CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN 14, 15 i 16 DE SETEMBRE DE 2018 (escrita per l'Assumpta Vall-llovera)

CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN

CRÓNICA DE LA SORTIDA A LA VALL D’ARAN

14, 15 i 16 DE SETEMBRE DE 2018

Objectiu. Anar al Montlude, i a l’Artiga de Lin, Fonts Ulls del Jueu.

El Montlude és una muntanya de 2.519 metres que es troba entre els municipis de Les i de Vilamòs a la Vall d'Aran. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Estada al Camping “Prado Verde” Era Bordeta, km. 173-174 ctra. N-230.

Participants: Josep M.Parareda, M.Rosa Aregall, Anna Prat, Lluís Aulet, Bruna Raulet, Marc Sobrino, Helena Tafunell, Toni Llavina i Assumpta Vall-llovera.

Montlude (2519 m.)

Divendres 14 setembre. Sortim a les 5 de Centelles i sense fer cap parada arribem al càmping a les 9 del vespre. L’Anna , que és la que va contractar aquest càmping,  va a recepció a buscar la clau del Bungalow, la resta te pressa per visitar els lavabos. Seguidament ens aposentem a un magnífic bungalow de 8 places, una habitació de llit de matrimoni, i una de dos llits petits, a dalt hi ha quatre llits petits, l’Assumpta amb el raonament que va “suelta” tria un de dalt, però l’Anna no ho vol de cap manera, ja que hi ha una escala molt dreta amb uns graons estrets, i no vol que l’endemà estan sola caigui escales avall, i va a dormir a l’habitació de dos llits amb la Bruna, l’Assumpta ho agraeix, a més hi ha un gran sofà-llit, que no sé perquè, li toca dormir-hi al camallarg de la colla, en Toni.

Il·lusionats amb la nostra nova casa, preparem el sopar, que cadascú porta preparat, la nevera, com per art d’encantament, està proveïda de begudes diverses,  la M.Rosa i Josep M. ens fan una amanida de tomàquet de l’hort que hi canten els àngels. Sopem, per postres en Toni ens obsequia amb un tortell de full amb confitura de cabell d’àngel, boníssim!!!!.

Cal destacar que ens trobem amb una assistència farmacològica inesperada, un que te picor, en Marc ràpidament  li va donar un “rolon” perquè se’l posi, se’l posa i ja li passa la picor. Un altre es va queixar de mal als genolls, ràpidament en Marc ja li dona una pomada, o sigui, una atenció immediata!!!.

Algú sense perdre temps s’ha avançat i ha rentat els plats, fem el xupito del Licor de la Ferrada i ben satisfets anem a dormir, doncs demà, els que van  d’excursió, s’han de llevar a les 5 de la matinada!!!!!! Van al Montlude, ( 2517,7 m. ) pel cantó de la Vall de Toran.

El nostre Bungalow

Dissabte 15 setembre. A les cinc del matí es lleven els vuit que van d’excursió, amb molt silenci per no despertar l’Assumpta que es queda de guardiana de la nova casa, esmorzen i tot i que és negra nit, se’n van, l’Assumpta surt a la porta per dir-los adéu, i fins a la tornada.

El dia es presenta amb boira als cims, però al cap de dues hores ja ha esvaït.

L’Assumpta es lleva a les 9, esmorza i va a recepció per comprar algunes coses que faran falta pel sopar. Demana a informació si es pot visitar alguna cosa pels voltants a fi d’estirar les cames, l’indiquen que l’altre cantó del pont sobre el riu Garona, hi ha un camí que porta a tres cases, també demana algun mapa o informació sobre aquesta zona, el senyor li dona alguns fulletons. Com que no veu convenient visitar els habitants de les tres cases, decideix fer una volta de reconeixement pel càmping, i veure quants veïns hi ha. Poca gent, un xicot amb dos nens que van amb bici, dues famílies que agafen el cotxe i marxen a fer turisme, etc. tot controlat. Va a la casa, fa una mica d’endreça, agafa un llibre i torna a fer una roda de reconeixement pel càmping , sembla que ha arribat un noi veí amb una rulot i un gos que te lligat, es para a la zona de les barbacoes per llegir una mica, s’hi està bé, hi ha sol i ombra. Cap a les dues, va a dinar al restaurant del càmping, torna cap a casa a fer una mica de migdiada, cap d’una estona, per desvetllar-se torna a donar una volta pel càmping que aprofita per collir quatre flors, sobretot pixa llits, unes flors de zafrà i alguna margarida, no hi ha res més, torna  a casa per veure què fan a la Tele. Fan una pel·lícula de Robert Redford, ja l’ha vista, la canvia, perquè acaba malament, en posa una de Richard Gere, tot i que també l’ha vista i acaba malament, deixa aquesta perquè és més distreta, i així va alternant lectura i peli. Cap a quarts de set rep un WS dels companys que li diuen que ja baixen. Després de la peli, surt a portar les deixalles al contenidor, i just es troba amb la colla que ja tornen, diuen que van molt carregats, què portaran?, doncs bolets!!!!!, mooooooolts bolets.

Pinetells i algun cep

Tothom descarrega les bosses de bolets, de seguida ens organitzem, uns es dutxen, altres van a la piscina, d’altres a mida que estan dutxats es van incorporant  a l’equip de triar bolets, comença la M. Rosa, seguidament s’incorpora l’Helena que organitza la tria en cadena, ella treu la cua i els obre i deixa que l’Assumpta miri si hi ha cucs, i decideixi, podríem dir que és un control estil  155, com si diguéssim??? o cap a un cantó o cap a l’altra. Ja s’hi afegeix en Josep M. En Lluís quan veu que hi ha algunes plates de triats, s’encarrega de rentar-los, que per cert és una feinada ja que al portar-los amb bosses de plàstic, han quedat molt bruts, doncs si, els va netejant de un en un. En  Marc, va cap a la barbacoa a preparar el foc per coure la carn i la botifarra, la M. Rosa ja omple paelles i els comença a coure, l’Anna talla all molt petitó per tirar als bolets, ei!, la Bruna també fa coses, hi ha feina per a tothom.

Tot es va posant a punt, uns a la barbacoa, altres fregir bolets, altres parar taula i en poca estona estem tots asseguts a taula a punt de sopar.

També tenim una bona amanida de tomàquets de l’hort, la carn, botifarra, tot boniiiiissim!!!!!, i per postres......... una coca de brioix amb crema, uffffffffffffffff també boníssima.

Coca

Comentem l’excursió que han fet, hi ha hagut algun tros durillo, sobretot la baixada, del cim, han vist moltes muntanyes conegudes, tota la muntanya estava ple de narius que li donaven un to vermellós,o sigui tots estan molt contents de l’experiència. Acabem el sopar amb el licor de la Ferrada i a dormir.

Diumenge 16 setembre. Ens llavem a les 9 del matí, esmorzem, recollim, deixem endrecem el bungalow  i marxem cap a l’Artiga de Lin per veure el naixement del Riu Jueu, “Uelhs deth Joeu”.

Anem direcció Viella per la N-230, quan som al poble Es Bòrdes tranquem a la dreta on un rètol indica Artiga de Lin. La pista asfaltada d’uns 7 km. ens portarà fins l’aparcament del salt d’aigua.

Aparquem, seguim un camí senyalitzat en direcció al riu que en uns minuts ens porta fins al gran salt d’aigua que baixa amb molta força pel mig de la vegetació del bosc.

Naixament del riu Uells de Jueu

Aquesta aigua prove de la gelera de l’Aneto que es perd en el Forau de Aigualluts a la vall de Benasque.

A 1931 el científic Norbert Casteret va llançar 60 quilos de colorant a la part aragonesa per tenyir les aigües i demostrar que realment existia una corrent subterrània.

A la dreta del salt d’aigua baixa també un torrent d’aigua procedent de la Canaleta de Pomèro, on a la tornada visitarem el seu salt.

Anem cap a l’esquerra, travessem un pont metàl·lic que creua el riu Joeu. Entrem al bosc, hi ha dos camins, un amb escales de fusta que puja decidit i l’altre  que va pel bosc, pugem pel de les escales, l’escala està molt ben aposentada amb baranes a cada costat, puja gairebé paral·lel al salt d’aigua. Arribem a un punt on l’aigua ha disminuït, és veuen les primeres surgències d’aigua,  a mesura que va baixant les surgències es multipliquen al mig del torrent i la vegetació fins a convertir-se en la gran cascada que hem vist a baix.

La pujada és una mica forta, hi ha trossos de camí i de graons de fusta, però s’arriba a dalt amb sense cap dificultat. Arribem dalt, entrem per sota un portal de pedra que ens porta a un camí ample i planer, amb barana de fusta al cantó del torrent, passem entremig d’un bosc molt tupi’t, molta ombra i molta molsa sobre les pedres. Passem sota un altre portal de pedra, i entrem a una amplia explanada. Som al Pla de l’Artiga. Pel mig del Pla passa un rierol d’aigua que prové de l’Estany de Pois que es troba sota el cim de la Forcanada.

Pas de l'Artiga, al fons La Forcanada (2882,7m)

Al fons es pot veure les grans muntanyes, el Tuc de Neres ( 2582 m.)a l’esquerra, al fons Malh de Pois, coneguda com La Forcanada (2882, 7 m. ) i a la dreta el Malh de l’Artiga ( 2710 m.) . Continuem el camí, hi ha un xip amb un grup d’homes i gossos, semblen caçadors. Travessem per el pont de les Garonetes, que ens porta a l’altre costat del Pla, seguim un camí ample que entra al bosc, passem pel costat de la cabana de l’Artiga, en pocs  minuts arribem al Pla de l’Artiga on hi ha el refugi que acaben de renovar, ens hi acostem, comprovem que falta molt poc per tenir-lo acabat.

Prop del refugi hi ha un indicador que senyala el camí per anar a veure el salt del Pomèro, el seguim, ens fiquem dintre el bosc i amb uns deu minuts ja hi som.

Fem fotos, en Josep M. puja fins al salt gran de dalt, diu que hi ha un gorg molt bonic, l’Anna i en Toni hi van, tots pensem que s’hi banyaran, però no, de seguida tornen, no s’hi han banyat, però si que han tocat l’aigua amb el dit !!!!!!!. Tornem avall, travessem el prat i agafem la carretera asfaltada, a mig camí travessem el torrent de Pomèro, que més avall s’ajuntarà amb l’aigua del riu Jueu.

De seguida arribem a l’aparcament, son la una, comentem si tirem avall fins el Bar Esport, de Bellvehí d’Urgell, alguns els sembla massa lluny, diem dons que podem fer una tirada de dues hores de camí i a les tres dinem, la Bruna s’esgarrifa al pensar que falten dues hores per poder dinar, al final reservem taula al restaurant la Pizzeria de Pont de Suert. Amb poc més d’una hora ens hi posem, dinem, uns més bé que els altres.

La M.Rosa rep una mala notícia, un seu tiet s’ha mort, tot i que ja estava molt malament i tenia 96 anys, és una notícia trista, ens sap greu.

Una vegada refets, ara si posem la directa i a les set ja som a Centelles.

Tothom està molt content i satisfet de la sortida.

Nota: mirant el mapa es veu que des del pla de l’Artiga, ( 1481 m.) pujant seguint el barranc des Pois, s’arriba a l’estany des Pois ( 2068 m.) i seguint fins el Còts des Aranesi ( 2448 m.) deixant La Forcanada a l’esquerra, es baixa als ibons de l’Escaleta ( 2358 ) i seguint el torrent de l’escaleta es va al Pla dels Aigualluts ( 2035 m.) i d’aquí al Pla dels Estanys on hi ha la pista que porta al Pla de l’Hospital. O es pot passar pel Ref. De la Renclusa, superant un coll de 200 m.  Ha de ser una travessa molt i molt maca. Qui s’anima?.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera