PORTADA DEL PESSEBRE A LA COSTA (DIUMENGE 20 DE DESEMBRE DEL 2009)

Aprofito la calma que dona el matí del dia de Nadal per reviure l'excursió del diumenge passat. Quan s'acosten aquests dies, tinc aquella il.lusió que em costa de descriure, fins i tot hi ha moments que les emocions són molt arran de pell. És per això i pel goig de retrobar-nos al voltant del caliu, un munt de gent per anar a dur el Pessebre a la Costa de Centelles, que trobo que és un dia important!


Hi ha pocs moments durant l'any, que poguem reunir-nos tanta colla i fer una excursió junts. Aquesta vegada tot i fer molt fred ens ha fet un dia plàcid. El Sol ens ha acompanyat tota l'estona. Com sempre l'esmorzar ha estat el punt de trobada després de pujar pel camí de les onze hores. Tothom s'explica coses. I també després de menjar surten els extres habituals: torrons, neules, i d'altres carburants varis.


La sorpresa ha vingut, com no podia ser d'altra manera, de l'Assumpta, que ens ha sorprés a tots amb un megàfon: "Arreplegueu els estris, apagueu el foc, i apa som-hi tots cap a la carena, vinga...."

Tots quedem amb un pam de nas davant de l'inesperat altaveu! Després la feina és per aturar els nens, que tots volen jugar-hi

El camí fins al lloc on hi ha el Pessebre és curt. Hi som amn un tres i no res. La sorpresa desgradable només arribar, és que ens han trencat el de l'any passat! Fa just una setmana encara hi era. Segurament ha estat obra d'algú que té poca feina i poques ganes de treballar.

Després d'això, en Pere treu les eines i amb una estoneta de feina, ja queda enllestit. Oblidem depressa el mal rotllo i ens fem les fotos que toquen. Gairebé ens oblidem de cantar una Nadala.

Ens afanyem per baixar, doncs el matí passa ràpid i s'acosta l'hora de dinar.

Després d'una estoneta ens retrobem al restaurant per celebrar el Nadal plegats. Alguns que no han pogut venir a l'excursió són al dinar. D'altres han hagut de marxar. Tot i això som una bona colla.

Com a sobretaula, en Jordi i la Sílvia ens han organitzat un joc ben divertit, que consistia a endevinar les cançons que un de nosaltres sentia amb els "cascos" i havia de taral·lejar en veu alta. Hem rigut molt!

Finalment després d'un breu espai de temps, ens hem retrobat al Casal Francesc Maciâ, on en Josep M. i la M. Rosa ens han obsequiat amb un passi de pel·licules de muntanya. Com sempre ens han ofert un espectacle d'una qualitat i d'un nivell espectacular.


Llavors si que l'hora dels adéus havia arribat! Per a mi ha estat un dia rodó.

Només em queda desitjar-vos un BON NADAL I MOLT BON ANY NOU!!!





P.D. ( Em costa molt penjar imatges per il·lustrar la crònica. Hi ha algun problema informàtic. Us adjunto un enllaç per si voleu veure les fotos que vaig fer i que he penjat al Flickr:

http://www.flickr.com/photos/reixach/sets/72157622941775059/

EL CLUB CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES US DESITJA

CAP DE SETMANA A ANDORRA

Cap de setmana a Andorra
21 de novembre

Un grup reduït de 7 persones del Club som els primers que vam marxar amb la intenció d’aprofitar el dissabte anant a fer el cim del Cataperdís. Ens vam trobar amb puntualitat anglesa a les set del matí al semàfor de les escoles, per no despertar els avis de la residencia.

Fem el viatge sense entrebancs, això si a Bellver ens vam parar a esmorzar, per no anar amb l’estomac buit.

Travessem Andorra per agafar la carretera que puja a les pistes d’Ordino, el dia que fa és esplèndid, però dies abans a nevat i ja un cop a les pistes comencem a trobar neu que ens barra el pas, encara ens falta un bon tram de carretera per arribar al túnel de Rat que és el punt on tindríem que deixar el cotxe, per fer l’ascens al nostre objectiu.

El Cataperdís, és un cim que es puja en unes dues hores però per arribar-hi cal passar per una cresta, per la qual cosa ens sembla que amb la neu caiguda no és una bona opció.

Consensuem la situació i no triguem gaire en posar-nos d’acord, anirem a fer la via ferrada de Segudet.

La via ferrada de Segudet es troba just al final de l’engorjat del mateix nom, a la parròquia d’Ordino, ens va costar una mica trobar-la va ser necessari fer unes quantes voltes pel poble... amunt i avall i dreta i esquerra ... fins que ho vam demanar i ens van indicar el lloc.

La seva situació és privilegiada, el seu inici és en el mateix punt on cauen les aigües, del torrent. Comencem a guanyar alçada i això ens permet veure algun gorg que seria una delícia en cas de ser l’estiu.

Es succeeixen uns tres ressalts verticals amb algun pas lleugerament desplomat, que la petita de la colla supera com tot una campiona, també algun de lateral en alguns trams hi ha cadenes per superar-los i així anem guanyant alçada, aviat veiem Ordino que se’ns mostra a vol d’ocell amb tot el seu encant.

Al final sortim de la via a una canal i tenim que destrepar un tram curt i ben equipat, aquí podríem baixar per un camió al mig del bosc però empalmem amb la part mitja de la ferrata veïna de la Creu de Noral.

Uns quans trams més ens deixen al final de la ferrada. Fem un mos i agafem el camí que amb zigues-zagues ens tornarà al cotxe.

Ens vam dirigir a Canillo per la carretera que va pel port que passa per sota el Pic del Casamanya al passar pels “totems” que hi han, un cop ja es divisa Canillo, parem per dinar, però el sol va anar marxant i el fred ens va fer marxar a nosaltres.

Arribem a la Casa de Colonies Aina, on mica en mica van anar arribant la resta del grup. Els uns havien sortit de Centelles a mig matí i els altres a mitja tarda, però a l’hora de sopar tots vam ser a taula.

També cal dir que per esperar l’hora del sopar el mossèn de la casa de colònies ens va explicar un conte fet per ell i tots plegats juntament amb un grup de jovent que hi havia vam refilar una cançó.

El sobre taula el vam fer en un sala que ens van deixar i entre acudits, rialles i una bona ratafia, vam passar una bona estona fins que ens va venir la son.

SORTIDA A ANDORRA: FERRADA -22 NOVEMBRE

Ens aixequem diumenge, a les 8 del matí, hem dormit calents com torrons, malgrat l'alçada de les habitacions amb lliteres de tres, la temperatura és força alta. Mirant per la finestra, sembla que aquesta nit han caigut algunes gotes, però de moment no ens espantem. Baixem a esmorzar i mentrestant anem repartint els grups de gent que anirà a fer la ferrada i els que faran la opció de senderisme pel cantó nord i cap al mateix punt de trobada. Un cop som tots a punt, ens enfilem als cotxes i anem direcció Canillo, on trobarem la ferrada proposada: Roc d'Esquers. Parem a mig camí per comprar el que ha de ser el nostre dinar d'avui: pica-pica per tothom i carn a la brasa. Ara sí, tenim el menjar, tenim el vi... ja estem a punt.

De camí cap al lloc de partida, ens assebentem que alguns membres que venien a fer la ferrada, per qüestions de salud, decideixen fer senderisme. Bé, dividim de nou els grups ja que hi ha una desviació a seguir per anar a veure l'estany d'Engolasters.


Arribem davant d'un escorxador i allí parem per equipar-nos. Deixem els cotxes i ens acostem al punt de partida de la ferrada:

Llegim el cartell que ens diu:
Desnivell: 250m

Recorregut: 530m
Orientació: sud
Aproximació: 15 min.
Duració: 2h.
Retorn: 1h 1/2
A més, com sempre, ens avisa del material necessari, equipaments, etc.

Comencem a pujar, el camí és humit i ple de fulles dels arbres...també trobem alguna tifa de vaca, cosa que ens fa recordar una anècdota de l'última vegada que el grup va fer aquesta ferrada, algú va trepitjar una tifa i tothom sentia la pudor a les mans, je,je,je....


No triguem gaire a arribar als primers esgraons, alguns comencen a treure's roba, doncs el dia es presenta serè, d'altres agafen la càmara a coll (bé, en concret, en Josep Mª...) i apa, amunt!

Mentre nosaltres anem fent això, el grup alternatiu, on majoritàriament hi ha els més joves, han anat a visitar l'estany, més o menys estan una hora caminant pel seu voltant, però han de tornar a pujar als cotxes per anar a retrobar-nos al lloc previst.





Els petits s'extranyen una mica perquè creuen que l'excursió s'ha acabat, i en veure el camí que han d'enfilar, rondinen una mica (realment és ben dret!), però al cap de poca estona ja se'ls ha passat tot i són els primers a arribar a dalt. Està molt ben indicat i no falten les marques grogues arreu del camí.


La ferrada presenta una vista ben maca de Canillo i de fons les muntanyes nevades. Anem pujant, tenim orientació sud i el sol ens toca de valent, al contrari de l'altre grup, que no veuen el sol fins que són a dalt.


Aviat arribem a una agulla molt vistosa i tot seguit un petit pont que travessem sense dificultats.




Parem al cap de poc per fer un mos, la ferrada s'acaba i hem de fer un trosset de camí que sembla que abans era per un altre cantó, però tot ell molt ben indicat. Arribem al capdamunt i sentim els menuts que han arribat abans que nosaltres, que ja ens esperen.


La vista des de dalt és a la Vall de Madriu.


Els petits ens ensenyen una cabana que han trobat feta de troncs, però com que no tenim temps per entretenir-nos-hi, agafem camí avall, on la vegetació canvia per complert, és tot un mar de molsa.
Baixem ràpid per anar a l'àrea de pícnic a preparar la barbacoa, la idea ha estat un èxit, tothom està molt content del resultat d'aquesta sortida, ha estat un enllaç familiar-aventurer que esperem repetir ben aviat. Fins la propera!

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS DESEMBRE 2009 I PRIMER SEMESTRE 2010

DESEMBRE 2009


Dia 17, Dijous ASSAMBLEA GENERAL DE SOCIS

Lloc: Sala de vidre del Casal Francesc Macià
Hora: 2/4 de 10 del vespre
Punts a tractar:

-Informe del President
-Estat de comptes
-Elecció de càrrecs, si s'escau
-Precs i preguntes

Dia 20, Diumenge: Portada del pessebre a la Costa de Centelles

Sortida a les 8 del matí de la Residència St. Gabriel
Recordem que els qui vulgueu, ens trobarem a dinar al restaurant Sta. Coloma. Els tiquets pel dinar cal passar-los a buscar per la Drogueria Rovira, a partir del dia 7 de Desembre i fins al dia 18. El preu és de 18 euros els grans i 8 euros els petits.

El mateix dia a les 7 de la tarda, passi de pel.licules de muntanya, a càrrec de Josep M. Parareda i M. Rosa Aregall. Entrada gratuïta.

GENER 2010

Dia 23 Dissabte: Sortida a la Neu

Lloc i modalitat a determinar segons l'estat de la neu.
Reunió preparatòria dijous 21 a les 10 del vespre.
Responsable: Josep M. Parareda 938 81 28 22

Dia 31 Diumenge: Sortida familiar al Sui (Plà de la Calma)

Aquesta sortida pot ser una matinal o tot el dia.
Reunió preparatòria dijous 28 a les 10 del vespre.
Responsable: Assumpta Vall-llovera 938 81 00 88

FEBRER

Dia 13 Dissabte: Sortida a la neu
Lloc i modalitat a determinar segons l'estat de la neu
Reunió preparatòria: dijous 11 a les 10 del vespre.
Responsable: Mariona Barnils 609 47 79 22

Dia 28 Diumenge: Sortida familiar al Castell de Taradell
Reunió preparatòria: dijous 25 a les 10 del vespre.
Responsable: Agustí Reixach 646 60 88 58

MARÇ

Dies 6 i 7 Els Ports de Besseit
A la reunió de la sortida a la neu del dia 21 de Gener, cal dir qui pensa venir a aquesta sortida, per tal de poder fer la reserva de places a un alberg de la zona.

Última reunió preparatòria dijous dia 4 a les 10 del vespre.
Responsable: Joan Castellví 618 76 05 76

Dia 20 Dissabte sortida familiar a St. Llorenç del Munt
Reunió preparatòria: Dijous 18 a les 10 del vespre.
Responsable: Assumpta Vall-llovera 938 81 00 88

ABRIL

Dia 17 Dissabte: Pels camins de la Costa Brava
Reunió preparatòria: dijous 15 a les 10 del vespre.
Responsable: Assumpta Vall-llovera 938 81 00 88
(Ens farà de guia un membre del grup Els Perduts, de Begur)

Dia 25 Diumenge: sortida familiar al Taga
Reunió preparatòria: Dijous 22 a les 10 del vespre.
Responsable: Jordi Umbria 626 99 26 42

MAIG

Dia 16 Diumenge: sortida familiar als Aiguamolls de l'Empordà.
Reunió preparatòria: Dijous dia 13 a les 10 del vespre.
Responsable: Francesc Dominguez

Dies 22 i 23:un tram del Camí dels Bons Homes
A la reunió del dia 15 d'Abril, tothom qui vulgui venir ho hauria de fer saber per fer la previsió de places al refugi.

Darrera reunió preparatòria: dijous dia 20 a les 10 del vespre.

Responsable M. Rosa Aregall 938 81 28 22

JUNY

Dia 12, Dissabte: sortida familiar a la Portella de Morens.

Reunió preparatòria, dijous dia 10 a les 10 del vespre.

Responsable: Albert Cid 938 81 10 30

Dies 24,25,26 i 27: El Montblanc (França/Itàlia)

A la reunió del dia 15 d'Abril, qui vulgui venir a aquesta excursió, hauria de dir-ho per tal de fer la reserva de places al refugi.

Darrera reunió preparatòria: Dijous dia 17 a les 10 del vespre

Responsable: Josep M. Parareda 938 81 28 22

JULIOL

Dia 11. Diumenge: sortida familiar a Campelles ( a collir maduixetes)

Reunió preparatòria: dijous dia 8 a les 10 del vespre

Responsable: Assumpta Vall-llovera 938 81 00 88

Dies 17 i 18: Perdiguer0

Reunió preparatòria dijous dia 15 a les 10 del vespre.

A la reunió del dia 15 d'Abril aniria bé saber qui vol venir per fer la reserva del refugi

Responsable: Anna Prat 669 44 82 70

A PRNCIPIS DE JULIOL FAREM LA JORNADA D'ESPORTS D'AVENTURA A RIUCERDÀ.

S'INFORMARÀ OPORTUNAMENT

Sortides en projecte:

La Forcanada Posets

Pic Anyeller Bessiberris

L'Olla de Núria Amitges

HORARI DEL CENTRE: l'horari habitual és els dijous de 7 a 8 de la tarda. Recordeu que estem al carrer St. Joan número 2 (Antic Pipa).

Durant els mesos de Gener i Febrer, per facilitar la tramitació de llicencies, també serà obert els dilluns de 7 a 8 de la tarda.

E-MAIL SOCIS: També us agrairiem que si disposeu de correu electrònic, ens el feu arribar al 938 81 00 88 o al e-mail del Centre: ccec@centelles.lamalla.net. Gràcies.

Recordeu: Si penseu venir a les sortides i no podeu venir a les reunions preparatòries, és convenient que ho comuniqueu al responsable de l'excursió o a alguna persona de la junta.

15 NOVEMBRE: SORTIDA FAMILIAR-SERRA DEL CATLLARÀS

Sortim un diumenge més, des del lloc habitual, a les 8 del matí cap a La Pobla de Lillet. D'entrada sembla ser que aquesta tardor ha portat més d'una grip i refredats i això fa que falti gent...però tot i això sóm 17! El dia se'ns presenta inmillorable, encara ens queda una estona de cotxe i val la pena aprofitar-lo.

Abans d'arribar a La Pobla, girem a mà dreta passant prop del Santuari de Falgars, que deixem a la nostra esquerra. Ens dirigim cap a una pista de terra i endinsem camí amb els cotxes. Quan portem una estona, ens trobem amb un trencant: un camí va a la Torreta de Gaudí i l'altre al mirador...tenim dubtes que el camí empitjori i preguntem a gent que passa caminant...després a uns ciclistes...com que tots ens diuen coses diferents, obtem per tornar a pujar als cotxes i seguir pista amunt, fins al mirador "Roc de la Lluna".

Un cop aquí, veiem que el temps no és tan assolellat com creiem que seria, l'aire és fred i poc després, al arribar al mirador que és molt a prop, veiem algunes muntanyes amb els cims nevats.



La vista des d'aquí és realment espectacular, en un gir de gairebé 365 graus, veiem el Pedraforca, la serra del Cadí , la de Catllaràs i molts altres indrets, que no ens cansem de llegir en el planell. Girant-nos d'esquena també veiem el "Roc del joc de pilota" i la "Moreneta" que serà ons ens dirigirem tot seguit, abans però, la primera foto de grup al mirador:


Sembla ser que el dia s'ha anat destapant i ara toca més el sol, s'hi està tan bé aquí dalt que ens costa arrancar!





Mentre anem baixant, observem que les boscos que ens envolten són plens de pins i que estan tan nets que conviden a passejar-hi per veure si trobem bolets... però tot just comencem a caminar i ens queda molt per fer.

Enfilem primer per la pista amunt, però llavors, tot d'una, comencem a pujar més de dret per anar al roc del "joc de pilota" que ens havia dit l'Assumpta abans. També comenta que hi ha una grimpada per qui vulgui pujar a la "Moreneta".

Un cop sóm dalt, alguns obtem per pujar al roc, ja que hi sóm! alguns dels petits es queden a baix, sort que tenim cangur!
La veritat és que és una bona grimpada, primer relliscosa per les fulles caigudes i després, amb passos molt llargs i una mica exposats... Arribem fins dalt i deixem el nostre senyal en un llibre de registre, prop de la creu. Foto:

Ara ens toca baixar, a estones d'esquena i d'altres amb el cul a terra. A baix ens esperen, per seguir per uns preciosos boscos, adornats de fulles i arbres secs, per on no dubten a enfilar-s'hi la canalla. A tots ens sembla preciós.


Passem ara per una font amb un abeurador pels animals. L'aigua és ben freda i bona, és la font del prat Gespador. Quan sóm aquí comentem que seria bona idea fer-hi una acampada familiar, però tot i que hi ha una bona esplanada, una mica amagadots, perquè trobem senyals d'un refugi a prop. Seguim i trobem una altra font l"Assedagosa", però tenim gana i volem arribar al lloc de dinar.

Quan són ja les 2, arribem al Roc del Catllaràs, on parem a dinar. No ens falta el porró de vi i el cafè, encara que aquest cop l'ha portat en Castellví, com que ens hem acostumat tan bé... no hi ha desperdici, tothom menja en un pis-pas i aviat fem l'última foto de grup i comencem a baixar:










Així que anem avall, veiem que el sol va baixant, aviat se'ns amagarà i encara cal fer el camí de tornada a casa... com que ens ve de pas, però, abans d'agafar la carretera de tornada, passem a fer una breu visita cultural al Santuari de Falgars:



La llum del Santuari s'encén amb 1 euro, així que tenim el temps contat per donar-hi la volta i sortir. Molt bonic.
El sol ja s'està ponent, és tard i demà hem de matinar... Un dia molt ben aprofitat, esperem amb ganes la pròxima sortida!

CAMÍ DELS BONSHOMES (Porta-Bellver de Cerdanya)

24 D'octubre: Porta-Can Jan de la Llosa



Preparats per realitzar una altre etapa del Camí dels Bonshomes, 12 membres del CCEC sortim a les 6 del matí, del semàfor de la Ctra. de Banyeres, en direcció Porta.




Ens aturem a Bellver de Cerdanya, a l'Hotel Bellavista, on deixem els cotxes, esmorzem i dos taxis ens condueixen fins a Porta. Els taxistes intenten fer drecera, sense haver de passar per Bourg-Madame, però no hi ha sort perque la carretera està en obres. Per tant, iniciem l'etapa a Porta, cap a 2/4 de 10, amb un dia lleugerament ennuvolat.




Comencem a caminar per la dreta de la Vall de Campcardós, seguint la Ribera de Campcardós que baixa plena d'aigua per les recents pluges i la recent enfarinada a alta muntanya. Fa una pujada progressiva, primer passem per una zona boscosa d'arbres amb totes les tonalitats que ens ofereix la tardor. Un cop passada la Cabana de Campcardós arribem a una zona sense vegetació, zona de pastura amb vaques i cavalls, i a l'esquerra gaudim amb vistes al Peiraforca i al Roc Colom. A la dreta tenim l'estany petit i l'estany gros.



Seguim progressant per la vall fins arribar a la Portella Blanca d'Andorra (2519m), sostre del Camí dels Bonshomes amb una capa fina de neu. Just a l'arribar a dalt trobem un pastor de La Bastida, una de les cases de pagès més altes de Catalunya, acompanyat per la seva filla que durant una bona estona ens explica anècdotes, la seva situació amb el bestiar, ... val a dir tot un personatge en extinció. Ah! el pastor i la seva filla venien de l'altra banda, la Vall de la LLosa, per anar a buscar mulats i baixar-los cap a Can Jan de la LLosa per passar l'hivern, deu n'hi dó.

Aprofitem a la Portella Blanca d'Andorra on una fita de granit ens indica el límit entre Andorra, Catalunya i França per filmar unes imatges del Camí dels Bonshomes amb noves incorporacions com a protagonistes. També aprofitem per dinar ja que estem a la meitat del recorregut del dia.

Un cop hem carregat les piles iniciem la baixada cap a la Vall de la Llosa. El primer tram de baixada és pronunciat fins a arribar a una zona rocosa de granit on ens trobem amb una sorpresa. De sobte veiem uns quants trencalossos volant fins que observem que baixen a la muntanya, que hi ha una vaca morta i de mica en mica en van apareixent més, fins a una vintena o trentena, sense exagerar. Aquest grapat de trencalossos són d'un tamanys considerable i vistosos, tot un espectacle.


Continuem de baixada més progressiva, creuant d'una banda a l'altre el riu d'Engraït fins a arribar a la Cabana dels Esparvers que serveix d'encreuament per anar cap a l'oest, a la Vall de Madriu/Encamp, i cap a l'est, al Refugi de Malniu. Sense parar seguim ara per una zona més boscosa de pins i avets i arribem al Prat Xiuxirà. Una mica més endavant ens trobem amb l'Assumpta i la Montserrat, que formen part del grup de suport del cap de setmana juntament amb l'Albert. Arribem a Can Jan de la LLosa, passant per davant les restes del Castell de la LLosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Ens va just per plantar les tendes de campanya abans no es faci fosc i reagrupar-nos amb més companys del CCEC que no han pogut realitzar l'etapa caminant. La familia de Can Jan de la LLosa ens instal.len una taula gran per sopar sota el porxo de la llenya. Després dels preparatius portats a terme pel grup de suport i col.laboradors ens assentem a sopar i mentre s'escalfa la boníssima sopa de llegums, comencem a menjar el pa amb tomàquet i embotits. Sense fer gaire sobre-taula anem a dormir.
















25 D'octubre: Can Jan de la LLosa-Bellver de Cerdanya


















El diumenge, el grup de suport ens porta l'esmorzar i tot seguit, un cop hem carregat les tendres al cotxe i ordenat tot, iniciem l'etapa del dia. Tot just començar a caminar trobem els indicadors del Camí dels Bonshomes i vet aquí que ens trobem gairebé a la meitat del camí, 103 km fins a Montsegur i 101km fins a Queralt.

















Després del Molí del Salt creuem el riu per un pont de fusta, amb una cascada espectacular, de manera que anem seguint el curs del Riu de la LLosa fins que arribem a una casa de pagès anomenada el Vilar. En aquest punt, una mica desorientats, finalment trobem el camí que ens porta a creuar el riu i el deixem a la dreta. Ens endinsem per una zona d'espessa vegetació sobretot de boix i plena de bolets no comestibles, que fa una pendent suau de baixada. Aproximadament una mica més endavant de Coborriu de la LLosa, la vegetació és baixa i disfrutem d'una vista panoràmica de la Serra del Cadí-Moixeró. Ens permet filmar més imatges del camí amb nous protagonistes.



Gairebé a la meitat entre Coborriu de la LLosa i Ardòvol hem de caminar per pista asfaltada i molla perquè ens plou una mica. Un cop arribats a Ardòvol ens endinsem per una zona una mica boscosa fins arribar a Prullans. Després de Prullans agafem una pista asfaltada fins a creuar la carretera (N260), passem per davant d'una hípica i continuem fins gairebé al Molí de la Clota. Un cop arribats a la baixa Cerdanya, i per tant, amb la presència d'obstacles amb l'acció de l'home prenem la decisió de fer una mica de drecera per arribar a Bellver de Cerdanya. Allà ens reagrupem amb la resta de companys que ens esperen per dinar a l'Hotel Bellavista.

En definitiva, ja tenim una altra etapa del Camí dels Bonshomes acabada però hem trobat a faltar alguns companys que no han pogut venir. També us informo que hem tingut noves incorporacions i espero que repeteixin.

Salut i muntanya, fins la propera!

ERMITA DE SANT ANTONI. 18 D'OCTUBRE

Sí, sí! Ermita de Sant Antoni. Ara us explico.
Havíem d'anar a la Portella de Morens i sortir des de Vallter. Aquesta era la intenció inicial. I he de dir que vam arribar a Vallter. Bé... no tots, el Patrol d'en Curro amb tota la família es va quedar a 300 metres, l'agulla que marca el nivell de benzina li va fer la guitza. Doncs bé, quan vam baixar dels cotxes, un vent gelat ens va rebre. Els més petits van fer sonar el seu cant, els plors i el fred ens va acompanyar l'esmorzar de reflexió.
De seguida vam decidir que havíem de fer una excursió alternativa. Per acabar de decidir i esperar als de l'imprevist vam anar a fer uns cafès i cacaolats calents a Setcases.
Vam decidir tornar a Camprodon per pujar a l'Ermita de Sant Antoni.
Aquí arrenca l'alternativa.
Vam començar l'excursió al migdia, tots menys en Curro, l'Àngels i en Guillem que estaven esperant el rescat del RACC.

La resta, tots cap amunt. I mai millor dit, perquè era dret com una mala cosa. El camí era costanut però força agradable, equipat amb cadenes per facilitar els trams més empinats.
A mig camí en Curro ens trucà. El RACC ja els ha rescatat! Els diem que és una mica costanut, però que ells mateixos, ...

Els nanos van pujar molt bé, explicant acudits, agafant bastons, bolets,.... ja sabeu.
Al arribar a dalt un solet ens rebia i ens regalava una vista xulíssima. Vèiem el mar i des del Canigó fins a ...buff, molt.... Una taula d'orientació ens va mostrar tot el que es veia.

La gana de seguida va fer acte de presència i com us podeu imaginar, és una part molt important de les sortides familiars. La família Umbria-Roca es van deixar l'hule i mira que aquesta vegada hi havia taules, ara sí, el cafè com uns Pepes... ens van servir a tots.

L'Albert i la Griselda van carregar amb un Penedès negre i el tap convertible en porró que ens va saber a glòria, també per tothom.... Itziar family fruits secs, galetes,.... bé que vam acabar de dinar i no ens crèiem el que veiem.... i no era efecte del Penedès..... En Curro, l'Àngels i en Guillem arribaven a dalt, i no amb l'helicòpter del RACC, sinó que xino-xano es plantaven a quasi les quatre tocades de la tarda sense dinar. Ja us podeu imaginar, nosaltres amb la panxa plena i ells encara van haver de suportar alguna brometa. Un aplaudiment si us plau!!!

Imatges varies del descans i dinar a dalt l'Ermita de Sant Antoni.

Les nostres Teens preferides, les millors del Món Mundial.

La foto de Grup i l'Assumpta contenta.

De la baixada res destacable. Vam baixar per l'altre costat fent una circular. La canalla es va dedicar a recollir un munt de castenyes.... Bé sí, a la font, que no recordo com es deia, després de sentir un fort crit de la Laura i la Carla a duo, aquesta fantàstica salamandra ens va deixar clar que l'aigua d'aquella font era d'una qualitat insuperable.



Aquí la teniu.

Només comentar que vam trobar a faltar alguns companys-amics que per diverses raons no van poder assistir a l'excursió.

Salut i cames!!!...i fins la propera!

VALL DE PINETA 11, 12 i 13 DE SETEMBRE

VALL I CIRC DE BARROSA (DIA 11)

Hola a tothom! Miraré de fer-vos quatre ratlles d'aquesta sortida, bé potser seran algunes més, ja se sap.
Quan arriba aquesta època, que ja han passat les vacances, però encara fa bon temps, això de poder marxar tres o quatre dies a la muntanya amb tots els companys, aprofitant el pont de l'onze de setembre, és fantàstic! Semblen unes mini vacances. Aquest any hem fet cap a la Vall de Pineta on hi ha el refugi on ens estarem aquests dies. És ja un lloc força conegut per molts de nosaltres.


Després de fer tota la quilometrada, amb el seu corresponent esmorzar al bar Sport, abans d'anar al refugi tenim molt temps i tirem més amunt per la carretera que du a França passant pel túnel de Bielsa. Després de situar-nos, una mica més endavant trobem un lloc per deixar els cotxes. És on comença la pista de la vall de Barrosa. I tatxannnn! els primers bolets apareixen tot just començar a caminar! Anem tirant amunt tot xino-xano i la cosa s'embala i de quina manera! Tothom cull i mira si en veu més!


Aquesta vall és molt verge. Per accedir-hi només hi ha aquesta pista. Hi havia hagut mines d'on treien minerals ferrosos. Hi ha panells explicatius al primer tram del camí i una tartera de rocs provinents d'aquestes explotacions.



Més endavant, quan ja som al mateix nivell del riu, decidim fer una queixalada. Al davant nostre tenim el circ de Barrosa. Ens hem trobat d'altres boletaires amb uns cistells ben plens. Ens fa un dia ben bonic i s'està d'allò més bé.


Un cop acabat el dinar, seguim amunt fins al petit refugi de Barrosa. Al davant nostre tenim dos cims que vigilen: a l'esquerra, el Robiñera, i a la dreta, la Munia. Ha valgut la pena pujar fins aquí.


Després d'una estoneta tirem avall, desfent el camí. Ha estat una excursió molt xula! I llavors cap al refugi, per sopar i anar a dormir ben d'hora.


L'endemà tenim una bona tela!





















SOUM DE RAMOND O PICO DE AÑISCLO (DIA 12)



Com sempre tenim un objectiu important per assolir. Aquesta vegada l'hem fixat en un dels tres cims de les "Tres Sorores", l'anomenat Soum de Ramond i també Pico de Añisclo, que juntament amb el Cilindre i el Mont Perdut són les màximes alçades d'aquesta zona.




Així doncs, cal llevar-se ben aviat. Quedem per a les tres de la matinada. El guarda del refugi ens ha deixat a punt un bon esmorzar i a tres quarts de quatre sortim per enfilar el camí que ens ha de dur fins al Collado de Añisclo. Travessem la llera seca del riu Cinca i entrem al bosc. És negra nit. Els dubtes del dia abans s'han esvaït: no hi ha ni un núvol i el cel ple d'estels és un bon teló de fons. De seguida comencem a pujar. El camí està molt ben senyalitzat, es tracta del GR 11 que travessa tota aquesta zona. Hem de fer més de mil metres de desnivell per arribar al coll.




El temps passa de pressa i anem pujant. Trobem el camí que ve del Circ de Pineta i la Faja de la Tormosa. Seguim amunt. Ara ja som fora del bosc i el terreny és més pelat. El camí fa ziga-zagues pel mig d'enormes rocs fins que cap a quarts de vuit arribem al Collado. El sol és a punt de treure el nas per darrere dels cims que ens queden al fons. Aprofitem per fer algunes fotografies i filmar la sortida del sol.

La visió de l'altra banda és una passada: a la nostra esquerra veiem un cim anomenat La Suca que senyoreja la collada i que dóna pas a Las Tres Marías (són aquests cims que veieu a la capçalera del blog).


Al davant nostre tenim el Cañón de Añisclo. Una fondalada bestial que tira avall i sembla retallat amb unes tisores. I a la nostra dreta es comença a il·luminar el nostre objectiu: el Soum de Ramond. Abans, però, tenim un cim molt més aprop i que ens cal assolir: La Punta de las Olas.

Reprenem la marxa. Es va fent de dia i la foscor de les parets i els cims més propers dóna pas a un espectacle de primera: totes les muntanyes i cims propers es desperten i es deixen veure!
Passem una intersecció i deixem el GR 11 per seguir amunt. D'entrada ens semblava de flanquejar la Punta de las Olas per la Terrassa Bellevue i també seguir el camí que marca el mapa de l'Alpina fins a la Punta. Però res de res. L'experiència és molt important i seguint el camí que marca el mapa de l'Angulo decicim passar per sota el cim, arrambats a la paret i per sobre de la tartera que es despenja cap a Añisclo.


La marxa es torna més lenta, el terreny és més accidentat i passem més a poc a poc. Veiem dos homes que pugen pel mig de la tartera. Després decideixen fer el mateix recorregut que nosaltres i vénen fins allà on som. També van al Soum de Ramond.

I ja se sap, que som a l'alta muntanya i els elements meteorològics són decisius! La boira fa acte de presència i comença a enfilar-se per tot arreu. Quan sortim de sota la muralla i arribem a l'aresta que ens du fins a la Punta de las Olas, ens atrapa irremissiblement. Aconseguim el cim i malauradament no veiem res!

Aleshores decidim trucar als companys que han anat a fer una excursió cap al Comodoto, per saber com es veu el temps des de més avall. La previsió és bastant desencoratjadora: núvol negre al Mont Perdut i poc clar a la resta. Davant d'això encetem un debat: hi anem o no hi anem?


És ben cert que hi som a tocar, que ho tenim ben aprop. Decidim que no i gairebé instantàniament decidim que sí. Mmmm! Tirem avall per l'altra banda. La boira ens fa una mica la punyeta i ens deixa veure una mica a baix i també les sabates d'en Ramond, però només les sabates, eh!


La boira ens acompanya per tot i finalment veiem clar que no val la pena seguir. Pujar a dalt per no veure res i només per "fitxar" no ens agrada. Reculem per on hem vingut i, sàvia decisió, ja veureu per què...


Així doncs desfem el camí d'abans, tornem a fer la Punta de las Olas (rècord: l'hem feta dos cops al mateix dia!), baixem per l'aresta i arribem a la tartera. En lloc de passar per dalt com a l'anada, tirem pel dret cap avall! Primer és una mica dificultós (pels poc bregats com jo), però més endavant, seguint les indicacions dels companys més experimentats, baixar per la tartera es torna fàcil. Un cop a fora remuntem una zona de rocs i de xaragalls fins a trobar el camí que ens du altre cop al Cuñado, perdó, vull dir el Collado. De moment la boira ens deixa tranquils i es queda a dalt dels cims, però els núvols tenen un cert aire amenaçador tot i que no aconsegueixen amagar del tot el sol semblen el preludi del que vindrà després.

Així doncs, arriba l'hora de fer un mos. El Collado sembla un bon lloc per parar a dinar. I aquí arriba el punt més dur de la jornada. De cop el meu sogre exclama: ON ÉS LA BOTA? Una bota amb vi del Somontano omplerta amb cura el dia abans ha desaparegut! Tots riem i li diem que no l'amagui més. I ell ens respon que no la té i que quan vulguem fer un traguinyoli ja la traurem. Davant d'aquesta resposta li diem que la busqui bé i li demanem que buidi la motxilla. Ho fa i la bota no apareix. Llavors algú li demana a veure si pensa que algú pot haver-la-hi pres. Ell observa que dec haver estat jo. Grans riallades i intents per part meva de convence'l que no he estat jo. Finalment ho deixem així i ja es veurà més endavant si apareix.

Els francesos que havíem trobat d'anada arriben i ens diuen que han arribat fins al Soum de Ramond. Comencen a tirar avall. Nosaltres al cap de poc també. De mica en mica anem baixant i quan som a punt d'entrar al bosc, veiem clarament la cortina d'aigua que s'acosta des de Llevant pel fons de la vall de Pineta. Ens posem els impermeables i les capelines i al cap de poc la pluja ens clava una bona dutxa, bastant abans d'arribar al refugi. Quedem molls com ànecs! Després de més de mitja baixada amb la pluja per companya arribem a lloc. Primer uns i una estoneta més tard els altres.


Després de posar les coses a eixugar-se i una bona dutxa (ara sí), tatxannn! APAREIX LA BOTA! El meu sogre a l'arribada encara està ben segur que la hi he amagat i ho explica ben decidit. Només després de treure les coses de la motxilla s'adona que l'única cosa que no havia tret a dalt al coll era el casc! I la bota, la punyetera, s'havia ficat a sota com per fer-nos un favor i no contribuir a un descens potser més penós pels efectes del vi.

Mentrestant a la cuina preparen el sopar i els del CCEC contribuïm especialment en l'eboració del menú: oferim a tothom un bon acompanyament de bolets, dels que hem collit el dia anterior, com dels que han trobat els companys que han anat d'excursió al Comodoto. El guarda ha permès que la mà experta de la meva sogra, entre d'altres companys, elabori un repertori de bolets cuinats de la millor manera. És un bon final per a una excursió que ha estat per a mi una de les més xules que he fet. Una abraçada a tots! Estic molt content i feliç!
Una darrera observació: aquesta excursió ara potser s'hauria d'anomenar ascensió a La Punta de las Olas o bé ON ÉS LA BOTA?


EXCURSIÓ A SAN ÚRBEZ (DIA 13)

Ara passo a fer-vos cinc cèntims de l'últim dia per aquests verals. I després d'esmorzar ens acomiadem dels del refugi i fem la foto de grup de rigor. Com que el dia s'ha llevat serè, després de la pluja d'ahir, ens anima a sortir. Aprofitant que ja estem de tornada, tirem avall per la carretera que porta a l'Ainsa i a l'alçada d'Escalona ens desviem a la dreta per anar en direcció a la Vall de Vió.


A l'alçada de Puyarruego la carretera és de sentit únic i s'endinsa per uns engorjats impressionants per sobre del riu Bellós. Hi ha unes baumes i uns barrancs que treuen l'alè! Al cap d'una bona estona arribem a un revolt de 180 graus on hi ha una zona per aparcar els cotxes. És des d'aquí on comença l'excursió.

Anem fent una volta circular a la confluència del riu Aso, que ve de la vall de Vió i el Bellós que baixa d'Añisclo. De primer ens trobem les restes del Molino de Aso i més enllà uns salts d'aigua que no recordo el nom. Estem bastant enlairats respecte al riu i podem veure com hi ha gent que corre per la llera fent suposadament esports d'aventura.


Més endavant trobem l'ermita de San Úrbez, construïda aprofitant una gran balma. Ah, sí! i abans hem passat per sobre el Bellós i hem pogut veure el Cañón de Añisclo, aquest cop des de baix. És una passada de bonic! Tota aquesta volta es fa en poc temps i és molt concorreguda, hi ha gent de tota mena.


Després agafem els cotxes per enfilar cap a l'Ainsa per dinar. Tot és ple de gom a gom. Finalment trobem un lloc on podem dinar i fer una bona sobretaula abans de fer el viatge de tornada cap a casa.


Han estat tres dies molt intensos i molt ben aprofitats. Fins aviat!


(Perdoneu per la tardança a l'hora de fer aquesta ressenya)