PROJECCIONS D'AUDIOVISUALS DE MUNTANYA

PORTADA DEL PESSEBRE A LA COSTA

Pessebre 2012 de Pere Fontseca

El proper diumenge 22 de Desembre ens trobarem pels volts de la Residència d'avis a les 8 del matí, per anar a dur el pessebre a la Costa de Centelles, com va essent tradició els darrers anys. De primer farem un bon esmorzar i després anirem a instal.lar el pessebre. Pot venir tothom qui vulgui. Només cal que dugueu pa i botifarra. Cap al migdia anirem cap al Presseguer aprop de "Can Miqueló" a dinar i desitjar bones festes a tothom!

Pic Posets ( 21 i 22 de Setembre de 2013)

Cap al final de l'estiu, en un cap de setmana amb una meterologia perfecta, hem assolit el cim del Posets de 3375 metres, també anomenat Pico de Llardana.

El primer dia ens acostem al refugi des de Eriste, a la Vall de Benasc. Deixem els cotxes en un espai per aparcar, al final d'una pista que surt del poble.

Som a l'indret anomenat Puente de Espigantosa, on hi ha un salt d'aigua i el riu de l'Aigüeta de Grist baixa embalat i generós. Més amunt la vall s'obre i parem a dinar. El camí s'enfila després de la Palanca de Presentet i en unes quantes llaçades veiem el refugi Angel Orús. Tenim temps fins a l'hora de sopar i la fem petar al balcó. Hem trobat molta gent de baixada i també al refugi, que com nosaltres volen fer el cim l'endemà.

al refugi

Sortim de fosc, després d'esmorzar. Pugem per la vall de Llardaneta.

Encarem la Canal Fonda

 Quan sortim a la Pleta ja és de dia. Llavors encarem la Canal fonda, encara amb congestes de neu, però sense dificultat. Quan arribem al coll tenim la Dent de Llardana al davant. L'espectacle dels cims ha començat: el Pic de Las Espadas i la seva llarga cresta fins al corredor Arlaud ens indiquen que encara hem de fer molt camí.

Pujant per la Canal Fonda

La pujada per la Espalda de Posets és dura i llarga. Ja sembla que arribes a dalt i noi, encara no. Finalment però, l'esforç té la seva recompensa i ens trobem tots al cim.

La Dent de Llardana des de la Espalda de Posets

La Dent des del Coll

Fa un dia tant net de núvols que podem contemplar el massís de la Maladeta, amb l'Aneto preciós. Veiem el Perdiguero, el Turbón, Vallibierna...Dinem, ens fem la foto i tirem avall.

Vista cap al Mont Perdut i el Vignemale

Vista cap a la Maladeta, amb l'Aneto al Mig

Tot i l'esforç baixem bastant rapidament i passem pel refugi per recollir estris que no hem portat fins al cim. 

El camí de baixada fins als cotxes es fa una mica llarg. Un cop de nou a Eriste, encara ens queda una mica de temps per celebrar l'èxit del cap de setmana.

La Espalda de Posets des del cim

Grup del CCEC al cim del Posets

          CLUB CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES

Circular informativa número 46, juliol de 2013

                   

                      

                                                

  

          

                  Bessiberris

                       

                                                                      Tines “Ricardo” Vall del Flequer

·  L'alpinisme és un dels esports més bells que poden existir, però practicar-lo sense tècnica constitueix una forma més o menys conscient de suïcidi.

                                                                                              (Anònim)

                                                                                                      

Activitats previstes

SETEMBRE

               Dijous 12 i divendres 13, Canigó pels Cortelets (Grup dels dimecres)

               Cal tenir llicència modalitat C), Dificultat Mitja

               Coordinadora: Assumpta Vall-llovera, tel. 938810088

               Dies 21 i 22. ELS POSETS, per Àngel Orús

Cal tenir la llicència modalitat C). Dificultat: Molt Alta

Reunió preparatòria dijous 19 a les 10 del vespre.

Coordinador: Mariona Barnils, tel. 609477922

Els interessats dir-ho abans del 25 juliol, per reservar el Refugi.

               Dissabte 28,  Sortida familiar, SALT DE L’AVENC – TAVERTET

               Cal tenir la llicència A). Dificultat: Baixa

               Reunió preparatòria, dijous 26 a les 10 del vespre

               Coordinador: Jordi Molet, tel. 649874476,Guia:Assumpta Vall-llovera

              

OCTUBRE

              

               Dies 12 i 13, TRAVESSA A ANDORRA.

               1a. Etapa, Escaldes – Ref. De l’Illa – Bordes d’en Valira

               Cal tenir la llicència modalitat C). Dificultat Alta

               Reunió preparatòria dijous 10 a les 10 del vespre

               Coordinadora: Anna Prat, tel. 669448270

Els interessats en la sortida i/o per més informació, seria convenient que es posessin en contacte amb el coordinador per poder organitzar millor aquestes dues etapes del recorregut.

Dissabte dia 26 Cova de les Encantades. (Zona Puigmal-Queralps)

               Apte per a tothom

Hi haurà dues opcions:

               opció A) recorregut per la cova,  llicència modalitat C), dificultat, Molt Alta

               opció B) dificultat Baixa, llicència modalitat C)

               Reunió preparatòria dijous dia 24 a les 10 del vespre.

               Coordinador: Agustí Reixach, tel. 646608858. Guia: Assumpta Vall-llovera

              

NOVEMBRE

              

               Dies 9 i 10, GUINS DE L’ASE, Pernoctar al Ref. Lliure de Broate

               Cal tenir la llicència modalitat C). Dificultat Molt Alta

               Reunió preparatòria, dijous dia 7 a les 10 del vespre.

               Coordinador: Josep M. Parareda, Tel. 629755288

Els interessats en la sortida i/o per més informació, seria convenient que es posessin en contacte amb el coordinador per poder organitzar millor la sortida.

Dissabte dia 23, Sortida familiar a SANTA BRÍGIDA (Amer)

Apte per a tothom

Cal tenir la llicència modalitat A). Dificultat: Baixa

Reunió preparatòria, dijous dia 21 a les 10 del vespre

Coordinadora: Sílvia Roca, Tel. 626992642,Guia Assumpta Vall-llovera

DESEMBRE

               Dijous dia 19. Assemblea reglamentària del Centre.

               Més endavant farem la corresponent convocatòria.

              

               Diumenge 22. Portada del Pessebre i Dinar.

               Com cada any la sortida serà  a les 8 del  matí de la Residència Sant Gabriel.

               Cal portar esmorzar

Recordem que els  qui vulguin, després ens trobarem a dinar, grans i petits

Els tiquets pel dinar cal passar-los a buscar per Drogueria Rovira, a partir del dia 5 de desembre fins el dia 16.
El preu és preveu de  15 euros  els grans i  10 euros  els petits. Es concretarà més endavant.

Al final del dinar es farà un “Brindis” pels 15 anys del Centre Excursionista.

               Dia 26 de desembre, Sant Esteve. Projecció de pel·lícules de muntanya, a   càrrec de Josep M. Parareda i M. Rosa Aregall.

               Casal Francesc Macià, a les 7 de la tarda. Obert a tothom.

GENER

Dissabte 18. Matinal. Recorregut per llocs històrics,  Sortida apta per a tothom

Mas Moragues de Sant Hilari, (Casa natalícia del general Moragues)

Mas El Regàs, (Casa natalícia de la muller del general Moragues, Cecília de Regàs)

Ermita de Santa Maria de Lliors ( on es varen casar Moragues i  Cecília)

Sant Pere d’Esplà, i Masia El Ferrer, (Casa natalícia de la mare d’en”Serrallonga”)  

S’acabarà la sortida amb un vermut a Sant Hilari.

Coordinadora. M. Rosa Aregall, 677969087, Guia: Assumpta Vall-llovera

Dissabte dia 25. Sortida a la neu, o Via Ferrada “Feliz Navidad”

Cal tenir la llicència modalitat C), Dificultat: Molt Alta

Reunió preparatòria, dijous 23 a les 10 del vespre

               Coordinador: Josep M. Parareda, tel. 629755288

               Diumenge dia 26. Santa Coloma Sasserra. Matinal. Apta per a tothom

Com ja hem fet els darrers anys, el Centre participarà en aquesta sortida que organitza l’associació “Ara o Mai”.

Més endavant us en donarem més detalls, hora de sortida, i si cal portar esmorzar.

FEBRER

Dies 8 i 9, Inici de la “Ruta del Cister”.

Dues etapes:1a. Santes Creus – Prenafeta, 2a. Prenafeta - Poblet

Cal tenir la llicència modalitat A), Dificultat Mitja

Reunió preparatòria, dijous dia 20 a les 10 del vespre

Coordinadora: M. Rosa Aregall, tel. 677969078

Els interessats en la sortida i/o per més informació, seria convenient que es posessin en contacte amb la

oordinadora per poder fer la reserva a l’alberg.

Dissabte dia 22, Sortida a la neu

Cal tenir llicència modalitat C), Dificultat Alta

Reunió preparatòria, dijous dia 6 a les 10 del vespre

Coordinadora, Lluís Raulet, tel. 637440708

MOLT IMPORTANT:

TOTES LES ACTIVITATS ES REALITZEN SOTA LA RESPONSABILITAT DE CADASCÚ.

HORARI  DEL CENTRE l’horari habitual és el dijous de 7 a 8 de la tarda. Recordeu que estem al carrer St. Joan número, 2 

Durant els mesos de gener i febrer, per facilitar la tramitació de llicències, també estarà obert els dilluns de 7 a 8 de la tarda.

Blog del Centre: ccecentelles.blogspot.com

E-mail: excursionismecentelles@gmail.com

                                                         

Per la bona marxa de les sortides, ens sembla necessari fer algunes recomanacions:

a)     És important assistir a les reunions preparatòries a fi d’assabentar-se del recorregut i material necessari que cal portar a cada sortida.

b)      En les sortides cal sempre seguir les indicacions del guia, evitar fer més d’un grup, millor no separar-se del grup i fer reagrupaments.

VALL D'INCLES I PIC D'ESCOBES (ANDORRA)

Aquest any, per Sant Joan hem anat a la Vall d'Incles, al nord d'Andorra. Ha estat una sortida de tres dies. Marxem el dissabte al matí cap a Puigcerdà i després el Coll de Puymorent. Entrem a Andorra pel Pas de la Casa i, després de passar el Coll d'Envalira, pocs quilòmetres més avall, ja trobem el trencant que du a la vall.

Fa un dia preciós. Encara es veu molta neu a les muntanyes. L'aire que bufa és fresquet i manté la temperatura a ratlla. 

Baixa aigua per tot arreu. Tot i que ja estem a l'estiu, sembla que l'ambient encara és molt primaveral.

Un cop deixem el cotxe, decidim dinar al costat del riu. Així ja deixem una mica de pes o si més no el canviem de lloc.

 El camí comença ample i ombrat. Va pujant suaument. Una mica més amunt trobem una esplanada amb un pontet de pedra i taules per fer el pícnic.
Un rètol ens anuncia l'indret on hem d'anar: els estanys de Juclar on hi ha el refugi amb el mateix nom.

També s'anuncia el nom d'un dels cims més emblemàtics de la zona: el Pic d'Escobes. És on volem pujar l'endemà. 

Mentre la vall es va tancant, apareixen vora el riu com uns jardinets entre els arbres, plens de flors molt vistoses i variades. Tot un plaer per als enamorats de la botànica.



Una passera ens serveix, un tros més amunt, de recés per beure aigua i descansar una mica. Sempre trobem algú o altre per fer-la petar. Una senyora francesa ens explica que anava al refugi i que ha reculat perquè ha trobat neu, una mica més amunt.

Un parell de congestes tapen el camí. La neu és tova i passem sense dificultat.
Quan falta poc per arribar al refugi, trobem més neu. Un cop hi som s'obre davant nostre la capçalera encara glaçada de la vall. La situació del refugi és de privilegi: com en un balcó, mirant l'ample sud, i al nord, des d'una talaia on tens l'estany de Juclar als peus.  

 

Hem arribat d'hora i, després d'instal·lar-nos, fem temps jugant al parxís i parlant, mentre ens esperem per al sopar. El guarda del refugi encén l'estufa. Tots li ho agraïm. Després, un bon plat de macarrons. Una mica més de tertúlia i cap a dormir s'ha dit.

Després d'un bon esmorzar, sortim cap a quarts de nou en direcció nord.  Una gran congesta que s'acaba al primer estany de Juclar ens barra el pas. La neu encara és forta. Anem intuint el camí marcat que mena cap al coll. En determinats paratges queda al descobert, sempre per damunt de l'estany. Més endavant assolim l'estany de dalt, més glaçat que el de baix. Una passera metàl·lica ens permet canviar de vessant. La boira fa acte de presència: puja des de França i regalima cap al sud una vegada i una altra.

Anem pujant pel vessant est de la vall. El camí és cobert de neu. L'intuïm i seguim amunt. Descobrim una serp just on la neu se separa de la roca. Està prenent el sol. Més tard, al refugi ho podem confirmar: un escurçó pirinenc.

Uns metres més amunt, apareixen unes feixes plenes de narcisos florits. Tot un goig. Hi ha una florida espaterrant. Ens dediquem uns minuts per fotografiar aquest moment. Es tracta d'un privilegi per a la vista.

 En Josep M. no perd cap detall i amb la seva càmera enregistra aquests moments. Tot un plaer per als amants del bon cinema de muntanya.

Després d'una bona estona seguim amunt, cap al nostre objectiu. La boira va i ve i per moments ens embolcalla del tot. No aconsegueix desviar-nos del bon camí i, una mica més enllà, sempre per damunt de congestes de neu glaçada, assolim el coll sense dificultat.


 Gairebé és una obligació immortalitzar aquest moment. Poques vegades hi ha l'ocasió per a una postal tan bonica.

La boira continua llepant els cims i es deixa caure cap al fons de les valls del cantó nord. De moment és un decorat perfecte.

El Pic Rulhe apareix davant nostre amb tota solemnitat i bellesa. Els companys expliquen aventures passades i aquest cim pren encara un aire més gran i fins i tot màgic, per mi.

Seguim pujant. El dia és radiant. Enfilem l'aresta de rocam que ens mena cap al Pic d'Escobes. De tant en tant apareixen finestres cap a l'altra banda i l'espectacle de la natura es mostra salvatge i potent. Observem de tot: el fons de les valls, cims pelats i il·luminats pel sol de juny, unes rimaies sorprenents i grans congestes suspeses en barrancs increïbles.

Arribem al fil de l'aresta. Tenim una visió general de la zona, espectacular. 
Els companys assoleixen el cim de Noè, just un xic per sobre nostre.
El pic d'Escobes apareix just davant nostre.

Decideixo quedar-me. La Bruna es queda amb mi. És tota una campiona: amb tot just nou anys i amb les seves cançons arriba a tot arreu. Ens esperem que la colla faci el cim, mentre ens expliquem cosetes i juguem una miqueta.

El temps comença a canviar ràpidament. Les boires d'aquí i d'allà comencen a ajuntar-se i els núvols prenen un aspecte més seriós. Els veiem assolir el cim i estem contents. Una mica més tard ens retrobem i comencem a baixar amb decisió.

Desfem el camí de pujada, tot i que en un primer moment prenem un nou viarany que ens mena a una pala de neu força dreta, que deixem enrere. El camí de tornada esdevé, en un principi, més directe i emocionant. Després retrobem el camí marcat amb més facilitat que de pujada i en poca estona ja ens trobem als peus del primer estany. Des d'aquí fins al refugi triguem poca estona. Quan arribem, el temps és ben diferent que al matí. Per sort el guarda ha encès l'estufa i l'escalforeta s'agraeix. Ens retrobem al voltant de la taula per matar una mica el cuquet. Fa un bon fred i la boira s'ha convertit en la mestressa del paisatge.

La Revetlla s'apropa i, mentre esperem que arribi el moment, hi ha qui juga al parxís i d'altres jocs. Després d'un sopar molt bo ens donen coca i moscatell. Nosaltres rescatem el cava enterrat a la neu que hem pujat el dia abans.

Esclata un petard i la festa s'anima. Brindem. Potser es troba a faltar la foguera, però donades les circumstàcies tampoc no resulta imprescindible. Una mica més de gatzara i... cap al llit!

I aquí ens teniu! La foto del grup, l'endemà al costat del refugi de Juclar, a punt de solfa per marxar avall.

Durant la nit ha fet fred i una bona glaçada ha congelat la neu i les escletxes de l'estany. Decidim baixar pel costat de la presa artificial i canviar al vessant est, més exposat al sol, per tal d'estalviar-nos un parell

de congestes amb un fort pendent. Només cal superar un graó d'un parell de metres que, amb l'ajuda d'una corda i els companys experimentats (gràcies Josep M. i Lluís!), deixem enrere per anar a raure a sobre de la presa.
Més avall encara ens hem de calçar els grampons un parell de cops.

De tornada descobrim nous racons i els excursionistes que pugen ens demanen com està el camí. Fa un dia fantàstic i això ens anima encara més a arribar fins als cotxes. 

El viatge de tornada esdevé plaent per totes les emocions i els records viscuts. Ens queden a la memòria i a les targetes SD.

Ens esperen les basses i el cim de Siscaró, el cim de la Cabaneta, l'alt de Juclar i molts d'altres indrets del nord d'Andorra. Fins ben aviat i salut a tothom!

Montserrat

SORTIDA A MONTSERRAT

El dia 21 d’abril a les 8.15h vam sortir una bona cotxarrada cap a Montserrat. Hi vam anar per l’Eix Transversal i vam trigar una hora. Abans d’arribar al monestir hi ha un pàrquing on es pot deixar el cotxe i acabar d’arribar a peu fins al monestir. Allà van trobar la basílica i les dependències monacals i, per altra banda, apartaments que allotgen peregrins, restaurants i botigues.

Un cop vàrem degustar un cafetonet matinal o altres queixalades vàrem començar  a posar-nos en marxa. La ruta va començar per la part esquerra dels edificis, on vàrem a caminar per una zona pavimentada fins arribar a la Creu de Sant Miquel, des d’on podíem gaudir d’unes primeres vistes extraordinàries del Llobregat, del telefèric i tot el monestir. També vàrem divisar per sobre del monestir alguna ermita. Segons sembla, per la muntanya de Montserrat hi ha unes quinze ermites. Totes elles van ser desallotjades pels ermitans amb la invasió francesa al 1811. Actualment només algunes es conserven.

Vam sortir del mirador i vam arribar de seguida a la Capella de Sant Miquel, considerada per molts historiadors com la primera de totes les de Montserrat en antigor. Allà vam agafar la drecera de la bassa de Sant Miquel, que ens porta al Pla de les Taràntules, que està davant de l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Vam seguir i vam arribar a l’ermita de Sant Joan i Sant Onofre. Aquestes dues ermites van ser construïdes a l’inici de l’any 1000. 
La primera ermita que trobem de Sant Joan està aixecada sobre una roca.


L’antiga construcció estava construïda al costat de l’ermita de Sant Onofre, abans només separades per una passarel·la de pocs metres. L’antiga es va fer aprofitant una balma natural, sota una penya. Estava protegida del temps i gaudia d’una bona vista.

Passant per la balma vam arribar a un munt de graons que ens van posar en forma. Després d’una pujadeta vam arribar a les restes de l’ermita de Santa Magdalena. Només hi vam trobar murs de pedra. Abans, com que estava situada entre penyals i riscos, no era accessible a cavall.

D’aquí hi ha unes panoràmiques precioses i comencem a veure parets amb vies d’escalades. Alguns pugem fins a la Miranda de Santa Magdalena on encara se’ns amplia més la panoràmica de Montserrat.

Les vistes des de la Miranda són de l’Elefant, la Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe, del monestir i del Baix Llobregat. Estem a la zona dels gorres: la Gorra Marinera, la Gorra Frígia i la Magdalena Superior.

Un cop tornem una mica més avall de l’ermita de Santa Magdalena, el grup se separa entre caminaires i escaladors. Quedem que ens tornarem a retrobar a la Balconada de la Gorra Frígia.

Caminem per un coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena inferior, fins que trobem les escales de Jacob, que són una sèrie de graons excavats a la roca, des d’on es pot veure al fons el monestir.

                                                  
 Les escales de Jacob són unes escales anomenades a la Bíblia, per les que els àngels pujaven i baixaven del cel. Van ser vistes pel patriarca Jacob en un somni, després de la seva fugida pel seu enfrontament amb el seu germà Esaú.

Després de baixar-les i fer un caminet bastant planer, continuem caminant per una zona boscosa que ens porta al davant de l’ermita de Sant Jeroni. Allà decidim aturar-nos a dinar i descansar. Després de l’àpat, uns quants decidim pujar al mirador de Sant Jeroni. A dalt, trobem un espai bastant petit, protegit per una barana de ferro i amb un piló amb una gran rosa dels vents.

                         

La vista des del mirador és de 360º i hi podem veure mitja Catalunya: al nord, es veuen els Pirineus francesos, andorrans i catalans; a l’oest, els Pirineus aragonesos i terres de Lleida; al sud, terres de Tarragona i el mar Mediterrani; a l’est, les comarques de Barcelona i terres de l’interior de Girona.

Un cop a baix, fem el camí de tornada fins a la balconada de la Gorra Frígia on ens retrobem amb el grup dels escaladors.

Anem a parar a l’escala dels pobres amb quasi bé 800 graons de baixada, abans d’arribar al monestir.

Publicat per: Àngels Àrias