SORTIDA FAMILIAR "ELS GORGS DE CAMPDEVÀNOL" visió particular

Benvolguts companys,

Avui ha estat un dia perfecte, només dir-vos que m'acabo de menjar una barreja de bolets que ha fet el "chin-pon" a un dia que ha començat molt bé!



Doncs ha anat així.... .....Havíem quedat a dos quarts de nou a la residència, lloc habitual de totes les sortides del nostre centre. He arribat juntament amb les campanades (ho havia de dir) i he anat veient com anava arribant la resta d'excursionistes. Hem set fins a 27, més en Llamp que ha fet les delícies dels més petits.
La temperatura oscil·lava entre els 0º-1º al començament de l'excursió. Hem sortit del cotxe i el
primer que hem fet és ajupir-nos per caçar bolets al veure que estava ple de fredalucs.













La canalla ha començat amb ganes i com era cara avall s'hi han tirat. Quan ens hem trobat per primera vegada el riu ens ha faltat estona per fer una cadena i començar a passar als nanos d'un costat a l'altre. Quan algun excursionista més experimentat s'ha donat compte que les marques indicaven que no s'havia de creuar, sinó que havíem de pujar per la dreta del riu, hem hagut de desfer la cadena i tornar, un per un, tots aquells intrèpids en busca d'aventura. Ens ha servit per explicar que sempre ens hem de fixar en les diferents fites i senyals que sempre ens portaran pel bon camí.


Després de bosquejar una estona hem fet gana, una escletxa de sol i una esplanada ens ha servit com excusa per deixar les motxilles al terra i treure entrepans, galetes, fruits secs,... i fer el primer mos i un traguet de vi.

Amb les piles recarregades hem anat a la busqueda del primer Gorg. Majestuós. Encara que el camí indicava que l'havíem de travessar, no ho hem fet (hem passat d'explicar als futurs alpinistes que encara que les senyals deien que havíem de creuar el riu, no ho fèiem perquè amb el mapa veiem que amb un altre camí arribariem a l'altre Gorg) Un senzill "no és per aquí" ha estat suficient per continuar el camí.



Els Gorgs ens deixaven meravellats, només pensàvem que aquí a l'estiu s'ha d'estar de conya!

Els més petits quan veien un Gorg no podien deixar de llançar pedres, si era més grossa millor!

Hem aprofitat per fer alguna foto de colla, encara que al ser tants era molt difícil que en sortíssim tots. Aquí us deixo alguna foto de Grup.


Després de veure un per un tots els Gorgs, Gorg de la Bauma, Gorg de l'Olla, Gorg de...... Hem fet l'assentada definitiva i hem començat a treure tot el que ens quedava a les motxilles, fins i tot ha sortit un "ule"!! La veritat és que no ens ha faltat de res, cafè, mig diada, sobre taula,.... de fàbula!!








Hem tornat per la pista fins als cotxes, sense donar-nos compte ja hi érem. Aquí ens hem partit, uns han marxat cap a casa i uns altres ens hem quedat a xerrar amb els del Mas de cal Peraire, que fan iogurts, formatges i cruella d' ovella i també melmelades. Ens han deixat provar els formatges, encara que ara no en tenien gaires ens han convidat per quan vulguem tornar a ensenyar-nos com mullen les ovelles i explicar-nos com fan els formatges.

Els últims hem acabat fent un cafè en Campdevànol i follant les fulles a la plaça de l'ajuntament.

Jo animo als que heu vingut a repetir i convido als que no heu pogut a fer-ho, perquè val molt la pena.

CAMÍ DELS BONS HOMES (MONTSEGUR-COMUS-ORGEIX) 08/09-11-2008

Sortim de Centelles pels vols de les sis i arribem a Ax les

Thèrmes cap a les nou. Després d'esmorzar uns "croissants",anem cap a l'estació de tren on hem quedat amb els taxis. Arriben tard i per tant són les dotze tocades quan ens plantem al peu del Castell de Montsegur. Pugem cap a dalt fent algunes parades per poder enregistrar imatges per a la "peli" que duiem de cap. Fa un dia preciós i tant les muntanyes com els boscos tenen una llum i uns colors especials. Tardor cent per cent. Després d'una bona estona, baixem cap al poble i comencem la caminada del dia que ens ha de dur cap a Comus. De primer passem pel costat d'uns horts i d'un terreny municipal per acampar molt ben acondicionat. Travessem uns camps i pugem cap al Coll de Liam. Ens endinsem per una fageda molt despullada ja, on a més hi ha molts altres arbres preciosos. Mengem una miqueta i anem perdent alçada pel costat d'un torrent, per un camí molt enfangat i relliscós. El bosc continua envoltant-nos. Arribem a Pelail, que són quatre casetes en una cruïlla. Tombem a la dreta i poc després d'una area de picnic, s'acaba la carretereta i comencen les Gorges de la Frau. Unes parets altíssimes ens envolten i l'espectacle de les roques gastades per l'aigua val la pena. Curiosament però, no baixa gens d'aigua. Potser es reserva per a les fortes torrentades. La tarda es va acabant i sortim de l'engorjat. Agafem una pista que després d'uns tres quilòmetres ens deixa a Comus. Ens espera un sopar deliciós i una tenda mongola d'allò més original i escaient, amb una estufa de llenya al mig. El fred és ben viu.
L'endemà després d'esmorzar ens acomiadem de la noia de la Gite d'etape i enfilem cap Prades. Passem per alguns prats on les vaques pasturen per sobre del gebre. El poble no és gaire gran i a la sortida un gran creu de ferro presideix l'entorn. Tornem a pujar una miqueta i arribem a Montaillou. Anem a veure aigua a la font. El sol comença a escalfar. Passem per dalt del poble i deixem el trencant que mena al Castell, per començar la llarga pujada fins al Coll de Balaguès. De primer passem pels boscos i prats i després trobem uns grans lloms pelats plens de neu. Quan arribem a dalt l'esforç val la pena: veiem Camurac i el Pays d'Olmes cap al Nord i tot el Pirineu ben nevat al Sud. Identifiquem alguns cims i anem fent més reportatge dels càtars. Ja som més enllà del migdia i cal espavilar-se. Baixem una bona tirada i trobem una cabana de pastors en un indret assoleiat on decidim dinar. Un cop hem recarregat, fem una de les darreres pujades fins al Coll de Pierre Blanche. A la nostra dreta veiem el refugi de Chioula. Un tros més enllà comencem a baixar definitivament. Deixem enrera la neu i les fulles passen a ser la nostra catifa. Comencem a veure Ax a sota nostre i pensem que ho tenim aprop. De tota manera el cansament ens comença a passar factura i arribar fins a Sorgeat se'ns fa llarg. Un cop allà veiem que és tard i decidim agafar un camí marcat que baixa cap a Ax. Passem per Ignaux i anem baixant de dret al mateix temps que es fa fosc. Un altre cop el negre ens atrapa irremissiblement. Quan arribem a Ax estem contents. Han estat un parell de dies fantàstics. Prenem una cerveseta i agafem els cotxes tot seguit,doncs encara ens queda un bon tros de viatge. Cal que digui que erem vuit persones i una nena de cinc anys que amb el seu ànim i bon humor ens ha fet passar unes estones inolvidables! Felicitats! I ara a preparar la propera. Fins aviat!