SORTIDA FAMILIAR A LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER

10 de març de 2013

Aquest recorregut es troba entre el Pont de Vilomara i Roquefort, és un recorregut senyalitzat i hi ha cartells informatius que ens expliquen la història d'aquestes Tines.

Sortim a les 8 del matí de Centelles, i arribem a l'aparcament, limitat a uns 10 cotxes,  que es troba a l'inici de la ruta de les Tines, cap a 2/4 de 10.

Caminem uns deu minuts i a la dreta ja trobem el camí que ens porta a les primeres Tines, les "d'en Bleda", i ha el cartell que ens explica detalladament i amb gràfics la seva història.

Continuem el camí, travessem la riera i ens trobem a les tines "d'en Tosques", on esmorzem.

 

Després de fer una bona reposada continuem pel bosc, per un camí que, últimament han netejat i ens dirigim cap a les properes tines, que son les de "L'escudelleta".

Continuem i arribem a les "d'en Ricardo", aquestes es troben arran de la Riera.

I aquí agafem el camí de retorn per una pista de muntanya fins arribar a l'aparcament on tenim els cotxes.

A continuació posem alguns detalls de les tines i les seves barraques.

Forat d'on sortia el vi, dintre la barraca corresponent a cada Tina.

Sostre d'una barraca.

Premsa mòbil.

Interior d'una Tina.

La sortida ha durat menys de 3 hores el que ens permet anar a dinar a casa, tot i que ens sap greu deixar aquest paratge, bonic i acollidor i també cal dir que ens ha fet un bon dia.

Comentem que sempre que sigui possible, les sortides seran de tot el dia per poder gaudir sense presses de l'indret on anem i no  haver de frisar per la tornada.

Tothom està molt content d'aquesta sortida, i ja esperem la propera.

Editat per: Assumpta Vall-llovera

Excursió al "SOBREPUNY" des de Vilada

Novembre 2012

Feia temps que ens havien parlat d'aquesta excursió i un dimecres ens varem proposar fer-la i conèixer aquest indret.

Varem sortir de Vilada, i segons les indicacions de la senyora de l'estanc, varem agafar la carretera de Sant Romà de l'Aclusa. En ser a l'indret de la Casa de Comelles varem deixar el cotxe.

Varem agafar a l'esquerra, una pista de desemboscar i varem anar pujant fins arribar al coll de Rosset, a partir d'aqui varem trobar els senyals de color groc que venen des de Vilada i que passen pel Castell de Rosset. Després d'una breu pujada pel bosc, varem arribar a la casa d'Espinagalls, totalment enrunada, a l'esquerra de la casa hi ha un corriol que al cap d'uns 30 minuts ens va portar novament la pista,

Seguirem la pista fins arribar al Coll de Baix, sense passar el filat del bestiar  varem pujar per un camí que s'endevina a l'esquerra que va pujant al costat del filat pel mig del bosc fins arribar al Coll del Mig, aquí varem travessar el filat i un rètol ,que gairebé no es llegeix, ens orienta continuar per l'esquerra un camí amb una forta pujada fins arribar al Coll de Faig, on hi ha rètols que indiquen encreaument de camins, Lurdes de la Nou, Sant Romà de l'Aclusa i Vilada, aquest és d'on veníem nosaltres.

Aquí, tal com indica el rètol, agafem un corriol amb molta pujada i a trossos molt esmolat, que transcorra amb ziga-zagues entre els pins, i seguint els senyals pintades grogues als arbres, ens porta a Sobrepuny.

Aquest cim la part nord hi ha molts arbres que tapen la vista, però seguint una mica la carena podem contemplar tota la banda del pantà de la Baells, Vallcebre, el Gallina Pelada, el Pedraforca i el Cadí. 

  

Després de contemplar la vista per tots cantons, fer un mossec i una bona reposada, emprenem el camí de tornada, pelmateix camí, aquesta vegada però  no varem agafar el corriol que va a la casa d'Espinagalls, varem seguir la pista, que també ens hi va portar.

Collada de baix, a la tarda.

En arribar al cotxe, varem continuar la carretera fins a Sant Romà de l'Aclusa.

Al costat de l'ermita hi ha una casa que fa de refugi on hi ha uns parella jove que ens varen dir que l'estant arreglant, varem demanar si ens podien fer un cafè i molt amables ens el varen fer. Ens va anar molt bé, doncs el sol ja s'havia port i feia molt i molt fred.

 

Casa refugi.

Tot i que aquest indret de l'Aclusa ja el coneixíem una mica, varem recordar que a partir d'aquí es poden fer moltes excursions. Hi tornarem un altre dia.

Mapa de l'itinerari que varem seguir.

Fitxa tècnica:

Llargada:Uns 18 kilometres

Dificultat: Baixa

Temps: unes 4 hores

Desnivell: 650 m.

Època: Tot l'any

Mode: a peu

Publicat per: Assumpta Vall-llovera

Nota: Com veieu aquesta vegada em inclòs un mapa que indica l'itinerari i les dades tècniques de l'excursió. Aquesta ampliació de dades està motivada perquè hi ha persones que venen al centre a informar-se de sortides per fer amb la família o amb un grup d'amics i pensem que després d'informar-los poden consultar aquest "blog" per ampliar informació.

SORTIDA FAMILIAR A TAVERTET, SANT CORNELI, L'AVENC

24 de novembre de 2012

Encara que faci dies que hem fet aquesta sortida, crec val la pena que en quedi constància, ja que ens va fer un dia de molt fred, boira i vent i els més petits es varen comportar cim uns vertaders muntanyencs suportant les inclemències del temps sense queixar-se i amb bon humor.

Varem sortir de Tavertet i ens varem dirigir cap a l'ermita de Sant Corneli, on pensàvem esmorzar. A mida que anàvem pujant hi havia més boira que va augmentar en arribar a l'ermita.

Ens varem resguardar en el porxo per esmorzar. 

              

Després d'esmorzar varem continuar la ruta que ens havia de portar al Coll del Perer i girant a la dreta i anant carenejant fins el Coll de Cortils.

La boira no ens deixava i, tot i el vent no marxava.

Era una llàstima ja que des d'aquesta carena les vistes son espectaculars, sobretot del cantó de la Garrotxa, El Far, Rupit, Agullola, etc.

Ens aturem un moment per agafar el que se'n diu "Rosa Masqueta"

 i la Sílvia ens explica com se'n fa un xarop que ajuda a prevenir els referdats, tot i que la que es troba per aquí no és la vertadera.

No ens podem parar gaire ja que, tot i que anem abrigats la humita es fa sentir, i seguir fins a la Roca Llarga, on sembla que la boira sembla a aclarir-se, i surt una mica un sol molt espentat.

Ens fem la foto de rigor i anem a arresserar-nos a la Bauma dels Cortils per dinar.

Sense encantar-nos massa, doncs tot i estar sota la bauma, feia fred, dinem i, aprofitem per contemplar una mica la panoràmica que ens deixa veure la boira i ens encaminem cap a l'Avenc a agafar els cotxes i cap a casa.

Tots ens ha agradat molt aquesta sortida i hem quedat que en un dia clar, ha de ser espectacular, i quedem que la tornarem a fer el proper any.

Publicat per Assumpta Vall-llovera

ASCENCIÓ AL MALH DES POIS

(LA FORCANADA)

Els dies 23 i 24 de juny vam fer la sortida a la Forcanada. Ens va impressionar molt el paisatge, l’aïllament i la bellesa de la ruta.

Vam sortir de Centelles a les 8  del matí i vam fer parada a Pont de Suert per fer la via ferrada que hi ha a aquesta població.  En acabar vam dinar, vam comprar coca de Sant Joan i vam anar cap a la vall del riu Nère, just sortint del túnel de Vielha ja dins la Vall d’Aran.

Després de deixar els cotxes al final de la pista que fondeja aquesta vall vam equipar-nos, ens vam carregar les motxilles i ens vam dirigir a l’estany deth Hòro . La pujada va ser sota la boira, en un dia xafogós i humit. 

Després de caminar unes dues hores i mitja aproximadament vam arribar a l’estany. La boira era tant espessa que no es veia l’altre cantó del llac. Vam buscar el lloc més pla per instal·lar les tendes i mentrestant la Forcanada anava sortint i entrant en la boira talment com si estigués espiant el que fèiem. Quan la boira volia teníem una vista magnífica.

Un cop instal·lats vam anar a buscar llenya i vam començar a preparar el sopar. Quan tot va estar llest vam encendre la foguera, vam menjar-nos la coca i vam obrir una ampolla magnum de Cava que un membre del grup havia pujat a la motxilla i que prèviament havíem posat en fresc a una clapa de neu que hi havia a un racó. Va ser una revetlla de Sant Joan idíl·lica: ens trobàvem sols a un indret magnífic i amb bons companys d’aventures.

 

L’endemà a les 6 vam començar a caminar. El dia era magnífic. De seguida vam trobar les primeres clapes de neu. 

Després de superar uns forts pendents vam arribar als llacs de més amunt, just a sota la canal que puja a la bretxa sud. Com que la canal estava molt nevada i no portàvem ni grampons ni piolet vam esquivar-la passant per les roques del costat dret. Un cop superat aquest tram vam fer un petit descans a la bretxa sud, ens vam posar els cascs, vam lligar la més petita del grup i vam començar la grimpada fins el cim. Havíem d’anar amb molt de compte perquè la roca estava molt descomposta. 

De seguida vam arribar al cim sud, vam fer unes fotografies, vam baixar fins el collet que les dues puntes per grimpar de seguida per la canal que porta al cim nord. La vista era espectacular: teníem la cara nord de l’Aneto just davant (es veien els puntets negres de la gentada que pujava per la glacera), tots els cims del massís de la Maladeta, el Tuc de Mulleres, el Montardo, el Mauberme, el Perdiguero...

Després de fer algunes fotografies més i menjar una mica vam iniciar el descens. La desgrimpada va ser delicada, sobretot per evitar fer caure pedres als companys de més avall, però de seguida ho vam tenir superat. Les plaques de neu les vam baixar fent lliscar els peus. En arribar al llac vam trobar les dues úniques persones que vam veure en tota l’excursió. Després de menjar una mica i desmuntar les tendes vam continuar avall fins al cotxe.

 

Va ser una excursió magnífica tant pel paisatge com per la solitud i compromís de la ruta. Moltes gràcies a tots els companys d’excursió pels bons moments que compartim!

Familiar Santa Magdalena del Mont

EXCURSIÓ A SANTA MAGDALENA DEL MONT

28 d'octubre de 2012

A les 8 del matí sortíem de Centelles amb el cotxe 7 membres del Centre Excursionista.

 

Vam arribar fins a una casa de pagès que es diu El Sallent i vam començar a caminar. Al cap de poc vam desviar-nos fins arribar al salt de Sallent, és molt maco, però baixava poca aigua. 

Vam continuar caminant, feia molt vent i tant fred que fins i tot hi havien estalactites de gel penjades a la paret. 

 

Vam caminar i cantar fins arribar a al refugi de Santa Magdalena del Mont, allà hi vam dinar. 

 

 

Després vam anar cap el cim del Puig Corneli, hi havia molt bona vista: es veia gairebé tot Olot, el Montseny, el volcà de Santa Margarida, Montserrat, Tagamanent, el Canigó,  el golf de Roses, i fins i tot el Puigsagordi. 

 

Llavors vam anar tirant cap al cotxe.   

Ens ho vam passar molt bé!!

Escrit per: Bruna Raulet

VIA DEL NICOLAU

Guardiola de Berguedà - Sant Jan de l'Avellanet

Fa dies que volíem fer aquesta Via, que fa poc temps ha estat recuperada, i últimament ha estat uns dies tancada degut aa esllavissades.

La recuperació de la via Nicolau permet realitzar un agradable passeig entre Guardiola de Berguedà i Sant Joan de l’Avellanet. El traçat ens endinsa en zones boscoses, amb túnels i passarel•les de diferents tipus (inclosa una de cable de 35m). La proximitat del Riu Bastareny ofereix una immillorable vista de la vall flanquejada per la població de Bagà.

Una mica d’història...

El 20 d’Abril de 1914 van començar les obres del ferrocarril pel transport de fusta entre Guardiola i Gisclareny, promogut pel Sr. Tomàs Nicolau i Prieto propietari de la serradora de Berga. La construcció de la via era complicada degut a l’orografia, la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals. Es van construir túnels i parets de pedra seca (encara visibles) per consolidar la via.

Després de funcionar uns quants anys es va abandonar i va començar una degradació constant del traçat. Als anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió. Fins l’any 2009 no es va recuperar el camí. Aquesta restauració ha suposat actuacions molt complexes, moltes realitzades manualment o, fins i tot, amb l’ajut d’un helicòpter pel transport de materials en zones de pràcticament inaccessibles.

Nosaltres comencem la ruta a Guardiola de Berguedà, deixem el cotxe a la plaça del poble i ens dirigim cap al final del poble on el camí surt del costat de la casa que en diuen "Cal Frare".  A partir d'aquí no hi ha pèrdua ja que el camí està marcat amb senyals grogues. Anem caminant per un sender pel mig del bosc, es passa un túnel i ja veiem el poble de Bagà, fem un tros de carretera que ve d'aquest poble i en ser a l'indret de la Font de la Vinya Vella, on hi ha una àrea de pic-nic excel.lent, tornem a agafar el camí. Hi ha un indicador sobre la Via Nicolau i també una vagoneta que recorda les que es feien servir per transportar la llenya.

 

Cartell informatiu    i   Vagoneta

                                                                           

A partir d'aquí es continua un bonic camí pel mig del bosc amb vistes a la població de Bagà i es pot veure la vegetació dels voltants de la riba del riu Bastareny que neix al fons d'aquesta Vall. .(Si es vol anar a veure el naixement del Bastareny, a partir del poble de Bagà s'ha de seguir una pista que porta a la Font Nostra que hi ha una casa de colònies, allà comença el camí dels Empedrats, deixem el camí a la dreta i continuem la pista fins al final que hi ha el naixement del Bastareny, i val a dir que és magnífic), nosaltres seguim el camí trobem alguns túnels i un pont penjant, i també un mirador amb tot el Moixerò al fons.                                                                                                                                                                

    

                          

  Arribem a Sant  Joan de l'Avellanet, on hi ha un equipament d'esbarjpper per a  colónies d'estiu, una ermita i una zona de pic-nic.  

                                                  Sant Joan de l'Avellanet

I després d'haver fet un bon reconeixement de la zona i dinat, tornem a desfer el camí fins a Guardiola de Berguedà.

Fitxa:
Kilometres: 11,3
Desnivell acumulat: 283
Temps aproximat anada i tornada : 3 hores

Octubre de 2012
Crònica publicada per Assumpta