CAMÍ DELS BONSHOMES (3r i 4t tram)

a
Dissabte, 13 de juny. 3r tram: d’Orgeix a Mérens-les-Vals

El punt de trobada ha estat, com sempre, a davant de la residència. L’hora, 2/4 de 6. Amb bastanta puntualitat ens trobem 19 membres del Centre Excursionista disposats a realitzar dos trams més del Camí dels Bonshomes. Repartits en 5 cotxes, cap a Orgeix falta gent!

Així doncs, arribem a Orgeix cap a dos quarts de 9, preparem les motxilles, esmorzem i emprenem la marxa en direcció a Mérens-les-Vals. No fa ni 5 minuts que caminem, trobem el primer trencant i amb ell els primers dubtes. Que si és per aquí, que no, que és per allà... mirem el mapa del dret, del revés i finalment decidim seguir el camí del costat del riu en direcció a Orlu. El camí és planer i fantàstic, el riu baixa amb fúria i els arbres i plantes llueixen el seu verd més esplendorós. Ho aprofitem i gravem les primeres imatges del dia amb els vestits de frare.


En arribar a Orlu ens dividim: el grup B van a veure les cascades del riu Oriège i el grup A iniciem la pujada cap al coll de Joux per una interminable pista, una calor que ens fa suar fins l’última gota i unes ziga-zagues quilomètriques.


Per sort, l’arribada al coll ens premia amb unes immillorables vistes: prats d’herba i flors, pins i avets immensos, la vista de les muntanyes (la Dent d’Orlu, el Pic dels Estagnols, el Pic Perdrix...). Encara hi ha clapes de neu que contrasten amb la verdor resplendent que té el paisatge aquest any gràcies a la gran quantitat d’aigua que han deixat les nevades de l’hivern i les pluges de la primavera.


Recobrem forces a l’ombra desitjada d’un avet i travessem els prats. Ja hem fet tota la pujada.


Iniciem la baixada i els núvols ens regalen quatre gotes de frescor sobre la nostra pell. Fem les últimes preses. Ja veiem Mérens al fons. Cap a les 5 arribem a la gîte i ens retrobem amb els companys. Uns van a buscar els cotxes, altres fem una cervesa ben fresca, una dutxa merescuda i, a sopar!


Amb la panxa plena i aprofitant l’última claror del dia, ens dirigim a l’església a filmar un tros més de la pel·lícula. En Josep Maria, l’Agustí i en Lluís semblen director i actors de Holliwood i la resta del grup ens els mirem molt callats i ens fem un tip de riure.



Diumenge, 14 de juny. 4t tram: de Mérens-les-Vals a L’Hospitalet-près-l’Andorre (bé, almenys aquesta era la nostra intenció)

Ens llevem a dos quarts de 6 i esmorzem. En acabar, obrim la porta de la gîte i ens sorprèn la xafogor i escalfor de l’aire que bufa. El cel no és clar. Ens reunim per decidir què hem de fer, les condicions atmosfèriques assenyalen mal temps. Després de discutir la situació durant una estona emprenem la ruta planificada: pujada cap a la Portella de Bésines.

Al cap de poc ens trobem les basses d’aigües sulfuroses on aprofitem per rentar els peus als frares que ens acompanyen (ja que comencen a fer tuf, igual que l’aigua).


Seguim pujada amunt i quan l’alçada va fent desaparèixer els arbres, ens adonem que el cel està molt negre, que es veuen cortines d’aigua a l’horitzó, que torna a bufar el vent i, fins i tot, hi ha qui diu que sent tronar. No és fàcil prendre una decisió quan per un costat tens una vall preciosa que s’obre davant teu i que promet una pujada deliciosa i per l’altre costat tens un cel amenaçador que també en promet de les seves...


Com que som gent assenyada, decidim anar-nos a trobar amb el grup B i fer l’excursió curta amb ells. Mentre baixem ens preguntem si ens hem precipitat, ens sentim tristos i sovint anem mirant el cel pensant almenys que plogui, que no ens sabrà tant greu...

En arribar a baix i reunir-nos amb la resta del grup, costa decidir quin pla seguim vist el temps. Per sort, ens decidim per una opció que no defrauda a ningú. Anem a la vall de Mourguillou fins el llac de Comte. És una vall de postal. Al verd predominant de l’herba i la vegetació s’hi afegeix el groc i rosa de la ginesta i el neret florit. El riu i els llacs també hi donen el seu toc com també les petites clapes de neu que encara queden a la part més alta dels cims. Hi afegim el negre brillant dels ramats de cavalls que anem trobant, i tot plegat: un espectacle pels sentits!


El quart tram del Camí dels Bonshomes haurà d’esperar, però no gaire, els propers 11 i 12 de juliol tornarem a Mérens per seguir la nostra marxa.


Comentaris

Josep Mª ha dit…
Molt bé Anna !!! Crec que amb aquesta crònica ens has demostrat que ja pots entrar al club de cronistes oficials del CCEC.
Que en vinguin moltes més !!!!
Joan Castellví ha dit…
Una bona colla!! i com a mi m'agrada, puntuals! bon comentari, que n'ha prenguin!!
Molt bé Anna, m'ha agradat molt la crònica amb aquestes pizellades descriptives que et feien compartir aquest moment amb els que no hi erem.
Felicitats a tots per aquestes excursions naturo-artístiques al millor estil Hollywood i barrejades amb el seny català!
Carme ha dit…
Molt bé aquesta crònica Anna! tot i que hi érem, ens has fet reviure molts bons moments que vam passar!..tenim ganes de la següent, l paissatge preciós i la companyia inmillrable! excel.lent!
Agustí ha dit…
Fantàstic Anna! Quan llegeixo la teva crònica és com si tornés per un moment a reviure totes aquestes estones que tant bé has descrit. Ja falta poc per a la propera. Fins llavors doncs