Sortida familiar a Sant Llorenç del Munt

Ens trobem a les 8 del matí per marxar cap a Matadepera i pujar a Sant Llorneç del Munt.
Quan arribem a Matadepera, agafem el trencant de Can Robert i continuem la pista de Can Pobla.

La pista no està gairabé però a poc a poc anem pujant fins que ens trobem amb un sot molt gros que ens fa difícil poder continuar. Estem a una mica més de mig camí de Can Pobla, i decidim que els xofers vagin a deicar el cotxe a l'aparcament de Can Robert i ja ens atraparan. I Així ho fem.

A l'arribar a Can Pobla passem pel davant de les cases i agafem la drecera a l'esquerra.
Una vegada al collet recuperem el camí i ens telefonen els companys per saber quin camí hem agafat, i els diem la drecera, però no podem concretar gaire ja que els telèfons tenien interferències.
Anem pujant i al cap de 20 minuts ja ens han atrapat, resulta que havien agafat el camí de la Canal de Can Pobla.

Tot junts anem gaudint del camí, molts troços empedrat, els menuts en diuen que sembla una Via romana.

----------- ----- ----
------------------Camí de pujada------------------------------Arribant a Sant Llorenç del Munt

Aquest camí és molt transitat, gent que puja i baixa, amb gossos alguns ligats i molts sense lligar.
Varem tenir un incident amb uns gossos que anaven deslligats i un d'ell, era un dowerman. Els seus amos estaven sobre el camí mirant unes baumes i tot d'una el dowerman es va tirar al coll d'en Bruch, el gos que portavem nosaltres, l'Albert va provar de descompartir-los la Montserrat s'hi va fer a cops de bastó tot retreient als propietaris del gos, que l'havien de portar lligat, i recordant-los que ens trobavem en un Park Natural. Entre tots varem lograr que el gos es separés d'en Bruch i varem continuar el camí.

En arribar a dalt varem poder contemplar la immensa panoràmica que es pot veure per tots cantons. Una taula indica tots els indrets, però com és molt freqüent, no es pot veure tot degut a la calitja que hi sol haver.

Varem donar tota la volta a l'església, seguidament la varem visitar per dintre, que per cert està molt ben restaurada. En un altar lateral hi ha Sant Bernat de Mentho, patró dels muntanyencs i esquiadors, com diu el rètol.

---------------
--------------------Església---------------------------Sant Bernat de Mentho-----------Alguns del grup

Varem anar a veure uns rucs que tenen els cuidadors de l'indret i seguidament xino-xano varem
anar baixant.

A mitja baixada, en un solei ens varem parar a dinar, i varem continuar cap avall. A can Pobla varem agafar un camí, que han obert de nou per no haver de passar per la pista. Però és un camí que a trossos està bé però n'hi ha d'altres que baixa molt de dret. Dona la impressió que està obert sense cap mirament. Al meu entendre no és correcte, comptant que està dintre d'un parc natural i no en té res de sender.


---------------------------------
--------------------------------------------- Dinant


.

Puig D'Arques (Les Gavarres)

Després de la gran nevada varem pensar no anar cap el ripollès, per no trovar neu i vam pensar que cap a les Gavarres no en trobariem. Ara ho veureu.
Quan varem ser a Romanyà de la Selva, on varem deixar el cotxe, varem seguir el rètol que indicava el camí cap el Puig dÀrques. Al cap d'uns dos quilometres ja varem començar a trobar neu.


------Comencem el camí-------------------------------Anar fent camí------------------- ----------------Font Josepa

I com veieu tot estava ben nevat.Ens varem parar a esmorzar a Font Josepa, sort que hi havia uns bancs de fusta que ja havia marxat la neu.
Després d'esmorzar varem anar pujant i un cop passat el Mas Can Llac varem agafar el camí que passa per Can Sitges i el Coll del Matxo mort. Un camí que passa pel cantó nord i que hi havia neu i fang, doncs ja començava a fondre.
-
---------Mas Can Llac-------------------------------------------------Coll del Matxo Mort------------------------------------Neu al bosc

Al cap de mitja hora llarga del coll pujant entre neu i fang varem arribar a dalt el Puig D'Arques.
Aquí s'hi ha construït un gran radar meteorològic i també un mirador on hi ha una vista esplèndida,tot i la calitxa es va poder contemplar tot el Baix empordà, les Medes, també el Pirineu, el Canigó fins el Cadí, i fins el Montseny.
Per Tornar donem la volta per l'altre cantó, però està igual de nevat. ens parem a dinar a la font Josepa, i cap avall.
Fem una curta visita a Romanyà de la Selva, és un poblet petit però acollidor. Veiem que celebren l'any de Mercè Rodoreda, hi ha un itinerari fix pel poble amb uns pals indicadors on hi ha una poesia de la Mercè rodoreda a cada un.
Acabem l'excursió visitant el Dolmen de la "Cova d'en Daina".


-Mirador de Puig d'Arques --------------------------------Parroquia de Romanyà de la Selva- -----------Dolmen "La cova d'en Daina"

PASSEJADA AL CASTELL DE TARADELL (14 MARÇ DE 2010)

Centelles, 14 de març de 2010

Benvolguts CCECs (quina vista qui va triar les inicials!!!),

Des de la sortida al Castell de Taradell sóc una mar de dubtes. Us escric per si algú pot ajudar-me i per excusar el temps passat sense haver-vos donat notícia de la caminada. Espero, fervorosament, que no penseu que això és una excusa per justificar la meva tardança escrivint (una excusa hauria estat explicar-vos que la neu d’aquesta setmana m’ha colgat l’ordinador o....).

Podent quedar a quarts de deu, perquè, a vegades, ho fem abans?

Com pot ser que a l’Albert li agradin tant les pedres –les maques i les lletges-? De fet, ha vingut amb la furgoneta nova per a poder-se-les endur...

Perquè una alzina pot sortir del mig d’una paret del Castell de Taradell?

Encara hi ha classes? (uns veuen la tifa de geneta, altres veuen la geneta i, finalment, hi ha qui no sap ben bé què c... és una geneta!!!).

Les baumes properes al castell (fantàstiques, per cert!) van ser refugi d’en Tocasons?

Hem trobat julivert a la bora del castell i pedres ferroginoses. És normal?

La veritat, si no fos pels dubtes existencials que pateixo, ja us hauria explicat que la matinal al Castell de Taradell va anar molt bé. Vam quedar a quarts de deu i una colleta vam anar fins al capdamunt de Taradell i vàrem començar a caminar per una camí força planer amb vent però amb prou bon dia per a fer la passejada.

Seguint el camí, marcat amb senyals grocs i blancs, vam anar-nos enfilant, fins a veure a l’altra vessant les parets de Tavertet i passar pel costat d’unes balmes que fan molt atractiu el camí, vam anar veient intermitentment el castell fins arribar-hi. Un castell amb unes runes ben consolidades i conservades i, sobretot, una vista fantàstica!!! El vent ens ajuda a decidir que fem alguna foto i anirem a fer el pica-pica a sota el castell. Diverses versions sobre l’estratificació del terreny ens diverteixen fins arribar on farem el vermout. De tornada, quatre imprioperis dedicats als motoristes i “quatistes” i arribada al capdamunt de Taradell, on ens esperen els cotxes i a dinar a casa.

Gràcies per la vostra comprensió i... un aclariment: la sortida, de fet, es va fer el diumenge 28 de febrer però he posat el títol que he posat per assegurar la cronologia del blog i no causar-vos embolics (no hi ha res com ser bona persona...).

Salutacions,

Sílvia Roca

Flor d'ametller

El cap de setmana passat, dies 6 i 7 de març de 2010, amb els del Club Centre Excursionista de Centelles, vàrem anar als Estrets d’Arnes.
Encara tinc els ulls plens de la meravella dels ametllers en flor, com la joventut i la bellesa, tan fugaç...
Rellegint he trobat aquest poema de Joan Salvat Papasseit, que es titula "FLOR D'AMETLLER" i m'agradaria saber si us agrada i quines associacions hi feu, au va, deixeu-vos anar...
FLOR D'AMETLLER
pètal de galta
-quin toc que té
pètal de galta de noia en rosa
aquella noia que hom veu del tren
tota senzilla de tan cofoia

si no és l'enginy caçador d'aloses
-ningú ho atina ara al gener-

o bé una estesa de roba nova
que es fes la núvia
pel maig que ve

o be una sina
tot de xuclets. J.Salvat Papasseit
( No cal entendre-ho tot, només captar sensacions) i posar-hi la vostra millor fotografia.

Estrets d’Arnes - Fontcalda

Dies 6 i 7 de Març

Estrets d’Arnes - Fontcalda

Dia 6. Ens trobem a les 7 del matí, i un cop hem decidit les ubicacions dels vint-i-quatre components de l’expedició, ens dirigim en 6 vehicles cap als Ports de Besseit.

Tot d’una tirada i fent una marradeta per Gandesa arribem a Arnés, on ens esperen en Ramon i l’Eugeni que ens acompanyaran i feran de guies.
Esmorzar ràpid, pipis i ens apropem amb els vehicles fins a l’entrada dels estrets per començar l’excursió.
Només comencem a caminar i ja ens donen la benvinguda uns extraordinaris camps d’ametllers florits, no sentim el murmuri d’abelles però ens quedem embadalits per la bellesa dels colors de les flors amb les muntanyes a darrera. Preludi d’una magnífica excursió.

Escorcollant entre fites i marques blaves, anem descobrint el camí.
Travessem el riu sense mullar-nos, i al cap de poca estona ja arribem als estrets.

Ens acompanyen les magnífiques parets de les Moles del Don, on hi veiem alguns escaladors que quasi ja arriben al cim. Més d’un fa salivera. A baix, les transparents aigües del riu corren entre les parets corbes i erosionades.

De cop i volta ens trobem un pont, que si per la dreta, que si per l’esquerra del riu, que ara l’atravessem, que si el tornem a travessar.
Rialles i bon humor, ens acompanyen fins arribar a l’Àrea Recreativa de la Franqueta.

La flaire de calçots a la brasa, que una colla esta fent aprofitant les instal·lacions de l’indret, ens fa obrir encara més la gana que ja fa estona que portem.
Treiem les viandes, fem corre el vi, i en un tres i no res ja tornem a estar amb les motxilles penjades a l’esquena i de tornada cap avall.

Tot xerrant i comentant la bellesa del lloc que ens envolta, veiem cabirols, una guilla que passa pel camí corrent com si portés foc a la cua just per davant de l’Albert (avi,doncs n’erem tres d’Alberts), cagadetes de gineta totes les que vulguem, però aquestes no es deixen veure.

Travessem el pont, el riu, i tornem a gaudir dels camps d’ametllers.

Una mica més i ja estem al punt de sortida. Més rialles , foto de grup, i ens dirigim amb els vehicles cap a Prat de Compte. Poble de 195 habitants segons el cens del 2006. Si tenim en compte que al 1900 n’hi havia 896, en dos anys i mig no queda ningú.
Tot fent un vol per tornar a l’alberg, aprofitem un punt de la carretera poc il·luminat per fer recerca d’estels i constel·lacions. Que si el carro petit, que si el carro gros, que si ho és o si no ho és. Els ànims es van alterant fins que es posa en joc una mariscada. Per sort som gent de seny i ho deixem per una altre ocasió. Soparet boníssim, quatre galetes, una mica de cava, moltes rialles i cap a dormir.

Dia 7. Avui la previsió meteorològica ens amenaça amb aigua, neu i fred. Tots esperem que ens deixi aprofitar el matí.
Un cop dutxats, uns amb aigua freda, altres amb aigua calenta i la majoria com els gats, ens trobem al menjador per esmorzar i decidim cap a on anar i aprofitar aquest matí poc estable.
Decidits cap a Fontcalda. La primera parada és a Gandesa.
La visita a la cooperativa vinícola de la població, ens alça els ànims a realitzar compres impulsives del món de la enología. Garnatxa, Syrah, Cabernet, Tempranillo. Corren les botes recent comprades entre la colla, i així les donem per estrenades i beneïdes.

Baixem cap a Fontcalda per una carretera estreta i plena de rocs que s’han desprès de les parets. Branques i pins tombats per les nevades anteriors ens dificulten més d’un cop el pas i això ens fa ser mes prudents que mai al volant.

Arribem al Santuari de Fontcalda, que encara que ja es documentada des del segle XIV, l’església actual d’ estil neoclàssic data del segle XVIII.

Fem una passejada per les passarel·les del riu Canaleta i després, per aprofitar el temps que ens queda abans d’ anar a dinar, uns fem un petit tram de la Via Verda fins l’ estació de Prat de Compte, altres van a collir espàrrecs i en Joan que és el més valent, es queda de mainadera amb tota la canalla.

Per tal de no tornar a fer la carretereta de marres, decidim passar, (després d’un col·loqui on debatim sobre l’ètica i la prudència) per un tros de la Via Verda que ens deixa just a l’estació de Prat de Compte i reduïm així el tram de tornada. Ja comença a ploure.

El temps ens ha respectat i això ens fa estar feliços per disfrutar de la “fideua” que acompanyada d’un bon vi de Gandesa ens serveix com a cloenda d’aquesta meravellosa excursió a la Terra Alta.
La resta ja se sap, uns condueixen i els altres dormen.

Gràcies Joan per organitzar aquesta magnífica sortida.
Gràcies a tots per acompanyar-me i fer-me gaudir del dia del meu aniversari.

MATAGALLS (27 DE FEBRER DE 2010)

Vista des del cim-------------Les Agudes i el Turó de l'home-----La Carme---------

Aquest dissabte, teniem ganes de fer alguna cosa i a la reunió del dijous vàrem descartar pujar al Pirineu, degut a la climatologia adversa. Llavors tot parlant de què podiem fer sen's va acudir que podiem arribar-nos fins a Collformic i pujar al Matagalls. Tot i que la previsió tampoc era gens favorable, ens va semblar que encara teniem unes hores abans que passes la "ciclogenesi explosiva".

Després de trobar-nos al semàfor del Tussol amb la Carme i en Roger, ens en anem amunt cap a les set del matí. En Toni i l'Eva ens han fet saber que pujaran més tard, cap a les nou més o menys.

Arribem a Collformic cap a quarts de vuit i només hi ha un altre cotxe al pàrquing. Ens calcem les botes i tirem amunt. El dia s'ha llevat tot rúfol i tot i que no pinta massa bé, sembla que ens deixarà fer, si més no una estoneta.

Un tros més enllà ja comencem a trepitjar algunes clapes de neu. Als llocs més ombrívols aguanta bastant i està força glaçada.

Quan enfilem l'ultima pendent abans d'arribar al cim, anem seguint les nombroses traces perquè ara ja estem envoltats d'un gran mantell de neu. De tant en tant veiem que hi ha llocs on encara hi ha un bon gruix.

Cap de nosaltres du rellotge i no us puc dir quan hem tardat, però em fa l'efecte que no massa estona. Una mica abans d'arribar a dalt ens hem trobat una colla que ja baixen. Tot i els núvols diuen que han pogut fruïr amb la vista. A nosaltres sembla que ens vindrà just. Ara el vent és una mica més persistent. Ens han dit que venen del cantó de St. Marçal i que hi ha força neu, per allà. L'enorme creu ens anuncia el cim. Veiem, retallat pel vent, el Pirineu al fons del tot. I cap al Sud encara podem veure St. Llorenç del Munt i Montserrat. De tota manera ens quedem poca estona, doncs sembla que el temps du l'aire d'anar-se complicant.

Però com que ens ha semblat curt!....decidim baixar pel cantó de St. Segimon i fer una mica més de volta. I passarells de nosaltres, tirem de dret avall. Un bon tros enllà, je... ens adonem que no anem bé. Hem d'anar cap a la nostra esquerra.

Baixem una fondalada, estil "cross-country" i pujem cap a un altre llom. Allà veiem una traça a la neu, que tira de dret cap avall. La seguim una mica, però no ho veiem clar i reculem: un altre barranc i pugem un altra llom. I allà, sort...uns altres que baixen ens diuen que per allà si que s'arriba a St. Segimon: doncs cap avall s'ha dit. I els anem seguint. Va roinejant una mica i la boira comença a llepar els turons. Afanyem-nossss... Ens trobem un home amb capelina que va de pujada i ens indica la bona direcció. Xerrem una miqueta i quan ens girem ja no veiem els que duiem al davant. De tota manera la indicació no falla: al costat del faig petit, a l'esquerra i cap avall i sortirem a la pista que va a St. Segimon.

Crec que el camí no el trobem pas i acabem baixant pel mig d'un torrentet. Finalment trobem la pista i llavors anem fent fins a Collformic. Un cop allà anem a celebrar l'aniversari d'en Roger. I fem un vermutet!

Sona el telèfon de la Carme. És en Toni: On sou?eh?Ei, Ei, al bar...S'ha tallat. I al cap de cinc minuts entren. "On ereu?" Han vist el cotxe quan han arribat, més enllà de les nou, i comptàven que ens trobariem en algun punt del camí. Llavors els hi expliquem la nostra "aventura".

Ens ho prenem amb calma i xerrem i riem durant una bona estona. El bar és ple de moteros i hi ha força enrenou. De mica en mica van marxant i la gent de la casa ja preparen les taules pel dinar. Hi ha qui ja ha començat a dinar. Ens acomiadem i tirem cap a Centelles.

Ens ho hem passat bé. Quan vulgueu ja hi podem tornar!

I de regal us convido a veure unes imatges enregistrades en unes dures condicions, on podreu veure alguns dels protagronistes d'aquesta excursió durant la seva marxa cap al cim. Són imatges d'exclusiva primícia mundial!!!

Fins aviat!!