LIPDAP SOL-LIDARI

A tots els socis i amics del Centre Excursionista:

Fa pocs dies se'ns ha comunicat que un grup de persones tenen l'intenció de realitzar un "lipdap" a Centelles. La raó és l'acapte de sang a la nostra vil.la.

Amb aquest motiu la nostra entitat ha estat demanada a col.laborar-hi, juntament amb les altres entitats del poble.

Per tal que surti ben lluit és necesaria la participació del màxim nombre de persones.

La data de la realització és, en principi, el dia 12 de Març. A la propera reunió tindrem més detalls i ho anirem concretant.

Segur que serà molt divertit i ens ho passarem molt bé!

ELS CAMINS,SÓN DE TOTHOM?

Aquest darrer diumenge, vàrem anar a Bellmunt des del coll de Vidrà.

És una excursió curteta i molt bonica. Ja de bon començament agafes una pista ample i després de passar pel costat d'uns camps on les vaques van fent la seva tranquil.lament, et vas endinsant per un bosc de roures, fins que vas veient una mica enllà, el santuari a dalt de la carena.

Llavors comences una pujada per un corriol estret que et porta fins a dalt, passant per una fageda. Encara quedava una mica de neu en alguns racons i no feia gens de fred.

Vàrem anar trobant de tant en tant, algun cotxe aparcat amb el remolc per als gossos al darrera.

Al davant nostre una colla de gent amb nens petits també anàven cap allà.

Una moto de trial ens avança. Arribem a dalt i ens hi estem una estoneta, contemplant el paisatge a banda i banda. Ja hi hem estat altres vegades, però ens agrada repetir. L'excursió s'ho val. Molta gent ha fet el mateix i l'indret és ben concorregut.

De tornada, just començar el camí de baixada, ens trobem uns ciclistes i d'altres que s'ho prenen corrent. Després, una mica més avall, una currua de motos de trial, venen de pujada. Alguns s'esperen per deixar-nos passar. D'altres tiren pel dret i no miren res.

Per uns moments tot canvia: soroll de motors, fum...Sóm a la ciutat? Els camins són de tothom? Tot i que algun motorista saluda, l'emprenyada que hem agafat, fa que sigui maleducat i no li torni la salutació. És la meva manera de protestar! Trobo que hi hauria d'haver zones habilitades per aquesta mena d'esports.

El Pirineu des de Bellmunt

Segur que les persones que practiquen el trial, ténen les seves raons i arguments per anar pels boscos i els camins, però jo hi estic en desacord. I vosaltres, que en penseu?

El Pirineu des de Bellmunt

AGULLES D'AMITGES I TUC DE SABOREDO ( 11 DE SETEMBRE 2010)



Estany de St Maurici



Salut a tothom! A continuació us faig un petit relat de la sortida que vàrem fer per l'onze de Setembre al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de St. Maurici, un dels paratges més visitats del nostre pais.

 Una bona colla sortim a bona hora i després del recorregut habitual per les carreteres arribem a Espot aprop del migdia. La caminada fins a l'estany de St. Maurici és un plaer pels sentits i com que la gana apreta ens hi plantem rapidament.

Llavors decidim de tirar una mica més amunt, per arribar-nos fins a l'estany de Ratera on per fi dinem. Els més petits tenen una gana! I els grans també...

Tenim temps per fer una migdiada i tot. I mentrestant la senyera que porta en Joan va escampant el vent: fa un dia preciós.


Després reprenem la marxa fins al refugi d'Amitges. La tarda encara és calurosa i els darrers metres es fan una mica més feixucs.

Poca estona després també fan cap en Josep M. i en Lluís, que han estat escalant les agulles (ara no recordo per quina via...ja ho direu,eh companys?)
Tot ha anat bé, però cap al final en Lluís ha patit una caiguda que li ha deixat la mà bastant "tocada" entre d'altres xacres menys importants (després sabrem que s'ha trencat un òs de la mà).


Després de sopar, una mica més animats, cantem els Segadors i després passem comptes, en un moment memorable on cadasqú hi fica cullerada. Després decidim que l'endemà anirem al Tuc de Saboredo.

Així doncs, l'endemà al matí després de l'esmorzar, enfilem amunt. Passem pel costat de les agulles. Les observem, majestuoses, i mirem de veure per on van pujar els escaladors el dia abans. 

Al cap d'una bona estona, ja sóm més enlla, i tenim el cim al davant nostre. Enfilem una pujada llarga i dreta per una pala plena d'herba i rocs. Quan sóm a sota veiem que hem de revoltar una mica per fer el cim.

A mida que anem pujant, el paisatge va canviant i l'abast de la mirada es va eixamplant.

Un cop al cim, ens surt altre cop la vena patriòtica i cantem els segadors. 



Agulles d'Amitges



De tornada encara tenim temps de pujar un altre cim (sabeu com es deia?) i després baixem a tota vela.



Estany i refugi d'Amitges



Ens retrobem tots altre cop de tornada, a l'estany de St. Maurici i d'allà baixem fins al pàrquing de l'entrada del parc. Encara ens queda molta estona de cotxe fins a casa, però ha valgut molt la pena!



Tuc de Saboredo