Ara fa més o menys un any ja vàrem gaudir d'una sortida amb les tendes i tots els trapaus aprop de Rupit. I va ser llavors,quan havent sopat, ens posarem a cantar un munt de cançons que recordavem d'anys enrera. Només ens va faltar un element indispensable: el foc. Poder fer una rotllana al voltant de les flames i anar-nos-hi apropant quan ja sols queden les brases.
Però per poder-ho fer, actualment calen permisos i actuar amb prevenció. Gràcies a l'ajuda dels companys de Valldeneu, hem aconseguit poder fer un foc de camp com els d'abans. Per tant, amb bastant de temps d'antelació, ja es va preparar l'acampada per tal de poder-ho realitzar amb totes les condicions.
I el dissabte 5 de Juny, després de la jornada de portes obertes de l'esport a Centelles, on el CCEC hi participa portant gent a la via ferrada, anem cap a aquesta raconada preciosa sota els cingles de Bertí, on tenim un espai cedit pels de Valldeneu. De mica en mica tots anem arribant i un cop muntades les primeres tendes, ja surten un parell de guitarres per començar a escalfar les cordes, mentre alguns encara fan la migdiada i d'altres prenen el cafè.
Quan el sol va afluixant una mica ( només una mica,eh), engeguem els jocs (abans en deien de cucanya?): estirar la corda, curses de sacs (amb una variant: fa 20 o 30 anys no hi havia sacs d'aquests per a la terra i la runa, les saques que en diuen, i les curses es converteixen en jocs d'equip, molt fort eh, una canya!)i el mocador!
Després va arribant el moment del cerimonial: encendre el foc! Ens cal un bon caliu per poder coure la botifarra i d'altres menges que van sortint.
Quan a la cuina van coent, a taula ja esmolen la fulla i treuen la llengua! El sopar es ben distret i tothom en té alguna per explicar. De mica en mica es fa fosc i arriba el moment on tot gira al voltant del foc: els més grans comencen a tocar i alguns de petits també. Els que encara són a taula finalment s'acosten i s'afegeixen a cantar. I així anar fent com aquell qui res van passant les hores. Mentretant, els nens més petits juguen amb els lots i s'amaguen pels verals. Els que són una mica més grans s'ho miren un pèl estranyats i riuen de tant en tant.
Quan a la cuina van coent, a taula ja esmolen la fulla i treuen la llengua! El sopar es ben distret i tothom en té alguna per explicar. De mica en mica es fa fosc i arriba el moment on tot gira al voltant del foc: els més grans comencen a tocar i alguns de petits també. Els que encara són a taula finalment s'acosten i s'afegeixen a cantar. I així anar fent com aquell qui res van passant les hores. Mentretant, els nens més petits juguen amb els lots i s'amaguen pels verals. Els que són una mica més grans s'ho miren un pèl estranyats i riuen de tant en tant.
A poc a poc, la festa es va acabant, la son ens va tombant, i com sempre queden quatre gats que encara tenen corda.Bé, quatre no, cinc perquè jo també hi era. En alguns moments l'enyorança de temps passats m'ha fet arrissar una mica la pell...
Finalment tohom a joc! Encara alguna riallada, alguna brometa, algun pet que s'escapa... I el silenci i els estels ens acompanyen.
De bon matí l'intendència es posa en marxa i cap a buscar la coca i la xocolata s'ha dit. El dia s'ha llevat ennuvolat i la metereologia amenaça de fer una mica la guitza i...així és! Just després d'esmorzar comença a ploure aquella plujeta que tot ho mulla i que va tocant els dallonses.
A corre-cuita ho arrepleguem tot i marxem abans d'hora, quan ens hi hauriem allargat una mica més. Però tant se val! Ha valgut molt la pena!Fins a la propera!
I moltíssimes gràcies a tots els que amb la vostra dedicació i esforç ho heu fet posible!
