Quan vas repetint un acte, la trobada d'un grup de persones, per una raó o altra, acaba essent una tradició. Sortir de casa quan es fa de dia, amb l'il·lusió d'enfilar muntanya amunt , amb una colla d'amics i coneguts, fins i tot amb gent que retrobes després de molts anys, o potser d'altres que coneixes aquell matí mateix.
Un cop a dalt de la carena el mateix paisatge ens ofereix diferents cares depenent del temps que fa. Girem la mirada cap a un mar de boira, o bé veiem el Montseny nevat i el Pirineu més enllà també.
O com aquest any, que els núvols grisos deixaven escapar algunes gotes, mentre coiem les botifarres i pellucavem algún torró, entre traguinyols de vi.
Les mans, la mirada de l'artista, que any rere any ens obsequia amb el seu treball, situen al lloc triat, l'obra que hi romandrà resistint-t'ho tot.
Records inesborrables d'anys passats, de trobades i persones inolvidables, de moments viscuts amb intensitat! I les ganes de ser-hi, de tornar-hi, de retrobar-nos una vegada més i per molts anys!
 |
| Foto de grup: Josep M. Parareda |
