CAMÍ RAL DE BAGÀ A URÚS
Juny de 2011

Aquest camí fa tres anys que l'han recuperat, és el que antigament passava del Berguedà a la Cerdanya.
Aquest camí surt de l'Hospitalet de Rocasansa, municipi de Bagà, passa per Coll de Jou (el coll està entre la Tossa d'Alp i les Penyes Altes del Moixeró) i va a parar al poble d'Urús, poble de la Cerdanya.

Comencem a caminar des del trencant que va a l'ermita i antic hospital de Rocasansa.
A mesura que anem pujant, gaudim de millor vista, com és el cantó est del Pedraforca, i també de la quantitat de roques que hi ha durant tot l'itinerari.

Al cap d'un quilòmetre i mig trobem un rètol que ens indica el camí que hem de seguir.

El camí està molt ben senyalitzat, blanc i groc, ja sigui en pintades a pedres o uns cercles lligats en els arbres.

És un camí que fa contínues llaçades, que passa pel mig de bosc i de les moltes roques que hi ha, molt difícil d'endevinar, però que el trobes bé, molt ben marcat i no té pèrdua.

Anem pujant doncs el desnivell total és de 800 metres, però la pujada és agradable per la varietat d'arbres i arbusts que hi ha, pi, faig, boix...., i també de flors.

Arribem a dalt al collet de Deogràcies, i seguim un corriol pel mig del bosc que en poca estona ens porta a Coll de Jou.

Des de Coll de Jou tenim una gran vista de la Cerdanya ,i ha uns indicadors que ens marquen la direcció dels camins: A la dreta la Tossa d'Alp, a l'Esquerra Les Penyes Altes del Moixeró, les roques del davant son les Suquetes i endavant comença el camí per baixar cap a Urús.

Mentre reposem al Coll de Jou, passen dos excursionistes que ens diuen que venen de la Tossa d'Alp, que van cap a Les Penyes Altes i aniran a dormir al refugi dels Cortals. Ens diuen que fan la ruta dels Cavalls del Vent.

Després de fer la foto de rigor, i fer un mossec, emprenem la baixada, i potser més lentament que la pujada per contemplar més bé el paisatge, ja que ara ja tenim el camí segur, i així podem tornar a contemplar la varietat de plantes i flors. N'hi ha una que ens crida l'atenció, surt de les roques com si sortissin unes punges de la roca, però vistes de més aprop veiem que és una flor que es fa a les escletxes de la roca.

Aném baixant i contemplant la natura vigilantperò, on posem els peus.

I molt contents i satisfets, busquem una ombra per reposar i dinar una miqueta, i fins la propera!!!.

EL CONGOST DE MONTREBEI

Maig de 2011

Tal com estava programat el dia 7 de maig varem fer la sortida al congost de Montrebei. És una sortida que ja haviem fet fa temps però alguns socis hi estaven interessats i la varem tornar fer. És un indret molt bonic que sempre agrada de tornar-hi.

Ens varem parar a esmorzar a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, un indret encimbellat molt bonic.

Com es pot veure a la fotografia hi varem trobar la planta protegida de "Orella d'Ós".

Varem retornar al camí i al cap d'una mica es va posar a plovisquejar, i tota l'estona va fer el mateix, estones de més pluja i menys, però si que ens varem equipar per no mullar-nos, la qual cosa va privar de poder gaudir plenament d'aquest indret, tot i que les persones que no hi havien estat mai, els va agradar molt.

Anem caminant, després de fer una "sifonada" arribem al Mas Carlets on hi ha una font hi varem beure aigua.

Continuem i després d'una petita pujada ja varem començar el camí del congost.

Hi ha qui te vertigen i requereix una petita ajuda per part dels companys.


A mig indret del congost s'hi troba la Cova "La Palomera" i un petit grup hi puja. Aquesta cova queda una mica sobre el camí i cal bastant d'esforç per arribar-hi.

Després de la visita a la cova, es va continuar pel camí del congost.

Es passaa per un petit túnel, on ens varem resguardar de la pluja i fer un petit mòssec.

Es va continuar pel bonic camí del congost.




Aviat es va arribar al pont metàlic que travessa un barranc, on varem dinar i després de caminar mitja hora, varem trobar l'autocar que ens esperava a aquest cantó.



I tothom molt satisfet i content, i una mica remullat, varem emprendre el camí de tornada cap a casa.

RUTA HISTÒRICA DEL GENERAL MORAGUES

Sant Hilari Sacalm

(Juny de 2011)

Com a conseqüencia de la dedicació que aquest hivern varem fer del coneixement de les sortides que hi ha des de Sant Hilari Sacalm, ens varem proposar conèixer els llocs significacitus d'aquest indret i que son importants en la nostre història de Catalunya.

Després de coneixer els indrets de Joan de Serrallonga, La Sala, Querós, etc i al final la Masia Serrallonga, varem voler conèixer els indrets del General Moragues, fill del Mas Moragues de Sant Hilari.

Fotografies del Mas Moragues.

...................................................Les Agudes des del Mas Moragues

Després de la visita al Mas Moragues, ens varem dirigir cap el Mas Regàs, d'on era la primera muller del General Moragues.

El Mas Regàs, és una masia que conserva encara cert aspecte senyorial. Compta amb Molí propi que l'alimenta la riera d'Arbúcies, amb vivenda inclosa.

Una pista, per sobre la riera d'Arbúcies,
ens porta a l'ermita de Santa
Maria de Lliors, on es va casar el General Moragues amb Cecília de Regàs.

És un indret molt ben cuidat, hi ha alguns vivers i una vegetació que fa que sigui un espai agradable de passejar.

......................................................... Riera d'Arbúcies

A continuació anotem quatre apunts de la vida del General Josep Moragues i Mas.

Josep Moragues i Mas va néixer al Mas Moragues de Sant Hilari Sacalm l'any 1669. L'any 1685 va morí el seu pare i va rebre en herència la propietat del mas i les finques.

Es va casar amb Cecília de Regàs, d'Arbúcies, de la que enviudà l'any 1707.

L'any 1710 es va casar amb Magdalena de Giralt, Baronesa de Bresssui de Sort. I és per això que el poble de Sort diu que el General Moragues és de Sort, i que fa consta en la inscripció del monument que aquest poble l'hi ha dedicat.

...........................Bust de Josep Moragues i Mas a la Plaça Major de Sort.


El general Josep Moragues és recordat com a un dels més importants defensors de la causa catalana a la guerra de successió. Això fa que molts l'hagin considerat com a heroi i màrtir de Catalunya. Encara avui, es un símbol de catalanitat per molta gent.


El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erigí l'actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l'escultor Domènec Fita.

Com a cloenda.

El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip foren executats de manera infamant el 27 de març de 1715. Al general Moragues no se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:

«	"Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia."	»

Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).

PUIG D'0U

PUIG D'OU ( Ripollès)
Sortida Familiar

Després de fer dies que no havíem fet cap sortida familiar degut per manca de dates disponibles, hem anat cap al Puig d'Ou, una excursió senzilla però agradable i amb moltes panoràmiques de la Garrotxa i el Pirineu.

Deixem els cotxes al Coll del Sitjar i comencem a caminar.

Al cap de poc de caminar es va despertar la gana i ens parem a esmorzar.


Continuem el camí, com que el camí hi ha molta ombra hi ha molts llimacs i la quitxalla s'entretenen a comptar els molts llimacs que hi ha pel camí, n'hi ha de dos colors, color carbassa i color negrós.

Anem fent camí reposadament fins que arribem al Coll d'Arrencafels i pugem de cop per un camí obert per desemboscar, el desnivell és pronunciat, però amb uns 25 minuts arribem al puig d'Ou, herbat i agradable, on comencem a trobar carreretes.

Te una gran panoràmica sobre la Vall del Bac, i Alta Garrotxa, contemplem, El Bassegoda, Montnegre, Bestracà, Taga,Sant Antoni de Camprodon,Serra Cavallera i els Pirineus, llàstima que no es poden veure bé, ja que hi ha la boira posada que no marxa de tot el dia.

Ens aposentem a aquest puig, on hi dinem i la quitxalla juga d'allò més bé, continuem buscant carreretes, també descobrim alguns exemplars d'orquídies.

I també, altres flors.

Abans d'abandonar aquest puig, on hi hem una llarga estada, ens fem la foto de rigor.

Xino-xano, comencem la tornada fins el coll del Sitjar.

Abans d'agafar els cotxes, anem a visitar la Casa del Sitjar, que està molt ben conservada a més que hi podem veure una certa activitat ramadera. Tot i que no s'hi viu habitual ment, si que sempre hi ha una persona que es cuida de la finca i de l'activitat que hi ha.


I fins la propera.......!!!

Sant Aniol d'Aguja

SANT ANIOL D'AGUJA

(Sortides dels dimecres)

Com que hem sentit a parlar tan de Sant Aniol d'Aguja, al final hem decidit anar-hi.

Ens dirigim cap a Sadernes, i donem un volt per l'ermita de Santa Cecília, que es troba al costat de l'aparcament. Però com que és un dia feiner, podem pujar amb el cotxe fins els aparcaments que hi ha més amunt.

Continuem amb el cotxe i el deixem al 3r. aparcament. De seguida agafem el corriol que baixa cap el pont d'en Valentí. Al costat encara hi ha una edificació que es diu era un hostal on els traginers si paraven, alguns mapes consta com a "Ca la Bruta" ,i altres com " l'Hostal de les Mosques."

Seguim endavant caminant gairebé al costat de la riera de Sant Aniol, que travessem diverses vegadaes, de primer la travessem per pedres, però a mesura que ens acostem a Sant Aniol hi ha passeres de troncs.

Per sobre nostre podem veure l'ermita de Sant Feliu del Riu, que una ermita que es troba pel camí que porta, per aquest cantó, a Coll de Riu i al Bassagoda.

Fem via, i més endavant trobem un troç de corriol molt pedregós, pedres esmolades i humides, és molt estret i s'ha d'anar en compte de no relliscar, ja que hi ha alguna esllavissada que estreny encara més el camí.

Durant tot el camí es pot contemplar una aigua transparent amb un to blavós degut als que el fons dels gorgs és roca.


I ja som a Sant Aniol. Aquesta ermita queda al final de la vall, envoltada d'una exuberant vegetació.


Visitem l'entorn, la casa on fa temps havia estat un refugi de muntanya ud'un centre excursionista de la Garrotxa,


I com que ens hem entretingut molt en l'anada, s'ens ha fet tard i no tenim temps d'arrivar-nos al gorg blau i al salt del Brull, una altra vegada serà.



Fem una reposada, bevem aigua de la Font de Sant Aniol i tornem pel mateix camí.


Al tornar parem un moment per contemplar l'esvelt pont de Llierca sobre el riu del mateix nom.


I fins la propera.