Estanys de la Pera (Sortida a la neu 28/02 i 01/03)

Aprofito el cap de setmana plujós, per fer-vos cinc cèntims de la sortida del CCEC al refugi dels estanys de la Pera. Aquest cop m'hi he posat des de l'ordinador i això ja promet una mica més.
Una bona colla sortim el dissabte al matí cap a l'estació d'esquí de fons d'Aransa. Després d'una parada per esmorzar a l'estació de Toses, ens plantem a lloc vora el migdia. 















Sort que ha nevat durant la setmana i hi ha un bon gruix de neu!
Uns ens calcem les raquetes i els altres els esquis. Enfilem el camí tot xino-xano.

Fa un bon sol i això ens anima  per ti-
rar amunt. El paisatge es mostra preciós, encantador.

De primer sortim d'aprop de les pistes. Hi ha força gent. També n'hi ha d'altres que ja sembla que tornin d'una excursió.

Després d'una estona de caminar, arribem a l'area de picinic de  Les Pollineres, on a l'estiu s'hi pot arribar amb cotxe. 

Decidim dinar en aquest indret, donat que tenim el refugi aprop i encara ens queden força hores per gaudir del recorregut.

Una mica més amunt, ens fem una foto de grup, on fem força patxoca.
La meterologia va canviant i des del nord arriba un front que potser s'ha avançat una mica, tot i que estava anunciat.

Reprenem el camí i llavors arriba un regal pels companys que disfruten amb l'escalada: trobem el Salt del riu del Molí ben glaçat i decideixen escalar la seva cascada glaçada.

Els altres acabem de pujar fins al refugi. El vent es va reforçant i comença a nevar una miqueta.

El refugi és petit i acollidor. Hi ha una estufa de llenya que escalfa l'estança. Els guardes són d'allò més amables. Com que hem arribat d'hora aprofitem per fer-la petar mentre prenem alguna cosa. Els nens però ni han entrat. S'han quedat a fora a "treballar": 

Es construeixen una cova de neu! Amb la pala i amb les mans es fabriquen un cau molt acollidor!


 A l'hora de sopar, tothom a taula amb una bona gana! Després fem plans per l'endemà. Encara va bufant el vent i neva una mica.

Al matí uns quants companys es lleven d'hora, amb l'intenció d'anar al cim del Pic de Perafita.La boira va d'aqui cap allà. Els altres una mica més tard, amb l'intenció d'anar baixant cap al punt de sortida.

Deixem doncs el refugi i comencem a caminar cap a l'indret on hi ha l'estany gran, ara totalment cobert per la neu. Als lloms i pendents drets del seu voltant, els nens disfruten lliscant.

Des de dins del refugi

Els cims encara resten tapats. Els companys que han sortit més d'hora s'ho deuen trobar tot emboirat?

Nosaltres anem baixant a poc a poc. Cap al sud, mirant cap al Cadí, el cel encara està enllaganyat, però de mica en mica, sembla que es vulgui obrir alguna clariana.













Després del migdia arribem a l'estació d'esqui i al cap d'una estona, ens retrobem tots.
Llavors aprofitem per dinar, i au cap a casa falta gent. Hem passat un bon cap de setmana a la neu. Gràcies a tots per la vostra companyia i fins a la propera!

El dissabte, de pujada

El diumenge, de baixada

Excursió a St. Sadurni de Gallifa (14/03/2015)

Avui hem anat fins Gallifa per  pujar a la seva especial mola. Tot i la previsió de pluja no ens hem arrugat. Comencem a caminar després de deixar els cotxes en un revolt molt marcat. El camí s'enfila  pel bosc per l'anomenada canal de st. Sadurní. Quan som gairebé a dalt, ens desviem uns metres per observar La Foradada. Després del Coll arribem a la bonica ermita en poca estona. Aprofitem per esmorzar una mica. Un tros enllà ens apropem a l'indret anomenat Salt de la Guineu: un magnific mirador tot i el dia ennuvolat que tenim.
Comencem a baixar des d'aquest punt, per l'anomenat camí dels feliuans. Al capdavall, després de passar per la riera de la Roca, arribem aprop de la casa amb el mateix nom. Seguim per sota del Serrat Coniller i finalment sortim a la carretera que en pocs minuts ens deixa al punt d'inici.

Riera de La Roca

EXCURSIÓ A LA SERRA DE L'OBAC

Pins recargolats i Alzina Bonica o del Vent

4 de març de 2015

Aquest dimecres tot i el pronòstic de possibilitats de pluja, ens hem decidit anar cap a la Serra de l'Obac a veura uns pins recaragolats que ens han dit que hi havia, i també una Alzina Bonica o del Vent.

Comencem l'excursió al Coll d'Estenalles i agafem el GR-5 , passem per sobre de la Font i la bassa de la Mata. A la casa de la Mata sembla que hi ha els serveis que gestionen el Parc.

Anem seguint la pista fins que arribem a un coll, on veiem que per l'esquerra ens ve un camí de l'aparcament de l'Alzina del Salari, i davant hi ha un camí que careneja cap a l'esquerra que aniria cap a altres itineraris, aquí nosaltres hem de deixar el GR-5 i tombar a la dreta fins el Coll de Boix, una vegada al Coll, busquem  a ma esquerra una escala amb tres o quatre graons de fusta que baixa cap a una pista que va a Mata-rodona, no agafem aquesta pista, el que hem d'agafar és un corriol que surt a l'altra banda de la pista, davant mateix de les escales. És un corriol molt fresat, va baixant per dins el bosc d'alzines, de tant en tant surt a alguna clariana. Aquest camí s'ha de seguir sempre en direcció a ponent, no fer cas si hi ha algun corriol a dreta o esquerra, sempre seguir el mes fresat, el camí baixa però no s'enfonsa, sempre va carenejant. De tant en tant es troba alguna fita de pedres.

L’entorn es molt bonic, passem per boscos d’alzines, en algun tros hi ha algun pi però pocs, també passem per grans roques, el camí no presenta cap dificultat. Al cap d’uns ¾ d’hora que caminem, ja veiem en alguna vessant alguns pins, ara s’obra una clariana i carenegem sobre una  esplenada, tornem a entrar al bosc, quan s'acaba el bosc arribem ara a un pla sobra una roca més gran que la que hem trobat primer, estem a l'Era dels Enrics,

  

anem seguint el camí més fresat, entrem a un bosc i cal estar alerta i mirar cap dintre el bosc i trobarem el primer pi recaragolat anomenat el " Pi Arrastrat".

Tornem a recuperar el corriol  i amb cinc minuts trobarem el "Pi Anaconda".

Seguim una mica a l'esquerra, on hi sol haver una fita de pedres, i en dos minuts trobem el "Pi Cua de porc".

Allà a prop passat per un terrer hi ha un pilot de llenya i veiem un pi recaragolat arrencat, molt vell i sec.

Comença a caure gotes i una mica de calamarsa petita, ens afanyem a tornar, i en poc més de 40 minuts arribem a Coll de Boix, al sortir del corriol trobem la pista i la seguim a l'esquerra,  en 3 minuts passarem a tocar " l'Alzina Bonica o del Vent", ( foto que encapçala aquesta crònica).

El temps està empitjorant, hi ha negror tant a llevant com al nord, ens afanyem seguim aquesta pista.

Anem carenejant i tot i el mal temps les vistes son esplèndides, tant d'una banda com d'una altra.

Trobem un indicador a l'esquerra que diu Mura, nosaltres seguim per la pista,

Passem per més d'una bassa amb aigua, ara trobem "La bassa nova",potser son pels senglars, ja que tota l'estona trobem terra remoguda.

 Arribem a la Coma d'en Vila, on hi ha una casaenrunada  i també una bassa al costat.

Al fons veiem la Masia de La Mata i l'ermita de Sant Jaume que és per on hem vingut. Al cap de 20 minuts trobem el GR-5, és per allà on hem fet a l'anada. Seguim sense torbar-nos, amb 20 minuts arribem a l'Ermita de Sant Jaume.

Baixem, passem novament per la font i la bassa de La  Mata i agafem una pista amb avets que ens portarà al Coll d'Estenalles.

Fitxa tècnica:

Itinerari circular, en una part petita

Temps: 4 h. sense parades.

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Baixa

Km. 12

Mapa de l’itinerari.

Crònica feta per: Assumpta Vall-llovera i Roca