SORTIDA A LA NEU: PIC DE MORTIERS AMB ESQUÍS I RAQUETES 29-1-2017

Aprofitem que la temporada de neu ha comenta bé per anar a fer el pic de Mortiers.

Sortim molt d'hora de Centelles per anar directament a l'estació d'esquí de Formigueres. Sóm la Núria i en Roger Grau amb raquetes i la Mariona, la Mª Rosa, en Josep Mª  i jo amb esquís.

A les 9 puntuals estem equipats i hem comprat el forfait de randonée (que ens servirà per agafar una cadira i estalviar-nos uns bons metres de desnivell).

Després de la primera cadira continuem per la pista valisada amb senyals que indiquen itinerari d'esquí de muntanya. Anem guanyant altitud fins al final de l'estació. Des d'aquí podem veure el pic Carlit a la nostra esquerra. 

Darrera nostre ens queden la serra de Madrès i el massís del Canigó.

El petit bosquet que hi ha al final de l'estació té un aspecte impressionant amb una innivació que li dóna un aspecte i ambient hivernal al màxim. 

Anem arrivant poc a poc un plató, força ventat, des d'on tenim les primeres vistes de la cara nord dels pics Peric (petit i gran) veiem un corredor que porta fins el cim del Petit Peric que ens fa somniar en algún dia poder venir per pujar-lo i baixar per l'ample pala que té un aspecte deliciós. També veiem el nostre objectiu d'avui, el Pic de Mortiers.

Al final d'aquest plató baixem per dins el bosc seguint les ziga-zagues del camí que puja des del refugi de Camporrells, tot i que alguns prefeririem baixar de dret pel mig del bosc aprofitant algunes clarianes, continuem pel camí que porta cap al refugi per mantenir el grup unit. Hi ha molta neu i en Roger Grau té algún problema amb les raquetes, mentre els altres anem baixant en Josep Mª i en Roger s'aturen per tal de solucionar-ho. La resta del grup els esperem ja al plató, prop del refugi.

Un cop reagrupats prop de Camporrells ens encaminem cap una traça que ve del refugi i ens dirigim cap el fons del plató. Atravessem zones boscoses i estanys gelats. El dia és radiant i estem a l'abric del vent. És una zona preciosa i com que no trobem altres excursionistes sembla que estiguem en una expedició en algun punt recòndit dels boscos del Canadà.

Sortim de la zona boscosa per encarar el desnivell final. Aquí ja no hi ha arbres. L'ambient és de més alta muntanya i ens comença a tocar el vent. 

Prop del cim la Mª Rosa diu que està cansada i prefereix no fer cim per reservar forces per la baixada. Ella i en Josep Mª es queden al coll que ens portarà cap a la vall de Galba, s'arrasseren del vent i comencen a preparar-se per la baixada. 

La resta (la Núria, la Mariona, en Roger Grau i jo) fem cap el cim, en una mitja horeta ja som dalt. Fa molt vent i ens hi estem poca estona, el temps just per fer alguna foto de record i gravar a la retina i al cervell algúna imatge pel record més íntim de les vistes que ens regalen aquests paratges tot nevats.

El descens el comencem des del mateix cim, ens tirem amb els esquís per l'ample pala que ens ha de portar cap al fons de la vall de Galba. La neu està impressionant. Tenim un molt bon gruix de neu pols, la cosa no canviarà en tot el descens, podem dir que hem ben ensopegat el dia.

A la baixada hem d'anar fent parades per esperar els raquetaires. Amb aquest desnivell i aquestes magnífiques condicions de neu hi ha molta diferència en la velocitat de descens.

Arribem al fons de la vall on el recorregut s'encaixona i disfrutem molt amb els tubs i tobogans que anem trobant. 

Quan arribem a les pistes d'esquí de fons tornem a posar les pells de foca, sabem que encara ens espera una bona tirada pla a i una pujada final que posarà a proba la nostra resistencia física. 

El dia ha estat llarg, arribem a la pujada final que ja queda poca llum. Les forces d'alguns dels components del grup comencen a justejar, i només pensar que queden 160 metres de pujada fa que les cames encara es queixin més. Un últim esforç. A la pujada ens separem una mica i decidim reagrupar quan arribem a la pista de raquetes, aquí hi ha un cartell que ens indica que només ens queden 1,5 Km de pla per arribar al parking. S'ens fan llargs, ja comença a fer-se fosc i fins i tot algú encendrà el frontal per poder veure millor el camí.

Arribem al cotxe amb les últimes llums del dia. Avui podem tornar a dir que "ens ha atrapat el negre". 

Recollim tot el material i marxem cap a casa. Ha estat un llarg però inmillorable dia de muntanya hivernal amb els amics. De tornada pararem a Puigcerdà a menjar alguna cosa.