Excursió: de Maians al Coll de la Creueta 

23 de maig de 2012

Avui hem decidit fer un dels camins ramaders més importants de Catalunya, és el que va per tota la serralada des del Coll de la Bona i segueix tota la carena, passant per diversos cims fins el Coll de la Creueta.

Aquesta serralada és molt important ja que antigament hi portaven els remats de xais des de Poblet, Santes Creus, de l'Empordà, del Lluçanès, estaven en aquestes muntanyes i arribaven fins el Pla d'Anyella, degut a que hi havia una gran producció de llana, tan necessària antigament. Actualment també hi ha molt bestiar i com podem veure durant l'excursió tota la muntanya està preparada amb molts abeuradors que aprofiten tots els reguerons  d'aigua, per muntar el que en diuen, fontetes. Aquest any però, ens han comentat que el bestiar encara tardara un mes a pujar-hi , ja que les últimes nevades han endarrerit la brotada de l'herba.

Durant la travessa passarem per diversos termes municipals, del Ripollès, Cerdanya i Berguedà.

Començarem la nostra excursió a la Casa de Maians, 1450 m. alt., pugem per una pista que han obert per transportar el bestiar i anem pujant fins les Fontetes de Maians. 1800 m. alt.

Travessem el rierol i seguim les senyals grogues fins el Coll de la Bona, 1890 m. alt.

Aquest coll separa el Pla de Pujals o Costa Pubilla del cim de l'Emperadora, nosaltres ens dirigirem cap a l'esquerra per arribar a l'Emperadora. 1962 m alt.

Des de l'Emperadora baixem  cap el Coll de Remoló, 1860 m alt. Aquest coll era, i encara és, una important cruïlla de camins, antigament aquí s'hi ajuntaven els remats que venien dels diferents indrets.

En aquest coll busquem un dels Búnkers que sabem que hi ha, i el trobem. 

Aquests búnquers pertanyien a la  línia P, """"Organización Defensiva del Pirineo", sector 45 bis. Aquestes construccions es varen portar a terme a partir dels anys 1940. Per portar el material per fer aquestes edificacions, es va obrir una pista, que encara existeix, doncs s'ha de tenir en compte que per construir una edificació d'aquestes, es necessitaven 100 k. de ferro i 3 tones i mitja de ciment. En aquest sector estava previst construir-ne 64 i se'n varen construir 6, en canvi al sector de Sant Antoni de Ribes, dels 64 que estava previstes construir, se'n varen fer 50.

Segons consta en documents, aquestes edificacions, fins els anys 1970 es passava a inspeccionar per comprovar el seu estat de conservació. 

Tornem al coll de Remoló, i agafem la pujada per anar al cim del Pedra Picada.

A sota, a la part oest, veiem les fontetes del torrent del remoló

Arribem al cim del Pedra Picada, 2006 m. alt.. no cal dir que durant tota l'estona, i sobretot des d'aquest cim, gaudim d'unes  vistes excepcionals, per una banda els plans de Nevà i el  Puigmal, al nord, muntanyes de La Molina, Pirineu català i francès i a l'oest totes les muntanyes del Pedraforca,

serra d'Ensija...

Tot i que no hi ha desnivells que superin els 115 m. anar seguint per la carena suposa un  trencacames de tant pujar i baixar.

Ara baixem cap el Collet de Castellar i enfilem cap el serrat del Paravent, plans del Ginebrar i el Cim de la Moixera.1995 m alt.

Durant tot el recorregut observem molt pilots de pedra que fan de paravent i també  trobem alguna cabana de pastor.

Baixem cap a la Pleta Roja i enfilem cap el cim de la Creueta, 2067 m alt.

 
Hi ha gent que han explicat que, en aquesta zona de pasturatge,  hi havia alguna gent Càtar. Segons documents, un tal Duc de Nevà va ser acusat de Càtar en el segle XII. Aquesta zona era del domini dels Mataplana i en alguns documents s'hi poden trobar referències als Bons Homes.

Des d'aquesta serralada hem pogut descobrir el camí ral de la Vall de Ribes a Puigcerdà, que passa per la Creu de Maians i el Pla d'Anyella, avui convertit en un GR. 11

El tindrem en compte per fer-lo un altre dia.

Crònica publicada per Assumpta.

    

ESCALADA AL CAVALL BERNAT

21 d’abril de 2012

A les 8 del matí marxem cap a Montserrat set membres del Centre Excursionista disposats a escalar la via normal del Cavall Bernat. Tres de nosaltres ja han escalat el Cavall en altres ocasions i també per altres vies, destaca en Josep Ma. que ens diu que hi ha pujat unes 15 vegades i amb diferent gent. Això sumat a la seva gran experiència i a les seves qualitats didactico-muntanyenques ens dóna molta seguretat als que pujarem per primera vegada.

Arribem al monestir. Montserrat té un encant especial. La majestuositat de les seves agulles, la simbologia, l’espiritualitat, la cultura... tot plegat em fa tenir uns sentiments especials que no tinc enlloc més. Fem un mos i pugem les escales del camí vell de Sant Jeroni. Un cop acabades les escales seguim pel mateix camí, pel costat del torrent fins que a un punt hi ha un desviament a la dreta, que a través d’un corriol ens porta fins al coll del Cavall Bernat.

En arribar allà ens mirem la via, l’estómac se’m regira, tinc molts nervis però intento controlar-los. Fa molt vent i és fred. El sol surt de tant en tant d’entre els núvols i ens escalfa tímidament.

Ens equipem i en Josep Ma. explica l’estratègia que seguirem: primer pujarà en Lluís fins dalt de la berruga (es saltarà la reunió de després del flanqueig), a més de la seva corda, arrossegarà la corda que deixarà instal·lada perquè en Josep Maria pugui filmar i dues més per les que pujaran després en Toni i l’Arcadi. Aquests, en pujar arrossegaran una corda cada un per les quals escalaran posteriorment l’Anna i la Ma. Rosa. Aquesta última també li tocarà arrossegar corda perquè pugi finalment la Mariona. 7 cordes en total.

Comença a escalar en Lluís, el flanqueig és delicat, els altres ens ho mirem i no diem res. En arribar a dalt la berruga munta reunió. Ha arribat l’hora! En Josep Ma. ens fa les últimes recomanacions tècniques “agafeu-vos-ho oberts, no us fiqueu a dins la canal que desploma més, un peu a cada cantó de la paret”.

Tot i el fred que hem agafat al coll, tirem amunt intentant seguir les recomanacions del Mestre i fent el que podem. Tenim sort que ell va pujant i baixant per filmar i ens dóna suport moral. I en Lluís des de la reunió vinga a assegurar. De tant en tant se sent algun “Lluís, tiba tiba!”.

En arribar a la berruga sembla que el sol ens vol escalfar una mica, però de seguida s’amaga i el vent continua fent-nos de les seves.

Escalem l’últim llarg i en arribar a dalt ens rep la Mare de Déu de Montserrat i unes magnífiques vistes. Tots estem molt satisfets i contents. Hem escalat una via clàssica! Estem a dalt del mític Cavall Bernat!

Ens fem fotografies i només ens queda baixar. El primer ràpel ens l’assegura la Moreneta. Quina sensació...

En arribar a baix, ens desequipem i mentre mengem una mica ens anem mirant el recorregut que hem fet.

Estem molt contents!

Moltes gràcies a tots!!

SORTIDA FAMILIAR ALS RASOS DE TUBAU

12 de maig de 2012

Tal com estava previst, el dissabte dia 12 de maig hem anat als Rasos de Tubau.

Hem començat l'excursió al Coll de la Batallola (1200 m. alt), seguint la pista de muntanya, que va pujant entre uns boscos esplèndids.

Quan a gairebé la meitat de l'excursió ens trobem una bassa per beure el bestiar i ja estem tots entretinguts per veure caps grossos, granotes, etc. 

Continuem pujant, doncs cada vegada  la pujada és més pronunciada i més pedregosa.

Després d'unes 2 hores i mitja arribem a dalt. (1542 m alt.)

Cada vegada hi ha més núvols i ens fa por que pot ploure en qualsevol moment. Ens afanyem a veure la gran vista que es pot contemplar des d'aquest indret, i ens entretenim tant com podem. L'Agustí ens vol fer endevinar quin sant hi ha dintre l'oratori, ens dona pistes però  ningú ho endevina, resulta que és Sant Marc.

Jugant, jugant, comencen caure gotes, que ens fa decidir a equipar-nos per la pluja i començar a baixar.

Amb un plis-plas tothom baixa ràpidament, sembla que els empaitin. Al baixar sembla que para de pluvisquejar, però el temps és molt insegur.

Sembla que el cap de boira s'acaba i en arribar altre cop a la bassa, fem cas dels que diuen que tenen gana i ens disposem a dinar. El temps ens respecta i podem dinar amb tranquil.litat. 

 Després de dinar marxem avall cap al coll on hem deixat els cotxes.
                                                                                                                                                              


En arribar als cotxes quedem que ens pararem a Sant Jaume de Frontanyà per visitar l'església romànica i veure un refresc, però tot i que és el municipi més petit de Catalunya, no ens hem trobat, i el grup que esperava després de visitar l'església, ha retornat cap a Centelles.

Publicat per Assumpta.