Salutacions a tothom! La darrera sortida a la neu que hem fet des del Centre Excursionista ha estat un èxit! Tant pel lloc, hem pujat per
la Canal de l'Ordiguer i hem baixat per
la del Cristall, també pel dia que hem ensopegat, les condicions de la neu, i la bona colla que erem. Ara us faig cinc cèntims de com va anar tot plegat:
Canal del Cristall a la dreta A l'esquerra el Cristall i a la dreta l'Ordiguer
Molts de vosaltres sabeu que hi ha prevista pels volts de Sant Joan l'ascenció al Montblanc. Aquest fet és un motor d'algunes activitats que anem realitzant darrerament. I amb aquesta idea hem enfilat aquest darrer dissabte cap a La Cerdanya, fins al poble d'Estana, ben bé als peus de la cara nord retallada del Cadí.
Hem sortit pels volts de les sis del matí des del costat de l'institut i cap a quarts de nou ja som a lloc. Allà ens trobem amb en Miquel i la Tere que ja havien vingut la nit abans. I avui a més comptem amb un company dels Hostalets, en Ramon, i un de Tona, en Lluís. La resta de la colla som: en Josep M. i la Rosa, L'Anna i en Lluís, en Toni, La Carme, en Joan, l'Eva, l'Albert (el meu sogre) i jo.
Quina bona colla,oi?
Es veu força neu a les muntanyes i al poble encara en queda pels llocs més ombrívols. Abans de començar a caminar anem a esmorzar a Can Basté, bar emblemàtic de la població, on d'entrada si no hi has estat mai, tot és una mica sorprenent.
Can Basté
Poca estona després sortim del poble i ja trobem glaç pel camí i més neu. De primer arribem a un punt, ja fora del poble, on hauriem pogut aparcar els cotxes en cas d'haver trobat millors condicions. A partir d'aqui ja entrem al bosc i anem seguint un camí molt fresat que ens va acostant a les parets Cadí. Al cap d'una estona trobem una colla que ja baixen. Els hi demanem com està el terreny i diuen que més amunt la neu ja els hi arriba a la cintura i que decideixen baixar perquè troben que n'hi ha massa.
A nosaltres això no ens agrada gaire, però res no ens atura, ja hi som oi? doncs seguim i ja ho veurem, que carai! I arribem a l'indret anomenat
Prats de Cadí, un plà magnífic des d'on podem contemplar el nostre objectiu. Alguns fem fotos, d'altres parlem i podem comprovar el gruix de neu que hi ha. Anem seguint una traça que algú ha fet abans que nosaltres. Anem pujant i apropant-nos més als peus de la Canal.
Prats de Cadí En Miquel ensorrat!
De tant en tant, si et gires veus la Cerdanya i el Pirineu al teu darrera. Al nostre davant la quantitat de neu ha disfressat els rocs, els arbres... els hi dona una aparença diferent, com màgica a vegades, i vaig veient fotografies per fer a cada passa, però no puc pas entretenir-me. Anem de dret fins al peus de la Canal.
Les dues canals
En Ramon equipant-se
Som just al damunt d'una allau. La neu es veu tota remenada, diferent dels llocs on ha caigut tranquilament. Una altra colla s'està equipant quan nosaltres arribem. Volen fer el mateix que nosaltres. Llavors ens posem el casc, l'arnés i els grampons. Treiem el piolet i ens encordem. En Josep M. comença a comptar metres de corda i cada deu fa un nus. Llavors el passem pel mosquetó. Ens acomiadem d'un parell de gossos del poble que han pujat fins aquí. I poca estona després: amunt!
A punt de pujar
En Toni, pujant
Comencem a pujar i ens anem ficant endins de la Canal. La corda no fa gaire nosa tot i que s'ha d'anar amb compte i procurar que no faci "bossa". Tot i que en aquest cas potser no caldria, el fet d'anar encordat dona un plus psicològic de seguretat i al mateix temps ens ajuda a familiaritzar-nos amb el material.
La cordada
La progressió en algun tram és dura per l'inclinació. Trobem també un petit resalt on hi ha roca i glaç. En Josep M. utilitza un clau ( Ja em direu les paraules tècniques, eh companys?) per assegurar aquest pas. Cal clavar els grampons al glaç i utilitzar el piolet per passar. De mica en mica tots anem passant i anem seguint.
La Carme i la M. Rosa
La M. Rosa em diu que més amunt hi ha un altre resalt i una mica més amunt ja surts a dalt. Però no el trobem perquè la quantitat de neu l'ha tapat. Si et gires. l'espectacle és total: tens les parets de roca i el color blanc als peus i als costats i al fons la llum del sol il.luminant-ho tot.
De tant en tant parem per agafar alè. Hi ha qui també fa fotos si ha tingut la sort que el fred no li hagi jugat una mala passada i li inutilitzi la bateria, com en el meu cas. En tota l'estona no hem pas pujat per sobre dels zero graus.
En Joan, de pujada
El tram final potser no és tant dret però va arribant a poc a poc. Veiem una cornisa de neu a la nostra dreta, molt espectacular i que per sort no ens cal trencar per passar cap al cim. I arribem a dalt un per un molt contents i amb el paisatge als nostres peus: per un cantó la plana Ceretana i de l'altra el Pedraforca, més al fons el Montseny, el Puigmal...
En Joan arribant a dalt!
Tot i que fa sol la temperatura és baixa i hi ha núvols que ja la ronden. Aprofitem per fer una queixalada, ens desencordem i arrepleguem les cordes. Ens fem la foto de grup i al cap de poc tirem avall, cap a la Canal del Cristall. No ens hem adonat i ja son gairebé les tres de la tarda.
l'Anna i jo
El primer pas per començar a baixar té la seva conya i en Josep M. no triga gens a muntar un ràpel per passar sense dificultat aquests dos o tres primers metres. Un per un anem baixant, un pèl encongits doncs el vent en aquest coll, bufa de valent i és fred, fred, freddddd.
Ràppel a la Canal del
Cristall
En Toni que ha baixat abans, va assegurant-nos mentre baixem. Posats a fer ja baixem una mica més fins a un punt on és més fàcil reemprendre la marxa.
Lliure! Ha cridat en Toni, i un altre ja pot baixar. Llavors es tracta d'anar clavant els talons i seguir la traça dels companys. Per a mi llavors comença el periple de caigudes i ensorrades a la neu. En perdo el compte al final. En Miquel que ve molt tros al darrera meu, es peta de riure: però que fas tio! Que tens son? Sort que és tou i et recuperes de seguida, que això mateix en sec seria una llesca que déu n'hi dó!
Canal del Cristall
Bastant avall de la canal ens reagrupem i comencem un flanqueig cap a l'esquerra per anar a buscar el camí per on hem vingut al matí. Tot i que hi ha una traça, hi ha algun pas que m'enfonso molt. Quin fart de suar i de renegar. Quan arribem a l'alçada de la Canal de l'Ordiguer, ens fa l'efecte que veiem un material que ja haviem vist de pujada, abandonat al mig de la neu. En Josep M. s'hi acosta amb dificultats perquè s'enfonsa molt, la neu ja no és tant dura com al matí, i potser per l'esforç que duiem acumulat. Poc després veiem que només ha estat una falsa impressió.
Anem baixant i de mica en mica anem desfent el camí que ens du fins a Prats de Cadí, on ens tornem a reagrupar. Abans però, jo aprofito per fer la darrera caiguda, aquesta totalment de plà i amb en Miquel cargolant-se de riure, darrera meu.
Al capvespre
La baixada tot i ser pel mateix camí, se'm fa una mica llarga. Finalment aprop del poble em trec els grampons (fantàstica eina) i enfilo cap a les cases amb una punta de gas. La Tere m'esperona anunciant-me una cervesa meravellosa i seguint la gerra imaginaria arribo fins al cotxe per canviar-me les botes per les sabates.
Anem arribant tots i finalment ens en anem a Can Basté per fer el got. Ens expliquem les anècdotes de la jornada i fem un brindis. Després tothom cap als cotxes i cap a casa s'ha dit. Uns quants però decidim parar a sopar: tenim gana!!!
Sempre n'ha de passar alguna i quan no és la bota és una altra cosa...I avui ha estat la meva cartera que s'havia proposat jugar-me una mala passada. Sort que m'en he adonat i hem pogut recular i l'he trobada allà on m'havia caigut!!!
En fi...Que us haig de dir!!! Per a mi ha estat un dia fantàstic, preciós, rodó! No em falten ganes per tornar-hi. Quan vulgueu!
Salut i muntanya a tothom!
Agustí Reixach i Coll
P.S. La majoria de les fotografies són de la Carme, doncs com he comentat, el fred em juga males passades amb la bateria de la càmera.
P.S.(2) Em queda per resoldre una equació que l'Anna va plantejar a darrera hora i que anava més o menys així: 7+7= 14, per tant x=24. Encara no he trobat la solució. Si algú de vosaltres descobreix l'enigma, que no dubti a comunicar-ho: li estaré molt agraït!
