Via Verda del Carrilet Olot - Girona

Via Verda del Carrilet Olot - Girona

Primer Tram: Olot - Sant Esteve d'en Bas

Deixem el cotxe prop de la Font de Sant Roc d'Olot, que és on comença o acaba, la Via Verda. Anem cap a la font.

Font de Sant Roc- Olot

Pugem unes escales i iniciem la Via que està degudament senyalitzada, el camí és sorrenc, de seguida passem per sota uns ponts que faciliten el creuament dels veïns per anar a la seva vivenda o al seu terreny.

Inici de la Via Verda

Sortim dels ponts-tunels i l'espai esdeve ampli, als marges comencen a sortir les primeres flors. No tardem a trobar la pista municiapl d'atletisme, amb un disseny atrevit, últimament ha optingut un premi.

  

"Espai dissenyat pels arquitectes "RCR Arquitectes", al costat de la Via Verda del Carrilet d’Olot a Girona. Dins el parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Ideal per a sports.Goardonat amb el FAD Arquitectura l'any 2002".

 

Entrada a la Pista

Continuem i tot seguit arribem a l'antiga estació de la Codella, on els capsde setmana, si no plou, està oberta com a Bar i Restaurant.

Antiga estació de la Codella 

Davant mateix de l'estació surt un camí, paral.lel a la Via, que entra al parc de Pedra Tosca. Aquest Parc es va formar per la colada de la lava del volvà Puig Jordà. Entre els que te aquest parc ha optingut el premi Paisatge Rosa Barba, també l' any 2007 va estar novament reconegut amb el Premi X+Verd (per més verd) al segon Congrés Europeu Ciutat Verda, celebrat a Barcelona.

                                                                   Parc de la Pedra Tosca

 A més de pilots de pedraa tosca, hi ha espais per, herbes remeieres, espais més amplis que hi cultiven el sègol, amb una barraca d'hort, etc.

Arribem al final del parc que coicideix amb la Via Verda, seegui endavant per aquesta. Ja veiem molt aprop el pobla de Les Preses, laa via ara passa per entre els camps de conrreu, en arribar a la població hem de trevessar pel mig del poble i la carretera principal, i situar-nos a l'altra costat, ara seguim paral.lel a la carretera direcció hostalets d'en Bas.

Quan arribem a la carretera dels Tunels de Bracons, la Via passa per un pas subterràni.

Pas subterrani

Passat el pas subterrani de seguida trobem el refugi pels practicants de la Via Verda, siguin senderistes o biciclistes. L'edifici abans era una caserna de la Guardia Civil, ara l'han rehabilitat. Continuem, passem prop de cases de pagés, per talls entre roques de l'amplada justa perquè hi passes el tren i ja arribem a una zona indústrial que pertany a Sant Esteve d'en Bas.

Arribem a la part baixa de Sant Esteve, i com que ham d'agafar el bus perquè ens torni a Olot, on tenim el cotxe, ens informem on hi ha la parada, hi anem, i al cap de mitja hora passa el Bus. Diem al conductor que tenim el coxte a la Font de Sant Roc, diu que cap problema que ens deixerà a prop, o així és.

                    

  

Fitxa tècnica:
Km: 9,300
Temps: 3 hores 40 m. (amb parades)
Desnivell: pujada acumulada: 205 m. baixada: 148 m.
Dificultat: Baixa

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

BARRANC DE LA CARAMELLA-NOU REFUGI DEL CARO 01/04/2017

Després d'un bon grapat d'anys fent sortides per les terres de l'Ebre, ens faltava fer el cim més alt d'aquesta contrada: El Caro. Seguint els consells del nostre guia a la zona, l'Eugeni Ripoll, encarem la pujada pel barranc de la Caramella, després de deixar els cotxes al pàrquing habilitat abans de la casa Carballo.



Faig un apart per dir que hem sortit de Centelles a les sis del matí, després d'algún entrebanc tipus gual obstaculitzat, i arribem a Tortosa cap a les  nou del matí per a recollir l'Eugeni, que ja ens espera a la plaça Corona d'Aragó. Des d'aquí, fins a Roquetes i llavors ja ens endinsem cap al Parc Natural dels Ports, entremitg d'oliveres, garrofers.

Ens espera una dura pujada. Anem endinsant-nos cap al fons del barranc i el camí comença a tirar fort cap amunt.

 Tot i que bufa un vent fort, ens trobem arrecerats per la muntanya. Passem per indrets on les olors del bosc ens omplen el nas: la farigola florida, el barballó i d'altres plantes aromàtiques.

 Les formes capricioses de les roques no ens deixen indiferents en cap moment, i generen molts comentaris d'admiració, adobats pels que dominen la matèria i ens fan observar detalls que ens passen per alt.

La Cua de Cavall

Arribem a l'alçada del salt de la cua de Cavall, a l'indret del racó dels degotalls. Un fil d'aigua baixa agafat a la paret i cau avall: és impresionant!

 Veiem tres persones que pugen per aquest cantó. També ha de ser ben bonic pujar per aquí.

Els núvols van passant depressa. Tot i la seva negror, no semblem amenaçadors.

Encara ens queden molts metres de desnivell. Després d'una aturada per fer un mos i recuperar energies, continuem amunt.

 Arribats a l'indret anomenat L'Escaleta, un bon grapat de metres més amunt, ens reagrupem i mirem els mapes. El cim del Caro apareix davant nostre, ben caracteristic, amb un bon grapat de banyes de ferro.

El Caro

Tot i que sembla aprop, ens diuen que d'això ni pensar-hi, encara queda lluny. De fet avui no hi anirem. Ho deixem per demà. Avui hem d'arribar al nou refugi del Caro.

Mola Castellona

Ara ja es veu el delta i el riu que s'acosta al mar fent giragonses. Davant nostre s'alça la Mola Castellona, talment com una fortalesa petrificada.

Assolim el collet del Migdia i una mica més amunt, trobem un camí que baixa cap al forn de pega de La Pimpollada. Hi anem a visitar-lo i fem parada per dinar.

Un grup de companys, decideixen baixar cap al punt d'inici de l'excursió. La resta reprenem el camí fins al Coll del Vicari i d'allà una bona baixada fins al refugi.

La baixada cap el punt d'inici per recolher els cotxes és llarga. Ens portarà cap a les bassis de Caro i la Mola del Moro per acabar reprenent el camí per on hem pujat fins a l'aparcament.

Al vespre ens retrobem tots a l'hora de sopar i ens expliquem les anècdotes de la jornada.

Ha estat una sortida preciosa i molt recomanable!

 I aquí ens teniu, l'endemà en un recorregut que ferem fins a la cova Cambra, al davant del refugi forestal de La Mola.

Al cim de la Mola del Moro

De baixada cap a l'aparcament

Powered by Wikiloc

L'endemà i per culpa del vent hem de canviar de plans i decidim no pujar al Caro per la carena des del coll dels Pallers. En el seu lloc ens dirigim a la cova Cambra.
Prenem la carretera que s'endinsa cap el massis del Port, per després prendre una pista, a trams pavimentada. Deixem el cotxe propone d'un coll i continuem a peu per la pista. El camí és bo i fácil fins al refugi del CEC Tortosa.
Passat el refugi la cosa queda a la nostra esquerra.

La cova presenta dues cavitats i està equipada amb algún paravolt per practicar les tècniques d'espeleologia.







Una de les cavitats és una galería llisa, d'on s'han desprès grans lloses que en un altre temps formaven part del sostre.








A la segona cavitat s'hi entra per una galeria recta a peu pla.










Al final d'aquesta curta galeria es baixa una grada fins la cambra gran presidida per una gran columna.















Aquesta cavitat presenta moltes més formacions vistoses i boniques, però calerà portar frontal per poder-les veure.

MATINAL DE RÀPELS A LA TOSQUERA 12-3-2107

Aquest cap de setmana tenim sortida programada, com que la previsió de la meteo no és molt bona, donen pluja diumenge a partir del migdia, decidim quedar-nos prop de casa.

Quedem a les 8 del matí al semàfor de l'institut per anar a baixar els ràpels de la Tosquera. Sóm la Neus, en Toni, en Lluís, en Josep Mª i jo.

Enfilem el camí de pujada que ens portarà fins la sortida del primer ràpel a Riucerdà, passant per les escales del Puig.

Quan arribem a les anelles del primer ràpel en Josep Mª ens fa un recordatori teòric del funcionamient de diferents dispositius que ens serveixen per baixar com el vuit, el reverso, l'estop, el shunt (o bec d'ànec), el machard. També aprofita per explicar-nos algún nus que ens por ser útil i com muntar una reunió o què fer si mai tenim un problema i es talla la corda.

Ja amb la lliçó apresa tirem les cordes avall i que comenci l'espectacle.

Els primers 2 ràpels, estan molt seguits i van paral·lels al tram de la via ferrada de l'Esperó de la Tosquera. (R1 10 m i R2 12 m). Comencem baixant amb doble corda semiestàtica, pero ens ofereix massa fregament i es fa molt feixuc de baixar i decidim passar a corda simple.

En aquesta operació dels 2 ràpels i el canvi de cordes ens hi passem una estoneta. La Mª Rosa s'acosta fins per saludar-nos i veure com anem.

A l'enquerra veiem en Josep Mª explicant-li a la Neus el funcionament del machard mentre baixa l'R1 (10 m).

La Neus després de superar el petit morro que desploma de l'R2 (12 metres)

En Josep Mª i en Lluís baixant en paral·lel el segon ràpel de 12 metres mentre en Toni i la Neus s'ho miren des de baix.

Després del segon ràpel recollim les cordes i baixem caminant per les rampes que conformen el curs de la riera ara seca.

Mentre preparem el tercer ràpel (R3 6 m) tenim 2 sorpreses, la primera és que en Toni ha portal bunyols de l'empordà de Can Llavina, la segona és que en "Russi" ens ha vingut a veure i ens el trobem per aquí.

Fem una pausa per degustar els bunyols i xerrar una mica amb en "Russi" i continuem amb el descens.

A mesura que anem baixant comencem a trobar formacions de tosca, que son el que dóna nom al torrent.

Continuem baixant, el quart ràpel (R4 40 m)  el fem d'una sola tirada aprofitant que portem dues cordes de 60 metres.








Si no es disposa de cordes llargues hi ha un equipament a mitja baixada, que ho converteix en dos ràpels de 22  i 18 metres.

L'últim ràpel (R 5 25 m) ens porta fins dins el bosc on van anar a parar uns grans blocs que es van desprendre de la muntanya.

Recollim les cordes, ens desequipem, guardem tot el material i emprenem el camí que ens retornarà a Centelles passant per les mines d'aigua que proporcionaven l'abastiment d'aigua al poble.

En el camí de baixada hi tronem més blocs despresos de la muntanya, un gran bloc llís amb anelles que formava part d'una via d'escalada oberta per en Josep Mª anys enrere. Era un postre que s'havia de superar en artificial.

Arribem al poble a l'hora de dinar.

Ha estat un matí ben aprofitat.