Hola a tothom! En una etapa més de la travessa del pais dels Pirineus, vàrem anar al sector del Comapedrosa, el cim més alt de la zona.
Les sortides a primera hora del matí, en aquest cas a les sis, sempre costen, però quan ens retrobem per marxar, oblido depressa que m'ha costat llevar-me. Aprop de la Seu d'Urgell, fem una parada per esmorzar, després de dues hores de carretera. Les notícies i els comentaris pel referèdum són en boca de tothom.
Seguim carretera amunt. Un cop a La Massana, anem cap a Pal i després cap al Coll de la Botella, més enllà de l'estació d'esquí. La carretera segueix, fent una gran volta, just al davant nostre fins al Port de Cabús on enllaça amb la pista que puja de Tor (recordeu?), ja al Pallars Sobirà.
 |
| Tempesta en una tassa de tè -Dennis Oppenheim- |
 |
| Coll de la Botella |
Fa un bon sol. Tot i això la boira puja enganxada per les cingleres i des d'algun cim proper arrenca amunt, fins a enganxar-se amb els núvols que resisteixen. Són la desfeta de les pluges d'ahir. Tot i la humitat ben present, em sembla que tot està molt rostit. El bosc assedegat i els grans lloms pelats.
 |
| Pic de Salòria |
Val a dir que aquesta etapa l'hem plantejat a darrera hora, en el sentit invers, de tal com anàvem fent la travessa, una mica condicionats per la metereologia. És per això que primer fem l'etapa més curta davant la posibilitat que s'escapi alguna pluja durant el dia, i fer l'etapa més llarga l'endemà, que ha de fer més bon temps.
De primer caminem per dins del bosc i anem enfilant cap al Port Negre. Trobem les darreres flors de la temporada, la flor de safrà. No en sé ni el nom correcte ni el científic.
Però aquesta troballa ens dona tema de conversa. Uns quants de la colla ja són molt enllà. M'haig de treure roba perquè la calor es nota força. Anem pujant per sota la base de l'Alt de la Capa. Uns quants, esperonats per en Josep M., decideixen fer el primer cim de la jornada, directes!
M'ajunto amb l'Albert Prat i arribem al Coll del Port Negre. Allà esperem a la M. Rosa, l'Albert i la Celine. Passa un grup de tres homes, el primer dels quals porta un pot de esprai de pintura. Mentre em torno a tapar, perquè l'aire és fred, l'home escriu a la base de ciment d'un remuntador: "motos no".
Encetem una conversa. Llavors un d'ells ens diu que el darrer d'arribar, és en Jordi Pons, tot un mite de l'alpinisme del nostre pais. Si afegeix la M. Rosa que ja havia parlat amb ells uns metres més avall. Ens explica el munt d'activitats que encara porta entre mans i ens regala una anècdota per acomiadar-se.
 |
| La M. Rosa conversant amb en Jordi Pons |
 |
| Pujada a l'Alt de la Capa |
Un cop ens reagrupem, seguim per sota el Pic del Port Negre i el del Port Vell, cap al Coll del mateix nom. Després de fer una parada per menjar una mica veiem uns rètols que indiquen el Pic de Sanfonts.
El Pic de Comapedrosa més enllà deixa veure la seva imatge sovint amagada pels núvols i les boires. Llavors fem dos grups: la Mariona i la Núria i en Roger Grau i en Josep M. se'n van al Sanfonts. La resta de la colla tirem avall cap al refugi de Comapedrosa. El dia encara és llarg i dóna per molt.
Les vistes són d'allò més suggerents. La decoració del cel és continua. Sembla que el vent jugui amb els núvols a fer ombres que corren amb una pressa exagerada.
Cal abrigar-se i treure's roba molt sovint, perquè el sol encara té el turbo posat, però quan s'amaga la sensació de fredor és gran.
La baixada cap al refugi és ràpida. Els colors de la tardor són ben presents a tot arreu.
 |
| Estany de les Truites |
Després de passar una estona al refugi, ple de gent que hi ha anat a passar el dia, decidim sortir a estirar les cames, a veure si ens treim el fred de dins el cos. La humitat i la fredor em passen factura i com a la majoria m'incomoda molt.
 |
| Refugi de Comapedrosa, al fons |
Baixem fins a l'estany i fem la volta. Caram! s'està millor a fora que no pas a dins!
Tornem al costat del refugi. En Marc i l'Helena, la Maiè, la M. Rosa, la Laura i jo, ens animem per acostar-nos fins a l'estany Negre, després de veure als rètols indicadors que el tenim a una hora de camí.
Anem parlant de receptes de cuina, les diferents maneres de fer els peus de porc, per exemple, i anem enfilant amunt. Preveient que l'hora de sopar és a dos quarts de vuit, ens sembla que tenim temps.
 |
| Estany Negre |
Quan ja ens falta poc per arribar-hi, ens retrobem amb els que han anat al Sanfonts. I tal com ens pensàvem també han anat al Comapedrosa: estava cantat!
Els hi expliquem que volem anar fins a l'estany. Hi som molt aprop i diuen que ens esperen mentre hi acabem d'arribar.
Un cop hi arribem, ens fem les fotografies amb alegria per haver-hi arribat, quan ja pensavem que ho hauriem de deixar per un altre dia. Ens afanyem a baixar, ens reagrupem i tirem de dret cap al refugi, on ens espera un sopar calentó, que desitgem amb molta gana, després de parlar de tantes receptes i d'altres arts culinaries.
Els del refugi han encès l'estufa! Això si que ens retorna i ens reconforta. Ja a les acaballes del sopar, arriben en Lluís i l'Anna, després d'una cursa contrarellotge. Ho celebrem amb unes rondes de moscatell. Demanem per l'hora de l'esmorzar i la "jefa" del refugi, la Margaret, ens engalta un "zaska", i diu que d'acord, a l'hora que li demanem, però que ens en hem d'anar a dormir!...Caràcter a les zones altes del Pirineu!
Durant la nit, la claror dels estels il.lumina l'estança on dormim. Ho puc comprovar perquè obro els ulls unes quantes vegades durant la nit. El sol encara no ha aparegut i ja comencen a tocar les melodies dels múltiples aparells telefònics, que ens conviden a llevar-nos. Un cop a baix, un dels primers a sortir a fora, com sempre, és en Josep M., sempre a punt amb la seva càmera per pescar la sortida de l'astre rei entremig dels cims andorrans. Fa un fred suau, com de vellut, que ho envolta tot, que no talla,com al mig de l'hivern. És la tardor encara amb la samarreta de l'estiu.
Després d'esmorzar ens fem la foto de grup, amb aquella llum groguenca que ens retalla al fons d'un decorat únic, d'aparença gairebé entre màgica i teatral. Baixem pel corriol que mena al fons de la vall, al costat del torrent, que encara raja decidit, tot i la persistent sequera. El bosc es va acostant. Alguns ocells sembla que ens anunciin que el dia és més curt. Semblen cants més ensopits o potser més tristos. Trobem la cruïlla que va cap al refugi del Pla de l'Estany. Aqui decideixo acompanyar l'Albert Prat fins a Arinsal. La resta de la colla continuen cap amunt, en una llarga excursió que els ha de dur fins a Llorts, on ens hem de retrobar.
 |
| Foto de grup, autor: JM Parareda |
Baixem en poca estona fins a l'estació d'esquí d'Arinsal. Llavors agafem el cotxe i anem fins a l'estació d'Ordino-Arcalís. Després de dinar i d'una migdiada de llibre, al damunt de l'herba, ens retrobem a l'indret acordat.Anem a recollir els cotxes al punt d'inici,fem un got en una terrassa del poble, comentem la jugada i tornem cap a casa.
Us demanano disculpes per la tardança a escriure, a vegades no em surt i d'altres o engego tot d'una tirada. D'altra banda potser em surten uns escrits no gaire tècnics, potser més literaris, amb tota la modèstia del món, però no hi puc fer més, surt com surt. Fins aviat!
Aqui teniu els recorreguts:
Refugi de Comapedrosa-Arinsal
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20474544
Coll de la Botella-Refugi Comapedrosa
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20474479
Continuem pel GR fins una cruïlla molt ben indicada, on prenem el camí que surt a la nostra dreta que ens portarà cap a la collada d'en Beys.
La pujada dins la collada d'en Beys és dreta, per sort anem d'hora i encara no fa gaire calor. Les llums a aquesta hora del dia són increïbles. Val molt la pena llevar-se d'hora per gaudir de les primeres llums del dia.
Quan arribem al coll d'en Beys s'ens obre davant nostre el circ dels estanys de Peyrisses, tancat pels pics de Peyrisses, Nabre i Esquine d'Ase units per una cresta que ens fa somniar en una possible futura aventura. 
Hem de baixar prop de 200 metres per arribar al primer dels estanys de Peyrisses que vorejarem deixan-lo a la nostra esquerra, per tornar a guanyar altitud. Al final del primer estany ens enfilem ràpidament per una empinada canal d'herba per arribar a l'altura del segon estany.
Pugem amb tendència a la nostra dreta per assolir el coll que veiem a la dreta del cim. Arribats al coll tenim una fantàstica vista de la Dent d'Orlu que sobresurt de la boira i la presa de l'estany de Naguille.
Sortim de Centelles el divendres a les 5 de la tarda per anar fins a Ustou per anar a dormir a la Gite d'Etape de l'Escolan, la nostra intenció és sortir molt d'hora al matí següent per intentar evitar les altes temperatures d'aquests dies i minimitzar la possibilitat que ens agafi una tempesta de tarda.
El primer tram discorre per dins el bosc, com la majoria de valls de l'Ariège és un bosc frondós i amb les pedres tapissades de molsa.
Després de deixar el bosc enrere de seguida arribem al estany de la Hilette, on hi ha una cabana refugi. El camí no ens porta per la vora del estany i seguim guanyant altitud, la qual cosa ens permet tenir una magnifica vista del estany. Si ens donem la volta del mar de núvols baixos que hem deixat enrere i que cobreixen el fons de la vall i fins on ens arriba la vista per de tant en tant deixar sortir algun cim com si fos una illa.
Per baixar cap al coll de Turguiha decidim agafar la vessant catalana de la muntanya, que és herbosa i menys escarpada que la cara nord francesa. El terreny és relliscós i ple de tifarades de cabra i ovella que pasturen per aquesta zona i com que queden arrecerades s'hi deuen agrupar sovint.
Ja a la Gite d'Etape de l'Escolan, després d'una dutxa reparadora i prenent una cervesa o una coca-cola (segons el gust de cadascú) fem petar la xerrada amb en Jean Charles i la Pauline. Els expliquem que hem fet la volta perquè hem fet cim a les 11, i comentem la baixada. La Pauline ens diu que ella va fer la mateixa volta fa uns 10 dies i encara hi havia neu, i ens confirma la dificultat de trobar el camí de baixada des del coll de Turguilha.
Després de sopar celebrem la revetlla de Sant Joan amb una mica de retràs. Treiem la coca i el cava i convidem tant els altres grups que s'allotgen a la Gite com a la Pauline i en Jean Charles, que ens han fet un sopar molt bò.
