Textures

Textures, a photo by Agustí Reixach on Flickr.

ACTIVITATS 2011-2012

ACTIVITATS DE SETEMBRE DE 2011 A MARÇ DE 2012

Sortides previstes.

SETEMBRE

Dies 10 i 11 - Sortida al Cotiella (Pirineu Central)

Reunió preparatòria, dijous dia 8 a les 10 del vespre

En aquesta reunió cal concretaar qui pensa anar al Turbón per reservar places a l'alberg.

Responsable: Lluís Rau: Sílvia Roca, Tel. 938812097

Dissabte dia 24. Sortida familiar. Camí Ral. Hostalets d'en Bas - l'Hostalot de Falgars

Reunió preparatòria, dijous dia 22 aa les 10 del vespre

Responsable: Assumpta Vall-llovera, tel. 938810088

OCTUBRE

Diiumenge dia 9. Sortida familiar a Santa Magdalena del Mon (Zona Puigsacalm)

Reunió preparatòria, dijous dia 6 a les 10 del vespre.

Responsable: Sílvia Roca, tel. 938812097

Dies 22 i 23, Sortida al Turbón

Reunió preparatòria, dijous dia 20 a les 10 del vespre

Responsable: Josep M.Parareda, tel. 938812822


NOVEMBRE


Dissabte dia 5. Ruta de les Ermites de Montserrat
Reunió preparatòria, dijous dia 3 a les 10 del vespre
Responsable. Josep M. Parareda, tel. 938812822


Diumenge dia 20. Sortida familiar als Rasos de Tubau (Sant Jaume de Frontanyà)
Reunió preparatòria, dijous dia 17 a les 10 del vespre.
Responsable: Albert Cid, tel. 938811030


DESEMBRE


Diumenge dia 18. Portada del Pessebre
Reunió preparatòria, dijous dia 15 a les 10 del vespre.
Més endavant us informarem de on anem a dinar i si passem audiovisuals per Sant Esteve.

ANY 2012

GENER

Dissabte dia 21. Sortida a la neu

Lloc i modalitat, a determinar, segons l'estat de la neu.

Reunió preparatòria, dijous dia 19 a les 10 del vespre.

Responsable: Mariona Barnils, tel. 938810683

Dissabte dia 28. Sortida familiar. Matinal al Turó del Pou d'en Sala (Montseny)

Reunió preparatòria, dijous dia 26 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Molet, tel. 938810587

FEBRER

Dissabte dia 18. Sortida a la "Serra de Madres" (Capcir)

Reunió preparatòria dijous dia 16 a les 10 del vespre.

Responsable: Anna Prat, tel. 669448270

Diumenge dia 26, sortida familiar, matinal al Sui (Muntseny)

Reunió preparatòria, dijous dia 23 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Umbria, tel. 938812097

MARÇ

Dissabte dia 17, Sortida al Montsec d'Ares

Reunió preparatòria, dijous dia 15 a les 10 del vespre

Responsable: Josep M. Parareda, tel. 938812822

Dissabte dia 24, Sortida familiar. Tavertet-Sant Corneli-Avenc

Reunió preparatòria, dijous dia 22 a les 10 del vespre

Responsable: Assumpta Vall-llovera, tel. 938810088






Recordem que el centre està obert els dijous de 7 a 8 del vespre. Durant els mesos de gener i febrer a fi de facilitar fer les Llicències Federatives, el centre estarà obert els dilluns i dijous de 7 a 10 del vespre.

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

Avui ens hem decidit visitar algunes de les moltes mines que hi ha a la Vall del Freser i del Rigat. Sabem que aquestes mines formen part del patrimoni miner del passat i sobretot en la industrialització de Catalunya. 

Comencem l'excursió a un quilometre de Ribes de Freser, anem a la Casa de Segura on deixem el cotxe i de seguida visitem la primera mina, la Mina Possons que n'extreien minerals de ferro, sibarita, etc. 

Mina de Can Possons

 Aquesta mina no és gaire fonda, les parets, però son d'un color molt vermellós.

Pels escaladors, volem dir que al costat d'aquesta mina, hi ha unes roques i  un  rètol que  diu "zona d'escalada"


 Continuem el camí fins arribar a Batet, on esmorzem a l'acollidor porxo de l'església.
 

Església de Bate

Després d'esmorzar, pugem cap al final del poble i agafem el camí de les mines,  la primera que trobarem serà la Mina Girona, que hi arribem amb uns 40 minuts de caminar.

                                                   

Mina Girona des de l'interior

 



                                   

 Aquesta mina, com es pot veure en el cartell, consta de tres galeries i, segons ens han explicat, s'hi trobava arsènic-pirita, del 30 al 40 % que se'n treia, hi havia de 30 a 60 grams d'or per tonelada.

Tornem cap el camí que hem deixat, continuem, això si, sempre amb unes vistes esplèndides, aquesta vegada dels Torreneules, Balandrau, cerverins etc.

Mina Fernanda

Després d'uns 45 minuts de marxa, arribem a laa Mina Fernanda, a 1490 m. d'altitud.

Aquesta mina ja és del segle IXX. Aquí hi treien arsènic-pirita.Segons informacions, el 15 % de la producció mundial d'arsenic, sortia de les mines d'aquestes valls, principalment de les mines de Queralps.

Continuem amunt, i després de seguir un troç de camí ample que va de Vilamanya a Ventolà, baixem carenejant cap a Coll de Segura.

Ara podem gaudir d''una gran vista de Campelles, la collada de Tosses i de la linea del tren de Barcelona - Puigcerdà. Continuem tenint una vista sobre la vall de Ribes, el Taga, Cerverins i Balandrau.

A mitja baixada ens desviem del camí per anar a la mina de Can Paloca. És una mina  de ferro a cel obert, aquesta i la de Can Possons, ja s'en tenen referències en els segles XVII i XVIII.
  

Mina de Can Paloca

En aquesta mina s'hi poden veure uns números que la Britis Petroleum, no fa gaires anys,  va recollir-hi mostres.

I amb aquestes vistes que ens han acompanyat en tota l'excursió fem camí cap a on tenim el cotxe, satisfets de conèixer una mica més d'història d'aquestes valls ique varen ser tan importantts per la farga catalana.

 

                                                                                                                                                            

    

Ascensió al pic d'Astazu per la Vall de Pineta

25/06/2011 (grup B)

Els del grup B i C ens llevem a les 4 del matí. Bé, algú una mica més tard... perquè ens descuidem de cridar la Laura, que va poder dormir una mica més fins que ens vam adonar que no hi érem tots. El guarda del refugi abans d’anar a dormir ens va deixar l’esmorzar preparat. Encara que a aquesta hora no hi ha gaire gana hem de menjar alguna cosa per donar energia al cos, perquè la pujada que ens espera la requereix.

Són poc més de les 5 i encara és fosc que sortim del refugi amb moltes ganes per poder pujar al cim de l’Astazu els del grup B i al llac de Marboré els del C. Fins al balcó de Pineta i el llac de Marboré el camí és conjunt, després els que anem a l’Astazu seguirem el camí.

Amb vehicle ens arribem al final de la vall de Pineta, punt de partida de l’excursió (1.300 m). D’aquí surt un camí ben senyalitzat que va pujant lentament fins a un pont que et permet passar un impetuós torrent. Un bosc de faigs, pins i avets fa que el camí encara sigui més fosc. Al final sortim al cel obert, el dia comença a clarejar i podem començar a prescindir dels frontals.

Fa una estoneta que hem deixat l’Anna i la Bruna, perquè volen anar al seu pas. Com que es quedaran al llac del Marboré ens avancem perquè tenim més tros per fer.

Ara sí que comencem a pujar de veritat: ens esperen 1.200 metres de pujada fins al balcó de Pineta. El camí, ben indicat amb fites i evident, ens fa guanyar alçada bastant ràpidament, però el desnivell és gran i ens fa la sensació que no acabem d’arribar mai.

Fa un dia calorós i els torrents que s’esmunyen del glaç ens permeten refrescar-nos i no haver de patir per falta d’aigua.

Arribem al tram que es diu l’embut. Tot un seguit de zigues-zagues et porten a un mur de pedra que sembla que no tingui sortida, però una franja sobre la roca et fa treure el nas a dalt d’un autèntic balcó.

Des d’aquí tenim a la vista la Múnia, el Robiñera, tota la vall de Pineta, el coll de Pineta i d’altres, però tot s’eclipsa amb la visió de la cara nord del Mont Perdut: és un panorama fantàstic, tot i que la gelera està molt canviada comparada amb anys abans.

Es tracta de tot un circ glacial limitat al sud pel Mont Perdut, el Cilindre i el Marboré, i al nord, per una muralla formada pel pic de Pineta, el de Tucarroya i al fons els Astazu que es reconeixen perquè presenten uns estrats oblics en tota la seva superfície.

Ara ens hem de dirigir cap al fons del circ. Anem pujant a poc a poc per un camí marcat amb fites fins a apropar-nos al llac de Marboré. Aquí mengem una mica per aprofitar i deleitar-nos amb les aigües blaves encara en molts trams gelades que té el llac. Al fons tenim la bretxa de Tucarroya amb el refugi penjat al mig com un niu d’àguiles.

A partir d’aquí tenim dues possibilitats per pujar als Astazu: o pugem pel coll dels Astazu (i en aquest cas hem de pujar primer al petit i després carenejar fins al gran) o pugem al gran Astazu pel coll Swan, que es troba enmig del dos cims. Nosaltres és l’opció que seguim.

Sense dificultat el camí va remuntant un immens pedregar calcari. Després enfilem una terrassa en diagonal que en poca estona ens porta al coll.

La vista des del coll és impressionant: estem penjats a sobre del circ de Gavarnie, tenim quasi a tocar (és un dir) el Casco, la Brecha de Rolando i el Taillon. Més enllà s’aixeca la cara nord del Vignemale amb la seva glacera.

Davant nostre, una esvelta aresta. Anem remuntant terrasses rocoses escalonades.

Per fi ascendim al cim del Gran Astazu (3.071 m).

Les vistes són tot un privilegi. Ens sorprèn la cara nord del petit Astazu que cau a plom fins a Gavarnie. La vall de Gavarnie que veiem amb tota la seva amplitud i bellesa. Distingim el port de Bujaruelo, el refugi d’Espuguettes, la Vall d’Estaubé, el circ de Troumouse; més enllà, al nord, el massís del Neouville, el Pic Longue... Es veu tot, tot, tot.

Al cim ens estem una estona contemplant el panorama. Pel juny el dia és llarg i et permet disposar de més hores, però tot i amb això ens queda molta baixada a fer perquè són 1.800 metres de desnivell que ens esperen per arribar altre cop al balcó de Pineta.

Cansats però satisfets arribem al refugi i ens retrobem amb els companys. Els grups C i D ja han arribat, però l’A es farà esperar més.

Una dutxa i una cerveseta explicant les vivències de cada un ens deixen com nous i a punt d’anar a sopar.