CAMÍ DELS BONS HOMES (MONTSEGUR-COMUS-ORGEIX) 08/09-11-2008

Sortim de Centelles pels vols de les sis i arribem a Ax les

Thèrmes cap a les nou. Després d'esmorzar uns "croissants",anem cap a l'estació de tren on hem quedat amb els taxis. Arriben tard i per tant són les dotze tocades quan ens plantem al peu del Castell de Montsegur. Pugem cap a dalt fent algunes parades per poder enregistrar imatges per a la "peli" que duiem de cap. Fa un dia preciós i tant les muntanyes com els boscos tenen una llum i uns colors especials. Tardor cent per cent. Després d'una bona estona, baixem cap al poble i comencem la caminada del dia que ens ha de dur cap a Comus. De primer passem pel costat d'uns horts i d'un terreny municipal per acampar molt ben acondicionat. Travessem uns camps i pugem cap al Coll de Liam. Ens endinsem per una fageda molt despullada ja, on a més hi ha molts altres arbres preciosos. Mengem una miqueta i anem perdent alçada pel costat d'un torrent, per un camí molt enfangat i relliscós. El bosc continua envoltant-nos. Arribem a Pelail, que són quatre casetes en una cruïlla. Tombem a la dreta i poc després d'una area de picnic, s'acaba la carretereta i comencen les Gorges de la Frau. Unes parets altíssimes ens envolten i l'espectacle de les roques gastades per l'aigua val la pena. Curiosament però, no baixa gens d'aigua. Potser es reserva per a les fortes torrentades. La tarda es va acabant i sortim de l'engorjat. Agafem una pista que després d'uns tres quilòmetres ens deixa a Comus. Ens espera un sopar deliciós i una tenda mongola d'allò més original i escaient, amb una estufa de llenya al mig. El fred és ben viu.
L'endemà després d'esmorzar ens acomiadem de la noia de la Gite d'etape i enfilem cap Prades. Passem per alguns prats on les vaques pasturen per sobre del gebre. El poble no és gaire gran i a la sortida un gran creu de ferro presideix l'entorn. Tornem a pujar una miqueta i arribem a Montaillou. Anem a veure aigua a la font. El sol comença a escalfar. Passem per dalt del poble i deixem el trencant que mena al Castell, per començar la llarga pujada fins al Coll de Balaguès. De primer passem pels boscos i prats i després trobem uns grans lloms pelats plens de neu. Quan arribem a dalt l'esforç val la pena: veiem Camurac i el Pays d'Olmes cap al Nord i tot el Pirineu ben nevat al Sud. Identifiquem alguns cims i anem fent més reportatge dels càtars. Ja som més enllà del migdia i cal espavilar-se. Baixem una bona tirada i trobem una cabana de pastors en un indret assoleiat on decidim dinar. Un cop hem recarregat, fem una de les darreres pujades fins al Coll de Pierre Blanche. A la nostra dreta veiem el refugi de Chioula. Un tros més enllà comencem a baixar definitivament. Deixem enrera la neu i les fulles passen a ser la nostra catifa. Comencem a veure Ax a sota nostre i pensem que ho tenim aprop. De tota manera el cansament ens comença a passar factura i arribar fins a Sorgeat se'ns fa llarg. Un cop allà veiem que és tard i decidim agafar un camí marcat que baixa cap a Ax. Passem per Ignaux i anem baixant de dret al mateix temps que es fa fosc. Un altre cop el negre ens atrapa irremissiblement. Quan arribem a Ax estem contents. Han estat un parell de dies fantàstics. Prenem una cerveseta i agafem els cotxes tot seguit,doncs encara ens queda un bon tros de viatge. Cal que digui que erem vuit persones i una nena de cinc anys que amb el seu ànim i bon humor ens ha fet passar unes estones inolvidables! Felicitats! I ara a preparar la propera. Fins aviat!