Montserrat



SORTIDA A MONTSERRAT


El dia 21 d’abril a les 8.15h vam sortir una bona cotxarrada cap a Montserrat. Hi vam anar per l’Eix Transversal i vam trigar una hora. Abans d’arribar al monestir hi ha un pàrquing on es pot deixar el cotxe i acabar d’arribar a peu fins al monestir. Allà van trobar la basílica i les dependències monacals i, per altra banda, apartaments que allotgen peregrins, restaurants i botigues.

Un cop vàrem degustar un cafetonet matinal o altres queixalades vàrem començar  a posar-nos en marxa. La ruta va començar per la part esquerra dels edificis, on vàrem a caminar per una zona pavimentada fins arribar a la Creu de Sant Miquel, des d’on podíem gaudir d’unes primeres vistes extraordinàries del Llobregat, del telefèric i tot el monestir. També vàrem divisar per sobre del monestir alguna ermita. Segons sembla, per la muntanya de Montserrat hi ha unes quinze ermites. Totes elles van ser desallotjades pels ermitans amb la invasió francesa al 1811. Actualment només algunes es conserven.

Vam sortir del mirador i vam arribar de seguida a la Capella de Sant Miquel, considerada per molts historiadors com la primera de totes les de Montserrat en antigor. Allà vam agafar la drecera de la bassa de Sant Miquel, que ens porta al Pla de les Taràntules, que està davant de l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Vam seguir i vam arribar a l’ermita de Sant Joan i Sant Onofre. Aquestes dues ermites van ser construïdes a l’inici de l’any 1000. 
La primera ermita que trobem de Sant Joan està aixecada sobre una roca.


L’antiga construcció estava construïda al costat de l’ermita de Sant Onofre, abans només separades per una passarel·la de pocs metres. L’antiga es va fer aprofitant una balma natural, sota una penya. Estava protegida del temps i gaudia d’una bona vista.
Passant per la balma vam arribar a un munt de graons que ens van posar en forma. Després d’una pujadeta vam arribar a les restes de l’ermita de Santa Magdalena. Només hi vam trobar murs de pedra. Abans, com que estava situada entre penyals i riscos, no era accessible a cavall.
D’aquí hi ha unes panoràmiques precioses i comencem a veure parets amb vies d’escalades. Alguns pugem fins a la Miranda de Santa Magdalena on encara se’ns amplia més la panoràmica de Montserrat.


Les vistes des de la Miranda són de l’Elefant, la Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe, del monestir i del Baix Llobregat. Estem a la zona dels gorres: la Gorra Marinera, la Gorra Frígia i la Magdalena Superior.

Un cop tornem una mica més avall de l’ermita de Santa Magdalena, el grup se separa entre caminaires i escaladors. Quedem que ens tornarem a retrobar a la Balconada de la Gorra Frígia.

Caminem per un coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena inferior, fins que trobem les escales de Jacob, que són una sèrie de graons excavats a la roca, des d’on es pot veure al fons el monestir.
                                                  
 Les escales de Jacob són unes escales anomenades a la Bíblia, per les que els àngels pujaven i baixaven del cel. Van ser vistes pel patriarca Jacob en un somni, després de la seva fugida pel seu enfrontament amb el seu germà Esaú.

Després de baixar-les i fer un caminet bastant planer, continuem caminant per una zona boscosa que ens porta al davant de l’ermita de Sant Jeroni. Allà decidim aturar-nos a dinar i descansar. Després de l’àpat, uns quants decidim pujar al mirador de Sant Jeroni. A dalt, trobem un espai bastant petit, protegit per una barana de ferro i amb un piló amb una gran rosa dels vents.
                         
La vista des del mirador és de 360º i hi podem veure mitja Catalunya: al nord, es veuen els Pirineus francesos, andorrans i catalans; a l’oest, els Pirineus aragonesos i terres de Lleida; al sud, terres de Tarragona i el mar Mediterrani; a l’est, les comarques de Barcelona i terres de l’interior de Girona.

Un cop a baix, fem el camí de tornada fins a la balconada de la Gorra Frígia on ens retrobem amb el grup dels escaladors.

Anem a parar a l’escala dels pobres amb quasi bé 800 graons de baixada, abans d’arribar al monestir.

Publicat per: Àngels Àrias



Comentaris

Joan Castellví ha dit…
Molt ben documentat!! gràcies!!! Pels que tenim poca memòria, la càmera sense piles (quan la portem),... els bloggers feu una feina exquissita!!!
Agustí Ten ha dit…
Moltes gràcies, Àngels. Quin luxe de crònica! Esperem que en segueixin moltes més!
Agustí ha dit…
Felicitats, Àngels! Pels que no vàrem venir ens fa alhora una mica de denteta i també molta satisfacció veure tot el que vàreu fer i com va anar tot plegat. I les fotos xulíssimes!
mariona ha dit…
La visita a Montserrat de la cotxarrada centellenca va ser una descoberta fantàstica! Enhorabona per la crònica i les fotos!!