ACAMPADA AL PLÀ DE FABREGA (5 i 6 DE SETEMBRE)

Després de les vacances, ens hem trobat ben aviat, quan l'estiu ja no apreta tant, per fer una sortida que ens ha dut una colla d'anys enrere. Parlo per als més grans, és clar, perquè qui més qui menys, alguna vegada havia anat de campaments o a fer una acampada amb una colla d'amics.



Així doncs, ens trobem a una hora una mica inusual del dissabte dia 5, a les tres de la tarda. Ens dirigim a Rupit, d'on després de donar un vol pels seus carrers i encarregar la coca per l'endemà, enfilem per una pista que ens du aprop del Plà de Fabrega, que és el lloc on tenim pensat de pernoctar. Però encara és aviat i com que fa bo ens acostem fins al Salt de Sallent. Som una bona colla, entre petits i grans.

Estem de sort perquè el dia abans ha caigut una bona pluja per aquests verals i el salt d'aigua raja, no pas molt però suficient per admirar la seva bellesa.



Després d'una bona estona al mirador que hi ha una mica més enllà, tornem cap al Plà per muntar les tendes i preparar el sopar. Pel camí ens hem trobat algun conegut i fins i tot hem pogut observar de lluny una cerimònia nupcial que es celebrava molt aprop del cingle, amb una
arpista i tot!










A l'hora de muntar les tendes tothom està enfeinat: hi ha qui neteja les argelagues per dormir sense punxades, també n'hi ha que tenen feina a adreçar les piquetes. Tensar els vents és una altra operació que comporta més d'un entrebanc.

Hem pogut apreciar diferents models de tenda: des dels més moderns que en un tres i no res ja estàn muntats, fins a veritables obres d'enginyeria on l'habilitat i la traça esdevenen crucials. Finalment el resultat és ben variat: n'hi ha que han muntat la seva tenda enllà enllà...d'altres tenen problemes de proximitat fins al punt de quedar solapats...





Però finalment ens queda un campament que Déu n'hi do! Ara arriba l'hora del sopar.
Tothom treu les seves viandes i begudes i fem una bona patxoca, tots ben entaulats.

Es va fent fosc i ens cal una mica de llum. Sort que la part logística està molt ben resolta: tenim una "burra" que ens serveix per a un focus. Abans també ens ha servit per inflar alguns matalassos (Hi ha qui no s'està de res,eh!)




Després de les postres arriba un moment per a mi dels més intensos: algú treu un cançoner i així tal com raja, sense instruments de música comencem a cantar aquelles cançons de fa ja una bona pila d'anys. Ens ho passem molt i molt bé i ens costa plegar. Al final la "burra" es para i ens quedem només amb un fogonet. Tot i això seguim cantant i rient. Els més menuts no han estat gaire per cantar i s'han dedicat a fer una cabana amb pany i tot! Finalment pleguem i ens fiquem als sacs de dormir. Hi ha una nit ben bonica, amb un cel ple d'estels


El diumenge al matí una bona rosada ens saluda. Tot és ben moll! Els més matiners fan cap a Rupit per anar a comprar la coca de l'esmorzar i d'altres preparen la xocolata desfeta, una delicia només llevar-se.

Després d'esmorzar toca caminar. Ens acostem cap a l'Agullola on hi ha uns quants que tenen intenció de pujar. Som arran del cingle i veiem a baix el pantà de Susqueda. Els escaladors han de baixar per un camí dificultós fins al peu de l'Agullola. Els altres decidim quedar-nos una estona per intentar veure'ls pujar. Però va passant l'estona i no veiem ningú. Finalment apareixen a baix i es comencen a preparar per pujar. Aleshores veient que s'acosta l'hora de dinar, anem amb els més menuts a sota una gran alsina per preparar les menges i esperar la resta de la colla.

Ha estat un cap de setmana ben intens! I de ben segur que n'hi haurà més d'un que trigarà temps a oblidar-lo! Ara només em queda demanar que un o altre dels companys que heu pujat a l'Agullola ens en fessiu cinc cèntims al bloc.

Moltes gràcies a tots!

Comentaris

Carme ha dit…
Gràcies Agustí per les teves cròniques! ja estava esperant que algú m'expliqués com va anar.Molt xulo pel que sembla!
Joan Castellví ha dit…
Gràcies!! Va ser una nit genial!
Només va faltar foc a terra i un guitarrista, per la resta vam tornar uns 30 anys enrere! (més o menys)hi ha qui més, hi ha qui menys...jeje
salut!
Albert Cid ha dit…
Feia tant de temps que no m'agafava a les cordes.......
Gracies als companys del CCEC, que no només estic recordant vells temps i tornant a reviure el cuquet, que ames ames o puc fer amb els meus fills!!!
Hi ha joia mes gran???
Gracies a tots per la vostra actitud!!
Espero que no sigui la única!!!
salut a tots.