Pàgines

dimecres, 27 de maig del 2009

SORTIDA A LA CABANA DE L'ORRI VELL (24/05/2009)




A collir carreretes, dèiem.....si, si. Només un pet de llop, tendre això si, i tres o quatre com una mena de moixernons, parents dels moixernons per trobar-hi alguna semblança.. Aquest és el nostre cistell d'aquest diumenge! Sembla que aquest any encara no han arribat les carreretes; hi ha qui diu que cap a la Seu ja se'n cullen.



Deixant de banda aquesta brometa boletaire, us haig de dir que he descobert un altre racó del pais, que m'ha deixat unes ganes de tornar-hi...

Hem sortit com és habitual cap a les vuit del matí, amb la novetat de comptar amb dues families que s'estrenen en les sortides del Centre.
Enfilem cap a Ribes de Freser i quan ja sóm al poble agafem la carretera que du a Pardines. Alguns ens hem equivocat de trencant i hem de recular. Hem de passar per la via del cremallera, que justament té el pas a nivell tancat. Un cop han passat un parell de trens, seguim amunt. Travessem el poble de Pardines, i agafem la pista que du a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac.


Ja tenim ganes de clavar les dents a l'esmorzar i la quitxalla no perden temps, al mateix temps que juguen pels voltants.
Després seguim un tros més en cotxe fins que trobem una zona senyalada per aparcar. A partir d'aqui comencem a caminar.
Al cap de poca estona, el camí es divideix en dos i una bona senyalització ens dirigeix cap a l'estany d'en Roca.


Sóm als peus de Serra Cavallera, amb el Taga a la dreta i el Puig Estela al damunt nostre. Tot és verd i l'aigua encara corre pels torrent. L'estany encara és ple i fa com uns aiguamolls on les flors ho tenyeixen de mil colors.

Una mica més amunt fem una parada per a reagrupar-nos. Llavors els que arriben darrers ens fan saber que hi ha hagut una retirada a temps. Ens sap greu que marxin, però sabem que els nens són els protagonistes d'aquestes sortides i no cal anar més enllà.
Sentim un ramat de vaques que remuguen, però no les veiem. Travessem pels prats i alguna torrentera per tal d'arribar fins a la Cabana de l'Orri Vell. L'hem vista una estona abans. Les vaques quan ens veuen comencen a moure's, com si les haguessim destorbat.

Decidim tirar avall per la pista i buscar un racó per dinar. Tot i que encara fa molt sol, es veuen unes nuvolades sospitoses que ens aconsellen d'anar tornant.

Darrera nostre tenim el Puigmal, encara amb unes bones clapes de neu, i més enllà d'altres cims de l'Olla de Núria.

Després d'agafar forces i fer-la petar una estoneta, anem baixant fins que passem un torrent. Els nens disfruten d'allò més fent baixar tronquets o construint una presa, tot i que a vegades això comporti el risc d'una bona remullada.

De tornada ens parem a Pardines a fer el got i per donar-hi un vol. La tarda encara s'aguanta i ens permet allargar una mica més la sortida. Mentretant hem pogut parlar amb un personatge del poble, que havia estat pastor, i que ens ha explicat coses dels bolets que no hem trobat i també d'altres històries prou interesants.

Ara ja podem començar a preparar-nos per a la propera, que us recordo que serà als Gorgs del Torrent de la Cabana, on ja vàrem anar per la tardor.

Fins llavors, doncs!

divendres, 22 de maig del 2009

ASCENSIÓ A LA PEÑA MONTAÑESA (16/05/2009)









Salut a tothom!


Després de molt de temps de veure aquesta muntanya, quan anem d'excursió cap a d'altres indrets del Pirineu, finalment hi hem anat! Ha calgut bastant de temps, però ha valgut la pena. Es tracta d'una muntanya no pas molt alta, però amb un fort desnivell que exigeix un esforç per tal d'assolir-la. De primer trobem un bosc preciós, ple de boixos, pins, alzines i roures. Sortim aprop del monestir de San Victorián, bressol segons diuen del regne d'Aragó. Anem pujant i trobem alguns plans ben verds que conviden a prendre-hi la fresca: però no ens podem relaxar i ens cal seguir pujant, encara ens queda molt camí.






Tenim un dia molt bó pel que fa a la meterologia i això ens anima molt



San Victorián




Quan ens anem apropant al primer resalt anomenat "As Gotelleras", ens decidim per cercar el camí que porta a la "FaixaToro". Ens agrada la idea de passar per la cinglera i després pujar per la "Canal Mayor" cap al cim.




As Gotelleras


Però després d'una bona estona d'anar buscant el camí decidim seguir amunt, doncs cada cop que ens acostem a la cinglera no ho veiem gens clar.


Ens hem apartat bastant del camí normal i anem pujant fins que trobem un tancat pel bestiar. Llavors seguim fins a trobar una fita que ens sembla, en un primer moment, que ve del camí de la faixa. Comencem a pujar cap a la dreta, ben bé cap a sota de La Tuca, el cim més proper a la Peña Montañesa. Som a dalt d'un tallat important i llavors veiem el camí a baix. Ens hem tornat a desviar!













Per sort, una mica més amunt veiem una traça que passa per sota del Cerro de Canal mayor, on hi ha una gran bauma . Poc després trobem el camí que puja pel cantó nord i en uns quants minuts més ja sóm a cim: ens han tocat les tres!



Tot i que hi ha algunes nuvolades, el paisatge que se'ns mostra és preciós! Veiem el Mont Perdut, les Tres Marias, davant nostre El Castillo Mayor i més a la dreta un altre gegant: el Cotiella.









La Tuca






Cap al Sud tota la vall de l'Ebre amb l'embassament d'Ainsa en primer terme








Un cop hem recarregat les piles, comencem a baixar, ara si pel camí normal. Veiem una mica de neu arrapada a les pedres, resistint a dures penes la força del sol. També algunes canals que cauen en picat cap a la banda de Ceresa




Oblidava de dir que mentre erem al cim ens va sorprendre el vol d'un planejador sense motor. Ens va passar tant aprop, que vàrem poder veure les cares dels tripulants. Van fer unes quantes passades. Veure gent al cim els devia motivar....















El Cotiella


En poca estona més ja sóm a sobre la Canal Mayor i tornem amb la dèria de veure si veiem el camí que buscavem de pujada, però res, que si per aquí, o potser per allà...Més endavant hem de pujar una miqueta, per salvar un pas enfilat i llavors trobem la fita que al matí crèiem que venia de baix. Mentre comentem la jugada, un ramat d'isards ens passa pel davant rostos avall: primer un, després tres i després quatre o cinc més.

Anem baixant, bastant acalorats i una mica rostits i també, val a dir-ho, una mica cansats. A poc a poc anem perdent alçada i passem ja per As Gotelleras on hi ha un fil d'aigua que cau per damunt de les roques. Vindria bé refrescar-se una mica. El Sol va baixant i sembla que encara apreti més. Després d'una parada per reagrupar-nos, en n plà ben verd que convida a jeure per fer una becaina, acabem d'arribar a baix. Tothom es deleix per una cerveseta o quelcom refrescant.


Després de refer-nos enfilem en cotxe cap a Charo on ens espera una bona dutxa i un sopar que déu n'hi dó. Aquesta vegada hem fet nit a "O Chardinet", una casa de turisme rural on ens han tractat d'allò més bé.

D'altres companys que no han fet aquesta excursió, han anat fins a la ermita de la Espelunga, en una caminada ben bonica. Després també han fet cap a Charo on ens hem retrobat.


Us animo a tots els que no heu pogut venir i als que teniu gane de coneixer aquestes muntanyes, a anar-hi perquè val molt la pena, ja ens ho explicareu. Fins a la propera!












Peña Montañesa "O Chardinet" Charo


P.D. Estic esperant els vostres comentaris amb candeletes, eh!

 SORTIDA CIRCULAR PELS VOLTANTS DE SANTA FE DEL  MONTSENY Dijous dia 10 d'abril de 2025 Sortida de Senderisme Sortim de Santa Fe del Mon...

ENTRADES POPULARS