PORTADA DEL PESSEBRE A LA COSTA DE CENTELLES (16 de Desembre 2018)

Salutacions a tothom:

Quan vas repetint un acte, la trobada d'un grup de persones, per una raó o altra, acaba essent una tradició. Sortir de casa quan es fa de dia, amb l'il·lusió d'enfilar muntanya amunt , amb una colla d'amics i coneguts, fins i tot amb gent que retrobes després de molts anys, o potser d'altres que coneixes aquell matí mateix.

Un cop a dalt de la carena el mateix paisatge ens ofereix diferents cares depenent del temps que fa. Girem la mirada cap a un mar de boira, o bé veiem el Montseny nevat i el Pirineu més enllà també.
O com aquest any, que els núvols grisos deixaven escapar algunes gotes, mentre coiem les botifarres i pellucavem algún torró, entre traguinyols de vi.

Les mans, la mirada de l'artista, que any rere any ens obsequia amb el seu treball, situen al lloc triat, l'obra que hi romandrà resistint-t'ho tot.

Records inesborrables d'anys passats, de trobades i persones inolvidables, de moments viscuts amb intensitat! I les ganes de ser-hi, de tornar-hi, de retrobar-nos una vegada més i per molts anys!

Foto de grup: Josep M. Parareda

PROJECCIONS D'AUDIOVISUALS ST. ESTEVE 2018

Hola a tothom! Novament per aquestes dates us fem saber que el dia 26 de Desembre, diada de Sant Esteve, es duran a terme al casal Francesc Macià de Centelles, les projeccions d'audiovisuals i pel.licules de muntanya, a càrrec d'en Josep M. Parareda i la M. Rosa Aregall. Des del CCEC us convidem a aquest acte tant esperat i desitgem que vingueu a passar una bona estona i gaudir de belles imatges, records, vivències. A més la programació d'enguany és un recull de les pel.licules seleccionades i premiades als concursos més importants del pais. Es tracta d'una bona ocasió per a poder gaudir d'una tria de les millors pel.licules d'en Josep M. i la M. Rosa. Moltes gràcies per endavant! I bones festes a tots!

PS: us deixo l'enllaç al youtube on podeu visualitzar el tràiler d'aquest any

https://youtu.be/LuVwDvf9aw8

CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN 14, 15 i 16 DE SETEMBRE DE 2018 (escrita per l'Assumpta Vall-llovera)

CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN

CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN

14, 15 i 16 DE SETEMBRE DE 2018

Objectiu. Anar al Montlude, i a l’Artiga de Lin, Fonts Ulls del Jueu.

El Montlude és una muntanya de 2.519 metres que es troba entre els municipis de Les i de Vilamòs a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Estada al Camping “Prado Verde” Era Bordeta, km. 173-174 ctra. N-230.

Participants: Josep M.Parareda, M.Rosa Aregall, Anna Prat, Lluís Aulet, Bruna Raulet, Marc Sobrino, Helena Tafunell, Toni Llavina i Assumpta Vall-llovera.

Montlude (2519 m.)

Divendres 14 setembre. Sortim a les 5 de Centelles i sense fer cap parada arribem al càmping a les 9 del vespre. L’Anna , que és la que va contractar aquest càmping,  va a recepció a buscar la clau del Bungalow, la resta te pressa per visitar els lavabos. Seguidament ens aposentem a un magnífic bungalow de 8 places, una habitació de llit de matrimoni, i una de dos llits petits, a dalt hi ha quatre llits petits, l’Assumpta amb el raonament que va “suelta” tria un de dalt, però l’Anna no ho vol de cap manera, ja que hi ha una escala molt dreta amb uns graons estrets, i no vol que l’endemà estan sola caigui escales avall, i va a dormir a l’habitació de dos llits amb la Bruna, l’Assumpta ho agraeix, a més hi ha un gran sofà-llit, que no sé perquè, li toca dormir-hi al camallarg de la colla, en Toni.

Il·lusionats amb la nostra nova casa, preparem el sopar, que cadascú porta preparat, la nevera, com per art d’encantament, està proveïda de begudes diverses,  la M.Rosa i Josep M. ens fan una amanida de tomàquet de l’hort que hi canten els àngels. Sopem, per postres en Toni ens obsequia amb un tortell de full amb confitura de cabell d’àngel, boníssim!!!!.

Cal destacar que ens trobem amb una assistència farmacològica inesperada, un que te picor, en Marc ràpidament  li va donar un “rolon” perquè se’l posi, se’l posa i ja li passa la picor. Un altre es va queixar de mal als genolls, ràpidament en Marc ja li dona una pomada, o sigui, una atenció immediata!!!.

Algú sense perdre temps s’ha avançat i ha rentat els plats, fem el xupito del Licor de la Ferrada i ben satisfets anem a dormir, doncs demà, els que van  d’excursió, s’han de llevar a les 5 de la matinada!!!!!! Van al Montlude, ( 2517,7 m. ) pel cantó de la Vall de Toran.

El nostre Bungalow

Dissabte 15 setembre. A les cinc del matí es lleven els vuit que van d’excursió, amb molt silenci per no despertar l’Assumpta que es queda de guardiana de la nova casa, esmorzen i tot i que és negra nit, se’n van, l’Assumpta surt a la porta per dir-los adéu, i fins a la tornada.

El dia es presenta amb boira als cims, però al cap de dues hores ja ha esvaït.

L’Assumpta es lleva a les 9, esmorza i va a recepció per comprar algunes coses que faran falta pel sopar. Demana a informació si es pot visitar alguna cosa pels voltants a fi d’estirar les cames, l’indiquen que l’altre cantó del pont sobre el riu Garona, hi ha un camí que porta a tres cases, també demana algun mapa o informació sobre aquesta zona, el senyor li dona alguns fulletons. Com que no veu convenient visitar els habitants de les tres cases, decideix fer una volta de reconeixement pel càmping, i veure quants veïns hi ha. Poca gent, un xicot amb dos nens que van amb bici, dues famílies que agafen el cotxe i marxen a fer turisme, etc. tot controlat. Va a la casa, fa una mica d’endreça, agafa un llibre i torna a fer una roda de reconeixement pel càmping , sembla que ha arribat un noi veí amb una rulot i un gos que te lligat, es para a la zona de les barbacoes per llegir una mica, s’hi està bé, hi ha sol i ombra. Cap a les dues, va a dinar al restaurant del càmping, torna cap a casa a fer una mica de migdiada, cap d’una estona, per desvetllar-se torna a donar una volta pel càmping que aprofita per collir quatre flors, sobretot pixa llits, unes flors de zafrà i alguna margarida, no hi ha res més, torna  a casa per veure què fan a la Tele. Fan una pel·lícula de Robert Redford, ja l’ha vista, la canvia, perquè acaba malament, en posa una de Richard Gere, tot i que també l’ha vista i acaba malament, deixa aquesta perquè és més distreta, i així va alternant lectura i peli. Cap a quarts de set rep un WS dels companys que li diuen que ja baixen. Després de la peli, surt a portar les deixalles al contenidor, i just es troba amb la colla que ja tornen, diuen que van molt carregats, què portaran?, doncs bolets!!!!!, mooooooolts bolets.

Pinetells i algun cep

Tothom descarrega les bosses de bolets, de seguida ens organitzem, uns es dutxen, altres van a la piscina, d’altres a mida que estan dutxats es van incorporant  a l’equip de triar bolets, comença la M. Rosa, seguidament s’incorpora l’Helena que organitza la tria en cadena, ella treu la cua i els obre i deixa que l’Assumpta miri si hi ha cucs, i decideixi, podríem dir que és un control estil  155, com si diguéssim??? o cap a un cantó o cap a l’altra. Ja s’hi afegeix en Josep M. En Lluís quan veu que hi ha algunes plates de triats, s’encarrega de rentar-los, que per cert és una feinada ja que al portar-los amb bosses de plàstic, han quedat molt bruts, doncs si, els va netejant de un en un. En  Marc, va cap a la barbacoa a preparar el foc per coure la carn i la botifarra, la M. Rosa ja omple paelles i els comença a coure, l’Anna talla all molt petitó per tirar als bolets, ei!, la Bruna també fa coses, hi ha feina per a tothom.

Tot es va posant a punt, uns a la barbacoa, altres fregir bolets, altres parar taula i en poca estona estem tots asseguts a taula a punt de sopar.

També tenim una bona amanida de tomàquets de l’hort, la carn, botifarra, tot boniiiiissim!!!!!, i per postres......... una coca de brioix amb crema, uffffffffffffffff també boníssima.

Coca

Comentem l’excursió que han fet, hi ha hagut algun tros durillo, sobretot la baixada, del cim, han vist moltes muntanyes conegudes, tota la muntanya estava ple de narius que li donaven un to vermellós,o sigui tots estan molt contents de l’experiència. Acabem el sopar amb el licor de la Ferrada i a dormir.

Diumenge 16 setembre. Ens llavem a les 9 del matí, esmorzem, recollim, deixem endrecem el bungalow  i marxem cap a l’Artiga de Lin per veure el naixement del Riu Jueu, “Uelhs deth Joeu”.

Anem direcció Viella per la N-230, quan som al poble Es Bòrdes tranquem a la dreta on un rètol indica Artiga de Lin. La pista asfaltada d’uns 7 km. ens portarà fins l’aparcament del salt d’aigua.

Aparquem, seguim un camí senyalitzat en direcció al riu que en uns minuts ens porta fins al gran salt d’aigua que baixa amb molta força pel mig de la vegetació del bosc.

Naixament del riu Uells de Jueu

Aquesta aigua prove de la gelera de l’Aneto que es perd en el Forau de Aigualluts a la vall de Benasque.

A 1931 el científic Norbert Casteret va llançar 60 quilos de colorant a la part aragonesa per tenyir les aigües i demostrar que realment existia una corrent subterrània.

A la dreta del salt d’aigua baixa també un torrent d’aigua procedent de la Canaleta de Pomèro, on a la tornada visitarem el seu salt.

Anem cap a l’esquerra, travessem un pont metàl·lic que creua el riu Joeu. Entrem al bosc, hi ha dos camins, un amb escales de fusta que puja decidit i l’altre  que va pel bosc, pugem pel de les escales, l’escala està molt ben aposentada amb baranes a cada costat, puja gairebé paral·lel al salt d’aigua. Arribem a un punt on l’aigua ha disminuït, és veuen les primeres surgències d’aigua,  a mesura que va baixant les surgències es multipliquen al mig del torrent i la vegetació fins a convertir-se en la gran cascada que hem vist a baix.

La pujada és una mica forta, hi ha trossos de camí i de graons de fusta, però s’arriba a dalt amb sense cap dificultat. Arribem dalt, entrem per sota un portal de pedra que ens porta a un camí ample i planer, amb barana de fusta al cantó del torrent, passem entremig d’un bosc molt tupi’t, molta ombra i molta molsa sobre les pedres. Passem sota un altre portal de pedra, i entrem a una amplia explanada. Som al Pla de l’Artiga. Pel mig del Pla passa un rierol d’aigua que prové de l’Estany de Pois que es troba sota el cim de la Forcanada.

Pas de l'Artiga, al fons La Forcanada (2882,7m)

Al fons es pot veure les grans muntanyes, el Tuc de Neres ( 2582 m.)a l’esquerra, al fons Malh de Pois, coneguda com La Forcanada (2882, 7 m. ) i a la dreta el Malh de l’Artiga ( 2710 m.) . Continuem el camí, hi ha un xip amb un grup d’homes i gossos, semblen caçadors. Travessem per el pont de les Garonetes, que ens porta a l’altre costat del Pla, seguim un camí ample que entra al bosc, passem pel costat de la cabana de l’Artiga, en pocs  minuts arribem al Pla de l’Artiga on hi ha el refugi que acaben de renovar, ens hi acostem, comprovem que falta molt poc per tenir-lo acabat.

Prop del refugi hi ha un indicador que senyala el camí per anar a veure el salt del Pomèro, el seguim, ens fiquem dintre el bosc i amb uns deu minuts ja hi som.

Fem fotos, en Josep M. puja fins al salt gran de dalt, diu que hi ha un gorg molt bonic, l’Anna i en Toni hi van, tots pensem que s’hi banyaran, però no, de seguida tornen, no s’hi han banyat, però si que han tocat l’aigua amb el dit !!!!!!!. Tornem avall, travessem el prat i agafem la carretera asfaltada, a mig camí travessem el torrent de Pomèro, que més avall s’ajuntarà amb l’aigua del riu Jueu.

De seguida arribem a l’aparcament, son la una, comentem si tirem avall fins el Bar Esport, de Bellvehí d’Urgell, alguns els sembla massa lluny, diem dons que podem fer una tirada de dues hores de camí i a les tres dinem, la Bruna s’esgarrifa al pensar que falten dues hores per poder dinar, al final reservem taula al restaurant la Pizzeria de Pont de Suert. Amb poc més d’una hora ens hi posem, dinem, uns més bé que els altres.

La M.Rosa rep una mala notícia, un seu tiet s’ha mort, tot i que ja estava molt malament i tenia 96 anys, és una notícia trista, ens sap greu.

Una vegada refets, ara si posem la directa i a les set ja som a Centelles.

Tothom està molt content i satisfet de la sortida.

Nota: mirant el mapa es veu que des del pla de l’Artiga, ( 1481 m.) pujant seguint el barranc des Pois, s’arriba a l’estany des Pois ( 2068 m.) i seguint fins el Còts des Aranesi ( 2448 m.) deixant La Forcanada a l’esquerra, es baixa als ibons de l’Escaleta ( 2358 ) i seguint el torrent de l’escaleta es va al Pla dels Aigualluts ( 2035 m.) i d’aquí al Pla dels Estanys on hi ha la pista que porta al Pla de l’Hospital. O es pot passar pel Ref. De la Renclusa, superant un coll de 200 m.  Ha de ser una travessa molt i molt maca. Qui s’anima?.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

BISAURÍN ( 7 i 8 de Juliol del 2018)

Una carretereta estreta i llaaaarga, ens deixa al peu d'uns cims calcàris encara folrats d'una capa verda, que resisteix la llum potent del sol, al migdia. El mateix sol que ho rosteix tot, quan durant la travessa del plà de Lleida i la plana d'Osca, he vist els camps segats, amb aquell groc torrat, amb la verdor intermitent de les vinyes verdes de Raimat i del Somontano.

El Bisaurín des del Llano de Lizara

Hem pujat des d'Aragüés del Puerto, deixant enrere la carretera que porta cap a Pamplona.
Som a l'extrem més occidental de la província d'Osca, al costat de les valls d'Hecho i Ansó, a tocar ja del Pirineu navarrés.Tot i ser encarats a migdia, els cims preserven congestes de neu força importants. Ens acull el refugi de Lizara, al "llano" del mateix nom. Estem a 1.540 metres d'alçada. Quan hem arribat (cap als vols de les tres de la tarda) hem dinat a fora del refugi.

Començant a dinar (Llano del Bozo , al fons)

Uns núvols bastant foscos van i venen. Sembla que es prepara la tamborinada de mitja tarda.


 

Macizo de Bernera

Una mica més avall del refugi, en un revolt de la pista asfaltada hi ha una mini via ferrada. Ens en hi anem decidits. Els companys ferraters ja portaven les equipacions pertinents i indispensables. La Conxita i jo ens quedem a baix, mentre anem observant com tota la colla progressa per la paret equipada. En Josep M. va primer i pren posicions per anar filmant l'evolució dels escaladors.

A l'inici

 Segueixen l'Helena,molt valenta i en Marc de ben aprop. Després els Rogers: l'un després de l'altre. I tot seguit en Jordi, la Neus, la M. Rosa, la Laura, la Núria i la Mariona

La progressió al començament es fa a poc a poc. En Josep M. ens fa veure els regalims de pols de fer els forats dels graons, que han quedat agafats a la roca.















Tot i ser una ferrada fàcil, segons ells, a mi em sembla ben difícil. S'ha d'estar motivat i preparat fisicament per assolir aquests reptes.


Mentrestant, La Conxita s'ho pren molt bé, i agafa una posició inmillorable per obtenir les imatges de la manera més còmoda,

I mentre els companys van pujant, la Conxita i jo tornem cap al refugi on ens retrobem amb l'Assumpta. Decidim anar a l'encontre dels companys per l'indret on més o menys ens sembla que han de sortir.







Ens endinsem pel Llano de Lizara. El camí gira una mica a la dreta i davant nostre el plà s'eixampla i veiem un salt d'aigua preciós, en una raconada al fons de l'indret. L'Assumpta ens diu que els del refugi li han explicat que al matí no rajava, però que amb el pas de les hores i degut a l'insolació, que fon la neu de les congestes, cap a migdia raja cada dia.

Ens hi anem apropant a través de la llera eixuta del riu que desapareix pocs metres després del salt. Decidim tornar, perquè ni hem vist a la colla sortint de la ferrada, ni estem segurs del temps, que sembla amenaçar tempesta novament.


Ens retrobem de nou a les portes del refugi i ja encarem el sopar, per anar a dormir d'hora, donat que l'endemà volem llevar-nos ben d'hora, per tenir un bon marge d'hores per a l'excursió al cim.

Mentre esperem que arribi el sopar, la fem petar (sobretot en Josep M.), amb un grup de muntanyencs de Sòria, que han fet la via ferrada de Centelles, i gairebé totes les que coneixem de Catalunya.



Ens recomanen, per a l'excursió de l'endemà, d'anar i tornar pel mateix camí. La nostra intenció era fer una circular, però no ens ho recomanen, pel fet que hem de passar per unes congestes amb neu, orientades al nord i sense grampons.

 Ens n'anem a dormir deixant la porta del balcó de l'habitació ben oberta. Déu n'hi do la calor que fa.

M'adormo i em desperto ( no dormo com a casa), vaig veient com els llamps il·luminen la negror de la nit. Uns minuts més tard esclata la tempesta que durant alguns moments de la jornada havia pensat que ens cauria al damunt. Som al millor lloc per entomar-la, però es clar, els pensaments se m'en van una mica més enllà, quan ens tocarà llevar-nos i potser encarà plourà i tot serà ben moll...
M'he adormit un altre cop i llavors sona el despertador. Era en un somni proper: m'havia de calçar unes botes de ferro, que eren indispensables per poder fer l'excursió! Mare meva, quines coses!

Un cop llevats i ben esmorzats, tirem amunt encara de fosc, amb la certesa, almenys jo, de que no plourà més. Anem cap al cim tots excepte l'Assumpta i la Conxita, que faràn una aproximació cap a l'ibón viejo.






Uns metres més amunt trobem un parell de rampes amb un fort desnivell i plenes de fang que ens dificulten la pujada. Sembla com si una màquina d'aquelles que porten cintes enlloc de rodes, hagués obert camí.

Les escurrialles de la tempesta encara ronden per sobre els nostres caps. Cap a llevant però, ja s'entreveu que el sol empeny amb força.

Anem guanyant alçada. Veiem una font i un troç enllà un abeurador. El bestiar no hi és. Per la carena que tenim al davant veiem uns animals que semblem cabres, no no vaques, o potser ovelles...La polèmica ja està servida.






Arribem al Collado del Foratón. I seguim amunt, a la nostra dreta. De primer per un terreny amb fort pendent i amb molts xaragalls. Després ja ve la pedra calcària, en una traça ben definida. Ens reagrupem a la sortida de la pujada, quan ja només ens resta encarar els darrers metres per arribar al cim. Durant uns minuts restem embadalits per la preciositat del paisatge. Veiem cortines de pluja cap a la banda de Navarra.










També, a mitja pujada, ens ha sorprés una ramat d'isards passant per les congestes penjades. Els veiem marxar, de lluny, minúsculs...










Amb unes quantes gambades més, fem el cim! Llavors la visió general del territori és total i un valuós regal per a les fotografies, el descans i la contemplació d'un paisatge molt "treballat": gran quantitat d'estrats, diferents capes de pedra i terra, conjuntament amb la vegetació, els núvols, el sol, l'aire net i fresc...

El Midi d'Ossau a primer terme, al fons més a la dreta el Balaitous

Foto: Roger Mataró

 El Castillo de Acher, a primer terme,sembla veritablement una fortalesa i per sota, les argiles rogenques de la Peña Mercantón envoltades d'una verdor sorprenent! Al fons a la dreta reconeixem l'Anie o Auñamendi, la Mesa de los Tres Reyes, el Petrechema...

Mentre mengem una mica i gaudim d'aquests moments, parlem amb una parella que volen fer la circularque voliem fer nosaltres. Els expliquem la conversa d'ahir a la tarda amb els de Sòria. Ens diuen que ho provaran. Nosaltres baixem pel mateix camí sense problemes.
La part més enfangada del camí s'ha eixugat ràpidament i arribem al refugi, on ens retrobem amb l'Assumpta i la Conxita.

I aqui ens teniu: just abans de tornar cap a casa, després d'un cap de setmana perfecte, en un indret molt recomanable, amb un munt de posibilitats.

ESCOMBRARIES A LA VIA FERRADA DE LES BAUMES CORCADES

La dispersió i l’abandonament de deixalles al medi natural segueix essent un problema molt gran. Quan anem a les muntanyes i als boscos, als rius, als camins rurals i als camps, als llacs, a les platges i als camins de ronda, a fer un munt d’activitats esportives i de lleure, ens hem d’endur els residus que generem: és així de clar i senzill.

No hi ha manera que n’aprenguem! Per més rètols, avisos i recomanacions que ens fan, sempre hi ha un moment o altre que considerem inevitable deixar la nostra aportació. Durant uns segons (molt pocs!) ens remou la consciència, però deixem el nostre regal. Una aportació que embrutarà el paisatge i el degradarà, perquè trigarà molt temps a desaparèixer o no ho farà i s’anirà acumulant amb un munt d’altres aportacions.

Què esperem? Que vingui algú a treure-les? Que passi l’escombriaire i ho deixi tot net? Que posin papereres i contenidors? Que ens multin? O que ens denunciïn per embrutar?

Com és que no veiem que és molt més fàcil ficar-nos aquell mocador de paper altre cop a la butxaca? I els envasos de plàstic, embolcalls, papers, llaunes, ampolles, altre cop a la motxilla o en una bossa? Fins que trobem un punt on poder-ho deixar! Són unes accions ben simples, però d’una importància molt gran.

Som uns pòtols! Així de clar! Ens agrada tenir el nostre voltant ben net i polit, però quan sortim del nostre entorn dimitim en silenci de les nostres idees i conviccions. No ens cal cap excusa per embrutar-ho tot! Els que vinguin al darrere, que s’espavilin! I que s’arremanguin si no volen veure el seu entorn fet una merda! Quan es trobin un munt de deixalles de tot tipus escampades, ja serem a casa nostra a punt per escombrar el cancell de la porta d’entrada i criticarem d’altres que, en el nostre entorn urbà, no respecten les normes mínimes de convivència.

És per això que, des del Centre Excursionista de Centelles, fem una enèsima crida al munt de persones que veniu a la Via Ferrada de les Baumes Corcades perquè us endugueu, quan marxeu cap a casa vostra, les escombraries que pugueu generar: tot allò que llençaríeu a terra o que deixaríeu a papereres i contenidors. Només així reduirem despeses que ens afecten a tots i aconseguirem tenir un territori respectat i estimat!

ANDORRA: VIA FERRADA D'ENCLAR I PIC DE CASAMANYA (24 i 25 /02/ 2018)

Darrerament hem anat a Andorra un munt de vegades. I no pas per anar de botigues, a fer el "shopping", que en diuen ara. La nostra afició i passió per les muntanyes i la natura, ens porta al pais dels Pirineus un cop més. Ens allunyem una mica, no del tot, dels entorns urbans i civilitzats, per endinsar-nos pels boscos i els camins, cap als cims nevats.

St. Vicens d'Enclar

Com en d'altres sortides, aquesta vegada també som una bona colla. Ens situem a l'indret de Santa Coloma,  per anar a la via d'Enclar. Deixem els cotxes en un carrer, a sota d'una tartera. D'allà surt el camí cap a la ferrada, que ben aviat es divideix. Els que no anem a fer-la pugem amunt pel camí de retorn, que ens porta a la petita ermita de St. Vicens d'Enclar, on s'acaba el recorregut equipat.

Al cap d'una estoneta, els primers escaladors comencen a treure el nas als darrers graons. Fa un dia preciós i ens sorprèn la poca neu que trobem a aquesta alçada. De mica en mica va arribant tothom. Els comentaris de tothom son de  satisfacció. Reprenem el camí cap a baix, per anar a empaitar el dinar. Encarem cap a la casa de colònies on passarem la nit, a Canillo, per veure si podem menjar-nos el dinar allà i si ja veiem més neu.

Un cop instal.lats, hi ha qui decideix fer una migdiada, d'altres van a estirar les cames per Canillo.Els més joves aprofiten la neu dels voltants per baixar amb la pala i d'altres experiments. Uns altres anem a veure les condicions de la carretera i de l'indret des d'on volem començar l'excursió de l'endemà, per tal de contrastar les dades i les informacions que ens han donat. Ens aturem al mirador del Roc del Quer. I finalment arribem fins al Coll d'Ordino, lloc on la carretera desapareix a sota la neu.

Mirador del Roc del Quer

Coll d'Ordino

De nou a baix i la fem petar mentre esperem el sopar. I després cap a la "piltra"!

No hem de matinar gaire, i després de l'esmorzar tirem amunt. Una mica abans del Coll, on l'asfalt queda amagat hi ha una zona per aparcar. Els companys que fan esquí de muntanya surten des d'aquí, per estalviar-se passar per dins del bosc. Els que anem amb raquetes, sortim doncs de més amunt, resseguint el llom boscós.

Deixem als contructors d'iglús, ben enfeinats. Quan tornem ja farem la visita d'obres pertinent.
La travessa per sota els pins i els avets és una mica pesada i costa progressar, però després d'una estona deixem enrere la vegetació i ens apareix al davant la pujada cap al cim. Ens retrobem amb els esquiadors i tots junts enfilem amunt. La pujada es fa notar i ens anem fragmentant en grupets, uns més amunt i d'altres més avall. Llavors ens reagrupem en algun dels planells que anem trobant



































La pujada se'ns allarga molt. Les primeres rampes tenen un pendent que Déu n'hi dó. Anem fent ziga-zagues. I encara no veiem el cim! Després d'una bona estona de pujada, finalment veiem el cim, coronat per una gran fita de pedres. Això ens anima i les darreres passes fins a dalt potser no són tant feixugues.












L'espectacle dels cims nevats és brutal! Tenim una visió general de les valls d'Andorra, donat  la disposició del Casamanya, al mig del territori.  Tenim a la nostra dreta el sector del Comapedrosa i cap a l'esquerra l'alt del Cubil i el sector dels Pessons.

Ens fem les fotografies pertinents i decidim baixar, perquè tot i que fa sol i el dia és clar, bufa un vent gelat que no deixa practicament a ningú indiferent. Els raqueters comencem a tirar avall i de mica en mica tothom s'hi va afegint. Al primer plà que trobem ens reagrupem i observem com baixen els companys esquiadors: en saben molt!


La neu està en molt bones condicions i deixa tirar pel dret, alguns amb més dificultats que d'altres, perquè el fort pendent no permet distraccions. Llavors quan som al gran planell que es troba abans d'entrar al bosc, decidim baixar per l'indret per on han anat els esquiadors, per tal d'evitar la incomoditat de la travessa enmig de la vegetació. Arribem al primer aparcament ràpidament. Llavors només ens cal fer una caminada fins al Coll d'Ordino, des d'on haviem sortit. Allà podem contemplar la feina dels manobres de la neu! S'ho han treballat molt i molt bé!

Un cop ens retrobem tots al primer aparcament, fem un dinar ràpid i anem fins al mirador del Roc del Quer. I des d'allà iniciem el retorn cap a casa, molt llarg per sortir fins a la frontera. Però ha valgut molt la pena. Ha estat una sortida fantàstica. Moltes gràcies a tots!