SORTIDA FAMILIAR A LA VALL NÚRIA

Hola famílies!!!!

Aquesta vegada hem anat a la neu.

Hem quedat a 3/4 de 8 davant de la Residència, lloc habitual de totes les sortides.
Les iaies diuen que els hi agrada sentir la quitxalla, els riures, la vitalitat,... però no ser si a aquelles hores, els hi hauríem de preguntar a elles. El que si és veritat, és que a aquelles hores es comencen sentir pujar les primeres persianes.

Bé, el cas és que a les 8 enfilàvem sis cotxes cap a la Vall de Núria. A l'estació de Ribes de Freser arribàvem a les 9 i compràvem els bitllets del cremallera. La Carme i en Jandro es treien forfet per poder estrenar esquís i fer unes baixades. La resta bitllet normal.
Pujant amb el cremallera Taga i veient les primeres capes de neu, els més petits cridaven NEEEUUUU!!! NEEEEUUUUU! quina il·lusió transmeten aquests petits!














Una vegada a dalt amb tota la canalla amb la crema posada, les ulleres de sol, els guants,... i tot l'equipatge, ens hem separat. La Carme i en Jandro a esquiar, que la neu està perfecta. L'avi Albert i l'àvia Montserrat amb en Bruc cap a l'alberg del Pic de l'Àliga amb els "ous"i a donar una volta. L'Assumpta i la Gràcia ens han acompanyat una estona i després han fet la seva. I en Lluís, l'Anna, la Laura, l'Agustí, l'Eloi, l'altra Anna, la Maria i Jo mateix amb els nan@s Jana, Albert, Bruna, Ona, Queralt i Bernat per ordre cronològic, només els nanos, no se m'enfadi ningú! (quina colla!! fem goig!).
Doncs tots aquests hem pujat per la pista finestrelles fins al final i ens hem quedat allà fent les delícies de grans i petits amb els descensos de trineus. En teníem de quatre tipus diferents, que anava del més sofisticat amb volant, a la típica pala per posar sota el cul. Jo els vaig provar tots, però si tinguéssim que dir qui s'ho va passar més bé de tots, crec que tots estaríem d'acord en dir que la guanyadora seria la Queralt. Quin domini, incansable, sense por... de més amunt papa!! i les galtones la delataven. La Jana i la Bruna no es quedaven enrere. A l'Albert "petit" a la primera baixada quasi se l'empassa la neu per un forat, l'Ona molla com un ànec i en Bernat al seu aire i no l'emprenyis Assumpta!






Després de cansar-nos com a rucs vam decidir pujar amb els ous al Pic de l'Àliga, però la cua ens
va portar a l'ermita de Sant Gil. En Bernat, la Queralt i la Bruna anaven de "múxers" pujats al trineu, "anda que no!!" La Bruna que és espavilada com son pare i múrria com sa mare, al crit de "Joaaaaan ajuuuuda" intentava moure el mínim el cul del trineu. En Bernat feia cara de pena i de la Queralt ja s'encarregava l'Eloi.
Res, que vaig agafar una gana que sort que ja vam anar a dinar. Zona pícnic, com els bons... vam anar agafant taules com unes autèntiques aus de rapinya. Quan vam estar tots asseguts, a dinar!! els esquiadors, com marquen els cànons van aprofitar més i van arribar més tard. A la taula hi havia uns gots de cervesa, que ni el "botellón" de la plaça Rius i Taulet els havia vist. A l'àvia Montserrat la vaig haver d'ajudar, la resta com esponges s'ho van beure tot. Sort que en Bruc ens vigilava els trineus a fora.
Canalla! a corre que ara els grans farem el tallat tranquils, no se si ho va dir ningú, però així ho vam fer. Ens el vam prendre força tranquils.

Després del tallat a buscar els ous, cap amunt, a cansar-nos més amb els trineus al Pic de l'Àliga.

A les 4 i 50 minuts agafàvem el cremallera de baixada.















Què si ens ho vam passar bé???
Què si vam riure???
Aquí us deixo unes cares per a que jutjeu vosaltres mateixos.




I ara la foto del grup!!!

Fins a la propera sortida!!!!!!

ESQUÍ DE FONS, TUIXENT - LA VANSA

Per fi un petit grupet del Centre Excursionista de Centelles anem a fer esquí de fons a l'estació de Tuixent - La Vansa. http://www.tuixent-lavansa.com/

Després de posposar la sortida un parell de vegades ens decidim a fer la sortida.

Hem quedat a les vuit a.m. per sortir cap a l'estació, però el bon enteniment del grupet fa que posposem la sortida fins un quart de deu del matí.
Anem amb un cotxe, i el trajecte d'anada el fem Centelles - Manresa - Berga - Sant Llorenç de Morunys - Tuixent-La Vansa, amb un temps estimat de dues hores i pico.

Al arribar a l'estació lloguem equips complerts i forfet, cal dir que entre setmana fan descompte i ens ha sortit molt bé de preu.




















A les dotze ja ens hem calçat les botes, posat els esquís i hem començat a enfilar cap amunt. Realitzem l'esquí de fons anomenat clàssic. La tècnica és d'anar per casa, es a dir, anar fent com podem. De seguida ens comença a sobrar roba i la posem a la motxilla.

Fem l'ascenció fins a Prat Llong a 2150m. i parem a fer un mos i beure una mica a un refugi que hi ha i podeu veure a la foto. De fons tenim el Pedraforca, ens delaitem amb el paisatge i fem petar la xerrada amb un noi que ens hem trobat a dalt que feia esquí de fons amb tècnica patinador.




















A la baixada comencem a riure, sobretot al principi! quan ja ens hem caigut unes quantes vegades i la nostra cadera es comença a resentir ja no riem tant. Després d'una caiguda davant d'una parella que fa la pujada amb un nen de set mesos a l'esquena preguntem si hi ha alguna tècnica per anar frenant, la noia amablement ens explica que fent el posat de simi, clavant taló i fent la típica cunya pararem una mica. Ens caiem unes quantes vegades més, però finalment depurem la nostra tècnica posant un peu al carril i amb l'altre fen la cunya com ens havia explicat. Quin gust quan domines una mica!! llàstima que ja som quasi a baix i qualsevol torna a pujar. (de la tècnica de baixada no tenim fotos, doncs no estàvem per històries)





















Una vegada ja som a l'estació donem una volta per acabar-nos de cansar pel circuit planer.

Anem a tornar l'equipació a quarts de cinc de la tarda i ens trobem un cartell que posa "estic al restaurant dinant" doncs nosaltres també!! Dinem de pel·lícula! trinxat de la Cerdanya de primer i peus de porc amb escamarlans uns i els altres xurrasco. Iogurt de la Vall de Lord i tallat.

Al restaurant ens trobem amb tots, els coneixem a quasi tots. El tio de refugi, la parella que pujava amb el nen, el director de l'estació i fins i tot una parella amb els nens de Centelles!! que petit és el mon!!

La tornada, Tuixent-La vansa - Sant Llorenç de Morunys - Solsona - Manresa i nosaltres cap a Barcelona a buscar el nanos que estaven amb els avis. Hem de dir que molt millor la carretera per Solsona. Temps real molt, però vam trobar obres,..... però unes dues hores i molt poc. Res, dues hores.

Bé, missió complerta! ja hem anat a fer esquí de fons, llàstima que no érem tota la colla.







Foto del grupet.









Salut i cames!!!!

EXCURSIÓ AL CASTANYER D'EN CUC

Un cop ja han passat unes quantes inclemècies meterològiques, per fi tenim un dia tranquil per poder fer una sortida amb els nens. Hem anat a veure un castanyer centenari que hi ha en un bosc del massís del Montseny aprop de Cànoves. Hem començat la caminada a sota de l'embassament de Vallforners. Hi ha una fort pendent fins que arribem a dalt del pantà. Després anem planejant fins a la raconada. Fa un dia clar i fred. Podem sentir el torrent al fons del cingle. Tornem a enfilar una bona pujada al costat del riuet. L'hem de travessar un parell o tres de cops. Ens trobem molts ciclistes que pugen i alguns que baixen, i com baixa segons qui. Durant tot aquest tram anem pel lloc més amagat del sol i el fred es nota de valent. A poc a poc, el dia es va aixecant i ens plantem davant del vell castanyer quan el sol ja comença a escalfar-nos una mica. Decidim esmorzar i els nens també ho aprofiten per jugar: no passa cada dia que a més d'un. Ens trobem en un lloc força concorregut i en poca estona hi han passat moltes persones. Després d'haver agafat forces seguimpuguis entrar dins d'un arbre, que fins i tot ha servit de casa amunt fins a la casa del bosc, on hi ha una vista magnifica de la vall. Tornem a desfer un tros del camí i agafem un trencant per agafar el camí que ens du fins a la casa de Can Cuc. Després d'anar una bona estona per aquest camí ombrívol, arribem a la casa, que està gairebé acabada de restaurar. Sembla que hi volen fer un hotel. Hem anat veient durant tot el trajecte alguns castanyers morts o molt afectats per una malaltia que ara no recordo. Són fàcils de distingir enmig del bosc d'alzines. També podem veure dalt de la carena el cim del Sui. Ens hem acostat a l'ermita de St. Salvador on decidim que és un bon lloc per dinar. Precisament en aquest moment els núvols decideixen fer-nos una mica d'ombra i recordem que és l'hivern. Quan ja sembla que estem tots reagrupats, ens adonem que hi ha algú, que anava més endarrerit, i que ha probablement ha tirat avall o ha passat de llarg. Els anem a buscar i per sort els veiem camí enllà i la cosa no passa d'aquí. Potser haurem de prendre nota i procurar que no torni a passar. Poca estona després ja ens trobem tots al davant de la capella i després de la foto de grup, encarem el camí de tornada cap al punt d'inici. Ara també recordo que hem pogut veure el mar ( sempre fa una il.lusió especial veure molt enllà), hi havia un vaixell molt gran! La forta baixada ens du de nou al costat de la presa de Vallforners i d'allà als cotxes en un moment. Després de fer-la petar un ratet, decidim que ja és hora de tornar cap a casa. Ha estat una bona caminada! I sobretot haig de dir que els més petits ja comencen a anar per davant dels grans. Fins a la propera, que si no falla res serà el cap de setmana del 21 i 22 de febrer per anar a Núria. La reunió la farem el dijous 19 a les 10 del vespre