar, pugem cap al final del poble i agafem el camí de les mines, la primera que trobarem serà la Mina Girona, que hi arribem amb uns 40 minuts de caminar.

Mina Girona des de l'interior

Aquesta mina, com es pot veure en el cartell, consta de tres galeries i, segons ens han explicat, s'hi trobava arsènic-pirita, del 30 al 40 % que se'n treia, hi havia de 30 a 60 grams d'or per tonelada.

Tornem cap el camí que hem deixat, continuem, això si, sempre amb unes vistes esplèndides, aquesta vegada dels Torreneules, Balandrau, cerverins etc.

Mina Fernanda

Després d'uns 45 minuts de marxa, arribem a laa Mina Fernanda, a 1490 m. d'altitud.

Aquesta mina ja és del segle IXX. Aquí hi treien arsènic-pirita.Segons informacions, el 15 % de la producció mundial d'arsenic, sortia de les mines d'aquestes valls, principalment de les mines de Queralps.

Continuem amunt, i després de seguir un troç de camí ample que va de Vilamanya a Ventolà, baixem carenejant cap a Coll de Segura.

Ara podem gaudir d''una gran vista de Campelles, la collada de Tosses i de la linea del tren de Barcelona - Puigcerdà. Continuem tenint una vista sobre la vall de Ribes, el Taga, Cerverins i Balandrau.

A mitja baixada ens desviem del camí per anar a la mina de Can Paloca. És una mina de ferro a cel obert, aquesta i la de Can Possons, ja s'en tenen referències en els segles XVII i XVIII.

Mina de Can Paloca

En aquesta mina s'hi poden veure uns números que la Britis Petroleum, no fa gaires anys, va recollir-hi mostres.

I amb aquestes vistes que ens han acompanyat en tota l'excursió fem camí cap a on tenim el cotxe, satisfets de conèixer una mica més d'història d'aquestes valls ique varen ser tan importantts per la farga catalana.

2011-09-01T10:22:00.028+02:00

Ascensió al pic d'Astazu per la Vall de Pineta

25/06/2011 (grup B)

Els del grup B i C ens llevem a les 4 del matí. Bé, algú una mica més tard... perquè ens descuidem de cridar la Laura, que va poder dormir una mica més fins que ens vam adonar que no hi érem tots. El guarda del refugi abans d’anar a dormir ens va deixar l’esmorzar preparat. Encara que a aquesta hora no hi ha gaire gana hem de menjar alguna cosa per donar energia al cos, perquè la pujada que ens espera la requereix.

Són poc més de les 5 i encara és fosc que sortim del refugi amb moltes ganes per poder pujar al cim de l’Astazu els del grup B i al llac de Marboré els del C. Fins al balcó de Pineta i el llac de Marboré el camí és conjunt, després els que anem a l’Astazu seguirem el camí.

Amb vehicle ens arribem al final de la vall de Pineta, punt de partida de l’excursió (1.300 m). D’aquí surt un camí ben senyalitzat que va pujant lentament fins a un pont que et permet passar un impetuós torrent. Un bosc de faigs, pins i avets fa que el camí encara sigui més fosc. Al final sortim al cel obert, el dia comença a clarejar i podem començar a prescindir dels frontals.

Fa una estoneta que hem deixat l’Anna i la Bruna, perquè volen anar al seu pas. Com que es quedaran al llac del Marboré ens avancem perquè tenim més tros per fer.

Ara sí que comencem a pujar de veritat: ens esperen 1.200 metres de pujada fins al balcó de Pineta. El camí, ben indicat amb fites i evident, ens fa guanyar alçada bastant ràpidament, però el desnivell és gran i ens fa la sensació que no acabem d’arribar mai.

Fa un dia calorós i els torrents que s’esmunyen del glaç ens permeten refrescar-nos i no haver de patir per falta d’aigua.

Arribem al tram que es diu l’embut. Tot un seguit de zigues-zagues et porten a un mur de pedra que sembla que no tingui sortida, però una franja sobre la roca et fa treure el nas a dalt d’un autèntic balcó.

Des d’aquí tenim a la vista la Múnia, el Robiñera, tota la vall de Pineta, el coll de Pineta i d’altres, però tot s’eclipsa amb la visió de la cara nord del Mont Perdut: és un panorama fantàstic, tot i que la gelera està molt canviada comparada amb anys abans.

Es tracta de tot un circ glacial limitat al sud pel Mont Perdut, el Cilindre i el Marboré, i al nord, per una muralla formada pel pic de Pineta, el de Tucarroya i al fons els Astazu que es reconeixen perquè presenten uns estrats oblics en tota la seva superfície.

Ara ens hem de dirigir cap al fons del circ. Anem pujant a poc a poc per un camí marcat amb fites fins a apropar-nos al llac de Marboré. Aquí mengem una mica per aprofitar i deleitar-nos amb les aigües blaves encara en molts trams gelades que té el llac. Al fons tenim la bretxa de Tucarroya amb el refugi penjat al mig com un niu d’àguiles.

A partir d’aquí tenim dues possibilitats per pujar als Astazu: o pugem pel coll dels Astazu (i en aquest cas hem de pujar primer al petit i després carenejar fins al gran) o pugem al gran Astazu pel coll Swan, que es troba enmig del dos cims. Nosaltres és l’opció que seguim.

Sense dificultat el camí va remuntant un immens pedregar calcari. Després enfilem una terrassa en diagonal que en poca estona ens porta al coll.

La vista des del coll és impressionant: estem penjats a sobre del circ de Gavarnie, tenim quasi a tocar (és un dir) el Casco, la Brecha de Rolando i el Taillon. Més enllà s’aixeca la cara nord del Vignemale amb la seva glacera.

Davant nostre, una esvelta aresta. Anem remuntant terrasses rocoses escalonades.

Per fi ascendim al cim del Gran Astazu (3.071 m).

Les vistes són tot un privilegi. Ens sorprèn la cara nord del petit Astazu que cau a plom fins a Gavarnie. La vall de Gavarnie que veiem amb tota la seva amplitud i bellesa. Distingim el port de Bujaruelo, el refugi d’Espuguettes, la Vall d’Estaubé, el circ de Troumouse; més enllà, al nord, el massís del Neouville, el Pic Longue... Es veu tot, tot, tot.

Al cim ens estem una estona contemplant el panorama. Pel juny el dia és llarg i et permet disposar de més hores, però tot i amb això ens queda molta baixada a fer perquè són 1.800 metres de desnivell que ens esperen per arribar altre cop al balcó de Pineta.

Cansats però satisfets arribem al refugi i ens retrobem amb els companys. Els grups C i D ja han arribat, però l’A es farà esperar més.

Una dutxa i una cerveseta explicant les vivències de cada un ens deixen com nous i a punt d’anar a sopar.

2011-08-31T11:56:00.040+02:00

PIC DE LA COMA D'OR (França) i PIC DEL MOIXERÓ

El grup dels dimecres durant l'estiu hem fet dues sortides, que ara posarem al blog.

PIC DE LA COMA D'OR

Ens hem agrupat unes 10 persones i ens hem dirigit cap al port de Pimorent, allà hem entrat per una pista de muntanya fins a la vall d'en Garcia, on hem deixat els cotxes i hem començat l'excursió.

Ens parem a esmorzar a la Coma d'Engracies i continuem fins al Llac de la Coma d'Or.

Des del llac de la Coma d'Or, es pot veure el refugi de

Bessines.

Continuem pujant fins l'últim collet per dirigir-nos ja cap al Coma D'Or.

Des del Coll del Coma d'Or, es pot veure la punta nord, també el llac de Lanus.

Davant mateix el Puigpedrós de Lanus.

El temps era una mica insegur, ja que hi havia nuvolades grises i la boira que remenava tan a dalt dels pics com a les valls, la qual cosa ha fet que l'excursió durés més del compte. Però amb tot, hem pogut gaudir d'aquest indret amb ganes de tornar-hi en una altra ocasió.

En arribar allà on teníem els cotxes, em dinat, hem fet la foto de rigor i contents i satisfets em donat per acabada l'excursió.

PIC DEL MOIXERÓ

Un altre dimecres hem anat al Pic del Moixeró des de la Cerdanya.

Tota la serra del Moixeró des de la Cerdanya, té una visió molts diferent de la que estem acostumats a veure des del Berguedà.

Sortim de Riu de Cerdanya per una pista que passa pel Refugi de Les Esposes i arribem al Coll de la Trapa, on hi ha una una tanca que prohibeix passar els vehicles.

Agafem una pista a l'esquerra que passa per bonics boscos i prats verds i que ens porta fins al coll davant del Moixeró.

des d'aquí es pot contemplar una bonica vista de la Cerdanya. En la foto al fons es pot veure La Tossa Plana de Lles.

És un indret magnífic, no té res a veure amb el Moixeró vist des del Berguedà que és tot roques i pedregar, des de la banda de la Cerdanya, tot és verd, de boscos, prats amb molt de bestiar.

Després de contemplar la vista que té cap a banda de la Cerdanya, continuem camí cap el pic, camí fàcil com es pot observar.

Arribem a dalt del pic del Moixeró, i la vista també és magnífica, Pedraforca, Berguedà, Port del Comte, etc.

Les Penyes Altes des del Pic del Moixeró.

Una vegada més es confirma que

"No sempre les rutes més difícils, son les més maques"

ASCENSIÓ AL SOUM DE RAMOND I AL MONT PERDUT PER LA VALL DE PINETA (25-06-2011)

2011-07-10T19:38:00.003+02:00

Ens llevem a les dues de la nit. Ens preparem de pressa i esmorzem una mica. Quan sortim són les tres, més o menys. Ens fiquem al llit del riu Cinca per passar a l'altra banda. No veiem cap gual passable. No hi ha altra opció que descalçar-nos les botes i treure'ns els mitjons i passar a pèl. Que fort! Quina fredor! Tot seguit trobem el camí que mena al Collado de Añisclo. I l'enfilem.
Som quatre: en Josep M., en Lluís, en Joan i jo. Anem reconeixent indrets que la darrera vegada vàrem veure. Les torrenteres que baixen dels cims i de les congestes glaçades van plenes d'aigua. Molt diferents que a la tardor, quan ho intentàrem per primera vegada. Anem pujant i en Lluís ranqueja a causa de la panxa. Passa una mala estona només començar. Es va fent clar a poc a poc. Els estels es van apagant i l'astre rei treu el nas rere les carenes llunyanes. La visió se me'n va enllà, enllà...
Assolim el Coll just quan s'hi fa de dia. Més amunt ja fa una estona que és clar. Parem una miqueta. En Lluís s'ha refet del tot i promet molta "màquina".

La Punta de las Olas des del Collado de Añisclo

Collado de Añisclo

Seguim endavant intentant no perdre alçada. Veiem unes tendes parades una mica més enllà. Quan hi arribem, alguns ja s'han llevat. Ens diuen que volen fer el mateix que nosaltres. Anem pujant decidits cap a sota la paret. Aquest camí ja el coneixem. Trobem algunes congestes de neu. Les flanquegem i per algunes hi passem per sobre. Sortim a l'altre Coll i arribem sota el primer cim del dia. Enfilem per una xemeneia curteta i assolim la Punta de las Olas. Estem contents. Tot va de primera.

Llavors veig el monstre: l'objectiu que tenim fixat! El Soum de Ramond se'ns mostra de totes totes. Sembla que és aquí mateix, però encara hem de "pedalar" molt. L'altra vegada no el vaig veure,
per culpa de la boira. Ara sí...!

Soum de Ramond

Baixem una miqueta i arribem a un pla que comença a inclinar-se cap amunt. Aprofitem que raja aigua per algun forat per omplir. No vull ni pensar què deu passar a l'estiu, quan no queda gens de neu i la falta d'aigua t'apreta. Ha de ser dur.
La neu es fa present amb més insistència i el seu abast amaga la presència de qualsevol corriol gastat que et meni al cim. Anem mirant a la nostra esquerra, per si veiem alguna possibilitat d'accés al capdamunt, però tot es mostra uniforme. En Lluís obre traça per la neu amb decisió. Som bastant amunt per una pala de neu. El sol apreta de valent. Rellisco i me'n vaig avall: "Clava! Clava!", em diuen tots. De primer no sé què fer. Reacciono i enfonso el piolet, però la neu és tan tova que no serveix de res. Llavors ho provo amb les botes. Torno a clavar el piolet i freno. Arrombollo neu amb les botes i torno a guanyar alçada. No he baixat gaire. Uff...

Arribem més amunt, on la neu s'ha fos. No falta gaire. De tota manera, avançar resulta pesat per la manca de camí i la inestabilitat. Tot és pedra i pedretes i sorra. Tot esmicolat. Arribem a dalt. Jo gairebé esgarrapant-ho tot. Hem arribat al cim!

Des del cim del Soum de Ramond

Més o menys és migdia. Portem unes vuit o nou hores d'excursió i anem bé de temps. El desnivell acumulat és important: mil dos-cents metres fins al Collado de Añisclo i uns vuit-cents més fins al capdamunt. L'objectiu s'ha acomplert!

Cim del Mont Perdut des del Soum de Ramond

Llavors ens hi esplaiem una mica. Mengem, mirem el paisatge... En Josep M. ho filma... Veiem el cim del Perdut allà mateix, ple de gent! I nosaltres estem sols! Em fa una mica d'emoció pensar que estem fent la ruta que feren en Ramond de Carbonières i els seus ajudants per assolir el cim del Mont Perdut.
Després de la foto inel·ludible i que testimonia el nostre pas per aquestes alçades, hem de baixar.
De primer ens sembla que fer-ho per l'aresta pot ser una bona opció. per no perdre alçada i agafar ja la pujada al Perdut. Avancem pels blocs (jo una mica "ginyadet", eh? no hi estic acostumat...) i en Josep M. s'avança una mica per tal de veure com es presenta tot plegat. Torna al cap de poc i ens diu que hem de recular. L'aresta és un "crocanti" on es fa molt difícil avançar. Desfem el camí i reculem fins més o menys el punt per on havíem pujat. Llavors toca gratar la muntanya de baixada. Els proposo d'enviar una queixa on sigui, demanant que conservin tant com puguin les muntanyes: aquesta es desfà a trossos, literalment. Sort que sembla que no hi puja tanta gent com a la seva veïna més gran.
Ens tornem a endinsar per la pala de neu sense perdre alçada. Ens calcem els grampons. Em donen més confiança. Veiem un parell de persones al fons, que es van acostant en la mateixa direcció. El pic Baudrimont una mica més avall a la dreta ens serveix de referent.
Quan no és en Lluís és en Josep M. el que obre la traça. En Joan també ho fa durant una bona estona. Jo la veritat és que ben poquet, tot i que quan puc m'hi faig, eh?
Tot d'una, en Joan rellisca i au, cap avall... Clava! Clava!. I que no para! Només sento el soroll de la neu. Ara pararà. No! Per fi! S'ha aturat molt avall! Estàs bé? Sí!
Ara toca anar remuntant! A poc a poc, després de passar per unes zones on hi ha roca i neu, després de deixar la pala ens fiquem ja a la pujada que du al Perdut.

L'emoció es veu als rostres dels companys. Ho tenim a tocar i semblava tant lluny! Cap a dos quarts de quatre som al cim!
Abans, però, hem tingut temps per escoltar en Josep M. i en Lluís com ens explicaven per on varen sortir fins allà on érem, el dia que feren el Mont Perdut per la cara nord. Veiem el llac de Marboré, els Astazus... Penso en la colla que hi ha anat; ja hi deuen haver arribat, oi? Una salutació per a ells des d'aquí i ànims, que ja ens veurem a la nit!
La visió és fantàstica: tenim el Cilindre allà mateix, imponent. Després segueixen la reguitzera de cims que arriben fins a la Bretxa de Roland, que no la veiem des d'on som. Més enllà, el Tallón es mostra ben ufanós. El Vignemale una mica més lluny es deixa veure
carregat de neu encara, i altiu.

El Cilindre

Estic tan content! No m'ho acabo de creure!
Trobem una colla d'Igualada que han pujat per la cara Nord i ens diuen que pensen fer un bivac al cim aquesta nit. En Josep M. ja pensa en l'espectacle de la posta i la sortida del sol des del cim!
Comencem a baixar i encara hi ha gent que puja des del cantó de
Góriz. El dia és molt bo.

Cim del Mont Perdut, el Soum de Ramond darrere

Soum de Ramond des del Perdut

Llac de Marboré des del Perdut

El pendent és molt pronunciat i es veu al capdavall el llac glaçat, on hem d'arribar. Vaig seguint en Lluís que no em treu l'ull de sobre. Al mateix temps que resseguim la ziga-zaga de la traça, en Josep M. es va creuant per davant nostre. Li ho agraeixo molt. Entrem a la zona coneguda com "la Escupidera" on potser el pendent no és tan pronunciat, però cal estar al cas de cada passa. La sensació de perill no és gaire evident, almenys per a mi. Això encara em fa estar més atent. Després seguim baixant ja acanalats entre la roca i deixem el llac glaçat a sota nostre, a l'esquerra, per tal de perdre poca alçada, cap al nostre següent objectiu: el Coll del Cilindre.

Cim del Mont Perdut des del Coll del Cilindre

Parem a fer un mos, ens traiem els grampons i la fem petar una mica. Surt la brometa d'anar a fer el Cilindre, ji ji! Ja són més de les
cinc de la tarda.

Baixant del Coll del Cilindre cap al balcó de Pineta

Fem una grimpadeta, passem per una terrassa i assolim el Coll amb facilitat. Comencem a baixar per una tartera. La neu és més avall. Ens calcem els grampons de nou. El desnivell és important. Superem diferents passos i llavors és en Lluís el que baixa a tota vela. Per sota d'ell apareix un francès (crec) que li diu no sé què. Arriba a baix i para: que bé! Ho ha fet d'una tacada. En Josep M. m'aconsella que baixi de cara a la neu. Em dóna un cop de mà per posar-me els guants: renoi, que n'és de freda la neu! Arribo a baix d'aquest pas i seguim endavant. Ara el pendent no és tan pronunciat. Som en un gran pla inclinat. Veiem la glacera de la cara Nord del Perdut a la nostra alçada. Conversem animadament fins que arribem a un punt on apareixen blocs grans que delimiten l'espai. Cal baixar per allà per sortir d'on som. Ens situem en un punt on hi ha uns ancoratges per a un ràpel. En Josep M. desgrimpa amb grampons i tot en un tres i no res. En Lluís se'ls treu i en Joan i
jo també.

La Glacera del Mont Perdut

Desgrimpar aquest pas em resulta dificultós. No hi estic avesat ni sóc tan atlètic com ells. M'ajuden a baixar després d'alguna "encallamenta". Moltíssimes gràcies a tots!
Tornem a baixar per un gran llom de neu. El que des de les alçades semblava pla, ara es torna costerut! El Llac de Marboré queda ja més amunt i el terreny és ple de fondalades i turons.
Els cims que ens envolten retallen la llum de la tarda i tot pren un aspecte únic: passen els minuts i el paisatge canvia constantment.
Quan sortim de les congestes de neu parem una estona. Ens descalcem els grampons i encara tenim temps per parlar una estona. Estem contents!

La cara nord del Perdut i la seva glacera

El Cilindre

Quan arrenquem de nou errem de direcció i hem de desfer camí per situar-nos al balcó de Pineta. Sort que el dia és llarg. Quan arribem prop de la zona coneguda com l'Embut, truquem els companys del refugi. Comencem a baixar ara ja veient l'objectiu. Però queda molt enllà. Encara hi ha sol per estona. La lluentor que ve dels cims il·luminats ens serveix durant molta estona. Anem rebent missatges i trucades dels companys. Ens deixen un cotxe al pàrquing, així quan arribem a baix no haurem de fer els dos o tres quilòmetres fins al refugi.

Capvespre al balcó, en Lluís cerca el camí

Es va fent de nit i la baixada no s'acaba mai. Ara sí que estic cansat! De tant en tant m'haig d'aturar a descansar. Qui ho diria, a descansar de baixada! Quan arribem a baix, trobem uns que estan acampats amb les seves autocaravanes i fan broma quan els diem el que hem fet i d'on venim.
Finalment veiem el cotxe. Arribem al refugi i trobem el sopar que ens han deixat. Moltes gràcies!
Després, una dutxa i a dormir s'ha dit. Em fico al llit i encara em queden cinc minuts per mirar les fotos que he fet. En Joan, que dorm a la llitera, just a sobre meu, ja dorm com un tronc. Els de casa ni se n'han adonat. Just quan decideixo aclucar els ulls, la Laura es desperta i em demana com ha anat i si estem bé.

L'endemà encara hi ha temps per explicar-nos les experiències i anècdotes viscudes en una jornada vibrant pels excursionistes: els que hem anat al Soum de Ramond i el Mont Perdut, els que han anat als Astazus, els que han arribat fins al llac de Marboré i els que han anat per les cascades de la Larri.

Després deixem el refugi i tornem cap a casa. Ha estat una sortida magnífica! Fins aviat!

Tot el grup el dia de marxar, al matí

2011-07-02T15:44:00.039+02:00

CAMÍ RAL DE BAGÀ A URÚS
Juny de 2011

Aquest camí fa tres anys que l'han recuperat, és el que antigament passava del Berguedà a la Cerdanya.
Aquest camí surt de l'Hospitalet de Rocasansa, municipi de Bagà, passa per Coll de Jou (el coll està entre la Tossa d'Alp i les Penyes Altes del Moixeró) i va a parar al poble d'Urús, poble de la Cerdanya.

Comencem a caminar des del trencant que va a l'ermita i antic hospital de Rocasansa.
A mesura que anem pujant, gaudim de millor vista, com és el cantó est del Pedraforca, i també de la quantitat de roques que hi ha durant tot l'itinerari.

Al cap d'un quilòmetre i mig trobem un rètol que ens indica el camí que hem de seguir.

El camí està molt ben senyalitzat, blanc i groc, ja sigui en pintades a pedres o uns cercles lligats en els arbres.

És un camí que fa contínues llaçades, que passa pel mig de bosc i de les moltes roques que hi ha, molt difícil d'endevinar, però que el trobes bé, molt ben marcat i no té pèrdua.

Anem pujant doncs el desnivell total és de 800 metres, però la pujada és agradable per la varietat d'arbres i arbusts que hi ha, pi, faig, boix...., i també de flors.

Arribem a dalt al collet de Deogràcies, i seguim un corriol pel mig del bosc que en poca estona ens porta a Coll de Jou.

Des de Coll de Jou tenim una gran vista de la Cerdanya ,i ha uns indicadors que ens marquen la direcció dels camins: A la dreta la Tossa d'Alp, a l'Esquerra Les Penyes Altes del Moixeró, les roques del davant son les Suquetes i endavant comença el camí per baixar cap a Urús.

Mentre reposem al Coll de Jou, passen dos excursionistes que ens diuen que venen de la Tossa d'Alp, que van cap a Les Penyes Altes i aniran a dormir al refugi dels Cortals. Ens diuen que fan la ruta dels Cavalls del Vent.

Després de fer la foto de rigor, i fer un mossec, emprenem la baixada, i potser més lentament que la pujada per contemplar més bé el paisatge, ja que ara ja tenim el camí segur, i així podem tornar a contemplar la varietat de plantes i flors. N'hi ha una que ens crida l'atenció, surt de les roques com si sortissin unes punges de la roca, però vistes de més aprop veiem que és una flor que es fa a les escletxes de la roca.

Aném baixant i contemplant la natura vigilantperò, on posem els peus.

I molt contents i satisfets, busquem una ombra per reposar i dinar una miqueta, i fins la propera!!!.

2011-07-02T10:48:00.036+02:00

EL CONGOST DE MONTREBEI

Maig de 2011

Tal com estava programat el dia 7 de maig varem fer la sortida al congost de Montrebei. És una sortida que ja haviem fet fa temps però alguns socis hi estaven interessats i la varem tornar fer. És un indret molt bonic que sempre agrada de tornar-hi.

Ens varem parar a esmorzar a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, un indret encimbellat molt bonic.

Com es pot veure a la fotografia hi varem trobar la planta protegida de "Orella d'Ós".

Varem retornar al camí i al cap d'una mica es va posar a plovisquejar, i tota l'estona va fer el mateix, estones de més pluja i menys, però si que ens varem equipar per no mullar-nos, la qual cosa va privar de poder gaudir plenament d'aquest indret, tot i que les persones que no hi havien estat mai, els va agradar molt.

Anem caminant, després de fer una "sifonada" arribem al Mas Carlets on hi ha una font hi varem beure aigua.

Continuem i després d'una petita pujada ja varem començar el camí del congost.

Hi ha qui te vertigen i requereix una petita ajuda per part dels companys.

A mig indret del congost s'hi troba la Cova "La Palomera" i un petit grup hi puja. Aquesta cova queda una mica sobre el camí i cal bastant d'esforç per arribar-hi.

Després de la visita a la cova, es va continuar pel camí del congost.

Es passaa per un petit túnel, on ens varem resguardar de la pluja i fer un petit mòssec.

Es va continuar pel bonic camí del congost.

Aviat es va arribar al pont metàlic que travessa un barranc, on varem dinar i després de caminar mitja hora, varem trobar l'autocar que ens esperava a aquest cantó.

I tothom molt satisfet i content, i una mica remullat, varem emprendre el camí de tornada cap a casa.

2011-06-14T10:45:00.034+02:00

RUTA HISTÒRICA DEL GENERAL MORAGUES

Sant Hilari Sacalm

(Juny de 2011)

Com a conseqüencia de la dedicació que aquest hivern varem fer del coneixement de les sortides que hi ha des de Sant Hilari Sacalm, ens varem proposar conèixer els llocs significacitus d'aquest indret i que son importants en la nostre història de Catalunya.

Després de coneixer els indrets de Joan de Serrallonga, La Sala, Querós, etc i al final la Masia Serrallonga, varem voler conèixer els indrets del General Moragues, fill del Mas Moragues de Sant Hilari.

Fotografies del Mas Moragues.

...................................................Les Agudes des del Mas Moragues

Després de la visita al Mas Moragues, ens varem dirigir cap el Mas Regàs, d'on era la primera muller del General Moragues.

El Mas Regàs, és una masia que conserva encara cert aspecte senyorial. Compta amb Molí propi que l'alimenta la riera d'Arbúcies, amb vivenda inclosa.

Una pista, per sobre la riera d'Arbúcies,
ens porta a l'ermita de Santa
Maria de Lliors, on es va casar el General Moragues amb Cecília de Regàs.

És un indret molt ben cuidat, hi ha alguns vivers i una vegetació que fa que sigui un espai agradable de passejar.

......................................................... Riera d'Arbúcies

A continuació anotem quatre apunts de la vida del General Josep Moragues i Mas.

Josep Moragues i Mas va néixer al Mas Moragues de Sant Hilari Sacalm l'any 1669. L'any 1685 va morí el seu pare i va rebre en herència la propietat del mas i les finques.

Es va casar amb Cecília de Regàs, d'Arbúcies, de la que enviudà l'any 1707.

L'any 1710 es va casar amb Magdalena de Giralt, Baronesa de Bresssui de Sort. I és per això que el poble de Sort diu que el General Moragues és de Sort, i que fa consta en la inscripció del monument que aquest poble l'hi ha dedicat.

...........................Bust de Josep Moragues i Mas a la Plaça Major de Sort.

El general Josep Moragues és recordat com a un dels més importants defensors de la causa catalana a la guerra de successió. Això fa que molts l'hagin considerat com a heroi i màrtir de Catalunya. Encara avui, es un símbol de catalanitat per molta gent.

El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erigí l'actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l'escultor Domènec Fita.

Com a cloenda.

El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip foren executats de manera infamant el 27 de març de 1715. Al general Moragues no se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:

«	"Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia."	»

Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).

PUIG D'0U

2011-05-30T13:06:00.016+02:00

PUIG D'OU ( Ripollès)
Sortida Familiar

Després de fer dies que no havíem fet cap sortida familiar degut per manca de dates disponibles, hem anat cap al Puig d'Ou, una excursió senzilla però agradable i amb moltes panoràmiques de la Garrotxa i el Pirineu.

Deixem els cotxes al Coll del Sitjar i comencem a caminar.

Al cap de poc de caminar es va despertar la gana i ens parem a esmorzar.

Continuem el camí, com que el camí hi ha molta ombra hi ha molts llimacs i la quitxalla s'entretenen a comptar els molts llimacs que hi ha pel camí, n'hi ha de dos colors, color carbassa i color negrós.

Anem fent camí reposadament fins que arribem al Coll d'Arrencafels i pugem de cop per un camí obert per desemboscar, el desnivell és pronunciat, però amb uns 25 minuts arribem al puig d'Ou, herbat i agradable, on comencem a trobar carreretes.

Te una gran panoràmica sobre la Vall del Bac, i Alta Garrotxa, contemplem, El Bassegoda, Montnegre, Bestracà, Taga,Sant Antoni de Camprodon,Serra Cavallera i els Pirineus, llàstima que no es poden veure bé, ja que hi ha la boira posada que no marxa de tot el dia.

Ens aposentem a aquest puig, on hi dinem i la quitxalla juga d'allò més bé, continuem buscant carreretes, també descobrim alguns exemplars d'orquídies.

I també, altres flors.

Abans d'abandonar aquest puig, on hi hem una llarga estada, ens fem la foto de rigor.

Xino-xano, comencem la tornada fins el coll del Sitjar.

Abans d'agafar els cotxes, anem a visitar la Casa del Sitjar, que està molt ben conservada a més que hi podem veure una certa activitat ramadera. Tot i que no s'hi viu habitual ment, si que sempre hi ha una persona que es cuida de la finca i de l'activitat que hi ha.

I fins la propera.......!!!

Sant Aniol d'Aguja

2011-05-27T20:09:00.031+02:00

SANT ANIOL D'AGUJA

(Sortides dels dimecres)

Com que hem sentit a parlar tan de Sant Aniol d'Aguja, al final hem decidit anar-hi.

Ens dirigim cap a Sadernes, i donem un volt per l'ermita de Santa Cecília, que es troba al costat de l'aparcament. Però com que és un dia feiner, podem pujar amb el cotxe fins els aparcaments que hi ha més amunt.

Continuem amb el cotxe i el deixem al 3r. aparcament. De seguida agafem el corriol que baixa cap el pont d'en Valentí. Al costat encara hi ha una edificació que es diu era un hostal on els traginers si paraven, alguns mapes consta com a "Ca la Bruta" ,i altres com " l'Hostal de les Mosques."

Seguim endavant caminant gairebé al costat de la riera de Sant Aniol, que travessem diverses vegadaes, de primer la travessem per pedres, però a mesura que ens acostem a Sant Aniol hi ha passeres de troncs.

Per sobre nostre podem veure l'ermita de Sant Feliu del Riu, que una ermita que es troba pel camí que porta, per aquest cantó, a Coll de Riu i al Bassagoda.

Fem via, i més endavant trobem un troç de corriol molt pedregós, pedres esmolades i humides, és molt estret i s'ha d'anar en compte de no relliscar, ja que hi ha alguna esllavissada que estreny encara més el camí.

Durant tot el camí es pot contemplar una aigua transparent amb un to blavós degut als que el fons dels gorgs és roca.

I ja som a Sant Aniol. Aquesta ermita queda al final de la vall, envoltada d'una exuberant vegetació.

Visitem l'entorn, la casa on fa temps havia estat un refugi de muntanya ud'un centre excursionista de la Garrotxa,

I com que ens hem entretingut molt en l'anada, s'ens ha fet tard i no tenim temps d'arrivar-nos al gorg blau i al salt del Brull, una altra vegada serà.

Fem una reposada, bevem aigua de la Font de Sant Aniol i tornem pel mateix camí.

Al tornar parem un moment per contemplar l'esvelt pont de Llierca sobre el riu del mateix nom.

I fins la propera.

Bassegoda

2011-05-22T19:53:00.021+02:00

BASSEGODA

(Sortida del dimecres)

Un dimecres d'abril ens decidim a anar al Bassegoda pel cantó d'Albanyà. Agafem una pista de muntanya que passa per entremig de boscos espessos d'alzines amb un sotabosc molt pedragós.

.......................................El Bassagoda des de "Can Nou"

Passem per Coll de Riu fins arribar al Coll del Bassagoda. Aquí agafem un corriol pel mig d'arbres tallats i que fa de molt mal caminar fins que arribem al Pla de la Bateria on la vista s'aixampla fins el Canigó.

Continuem per dintre el bosc on costa molt trobar el bon camí ja que n'hi ha molts fets pel bestia i es perden, però al final arribem sota del Bassagoda i comencem a enfilar per una petita canal on està equipada de cadenes i algun graó de ferro.

La foto de l'esquerra el Bassagoda des del coll, les altres placa i a dalt del cim.

A l'esquerra baixant per la petita canal i a la dreta una vegada tots a baix al coll.

Comencem a baixar i fem via cap a Sant Miquel de Bassagoda on hi dinem.

Tot baixant ens parem a fer un cafè a "Can Nou", on també fan menjars i ens assabentem de moltes coses d'aquest indret.

També ens parem a Sant Martí de Corsavell, una ermita romànica molt interessant.

I emprenem el camí de retorn cap a casa i fins la propera.

Matagalls

2011-05-22T18:52:00.030+02:00

SORTIDA FAMILIAR A MATAGALLS

10 d'abril de 2011

........................................Matagalls des del Coll de Bordiol

El dia 10 d'abril varem fer la sortida que teníem programada a Matagalls. Hi varem anar des del Coll de Bordiol passant per Coll Pregon.

A l'inici del camí, trobem una capelleta dedicada a Sant Francesc d'Asís

Petits i grans juguen amb les fulles seques encara hi ha de la tardor.

Anem fent camí per una pista sense cap dificultat.

En arribar a Coll Pregon ens hi parem a esmorzar.

La quitxalla gaudeixen d'allò més amb una barrada de bastons que hi ha al voltant d'un arbre.

Seguidament, emprenem el camí cap a Matagalls, en la foto es pot veure la pujada del turó passat el Coll de l'Home Mort.

Al final arribem a la Creu tots molt contents d'haver fet un camí que ha complagut a tothom i fins la propera!!!.

2011-03-28T12:38:00.017+02:00

ROCACORBA (Gironès)

Després de dues setmanes d'estar pendents de la pluja, ha arribar al final amb un dia esplèndid fem una nova excursió, que per cert teníem pendent; Rocacorba del Gironès. Dic pendent perquè ho varem intentar un altre dia i com que varem anar-hi pel camí més llarg per l'altra banda de la muntanya de Rocacorba, se'ns va fer tard i no hi varem poder arribar.

Avui em començat l'excursió per un camí senyalat, que sembla que és el més habitual i antigament era el camí dels matxos. Un camí ben marcat i hem anat pujant un desnivell de 500 metres del punt de partida.

El camí gairebé tota l'estona és ombrívol, la qual cosa ens beneficia en els trams de forta pujada.

Aquesta muntanya, "Muntanya de Rocacorba", està plena de camins per totes bandes. Quan som sota el cim trobem una cruïlla que prové d'una altra banda.

Seguim amunt. A partir d'aquest punt el camí es converteix amb un grau amb llaçades, i cada llaçada està numerada, n'hi ha 14, o sigui que comença el compte enrera, podríem dir, això distreu de la pujada forta de l'últim tram.

Una vegada a dalt ens recorda el Castell de la Popa, només que aquest hi ha l'ermita a dalt, molt ben restaurada, llàstima que està tancat, només l'obren alguns caps de setmana a l'estiu.

Després de visitar tot l'entorn, hi dinem i llavors ens dirigim a un turó veí que hi ha moltes antenes.

La vista tan des del santuari com del pla de les entenes és molt amplia, es veu tot el gironès, llac de Banyoles, Golf de Roses, etc.
(Cal dir que fins a les antenes s'hi pot arribar amb una carretera encimentada que surt de Banyoles).

A continuacióni tranquil.lament prenem el camí de retorn.

Uns excursionistes que hem trobat pel camí, ens han explicat la seva excursió i ens han indicat que podríem visitar "Les cascades" de Canet d'Adri, que estan al costat mateix del poble. En arribar al cotxe, considerem que no és pas tard i ens dirigim a buscar les cascades. No ha estat pas difícil doncs a la primera persona que ho hem demanat ens ho ha indicat molt clar.

És un indret molt agradable, amb una font, cascades i una Nòria, que una font d'aigua fa rodar.

I d'aquesta manera hem acabat una vegada
més, una interessant excursió.

LA FILMACIÓ DEL LIPDAP SOLIDARI HA ESTAT UN ÈXIT!

2011-03-27T18:05:00.003+02:00

Ahir dissabte, vàrem participar a la filmació del "lipdap" solidari que es va enregistrar en motiu de la marató de l'acapte de sang del proper dia 9 d'Abril.

Durant tot el matí una bona colla de persones de la nostra vila vàrem ser pels carrers del centre per tal de donar suport a aquesta iniciativa que no té altre afany que aconseguir que un bon nombre de persones s'acostin a donar sang el dia 9 d'Abril a les Escoles de Baix.

La filmació ha estat un èxit de participació i ja esperem veure ben aviat les imatges que en Josep M. Parareda ha enregistrat i poder sentir la mùsica de la petita rumba solidaria que una colla de joves del poble han composat per aquesta ocasió.

Moltes felicitats a tothom!

2011-03-11T13:04:00.017+01:00

SORTIDA FAMILIAR AL "CASTELL DE LA POPA" I
FONT DE "SALVA NEGRA"

El diumenge 6 de març varem fer una matinal pels voltants de Centelles.

Feia dies que en parlavem i al final la varem fer. Ens varem dirigir cap a Coll de Prims i seguir el camí planer i net cap al Castell. Dona goig passar per aquest bosc net i cuidat. Ens fa un dia esplèndit, clar i soleiat. Arribem a la porta del Castell i ens hi retretem.Passem cap dins i hi esmorzem. Contempplem el paisatge, ens passagem pel Castell i ens fem fotos a la part de "proa" on es troba l'església del castell.

Com que el dia ens acompanya i encara és d'hora, tornarem pel camí de la baga de Salva Negra. Arribem a la font, com sempre raja poc, però raja i ens hi fem una altra foto.

I d'aquesta manera s'acaba una sortida tranquila i relaxant.

2011-03-11T10:51:00.021+01:00

Sortida a AMITGES - Grup B

Volem completar la informació d'aquesta sortida des del punt de vista del grup B.

Com és sabut el Centre sovint a les seves sortides de cap de setmana, sol fer dos grups i aquesta vegada amb més motiu ja que hi varen venir de petits.

Tots plegats varem sortir de l'aparcament i vam començar el camí cap el llac Sant Maurici, en la fotografia es pot veure que travessem el riu.

Tot i que varem fer una reposada al llac Sant Maurici, verem arribar fins el llac Ratera per dinar.

Després de dinar ens varem dirigir cap al refugi d'Amitges, on varem fer una bona reposada per esperar l'hora de sopar i esperar dos companys que havien marxat el dia abans per fer escalada.

A la foto es pot veure la taula dels grans, presidida per l'estelada, doncs era l'11 de setembre, esperant el sopar. També la taula dels més petits, presidida per la Sílvia, no, però, tota l'estona, doncs val a dir que els petits es varen portar molt bé tota l'hora de sopar.

El grup B, sortint del refugi per fer la seva excursió, que consistira anar al Tuc de Ratera i baixar per la Vall de Ratera.

Després de fer-nos la foto de rigor al llac del Tuc de Ratera, varem emprendre la baixada per Cometes de Ratera.

Un bon bany de peus va fer gaudir d'alló més als més petits. Tot i que no es pot documentar hi va haver un bany integral per part d'en Jordi a aquestes fredes Aigües.

Al llac Sant Maurici ens varem retrobar amb el grup A, on tots junts varem dinar.

I després de la foto de grup, vam continuar, fins allà on teníem els cotxes, i cap a casa i esperar una nova sortida.

El pont de la Ferrada de Centelles

2011-03-07T11:21:00.001+01:00

Hola a Tothom! Aquí teniu les imatges més espectaculars del pont de la Via Ferrada de les Baumes Corcades. Que el disfruteu!!"

LIPDAP SOL-LIDARI

2011-02-15T11:03:00.001+01:00

A tots els socis i amics del Centre Excursionista:

Fa pocs dies se'ns ha comunicat que un grup de persones tenen l'intenció de realitzar un "lipdap" a Centelles. La raó és l'acapte de sang a la nostra vil.la.

Amb aquest motiu la nostra entitat ha estat demanada a col.laborar-hi, juntament amb les altres entitats del poble.

Per tal que surti ben lluit és necesaria la participació del màxim nombre de persones.

La data de la realització és, en principi, el dia 12 de Març. A la propera reunió tindrem més detalls i ho anirem concretant.

Segur que serà molt divertit i ens ho passarem molt bé!

ELS CAMINS,SÓN DE TOTHOM?

2011-02-09T11:09:00.001+01:00

Aquest darrer diumenge, vàrem anar a Bellmunt des del coll de Vidrà.

És una excursió curteta i molt bonica. Ja de bon començament agafes una pista ample i després de passar pel costat d'uns camps on les vaques van fent la seva tranquil.lament, et vas endinsant per un bosc de roures, fins que vas veient una mica enllà, el santuari a dalt de la carena.

Llavors comences una pujada per un corriol estret que et porta fins a dalt, passant per una fageda. Encara quedava una mica de neu en alguns racons i no feia gens de fred.

Vàrem anar trobant de tant en tant, algun cotxe aparcat amb el remolc per als gossos al darrera.

Al davant nostre una colla de gent amb nens petits també anàven cap allà.

Una moto de trial ens avança. Arribem a dalt i ens hi estem una estoneta, contemplant el paisatge a banda i banda. Ja hi hem estat altres vegades, però ens agrada repetir. L'excursió s'ho val. Molta gent ha fet el mateix i l'indret és ben concorregut.

De tornada, just començar el camí de baixada, ens trobem uns ciclistes i d'altres que s'ho prenen corrent. Després, una mica més avall, una currua de motos de trial, venen de pujada. Alguns s'esperen per deixar-nos passar. D'altres tiren pel dret i no miren res.

Per uns moments tot canvia: soroll de motors, fum...Sóm a la ciutat? Els camins són de tothom? Tot i que algun motorista saluda, l'emprenyada que hem agafat, fa que sigui maleducat i no li torni la salutació. És la meva manera de protestar! Trobo que hi hauria d'haver zones habilitades per aquesta mena d'esports.

El Pirineu des de Bellmunt

Segur que les persones que practiquen el trial, ténen les seves raons i arguments per anar pels boscos i els camins, però jo hi estic en desacord. I vosaltres, que en penseu?

El Pirineu des de Bellmunt

AGULLES D'AMITGES I TUC DE SABOREDO ( 11 DE SETEMBRE 2010)

2011-02-06T20:10:00.011+01:00

Estany de St Maurici

Salut a tothom! A continuació us faig un petit relat de la sortida que vàrem fer per l'onze de Setembre al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de St. Maurici, un dels paratges més visitats del nostre pais.

Una bona colla sortim a bona hora i després del recorregut habitual per les carreteres arribem a Espot aprop del migdia. La caminada fins a l'estany de St. Maurici és un plaer pels sentits i com que la gana apreta ens hi plantem rapidament.

Llavors decidim de tirar una mica més amunt, per arribar-nos fins a l'estany de Ratera on per fi dinem. Els més petits tenen una gana! I els grans també...

Tenim temps per fer una migdiada i tot. I mentrestant la senyera que porta en Joan va escampant el vent: fa un dia preciós.

Després reprenem la marxa fins al refugi d'Amitges. La tarda encara és calurosa i els darrers metres es fan una mica més feixucs.

Poca estona després també fan cap en Josep M. i en Lluís, que han estat escalant les agulles (ara no recordo per quina via...ja ho direu,eh companys?)
Tot ha anat bé, però cap al final en Lluís ha patit una caiguda que li ha deixat la mà bastant "tocada" entre d'altres xacres menys importants (després sabrem que s'ha trencat un òs de la mà).

Després de sopar, una mica més animats, cantem els Segadors i després passem comptes, en un moment memorable on cadasqú hi fica cullerada. Després decidim que l'endemà anirem al Tuc de Saboredo.

Així doncs, l'endemà al matí després de l'esmorzar, enfilem amunt. Passem pel costat de les agulles. Les observem, majestuoses, i mirem de veure per on van pujar els escaladors el dia abans.

Al cap d'una bona estona, ja sóm més enlla, i tenim el cim al davant nostre. Enfilem una pujada llarga i dreta per una pala plena d'herba i rocs. Quan sóm a sota veiem que hem de revoltar una mica per fer el cim.

A mida que anem pujant, el paisatge va canviant i l'abast de la mirada es va eixamplant.

Un cop al cim, ens surt altre cop la vena patriòtica i cantem els segadors.

Agulles d'Amitges

De tornada encara tenim temps de pujar un altre cim (sabeu com es deia?) i després baixem a tota vela.

Estany i refugi d'Amitges

Ens retrobem tots altre cop de tornada, a l'estany de St. Maurici i d'allà baixem fins al pàrquing de l'entrada del parc. Encara ens queda molta estona de cotxe fins a casa, però ha valgut molt la pena!

Tuc de Saboredo

El Turó del Pou d'en Sala

2011-01-13T18:42:00.036+01:00

La colla dels dimecres hem començat l'any amb una nova sortida, aquesta vegada hem anat pel Montseny, al
Turó del Pou d'en Sala.

Font Riudeboix o Artur Osona

Amb un dia molt assolellat hem començat una pujada una mica dreta i Pomereta. Aquesta font que es troba en un indret molt acollidor l'hem trobada negada d'aigua, pensem que és degut a que han fet una carretera i no pot desaiguar, tan la font com el banc de pedra es troben sota l'aigua. No ho hem entès massa donat que el Montseny és parc natural. Els de Seva, però, hi han portat un magnífic pessebre.

..........Font Pomereta

Després d'esmorçar en un solei hem continuat cap el nord guanyant alçada fins arribar a la carena on davant mateix, però a l'altre banda de Riudemules, es veu Sant Segimon i Sant Miquel dels Barrets, una vista magnífica. Aquí hi ha el petit "Turó de les Queredes" i també hi hem trobat també un pessebre molt ben fet.

..........................................Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretets

I també es veu allà on anem, "El Turó del Pou d'en Sala.

........................................................Turó del Pou d'en Sala

Hem continuat, per un corriol fins arribar al Turó del Pou d'en Sala. La vista és magnífica, es veu des de Montserrat al Canigó i tot el Pirineus, a sota mateix hi ha La Sala, casa natalícia de Joan Serrallonga, Can Gat, l'Ermita de l'Erola, Viladrau i més. Aquí hi hem trobat dos pessebres més.

Dalt el "Turó del Pou d'en Sala" .................................................................... Masia La Sala

Hem desfet el camí fins enllaçar amb el camí que ve de Font Pomereta i ens hem dirigit cap al NE fins aconseguir la carena, i una vegada més hem pogut contemplar la vista anterior, però ara amb el Matagalls i tot.

Al Collet de Font Pomereta, hem dinat en un solei que s'hi estava d'allò més bé, i després, ben satisfets ens hem anat cap el collet de "Les Saleres de Font Pomereta" i agafar el camí que ens ha portat al lloc de partida.

............................................................ Camí de baixada

Una sortida agradable, sense cap dificultat.

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS PEL 1er SEMESTRE DEL 2011

2010-12-28T09:27:00.007+01:00

Hola a tothom! A continuació us passem la relació de sortides i activitats previstes pel proper mig any:

GENER:

Dissabte 22: Sortida a la neu

Lloc i modalitat per determinar, depenent de l'estat de la neu.

Reunió preparatòria: dijous dia 20 a les 10 del vespre

Responsable: Mariona Barnils.

Diumenge 30: Sortida familiar als Castells de Centelles

Reunió preparatòria: dijous dia 27 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Molet.

FEBRER:

Dissabte 12: Sortida a la neu a Andorra

Modalitat per determinar, depenent de l'estat de la neu.

Reunió preparatòria: dijous dia 10 a les 10 del vespre.

Responsable: J.M. Parareda.

MARÇ:

Diumenge 6: Sortida familiar al Puig Cornador (Ripollès)

Reunió preparatòria dijous dia 3 a les 10 del vespre.

Responsable: Albert Cid.

Dissabte 26 i Diumenge 27: Excursió a El Turbón (Ribagorça)

Reunió preparatòria: Dijous dia 24 a les 10 del vespre.

Responsable: Agustí Reixach

En aquesta reunió s'ha de saber quantes persones volen venir a la vall Pineta, per tal de reservar les places del refugi. També s'ha de saber els que estan interesats a la sortida del Congost de Montrebei, doncs cal llogar un autocar.

ABRIL:

Diumenge 10: sortida familiar al Matagalls

Reunió preparatòria: Dijous dia 7 a les 10 del vespre.

Responsable: Sílvia Roca.

MAIG:

Dissabte 7: sortida al Congost de Montrebei (El Pallars Jussà)

Reunió preparatòria: dijous dia 28 d'abril a les 10 del vespre

Responsable: M. Rosa Aregall

Aquesta excursió és una travessa, per la qual s'haurà de llogar un autocar que ens reculli a l'altre cantó. Per tant els interessats en aquesta excursió, cal que a la reunió del dia 24 de Març, ho diguin per tal de preveure les places de l'autocar.

Dissabte 21 i Diumenge 22: sortida al Cotiella (Pirineu central)

Reunió preparatòria: dijous dia 19 a les 10 del vespre.

Responsable: Lluís Raulet.

En aquesta reunió s'ha de saber quantes persones volen venir a la sortida de la vall de Peguera, per poder fer la reserva de places al refugi.

Diumenge 29: sortida familiar al Puig d'Ou (Ripollès)

Reunió preparatòria: dijous dia 26 a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera.

JUNY:

Diumenge 12: sortida familiar al Costabona (Pirineu)

Reunió preparatòria: dijous dia 9 a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera.

Divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26: Vall de Pineta, per fer el Soum de Ramond i el Mont Perdut.

Reunió preparatòria: dijous dia 16 a les 10 del vespre.

Responsable: J.M. Parareda.

Els interesats a fer aquesta sortida, han de dir-ho a la reunió del 24 de Març per poder fer la reserva de places al refugi.

Durant el mes de Juny hi haurà l'acampada. Cal determinar el lloc i els dies.

JULIOL:

Dissabte 16 i diumenge 17: Vall de Peguera. Refugi J.M. Blanch

Reunió preparatòria: dijous dia 14 a les 10 del vespre.

Responsable: Anna Prat.

Els interessats per aquesta sortida ho han de dir a la reunió del dia 19 de Maig per poder fer la reserva de places al refugi.

Informacions diverses:

HORARI DEL CENTRE: l'horari habitual és el dijous de 7 a 8 de la tarda. Estem al carrer de St. Joan, 2. Durant els mesos de Gener i Febrer, per facilitar la tramitació de llicències, també estarà obert els dilluns de 7 a 8 de la tarda.

RECORDEU: Si penseu venir a les sortides i no podeu assistir a les reunions preparatòries, és convenient que ho comuniqueu al responsable de l'excursió o a alguna persona de la junta.

VIA FERRADA DE LES BAUMES CORCADES

Properament hi ha el projecte de fer la via ferrada de Centelles, amb grups de persones més grans de 60 anys. Les persones interesades poden passar pel Centre a informar-se.

MONTBLANC-CHAMONIX (24-27 DE JUNY 2010)

2010-12-21T10:07:00.004+01:00

Hola a tothom! A continuació podeu llegir el relat que ha fet en Ramon Roig de la pujada fins al cim del Montblanc. És el que faltava per a tenir un relat complet de l'ascensió.

Seguir cap al cim deixant part dels companys era una sensació ben estranya. Tots teníem molta il·lusió per fer cim, i ens havíem fet a la idea de fer-lo plegats. També és cert que no m’hauria importat tenir de donar mitja volta; m’hagués donat per satisfet havent arribat allà, després de gaudir d’aquell paisatge tan brutal. Als Pirineus hi ha indrets preciosos, però això té una altra dimensió.

Sigui com sigui, seguim amunt amb l’idea que caldrà anar una mica ràpid, ja que del contrari no arribem. I tot i així..., ja veurem. Comencem les primeres sigues sagues cap al coll Maudit a un ritme fort, fins arribar a la corda que hi ha fixa. Aquí ens assegurem i comencem la pujada del que sembla quasi una paret, i segon incident de la sortida: a en Lluís Ges l’hi cau de dalt un bloc de gel que l’hi pica al braç. L’hi fa mal, però és valent i no l’hi dóna més importància, tot i que veient després com l’hi va deixar el braç, el cop tenia de ser molt fort.

Així que tots amunt, agafant-nos a la corda, i progressant amb l’ajuda del piolet. Els últims metres recorden la pujada de la canal Cristall i ja em fet el coll. A partir d’aquí ve un camí més fàcil, fins al col de la Brenva. Som a 4.303 metres d’alçada, així que ens queden 500 de pujada i les força ja van justes. Amb tot, mirem rellotges i ens ve un pessigolleig a l’estómac; potser ho podem aconseguir. De moment, ho intentem.

Així que enfilem les primeres pujades del mur de la Côte. De lluny semblava més fàcil, però la pendent és molt forta i ens obliga a un gran esforç; fins que arribem a una esplanada. Ara ja es veu tan a prop!

Seguim, vorejant les Petites Roques Vermelles. Som a uns 4.600 metres i l’Eva ens diu que prefereix parar allà, que es dóna per satisfeta. L’hi insistim en que ara si que queda molt poc, tot i que era obvi. Però l’Eva ja ha fet el seu particular cim, no l’hi dóna tanta importància al fet de posar el peu a sobre del punt més alt de tot; i segurament és una bona filosofia. Així s’estalvia el primer tros de baixada, que l’hi fa por, tenint en compte que haurem de baixar a sac.

Els altres cinc enfilem amunt i, tot i que sempre acaba fent-se més llarg del que a cop d’ull semblava, ja som al cim!!!

Petons, abraçades i algú que, mig en broma mig en serio, recorda que les celebracions s’han de fer quant siguem a baix. Estem contents, molt contents. Fotos i més fotos i quant mirem el rellotge veiem que no ens podem encantar més. Llàstima, perquè el dia és preciós.

Així que comencem a baixar saltant a gambades per sobre de la neu. Carai això de la gravetat, no és mateix pujar que baixar. Ens retrobem aviat amb l’Eva; quatre paraules i avall.

Després del col de la Brenva hem de remuntar fins al col del Maudit. Les forces van justes i el que semblava pla ara fa una certa pujada. Al col del Maudit en Josep Maria i en Lluís Raulet es posen mans a l’obra i ens munten un rappel. Quina sort!! I això que en Josep Maria haurà de baixar a pèl (suposo que deu haver-hi un terme més propi, però ja m’enteneu).

A partir d’aquí és qüestió de no encantar-nos, així que a fer via! Fins que arribem a l’esplanada de sota l’Agulla de Midi. Que justos que anem de temps!! I quina pujada final!! Deu meu!! Però l’alternativa de quedar-nos a dormir al túnel de gel ens fa treure forces d’on sigui.

Tant que ens havíem mirat l’aresta de l’Agulla de Midi a l’anada, i ara només tenim al cap amunt, amunt i amunt, oblidant-nos de la caiguda que té a banda i banda. Es posa una mica de boira i ens tapa la vista, però de cop i volta sentim les veus dels companys. Quina il·lusió!! Això vol dir que estem arribant!! Ens sentim acompanyats, i entenem que, per aquesta nit, podrem dormir en un llit tou.

Moltes gràcies a tots; ha estat fantàstic. Bons companys, molts riures i cim. Que bonic.

Ramon Roig

VALL D'ESTÓS (GRUP B 18/07/2010)

2010-12-12T16:55:00.009+01:00

Ibonet de Batisielles

Us faig un petit relat de l'excursió que des del refugi d'Estós vàrem fer mentre l'altre grup anàveu al Perdiguero. Així doncs es tracta d'una crònica complement de la de la Mariona

Quan els altres ja ereu un bon tros enllà la resta del grup ens llevem i baixem a esmorzar. El dia ja fa estona que s'ha aixecat i pinta molt bé.

Tot seguit agafem un corriol que ens du a l'altra banda del torrent que passa pel costat del refugi i que no hem de deixar en tota l'estona. Fem un bon tros de baixada fins que en un indret hem de pujar fins a la cabaña de Batisielles. Un cop allà tenim al davant l'ibonet de Batisielles, preciós i envoltat de natura exhuberant. Al nostre davant tenim les Tucas de Ixeia, l'agulla d'Ixeia i el Tucón i l'agulla de Chuise: espectacular!

Ibonet de Batisielles

Ens animem amb el paisatge i com que anem bé de temps veiem factible d'arribar-nos fins a l'ibon de Batisielles, uns quants metres més amunt. La pujada, tot i no ser llarga, es torna pesada perquè hem de passar per una tartera i l'ombra que ens ha acompanyat fins llavors ha desaparegut. Finalment trobem el llac, amagat al darrera d'un llom ple de fanals i d'herba. D'altres que ja hi han arribat abans s'estàn banyant! I alguns de nosaltres tampoc fem escarafalls i cap a l'aigüa s'ha dit!

Al fons veiem les Agulles de Perramó que ens contemplem imponents. Hi ha estanys més amunt, però s'acosta l'hora de dinar i el bany obre la gana de tothom. Havent dinat tirem avall. El sol pica de valent, sort que ara anem de baixada.

Tucas d'Ixeia

Un cop passada la cabana, agafem el camí que porta fins al GR, que el dia abans haviem fet per arribar fins al refugi.

Perdiguero

Ràpidament tornem a ser a dins del bosc. De tant en tant sembla que encara siguem a la Primavera, per la quantitat de flors que hi ha: sobretot les orquídees em criden molt l'atenció.

Massís de la Maladeta

Després d'arribar al GR anem fent via cap avall, parant de tant en tant, fins que arribem on tenim els cotxes. Llavors anem cap on surt el camí que baixa de la Vall de Lliterola a esperar els companys que venen del Perdiguero. Després d'una estoneta ens retrobem i expliquem les vivències d'un cap de setmana ben aprofitat.

Fuen de Coronas

Orquidea

P.D. Oblidava esmentar que des de l'ibon de Batisielles, la vista cap al massís de la Maladeta i el Perdiguero, no tenien desperdici. Ha fet un dia d'aquells per recordar!

PROJECCIÓ D'AUDIOVISUALS 26/12/2010

2010-12-11T19:20:00.006+01:00

Excursió a LES ROQUES DEL MASMUT (Terra Alta) any 2010

2010-11-28T12:13:00.071+01:00

Com ja és costum del Centre, em fet una sortida, de dos dies, a La Terra Alta, els dies 6 i 7 de novembre. Com sempre ens fan de guies uns socis del Centre que tenim per aquelles terres, en Ramon i l' Eugeni.

El dia 6 doncs, ens trobem tots al lloc d'inici de l'excursió, disposats a conèixer un nou indret. El camí que comencem està ben marcat, però a nosaltres no ens cal estar pendents dels senyals ja que portem uns bons guies.

El paisatge és bonic. Comencem per una pista que fa molt de bon caminar . Després de travessar un riu, ens anem endinsant cap al fons de la vall fins que ja estem a l'envista de les Roques del Masmut.

En un moment donat trobem un motorista que porta una bossa plena de rovellons i pinetells, i es clar ja comencem a mirar per les voreres i anem alentim el pas, no fos cas que deixéssim bolets per collir. La Laura és la que dona el primer crit d'alerta, "he trobat un rovelló!", ja hi som!, comencem a trobar algun fredeluc, també mollerics, que són els preferits de la família Castellví. Novament travessem el riu i ens enfilem amunt per un corriol que ens acosta cap a les Roques del Masmut.

Quan som a dalt d'un collet, tenim les Roques al davant nostre i hi decidim dinar.

Després de dinar i fer una bona reposada, continuem pujant pel corriol fins arribar al coll on ens hem d'enfilar per anar dalt de les roques, cal però fer una grimpada, però no hi ha problema, ja que el grup compta amb escaladors i grimpadors experts que ajuden en tot moment.

Un vegada dalt les roques, ens hi passegem i contemplem una vista magnifica.

Baixem, ja que hi ha alguns companys que ens esperen al coll, i tots plegats comencem la tornada.

Abans de deixar aquest paisatge, però, ens fem la foto de rigor en aquest escenari tant i tant bonic.

En arribar al punt de partida ens despedim dels guies i ens dirigim a l'alberg de Ca la Jepa. Ja ens esperen i prenem possessió de les nostres habitacions, i petits i grans ens preparem per sopar.

Abans de sopar, però, ens cal triar els bolets que entre tots hem collit, una vegada triats, ens hem quedat els que ens son coneguts, hem hagut de desestimar alguns mollerics per la seva "mala ganya" la qual cosa ha ocasionat la desesperació dels Castellví.

La cuinera de l'alberg, molt amablement, ens els ha cuinat, tots n'hem pogut tastar una miqueta.

El dia 7 tenim destinat fer una visita al Museu Picaso d'Horta de Sant Joan i allà ens dirigim, però veiem que el Museu obren més tard i com que també volem visitar el Celler de Pinell de Brai, ens dirigim cap allà, abans però, donem una volta pel poble.

Per fer la visita guiada al Celler, hem arribat just quan en començava una i ens hi hem pogut incorporar.

Aquest Celler és obra de Cèsar Martinell i Brunet, l'estil de l'edifici, tot i que s'emmarca tradicionalment dins el modernisme, Martinell es considerava a si mateix noucentista. Martinell va ser deixeble i seguidor d'Antoni Gaudí.

Aquest Celler és anomenat "La catedral del vi", va ser construït entre 1918 i 1922.

Vertaderament és un edifici digne de ser visitat pel seu valor arquitectònic i també sentimental pels habitants del poble.

Tots hem seguit atentament les explicacions, inclòs els més petits, ja que al final de la visita han estat felicitats per la mateixa guia, pel seu bon comportament durant la visita.

I per esperar el dinar, petits, i grans, ens hem pres una estona de relax.

Seguidament hem anat cap a l'alberg per, recollir les coses i dinar.

Com és costum, ens esperava una bona fideuà.

I després de prendre un cafè, hem tornat cap a casa amb la satisfacció de conèixer un nou indret del nostre país.

Fins la propera!!!

Ruta de les Ermites - Santa Margarida de Vallors, Ermita del Pedró, Les Roques del Rei.

2010-11-27T16:30:00.037+01:00

Aquest dimecres ens hem proposat a fer un troç de la ruta de les Ermites. Aquesta ruta és un itinerari circular de les ermites de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm, que si es vol fer seguida dura dos dies.

Com que les del cantó de Santa Coloma ja les hem fetes, avui farem un itinerari de dues que estan entre els dos termes, de Santa Coloma i de Sant Hilari. Farem la de Santa Margarida de Vallors i la del Pedró.

A més d'anar a les dues ermites, pel camí descobrirem altres indrets interessant. Per començar passem per un bosc d'alzines sureres on destaca el color del tronc on ja han tret el suro.

Tot i que no és temps de pluges, hem trobat aquest bonic salt d'aigua, i la bassa de la casa de Montalt.

Seguim camí avall, i no tardem a trobar l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Aquí fem una paradeta per esmorzar.

Seguim i tal com ens indica el mapa, trobem la Font del Nando i més endavant em de trobar "La Pedra dels Evangelis", però com que aquesta pedra queda fora del camí i per por de passar de llarg, quan ens sembla la busquem per caminois de dintre el bosc, doncs a les Guilleriess de camins i pistes s'està ple. Quan ho donem per perdut, continuem avall fins que trobem un indicador a ple revolt que ens indica l'indret.

Aquesta pedra es troba al costat d'un corriol, medeix 1,5 mestres d'alt per 0,5 d'ample i a la cara plana hi ha inscrites les inicials "ML+MA". Marcava els termes de les parròquies de Sant Miquel de Cladells ( ara Santa Coloma de Farners) i de Santa Margarida de Vallors ( ara Sant Hilari Sacalm) i alhora, els límits entre els bisbats de Vic i de Girona.

Continuem el camí i no tardem a veure, de lluny ,Les Roques del Rei, que és allà on ens hem de dirigir.

Com que hem baixat molt, ara ens toca pujar molt, però anem fent.

Passem per algunes cases de pagès, alguna sembla que està habilitada per caps de setmana, d'altres estan en mig enronades.

Quan arribem a un collet un indicador ens marca un corriol que porta a "Les Roques del Rei" L'agafem i amb un vint minuts som a dalt.

Hi ha una creu de ferro, plantada el 1901 dedicada al Bisbe Salvi Huix. És un mirador excel.lent de les Guilleries i també de la serralada del Montseny.

Baixem i continuem pujant fins arribar a "El collet dels republicans", agafem el camí que mena a l'ermita del Pedró.

Amb poc menys de 1/2 hora trobem l'ermita de la Mare de Déu del Pedró.

Fet i fet son les dues de la tarda, fa 4 hores que caminem. Volíem tornar per un altre lloc i fer una ruta circular, però la manca de senyalització ens fa dubtar del camí que hem d'agafar, i agafem el que ens sembla que ens portarà a Sant Hilari. Al final ens porta al fons de la vall i tornem a passar per Santa Margarida de Vallors, però no passa res, pugem fins on tenim el cotxe, doncs tot i que comença a fosquejar, estem tranquils de que tenim el camí bo.

Nota: Arribem al cotxe a les 6, cosa que em preocupa perque hem temo que no se m'hagin enganxat els costums de les sortides del Centre d'arribar de fosc.

Crònica feta per l'Assumpta Vall-llovera

CANVIS A LA PROGRAMACIÓ

2010-11-16T10:13:00.005+01:00

Hola a tothom!

A continuació us passo el detall de les modificacions que s'han produït en algunes activitats previstes pel proper mes de Desembre:

Canvi de data a la portada del pessebre a la Costa:

Hem passat del diumenge dia 19 de Desembre, al dissabte dia 18. Sortirem a les 8 del matí davant de la Residència dels avis. Cal portar l'esmorzar. Després anirem caminant fins a Collsuspina, per anar a dinar al restaurant Cal Forner. El preu és de 22 € pels adults i 11€ pels nens. Per tornar cap a Centelles un de nosaltres portarà el seu cotxe i havent dinat acostarà fins al poble uns quants conductors per anar a recollir a la resta de la colla.

Podeu passar a recollir els tiquets del dinar per la Drogueria Rovira (Carrer Nou,13) fins al dia 13 de Desembre.

Cinema de muntanya:

Com sol ser per aquestes dates, en Josep M. Parareda i la Maria Rosa Aregall ens obsequien amb un passi de pel.licules de muntanya. Aquest any serà el dia de Sant Esteve a les 7 de la tarda, al Casal Francesc Macià.

Assamblea General del CCEC:

El divendres dia 17 de Desembre, a les 9 del vespre, hi ha convocada l'assamblea general de socis de l'entitat. L'ordre del dia serà el de sempre: informe del president, estat de comptes, precs i preguntes. Es farà al local social de l'entitat (Carrer Sant Joan,2).

Per qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. La propera reunió del dijous dia 25 de Novembre ens agradaria anar enllestint la programació de les activitats pel primer semestre de l'any que ve. Si teniu idees, llocs on us agradaria anar, aprofiteu per venir i proposar-ho! Fins llavors!

Masia Serrallonga

2010-11-04T09:42:00.057+01:00

MASIA SERRALLONGA

Novembre 2010

Com què anar a buscar bolets ja va a la baixa, el grup dels dimecres, el dia 3 de novembre varem tornar a fer les nostres sortides a Muntanya.

Fa molt temps que volíem anar a veure la Masia Serrallonga a les Guilleries, i aquest dimecres ens ho varem posar al cap i ho hem intentat de nou, aquesta vegada pel cantó de Sant Hilari.

Després de fer vàries temptatives per les múltiples carreteres que hi ha en aquest indret, carreteres que van amunt i avall, carreteres noves per la MAT, carreteres que es comuniquen entre elles per desemboscar, etc. hem tingut la sort de trobat un boletaire i caçador de Sant Hilari i ens ha indicat el camí, i hem tingut sort perquè hem hagut de tornar a la carretera d'Osor i el trencant que ens ha indicat, no està pas senyalitzat.

Però amb tot, encara hem anat una mica a l'aventura i ens hem deixat portar per l'orientació, per l'altitud, etc. i al final hi hem arribat.

La masia està situada davant de l'església de Sant Martí de Querós, però a l'altre costat del Ter, ara pantà de Susqueda, i a una certa alçaria, raó per la qual tenia una bona panoràmica, que actualment ha perdut perquè s'hi han fet unes plantacions de pi aprofitant el quintà de la casa i no es pot veure res dels voltants

La casa està abandonada i es troba , avui en un avançat procés d'enrunament. No cal dir que la ruïna és gairabé total, la teulada s'ha enfosat totalment i només queden algunes parets i la porta d'entrada amb un arc encara molt ben conservat.

La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecusió de Serrallonga .

En data 22 de març de 1634 el virrei duc de Cardona, va donar llicència per reconstruir la casa:

"...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos".

Masia Serrallonga en l'actualitat

............................... ...............................
.La Masia Serrallonga, ja deshabitada i vista de la situació de la casa abans de la plantació de pins, on es podia veure l'església de Sant Martí de Querós

Estem molt satisfets d'haver aconseguit el nostre objectiu, de conèixer l'indret i la casa d'en Serrallonga.

Quatre dades històriques més com afegitó. (juny de 2011)

Les nostres sortides per les Guilleries ens han permés afegir dades interessants a aquesta crònica.

La mare d'en Serrallonga, Joana Ferrer, va nèixer a Can Ferrer de Sant Pere. Per tan d'aquí que en Joan Sala es digui,Joan Sala Ferrer.

Fotografia de l'esquerra, Can Ferrer en la actualitat. Creiem que l'han rehabilitada ja que està molt ben conservada. Hi ha algunes vivendes més modestes al costat, i també una ermita romànica, molt ben reconstruïda, Sant Pere d'Esplà, fotografia de la dreta.

La mare es va casar amb un fill de La Sala de Viladrau: (Fotografies de sota)

I Joan Sala i Ferrer es va casar a Sant Martí de Querós, amb Margarida Tallades i Serralonga, la pubilla del Mas Serrallonga, l'any 1618, i se li va dir "Joan de Serrallonga".

Un fill d'en Serrallonga, Antoni, va ser rector de Querós i va escriure la biografia del seu pare. Al terra de l'església es conserven els forats de dues tombes, una de les quals, per les dates i les inscripcions que s'hi intueixen, previsiblment va ser la tomba del rector de Querós.

PIC PERDIGUERO (3221 m) (17 i 18 juliol)

2010-11-01T18:11:00.005+01:00

Ibón de Lliterola

Pic Perdiguero (3221 m)

Cabanya del Turmo

Uns quants membres del CCEC el dissabte 17 de juliol matinem per anar cap a la zona de Benasc. Com ja és tradició parem esmorzar al Bar Sport. Un cop hem fet la primera i única parada seguim tot dret fins a l’aparcament de la carretera, més amunt de Benasc, on s’inicia el GR-11 i ens porta fins al refugi d’Estós (1830 m).

Comencem a caminar per la Vall d’Estós que en aquest primer tram és tancada però de mica en mica es va obrint. Pel camí de pujada anem seguint el Riu d’Estós. Aquest en un dels trams forma les Gorgues Galantes que podem veure-les i fotografiar-les de ben a la vora i sentir l’aigua de les últimes pluges com baixa amb força. A mesura que anem pujant d’entre el grup hi han els caçadors de bolets que fan intents a veure si troben algun tresor i els “caçadors” de maduixes que n’hi han moltes.

El temps ens acompanya de tal manera que fem parada a la Cabanya del Turmo (1730 m) per dinar i gravar imatges i unes paraules. Després del dinar i el tast de vins de les botes que hem portat reiniciem la pujada cap al refugi d’Estós. La vall és més oberta que a l’inici i d’una gran gama de verds preciosos.

Arribem al refugi ens situem a l’habitació i fem tertúlia acompanyada d’una cervesa i refrescs per anar fent gana fins l’hora de sopar. Sopem i abans d’anar a dormir ens toca sortir a fora a un altre edifici per fer un pipí i rentar-nos les dents, complicat pels que ens llevem a mitjanit a fer un riu.

El diumenge 18 de juliol una part del grup matina per pujar el Perdiguero. L’altre grup poden anar més tard perquè pujaran a l’Ibón de Bardamina.
El grup del Perdiguero esmorzem el que ens deixa preparat el guarda del refugi i un cop preparats comencem a baixar per desfer una part del camí del dia anterior passant per la Cabanya del Turmo. A partir d’aquí deixem el GR-11 per seguir pel cantó esquerra i ens creuem amb les ruines d’un edifici de la Guàrdia Civil. Seguim pujant per un bosc i pendents entre prat i fang. A mesura que anem sumant desnivell deixem la vegetació per trobar-nos roca. Arribem a una espècie de Coll i a partir d’aquí girem a l’esquerra (direcció Oest). Comencem a trobar uns grans blocs de granit de pujada al Perdiguero. Arriba un moment que hem de seguir l’aresta, amb molta calor passem pel què podria ser el cim però encara no ho és! Seguim endavant per arribar al cim de veritat. Som al Perdiguero (3221 m) amb un dia fantàstic i una vista d’ocell de 360º difícil de fotografiar, més val disfrutar-la! En un primer pla a l’esquerra tenim el Possets (3369 m) i la seva glacera. Confirmadíssim, sí, sí! pels experimentats del grup ja que va ser un tema de debat que ens va tenir distrets durant un trams de la pujada. Fins i tot, ho vam demanar als excursionistes que ens creuaven. Deixant de banda l’anècdota, per l’altra banda podem veure perfectament el Massís de la Maladeta, … és tot un conjunt i zona que concentra cims d’alta muntanya per totes bandes .

Fem un mós, ens fan la foto de grup i decidim començar a baixar que ens queda un bon tram que l’hem de fer per la Vall de Lliterola. Fins arribar a l’Ibón de Lliterola hi han moltes fites i és una mica perdedor. A partir de l’Ibón el camí de baixada és molt fresat i fàcil de seguir pel costat del Riu Lliterola on també forma més d’una cascada que val la pena guaitar-la. No podem encantar-nos perquè ens queda un bon tros de Vall i els companys ens venen a buscar amb el cotxe per aquesta banda.

Arribem a baix sans i estalvis, ens reagrupem amb els companys, ens refresquem i intercanviem vivències i excursions. Tot seguit busquem un lloc per prendre un refresc en un bar de baixada i tan bon punt hem hidratat una mica fem el camí de tornada cap a Centelles.

Disculpeu pel retard de la crònica i per la disposició de les fotos no hi ha manera de fer-les baixar enmig del text i no tinc més paciència.

Gràcies a tots per aquestes descobertes, debats (jajaja!!) i bons moments de muntanya.

Salut i muntanya!!!!

MONTBLANC-CHAMONIX (24-27 JUNY 2010)

2010-10-10T10:49:00.025+02:00

Companys, sou davant de la crònica d'una sortida del CCEC un pèl diferent. De primer per la durada de la sortida, després per la distància del nostre objectiu i finalment pel repte que suposa voler pujar al cim més alt de l'Europa occidental.

Ja des del moment que vàrem programar aquesta sortida, vèiem com dia rera dia s'anava acostant, mentre anàvem perfilant tots els detalls. És molt important tenir-ho tot ben lligat: el desplaçament, el material, la forma física, els detalls més petits..

Finalment sóm davant del dia de marxar. Després d'una curta revetlla, amb cremada per bengala inclosa, em fico al llit sense gens de son, i només amb l'idea de marxar cap a Chamonix. Ja han passat els dies preparant la motxilla, les excursions, amb aquesta idea al cap. Poca estona després, cap a les tres, toca el despertador: ara que m'havia adormit! Però tant se val. Faig un petó de comiat als de casa , agafo els trapaus i surto al carrer. Encara se sent algun petard i veig coets a la llunyania.

Al cap de poc passa la furgo que hem llogat pel viatge, amb l'Anna al volant. S'atura i carreguem. Després enfilem cap a l'altra banda del poble, on hi ha la resta de companys. Ara només cal que passem pels Hostalets a recollir en Ramon i finalment per les quatre carreteres a buscar en Lluís. Són dos companys que quan van saber la nostra intenció d'anar al Montblanc, vàren afergir-se a la nostra expedició.

Un cop hi som tots, cap a França. Quan passem per Olot, els mossos ens aturen en un control, però ens deixen seguir a l'acte. Les bromes surten com si res i ja comencem a riure. Després Figueres (comença a clarejar cap a l'horitzó), la frontera, Perpinyà i llavors parem a esmorzar una miqueta. El sol comença a il.luminar la costa i l'asfalt de l'autopista.

En Josep M. comença a filmar imatges per a una pel.licula que pot ser molt espectacular. Tots estem contents i també mig adormits. Llavors agafo el relleu al volant i enfilem França enllà. Com que al davant n'hi anem tres, de bon començament tenim una conversa animada. La resta de companys, aprofiten per dormir.

Anem avançant quilòmetres i la gran sorpresa que ens enduem és que en un dels darrers peatges, ens deixen passar sense haver de pagar perquè els traballadors fan vaga. Caram que bé! Molta conya i grans riallades. Ens anem acostant a Chamonix i ens aturem a fer un descans en un indret on ja podem veure els Alps: veiem el Montblanc i les glaceres que l'envolten! Fa un temps magnífic i la previsió pels propers també sembla bona, tot i les traduccions automàtiques del google, que ens fan riure de valent.

Glaçera des Bossons

Montblanc

Cap a les dues de la tarda arribem a Chamonix, on ens esperen els més veterans del Club. Fa uns quants dies que hi són i ens ofereixen lloc al seu allotjament per poder dinar una mica i preparar-nos per pujar amb el telefèric cap a l'Agulla de Midi.

La Vallè Blanche

Un cop a l'estació del telefèric, arriba la Carme que ha vingut la nit abans i se'ns afegeix tal com havíem quedat. Després d'agafar el bitllet, ens fiquem a la cistella. Tinc un formigueig a la panxa que em fa anar un pèl esverat: quins nervis! Comencem a pujar i renoi com s'enfila! Amb poca estona sóm a l'estació intermitja on hem de canviar de cabina. Les parets de la muntanya no s'acaben mai i de tant en tant ens hi acostem moltíssim. Amb prou feines puc mirar a baix. Ja veiem l'estació de dalt i també l'aresta per on haurem de baixar.

Aresta d'accés a la Vallée Blanche

Quan sortim a fora, la primera sensació és el fred que es fa notar. No és fort però la temperatura és diferent d'abaix. Ens fem algunes fotos al pont que hi ha i mirem el paisatge tant preciós. Amb poca estona hem passat d'estar a uns mil metres d'alçada a ser al voltant dels tres mil vuit-cents. Increïble!

Estació del telefèric

Agulla de Midi

S'acosta l'hora de la veritat i enfilem per dins del túnel rocós cap al punt de sortida de la nostra expedició. A l'esquerra surt un altre túnel que va cap a l'aresta. Si haguessim seguit recte hauriem arribat a una altra estació, d'on surten uns "ouets" que arriben fins a Itàlia, atravessant les muntanyes d'est a oest. Quan sortim del túnel l'espai que hi ha és reduit. Hi ha pocs turistes que arribin fins aqui. El gel és a les parets i al terra. Tot i això un parell de iaies volen veure l'espectacular aresta que baixa cap a la Vallèe Blanche. Li dono la mà a una per ajudar-la, no fos cas que rellisqués.

I de cop en pocs segons, ja ens calcem els grampons i ens encordem. El meu sogre comença a baixar i jo al seu darrera. A la mateixa cordada venen l'Anna i en Lluís. Amb pas ferm i amb l'ajuda del piolet anem baixant: hi ha "pati" pels dos costats. Hi ha altres cordades que tornen, que pugen. El transit és intens i l'espai per passar molt reduït. No t'ho pots pensar dos cops i has de continuar avall. Més enllà l'aresta ja s'aixampla i al apartar-nos de l'agulla anem veient un paisatge espectacular. Tota la resta de companys van baixant sense problemes. Anem seguint les traces. Anem baixant més. El sol ens escalfa i comencem a veure el refugi situat al cim d'un turó rocallós i glaçat i ben bé al darrera de l'agulla de Midi. Sembla una nau espaial o vés a saber què.

Baixant per l'aresta

Refugi des Cosmiques

Com que baixem bé, ens refiem i desfem la cordada. Seguim caminant i al cap de poca estona uns francesos ens renyen: "què feu insensats! Il-y-a beaucoup de trous, ici! Us podeu empassar com una galeta dins d'un cafè amb llet!" Acte seguit tornem a lligar-nos i tot i que ens fem un bon tip de riure ens adonem de la seriositat de la recomanació.

Ja sóm a sota el refugi i només ens cal fer una pujada per ser-hi. Sempre es torna més llarg del que sembla, però ens hi plantem relativament depressa. Un cop a la porta ens descalçem els grampons i entrem en una estança on hem de deixar les botes, per calçar-nos les xancletes del refugi. Llavors s'esdevé el fet: quan acabo de treure'm les botes, l'Anna que és al meu costat també se les ha tret, quan just en aquell moment li cau al damunt del dit gros del peu el piolet d'un guia, que l'havia recolzat al banc on t'asseus per poder-te canviar.

Pobre! Quin mal! I el dit inflat i l'home que surt a fora a buscar gel i li posa mentre l'Anna, estirada al damunt del banc amb la cama aixecada, s'aguanta el dolor. L'ungla se li enfosqueix ben depressa. Passa una altre guia i diu que li hauriem de punxar: tothom comença a dir-hi la seva, fins que l'Anna s'aixeca i prova de caminar. Desolé, trés desolé!, diu el guia.

Mentrestant ens diuen on hem de dormir i anem a situar-nos per tal de poder sopar i anar a la "piltra" ben aviat. Hi ha una gentada de por. Tot i que es tracta d'un refugi gran, l'espai sembla petit. A les set de la tarda ens donen el sopar (ara no recordo el menú!). Tohom està aparentment bé, tot i que hi ha qui té mal de cap, caparra. L'alçada comença a fer-se notar.

Encara és clar i ens hem de ficar al llit perquè d'aqui a poques hores, ens tocarà llevar-nos. Mentrestant el dit de l'Anna no millora i comença a plantejar-se renunciar a l'ascensió. A la nostra habitació som una pila de gent i ens toca dormir a la part de dalt de les lliteres. Jo dormo a sota la jaça que aguanta la teulada: la tinc a un pam del nas!

Cap a la una tothom comença a llevar-se. Hi ha força tragí i tot i que hi ha gent que segueixen al llit, la majoria baixem cap a baix a "esmorzar". Poc després de les dues ens abriguem i anem sortint a fora. Ens encordem i baixem avall. Una currua de frontals il.lumina el fons del plà glaçat i ja se'n veuen d'altres enfilats per la muntanya.

Quan ja fa una estona que atravessem el plà, durant una parada, ens avancen un grupet on hi ha el guia responsable de l'accident del peu. Ens demana per l'Anna i torna a demanar disculpes. Li dic que quan estigui bé del peu l'haurà d'acompanyar gratis al cim. Tothom riu i passen endavant ràpidament, no fos cas que potser li fèssim signar.

Arriba la pujada, i renoi quina pujada! No s'acaba mai! La nostra progressió és lenta, però sort que ho és, perquè un altre ritme seria brutal. Recordo una parada en un "balcó" on aprofitem per queixalar quelcom i buidar bufetes. Encara és negra nit i comencem a veure els llums molt al fons del tot, dels pobles del voltant. Devem estar per sobre dels quatre mil metres.

A poc a poc anem passant per paratges fantàstics, glaçats, on les formes prenen un caire mig fantasmagòric, a vegades com màgic. Les primeres clarors del dia surten al nostre darrera. Faig les passes cada cop més feixugament i penso: "ja som al coll, una mica més i ja som al coll". I no. Només som en una altra de les multiples repises per on anem passant.

El sol encara no ha sortit, però la seva claror ja projecta un joc d'ombres espectacular. Al fons de les valls encara és ben fosc. Pels volts de les set del matí arribem al coll del Montblanc de Tacul. Arribo força exahust. Parem una mica i ho aprofito per refer-me, tot i que una sensació estranya em va fent la guitza. Anem seguint tot planejant per sota d'uns cims que comencen a il.luminar-se. No puc mirar al terra ni girar el cap gaire ràpid. M'adono que això és mareig. Com que no em passa mai, he trigat a identificar-ho.

Al nostre davant ja tenim tota la pujada al coll del Mont Maudit. Ens hi anem acostant per poder-hi pujar. Estic fet una coca. Parem un moment i una altra cordada ens avança. Al capdavant hi va un guia de Chamonix, que comença a rondinar pel fet d'haver-nos d'avançar. S'enfila per la nostra esquerra, ben empipat i amb un dispendi d'energia que trobo exagerat. Rellisca i per poc no em planta els grampons a la cara. Continuen avançant i quan passa pel costat d'en Josep M. li llença neu al cap. Quines penques! Com si la muntanya només fos per a ells.

En aquest moment és quan una part de l'expedició decidim tornar. Jo penso en tot el camí que hem fet,que després hem d'agafar el telefèric, que no estic massa fi i no vull comprometre l'ascensió dels altres. Així doncs, en aquest punt, la Mariona, la M. Rosa, l'Albert Prat i jo decidim tirar avall. Són, més o menys, les vuit del matí. Els que segueixen amunt són en Josep M.,en Lluís Raulet, l'Eva, en Lluís Ges, la Carme i en Ramon.

A partir d'aqui comencem a desfer el camí. Ara però ja és de dia i podem contemplar embadalits la grandesa del paisatge. Ens arribem fins a un indret on una mena de balcó natural s'obre cap al cantó italià. Alguns alpinistes han fet un vivac en aquest indret. Llavors anem tirant cap al coll de Tacul. a mig fer ens sembla que potser podriem acostar-nos al cim. Com que tenim molt temps ens hi posem, tot i que almenys jo, haig d'anar a un ritme molt lent per no fatigar-me rapidament.

Coll Mont Maudit

Llavors quan som a sota, la M. Rosa demana a uns que baixen a veure com està per arribar al cim. Diuen que bé, que només hi ha un pas una mica difícil, però res de l'altre món. Tot i això jo tinc una mica de cangueli i sense pensar-ho gaire més decidim que fins allà. Després de fer fotografies i algun avituallament anem baixant cap al coll. Tota la resta de cims que veiem al davant nostre són més avall. Les glaceres comencen la seva carrera cap al fons de les valls. Hi ha esquerdes monumentals. I amuntegaments de neu i glaç bestials. La natura deixa l'emprenta del seu poder en aquestes formes.

El matí va passant i de tant en tant em giro i miro cap al Montblanc. No veig els nostres companys. Penso que ja deuen ser lluny del Mont Maudit i ara ja es deuen acostar al cim. Nosaltres ja fa estona que anem baixant. El sol apreta. Fa un dia d'estiu fantàstic i fa calor. Mai havia arribat tant amunt. Estic content. Baixem molt bé tot i que en certs moments és impresionant el terreny per on passem. Ens sembla que en algun punt no hem fet el mateix camí.

Uns que pugen carregats com mules ens expliquen que volen anar a fer un vivac al coll de la Brenva, més amunt del Mont Maudit. Només de pensar-hi, al.lucino. Són catalans i els desitgem sort. Un d'ells sembla que porti un armari al damunt.

Quan ja veiem aprop el plà de la Vallèe Blanche, ens avancen uns que baixen esquiant a tota vela. La progressió es torna lenta. Veiem el refugi però no ens hi acostem ni per la mare que ho va...L'Anna ens va veient que ens acostem i pensa que podem ser nosaltres (això m'ho explicarà després). Finalment passem per sota del refugi i ens saludem. Des d'aquest moment i fins que arribem a dalt passa prop d'una hora...i sóm allà mateix!

Per arribar al refugi decidim agafar-ho pel camí més recte. La M. Rosa ens ha suggerit que anessim una mica més enllà per cercar la traça que ve de l'Agulla de Midi, però decidim que no i tirem pel dret. Tant de bó li hagués fet cas! La pujada no s'acaba mai i arribo a dalt extenuat

Ens retrobem amb l'Anna, que encara té el dit ben empipat, tot i que ella diu que ja no li fa tant mal. Ens refem una mica, prenem alguna cosa i després d'una estona marxem cap a l'estació del telefèric. Agafem totes les coses que haviem deixat al refugi i també les dels companys que han anat al cim. Primer la baixadeta des del refugi, després caminem per sota l'agulla de Midi, on hi veiem escaladors que fan una via en una de les seves parets, i llavors emprenem les traces que ens duen en una lenta pujada cap a l'aresta de l'agulla de Midi.

Quan encarem la darrera part de l'aresta, la més estreta i exposada, sembla que hi ha més gent que mai. De primer ens aturem per deixar passar gent que baixa. Continuem pujant i uns altres que baixen no miren res de res. Ens tornem a aturar. Passen els ultims. Més amunt en veiem uns altres. Llavors veiem clar que hem d'engegar el motor i no ser tant gentils. Ja passarem com sigui: els uns pel costat dels altres i "andando".Sentim les veus dels companys que ens han vingut a esperar. Ens animen durant els darrers metres. Les emocions són a flor de pell. Finalment passem la tanca que barra el pas a l'aresta i ja hem arribat.

Després d'una estona a l'estació del telefèric i amb els ulls a les muntanyes, rebem una trucada pel mòbil dels companys que han fet el cim: ho han aconseguit! I s'esmolen fort per arribar a temps d'agafar el darrer telefèric.

Jo decideixo baixar per anar a cercar la furgo i totes les andròmines. Quan som a mig camí de l'allotjament em truquen que ja són a baix. Girem rapidament i ens retrobem davant l'estació. Els ha vingut d'un pèl poder agafar el darrer. Tots estem molt contents!

Després de passar per una bona dutxa, ens en anem cap on els veterans ens tenen preparat un bon soparet. Un munt d'anecdotes, de vivències, d'emocions van sortint i tots tenim una cosa o altra per explicar. El cansament també fa presència i just havent sopat m'adormo a tot arreu.
Anem a dormir ben satisfets.

La història de l'endemà és ben diferent. Ens llevem relativament d'hora i, després d'un bon esmorzar, decidim d'anar a fer un vol pel cantó de les Agulles Roges. Anem amb la furgo fins al coll dels Montets. D'allà surt una caminada que va fins al llac Blanc. I com aquell qui no vol, ens veiem ja aprop del llac. L'Assumpta i la Conxita hi han arribat des de Chamonix agafant un telefèric. Ens truquen i decidim anar-hi. L'indret és preciós i la vista cap al massís del Montblanc no té desperdici: veiem les glaceres du Tour, de l'Argentière, la Mer de glace...Els comentaris sobre els seu retrocés i el seu futur em deixen preocupat. Torno a mirar-m'ho tot i miro de retenir-ho a la memòria.

Llac Blanc

També veiem molts cims: el Drus, l'agulla de l'Argentière, i més enllà el Montblanc de Tacul, el Mont Maudit i el Montblanc! Com que de primer només pensavem fer una excursioneta, no agafem res: ni aigua , res. Som uns passarells! Finalment arribem al llac Blanc. El paratge és preciós. La neu que encara queda a les raconades agafa tons vermellosos. Potser per això en diuen les Agulles Roges.

La Mer de Glace

M'adreço al refugi que hi ha a la vora del llac i demano quan surt l'ultim telefèric. Hem de pedalar nois! tenim el temps just! I l'Assumpta i la Conxita ja fa estona que han tocat el dos! Llavors posem la directa i baixem a tota vela fins a La Flégère. Quan arribem a la guixeta, la noia l'ha acabat de tancar, però la torna a obrir: encara falten uns minuts per a el darrer descens del telefèric.

Un cop a baix toca anar a buscar la furgo al coll. En Lluís ben decidit se'n hi va. Després d'un ratet ja torna i ens recull a peu de carretera. Fem una visiteta pel centre de Chamonix, un voltet pels carrers plens de botigues i de gent per tot arreu. També ho aprofitem per comprar algun record.

Una estona després marxem cap a l'apartament on tenim preparat un bon àpat de comiat. Es tracta d'una fondue que Déu n'hi do. L'ambient relaxat i de celebració s'encomana i la vetllada s'allarga tot contemplant les imatges que en Josep M. ha anat enregistrant.

Fondue

Després toca rentar els plats i recollir els estris, on tenim petits entrebancs que solucionem de manera una mica expeditiva. Em refereixo al moviment de mobles i demés aventures que també han quedat enregistrades.

L'endemà, després d'un bon esmorzar, ho arrepleguem tot i després de la foto de rigor marxem cap a Centelles. Als primers peatges els demanem si encara fan vaga, però es veu que la protesta ja s'ha acabat. Cap a mitja tarda i després d'un parell de parades més arribem a casa. Tot m'ha passat volant! I ara que ho escric...Bé, ha estat una experiència inolvidable, amb uns companys fantàstics! Ja tinc ganes de tornar-hi!

Ara us toca a vosaltres! He trigat molt a escriure aquesta crònica, però potser podrieu afegir-hi la part final de l'ascensió al cim, els que hi vàreu arribar. I els vostres comentaris. També m'agradaria que si trobeu alguna incorrecció pel que fa a les dades de temps, indrets, etc, ho diguessiu, doncs ja fa uns quants dies i a vegades hi ha detalls que se t'escapen. Moltes gràcies a tothom i fins aviat!

P.D. He penjat aquest video de la Carme perquè tingueu unes vistes del cim. Volia posar més fotos a la crònica, però finalment he decidit tirar pel dret i acabar-ho ja, doncs n'hi ha moltíssimes i ja no sé quines triar.

per a la Bruna

2010-10-05T14:17:00.002+02:00

Hola a tots els que heu fet integrament el Camí dels Bons Homes.
Vull felicitar molt especialment a la Bruna Raulet i Prat, que el dia 28 de setembre va fer 7 anys i els dies 9 i 10 d'octubre ha completat el darrer tram Gòsol-Caralt i, per tant,completat tot el Camí. Em sembla que està molt bé que hagi tingut la tenacitat i la força per fer-ho tot i disfrutar.
Com a àvia i amiga seva li desitjo que tots els seus moments a muntanya siguin bons i per això he guarnit-imaginàriament- el seu camí vital, que faig extensiu a tots els seus cosins i cosines, de banderoles, d'aquelles que donen bona sort als alpinistes més agosarats.

Per a tots els altres felicitats per saber agermanar cada vegada més bé la natura i la gastronomia d'altura.D'això n'hi podem dir saber viure!

Sant Miquel de Sererols

2010-09-27T11:07:00.028+02:00

Sortida familiar a Sant Miquel de Sererols

(Vall de Sau, Collsacabra)

El diumenge dia 26 de setembre, varem fer la sortida que teniem previst a aquest indret.

Desprésde recollir la clau de l'ermita a la casa de Subiranes varem continuar el camí cap aquesta ermita per esmorzar-hi.

.............................Sant Miquel de Sererols

....................................................................................................Esmorzant

Varem visitar l'ermita i varem triar un solei per esmorzar, després xino-xano, ens varem dirigir cap a Santa Cília. Tot i que aquesta ermita està molt enronada, val la pena anar-hi ja que des d'aquest indret es pot contemplar una vista esplèndida del pantà de Sau, Castell de Tavertet, Puig de la Força, Riera de Balà eetc.

.............................................Runes de l'ermita de Santa Cília

Vista des de Santa Cília..........................................................................Bauma

El bosc en aquest indret, està ple d'unes grans roques barrejades amb la vegetació , sembla un bosc encantat.

Haviem llegit que aprop hi havia una gran bauma i la varem buscar-la entre pedres i arbres, i en varem una, com que no hi ha cap mena d'indicació no sabem si era aquesta la que ens indicaba l'escrit.

Varem retrocedir per anar a buscar el camí i ens veram dirigir cap a la casa "El Noguer". per dinar-hi. Aquesta casa, tot i que no està habitada, està molt ben conservada i es veu tot molt cuidat, tan la casa com l'entorn.

............Casa "El Noguer"......................................................Dinant

Hi ha grans prats verds, aigua i també en el turó de davant la casa s'hi pot veure una senyera aguantada per un pilar de quatre cares on hi ha quatre poemes de poetes diferents, un de Catalunya, un altre del país valencià, un altre de les illes Balears i un altre de la Catalunya nord.

...............Senyera............................................................Tot el el grup

Després de dinar, i de fer una bona reposada, els grans, i la quixalla jugant pels prats amunt i avall, varem emprendre el camí de retorn pel grau del Noguer, ique en poc menys de mitja hora ens varem posar al Collet de la Creu, prop d'on teniem els cotxes, i cap a casa, s'ha dit, contents i satisfets per haver tingut una jornada tranquila i poder gaudir d'un dia explèndit clar i solei ; i fins la propera!!!.

Serra de Verd

2010-09-18T22:56:00.025+02:00

SERRA DEL VERD
Setembre de 2010

Fa temps que voliem anar a la Serra del Verd que es troba a Gòsol, davant del Pedraforca. Varem arribar a Gòsol i varem empendre camí cap a la Serra del Verd. Varem arribar al Coll de Mola i varem continuar cap a la Portella de l'Ós.

..........................................Pedraforca des del Pla de la Font

Varem arribar al Pla de la font, on es pot contemplar el Pedraforca, davant mateix. Aquest pla, és una gran explanada plena de bestiar.

............................................................ Pla de Nabiral

Vam continuar expladana amunt fins arribar a un altre gran pla, el Pla de Nabiral, i des del coll ja varem veure el Cap del Verd. Pugem fent l'ùltim espring i hi arribem, però cal que ens afanyem perqué la boira comença a remenar i em de procurar no perdre els punts de referència per no perdre el camí de baixada. Abans de posar-se la boira em pogut gaudir d'unes excel.lents vistes del Cadí, Moixeró, Cerdanya, Port del Compte, Serra d'Ensija, etc.

............................................................. Cap del Verd

Comencem a baixar i en perdre altura anem perden també la boira.
Per dinar ens parem a l'ermita de Santa Margarida, molt aprop de Gòsol. I així acabem l'excursió.

........................................................... Santa Margarida

...........................................................Castell de Gòsol