OLLA DE NÚRIA (EPISODI I)

Un dia més ens llevem d'hora (hem quedat a les 6:00h) tot i les previsions meteorològiques contradictòries que tenim per aquest dissabte. Per diferents circumstàncies de la vida avui només som 3. Agafem el cotxe i cap a Fontalba hi falta gent.

A 3/4 de 8 deixem el cotxe a la collada de Fontalba i ens encaminem cap al Puigmal, tot i que hi ha gent dormint en tendes, som els primers que sortim del parquing. M'agrada sortir ben de matinet i no tenir ningú al davant. Anem pujant pel llom sense dificultat, passem per sobre del Cim de la Dou, pràcticament no ens n'adonem, no ens parem ni a fer foto. Continuem cap el Puigmal i en poc menys de 2 hores fem cim (2.910 m). Ens han atrapat una gent de Terrassa que ens serviran per fer-nos la foto de cim.

El temps ens acompanya, fa sol i no bufa el vent del nord, que segons la intensitat ens impediria realitzar aquesta excursió. És un dia clar que ens ofereix bones vistes sobre el Peric, el Carlit, el Pedraforca...

Deixem el cim del Puigmal per la banda francesa per agafar l'aresta, un llom ample i sense sensació d'exposició que ens permetrà encadenar els diferents cims de l'Olla de Núria sense més dificultat que el cansament que es va acumulant a les nostres cames.

En menys d'una hora encadenem el Pic Petit de Segre i el Puigmal de Segre. Arriba l'hora d'esmorzar.

Comença a pujar la boira per darrere nostre, ara ja cobreix el cim del Puigmal, continuem baixant cap el coll de Finestrelles per afrontar el Puig del Coll de Finestrelles i el Pic de Finestrelles.

Prosseguim cap el Puig de Núria, el Puig del Coll d'Eina i després del Coll d'Eina pugem al Pic d'Eina.

Al cim de l'Eina fem una segona parada per menjar una miqueta, en qüestió de 10 minuts la boira cobreix el cim del Noufonts i el Noucreus, el cel es torna gris i ens plantegem si continuar o tornar pel coll d'Eina que hem deixat darrere nostre fa pocs minuts. S'ha tapat el dia, passa una mica d'aire, comença a fer fred i decidim baixar.

Baixem cap el Santuari de Núria. Parada per dinar, la mitja horeta de repòs es posa molt bé, després d'això ja només ens queda tornar cap a Fontalba pel camí de la Dou. En una hora i mitja arribem a Fontalba on tenim el cotxe aparcat.

No hem tancat l'Olla, però deu-ni-do... hem passat un bon dia, en bona companyia.

Fins una altra.

VIA FERRATA DEL SORROSAL DE BROTO

Aprofitant que estem a Baños de Panticosa, decidim anar a fer la via ferrada del Sorrosal a Broto.

Ens llevem ben d'hora, esmorzem i agafem el cotxe per anar cap a Broto, cap a 2/4 de 9 ja estem aparcats al mig de Broto, ens calcem l'arnes i ens encaminem cap a la cascada del Sorrosal seguint un caminet amb moltes ganes de ferrar una miqueta. Tot i que en Josep Mª i la Rosa tenen un llibre amb la ressenya, ningú se l'ha llegit gaire a fons, només en sabem que és molt bonica (segons uns bascos que hi ha al refugi potser la més maca d'España) i que la dificultat és mitjana.

Després de creuar el riu per una passarela i passar pel davant de la barraca on els mesos de juliol i agost cobren l'entrada, ens posem el casc i comença la ferrada.

L'equipament és molt bo, el primer ressalt és una llosa vertical que queda separada de la paret, una curiosa escala-pont de cable i tub ens permetrà arribar fins a la paret del barranc.

Després d'això progressem saltant de feixa a feixa fins arribar al tram més vertical que es supera amb una successió de 5 trams d'escala (la nostra sorpresa és que del forat de la mina baixa un salt d'aigua que haurem de creuar). Hem de creuar la cascada que cau de la mina, pujar les escales i tornar a creuar la cascada per agafar l'últim tram d'escala que ens porta al forat de la mina d'aigua. Ens mullem de valent, quedem molls com polls.

Atravessem la gruta i sortim per l'altre extrem on veiem llum per anar a parar al barranc del Sorrosal.

Aquest és el tram més bonic de la via ferrada, transcorre pel barranc amb unes formes perfectament arrodonides treballades per la força de l'aigua.

Aquest barranc està preparat per la corda al cotxe... Al final del barranc fem una aturada per assecar-nos una mica i continuem, girant a la dreta canviem de costat del barranc.

Una altra llosa vertical ben equipada amb grapes ens porta al balcó de
Broto, una feixa que ens permet unes vistes impressionants sobre el poble de Broto i la cascada, després arribem a una aresta que pujarem sense dificultat.

Al capdamunt de l'aresta trobem un tram de camí per l'interior baixar-lo rapelant, si no tinguessim d'un bosc que enllaça amb un flanqueig, des d'aquí tornem a tenir vistes sobre el poble de Broto, l'inici de la ferrada, la cascada del sorrosal i la boca de la mina. Es aquí, just abans de l'últim ressalt, on viurem l'anecdota del dia.

Últim ressalt i ja ens trobem el camí que creua bosc i prats per baixar de nou cap a Broto.

Al final del camí hi trobem un mirador que ens va perfecte per assecar la roba, prendre una mica el sol i menjar alguna cosa.

Els bascos tenien raó, possiblement la via ferrada més maca d'España.

GARMO NEGRO (3.051 m)

Aprofitant el pont de l'11 de setembre vam programar una sortida de Centre a Panticosa amb intenció de pujar el Garmo Negro (3.051 m).

Tot i que les previsions de temps no són molt optimistes hi fem cap.

Després de dormir al refugi de la Casa de Piedra ens llevem a les 6:00 per esmorzar i sortir cap amunt.

El camí s'agafa des de darrere del refugi, on surt una pista que hem de seguir fins un camí fresat que puja per la dreta d'una petita tartera. Continuem per aquest caminet molt ben fresat que passa per l'interior d'un bosc. A mesura que anem guanyant altitud el bosc s'aclareix per deixar lloc als prats de muntanya. El camí coincideix en aquest primer tram amb el camí que es dirigeix al collado de Pondiellos. A partir de la Mallata Alta va desapareixent l'herba dels prats per deixar lloc a una successió de roca i tartera. Al arribar prop de la muralla de pedra del Garmo Negro ens separem del camí que porta cap al collado de Pondiellos per seguir unes fites que marxen a la nostra esquerra i voregen la muralla de roca atravessant una tartera per anar a buscar el collado de Ras de Argualas (2.940 m).

Una vegada al collado de Ras de Argualas, el cim queda a la nostra dreta, ja només ens queden uns 100 metres de desnivell que superem primer per una forta pendent de tartera fins anar a buscar l'aresta, que ens portarà al cim sense dificultat (i ens permet una millor progressió que la costeruda tartera).

ACTIVITATS ÚLTIM TRIMESTRE DEL 2008.

SETEMBRE:

Dissabte 27, Olla de Núria

Reunió preparatòria, dijous 25 setembre a les 10 del vespre.

Responsable. Roger Mataró, Tel. 609262594

OCTUBRE:

Diumenge 5. Sant Martí Xic. (sortida familiar, tot el dia)

Reunió preparatòria: dijous 2 d’octubre a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera, Tel.938810088

Disabte 18 i diumenge 19: Peiraforca/Roc Colom (Andorra/França)

Reunió preparatòria:dijous 9 d’octubre a les 10 del vespre.

Responsable: Josep M. Parareda, tel. 938812822

NOVEMBRE:

Dissabte 8 i diumenge 9: Camí dels Bons Homes (Tram a determinar)

Reunió preparatòria: 23 d’octubre

Responsable: M. Rossa Aregall, Tel. 938812822

Diumenge 16: Sender de Campdevanol. Tot el dia. Sortida familiar

Reunió preparatòria: dijous 13 de novembre a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera . tel. 938812822

Dissabte 29: Ferrada de Berga.

Reunió preparatòria, dijous 27 a les 10 del vespre.

Responsable: Josep M. Parareda, Tel. 938812822

DESEMBRE:

Diumenge 21: Portada del Pessebre

A la tornada, com és costum, els que vulguin anirem a dinar. Els interessats podran passar per la Drogueria Rovira, carrer Nou, 13 a buscar el tiquet fins el dia 20 de desembre.