Excursió a LES ROQUES DEL MASMUT (Terra Alta) any 2010

Com ja és costum del Centre, em fet una sortida, de dos dies, a La Terra Alta, els dies 6 i 7 de novembre. Com sempre ens fan de guies uns socis del Centre que tenim per aquelles terres, en Ramon i l' Eugeni.

El dia 6 doncs, ens trobem tots al lloc d'inici de l'excursió, disposats a conèixer un nou indret. El camí que comencem està ben marcat, però a nosaltres no ens cal estar pendents dels senyals ja que portem uns bons guies.

El paisatge és bonic. Comencem per una pista que fa molt de bon caminar . Després de travessar un riu, ens anem endinsant cap al fons de la vall fins que ja estem a l'envista de les Roques del Masmut.

En un moment donat trobem un motorista que porta una bossa plena de rovellons i pinetells, i es clar ja comencem a mirar per les voreres i anem alentim el pas, no fos cas que deixéssim bolets per collir. La Laura és la que dona el primer crit d'alerta, "he trobat un rovelló!", ja hi som!, comencem a trobar algun fredeluc, també mollerics, que són els preferits de la família Castellví. Novament travessem el riu i ens enfilem amunt per un corriol que ens acosta cap a les Roques del Masmut.

Quan som a dalt d'un collet, tenim les Roques al davant nostre i hi decidim dinar.

Després de dinar i fer una bona reposada, continuem pujant pel corriol fins arribar al coll on ens hem d'enfilar per anar dalt de les roques, cal però fer una grimpada, però no hi ha problema, ja que el grup compta amb escaladors i grimpadors experts que ajuden en tot moment.

Un vegada dalt les roques, ens hi passegem i contemplem una vista magnifica.

Baixem, ja que hi ha alguns companys que ens esperen al coll, i tots plegats comencem la tornada.

Abans de deixar aquest paisatge, però, ens fem la foto de rigor en aquest escenari tant i tant bonic.

En arribar al punt de partida ens despedim dels guies i ens dirigim a l'alberg de Ca la Jepa. Ja ens esperen i prenem possessió de les nostres habitacions, i petits i grans ens preparem per sopar.

Abans de sopar, però, ens cal triar els bolets que entre tots hem collit, una vegada triats, ens hem quedat els que ens son coneguts, hem hagut de desestimar alguns mollerics per la seva "mala ganya" la qual cosa ha ocasionat la desesperació dels Castellví.

La cuinera de l'alberg, molt amablement, ens els ha cuinat, tots n'hem pogut tastar una miqueta.

El dia 7 tenim destinat fer una visita al Museu Picaso d'Horta de Sant Joan i allà ens dirigim, però veiem que el Museu obren més tard i com que també volem visitar el Celler de Pinell de Brai, ens dirigim cap allà, abans però, donem una volta pel poble.

Per fer la visita guiada al Celler, hem arribat just quan en començava una i ens hi hem pogut incorporar.

Aquest Celler és obra de Cèsar Martinell i Brunet, l'estil de l'edifici, tot i que s'emmarca tradicionalment dins el modernisme, Martinell es considerava a si mateix noucentista. Martinell va ser deixeble i seguidor d'Antoni Gaudí.

Aquest Celler és anomenat "La catedral del vi", va ser construït entre 1918 i 1922.

Vertaderament és un edifici digne de ser visitat pel seu valor arquitectònic i també sentimental pels habitants del poble.

Tots hem seguit atentament les explicacions, inclòs els més petits, ja que al final de la visita han estat felicitats per la mateixa guia, pel seu bon comportament durant la visita.

I per esperar el dinar, petits, i grans, ens hem pres una estona de relax.

Seguidament hem anat cap a l'alberg per, recollir les coses i dinar.

Com és costum, ens esperava una bona fideuà.

I després de prendre un cafè, hem tornat cap a casa amb la satisfacció de conèixer un nou indret del nostre país.

Fins la propera!!!

Ruta de les Ermites - Santa Margarida de Vallors, Ermita del Pedró, Les Roques del Rei.

Aquest dimecres ens hem proposat a fer un troç de la ruta de les Ermites. Aquesta ruta és un itinerari circular de les ermites de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm, que si es vol fer seguida dura dos dies.

Com que les del cantó de Santa Coloma ja les hem fetes, avui farem un itinerari de dues que estan entre els dos termes, de Santa Coloma i de Sant Hilari. Farem la de Santa Margarida de Vallors i la del Pedró.

A més d'anar a les dues ermites, pel camí descobrirem altres indrets interessant. Per començar passem per un bosc d'alzines sureres on destaca el color del tronc on ja han tret el suro.

Tot i que no és temps de pluges, hem trobat aquest bonic salt d'aigua, i la bassa de la casa de Montalt.

Seguim camí avall, i no tardem a trobar l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Aquí fem una paradeta per esmorzar.

Seguim i tal com ens indica el mapa, trobem la Font del Nando i més endavant em de trobar "La Pedra dels Evangelis", però com que aquesta pedra queda fora del camí i per por de passar de llarg, quan ens sembla la busquem per caminois de dintre el bosc, doncs a les Guilleriess de camins i pistes s'està ple. Quan ho donem per perdut, continuem avall fins que trobem un indicador a ple revolt que ens indica l'indret.

Aquesta pedra es troba al costat d'un corriol, medeix 1,5 mestres d'alt per 0,5 d'ample i a la cara plana hi ha inscrites les inicials "ML+MA". Marcava els termes de les parròquies de Sant Miquel de Cladells ( ara Santa Coloma de Farners) i de Santa Margarida de Vallors ( ara Sant Hilari Sacalm) i alhora, els límits entre els bisbats de Vic i de Girona.

Continuem el camí i no tardem a veure, de lluny ,Les Roques del Rei, que és allà on ens hem de dirigir.

Com que hem baixat molt, ara ens toca pujar molt, però anem fent.

Passem per algunes cases de pagès, alguna sembla que està habilitada per caps de setmana, d'altres estan en mig enronades.

Quan arribem a un collet un indicador ens marca un corriol que porta a "Les Roques del Rei" L'agafem i amb un vint minuts som a dalt.

Hi ha una creu de ferro, plantada el 1901 dedicada al Bisbe Salvi Huix. És un mirador excel.lent de les Guilleries i també de la serralada del Montseny.

Baixem i continuem pujant fins arribar a "El collet dels republicans", agafem el camí que mena a l'ermita del Pedró.

Amb poc menys de 1/2 hora trobem l'ermita de la Mare de Déu del Pedró.

Fet i fet son les dues de la tarda, fa 4 hores que caminem. Volíem tornar per un altre lloc i fer una ruta circular, però la manca de senyalització ens fa dubtar del camí que hem d'agafar, i agafem el que ens sembla que ens portarà a Sant Hilari. Al final ens porta al fons de la vall i tornem a passar per Santa Margarida de Vallors, però no passa res, pugem fins on tenim el cotxe, doncs tot i que comença a fosquejar, estem tranquils de que tenim el camí bo.

Nota: Arribem al cotxe a les 6, cosa que em preocupa perque hem temo que no se m'hagin enganxat els costums de les sortides del Centre d'arribar de fosc.

Crònica feta per l'Assumpta Vall-llovera

CANVIS A LA PROGRAMACIÓ

Hola a tothom!

A continuació us passo el detall de les modificacions que s'han produït en algunes activitats previstes pel proper mes de Desembre:

Canvi de data a la portada del pessebre a la Costa:

Hem passat del diumenge dia 19 de Desembre, al dissabte dia 18. Sortirem a les 8 del matí davant de la Residència dels avis. Cal portar l'esmorzar. Després anirem caminant fins a Collsuspina, per anar a dinar al restaurant Cal Forner. El preu és de 22 € pels adults i 11€ pels nens. Per tornar cap a Centelles un de nosaltres portarà el seu cotxe i havent dinat acostarà fins al poble uns quants conductors per anar a recollir a la resta de la colla.

Podeu passar a recollir els tiquets del dinar per la Drogueria Rovira (Carrer Nou,13) fins al dia 13 de Desembre.

Cinema de muntanya:

Com sol ser per aquestes dates, en Josep M. Parareda i la Maria Rosa Aregall ens obsequien amb un passi de pel.licules de muntanya. Aquest any serà el dia de Sant Esteve a les 7 de la tarda, al Casal Francesc Macià.

Assamblea General del CCEC:

El divendres dia 17 de Desembre, a les 9 del vespre, hi ha convocada l'assamblea general de socis de l'entitat. L'ordre del dia serà el de sempre: informe del president, estat de comptes, precs i preguntes. Es farà al local social de l'entitat (Carrer Sant Joan,2).

Per qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. La propera reunió del dijous dia 25 de Novembre ens agradaria anar enllestint la programació de les activitats pel primer semestre de l'any que ve. Si teniu idees, llocs on us agradaria anar, aprofiteu per venir i proposar-ho! Fins llavors!

Masia Serrallonga

MASIA SERRALLONGA

Novembre 2010

Com què anar a buscar bolets ja va a la baixa, el grup dels dimecres, el dia 3 de novembre varem tornar a fer les nostres sortides a Muntanya.

Fa molt temps que volíem anar a veure la Masia Serrallonga a les Guilleries, i aquest dimecres ens ho varem posar al cap i ho hem intentat de nou, aquesta vegada pel cantó de Sant Hilari.

Després de fer vàries temptatives per les múltiples carreteres que hi ha en aquest indret, carreteres que van amunt i avall, carreteres noves per la MAT, carreteres que es comuniquen entre elles per desemboscar, etc. hem tingut la sort de trobat un boletaire i caçador de Sant Hilari i ens ha indicat el camí, i hem tingut sort perquè hem hagut de tornar a la carretera d'Osor i el trencant que ens ha indicat, no està pas senyalitzat.

Però amb tot, encara hem anat una mica a l'aventura i ens hem deixat portar per l'orientació, per l'altitud, etc. i al final hi hem arribat.

La masia està situada davant de l'església de Sant Martí de Querós, però a l'altre costat del Ter, ara pantà de Susqueda, i a una certa alçaria, raó per la qual tenia una bona panoràmica, que actualment ha perdut perquè s'hi han fet unes plantacions de pi aprofitant el quintà de la casa i no es pot veure res dels voltants

La casa està abandonada i es troba , avui en un avançat procés d'enrunament. No cal dir que la ruïna és gairabé total, la teulada s'ha enfosat totalment i només queden algunes parets i la porta d'entrada amb un arc encara molt ben conservat.

La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecusió de Serrallonga .

En data 22 de març de 1634 el virrei duc de Cardona, va donar llicència per reconstruir la casa:

"...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos".



Masia Serrallonga en l'actualitat


............................... ...............................
.La Masia Serrallonga, ja deshabitada i vista de la situació de la casa abans de la plantació de pins, on es podia veure l'església de Sant Martí de Querós

Estem molt satisfets d'haver aconseguit el nostre objectiu, de conèixer l'indret i la casa d'en Serrallonga.

Quatre dades històriques més com afegitó. (juny de 2011)

Les nostres sortides per les Guilleries ens han permés afegir dades interessants a aquesta crònica.

La mare d'en Serrallonga, Joana Ferrer, va nèixer a Can Ferrer de Sant Pere. Per tan d'aquí que en Joan Sala es digui,Joan Sala Ferrer.

Fotografia de l'esquerra, Can Ferrer en la actualitat. Creiem que l'han rehabilitada ja que està molt ben conservada. Hi ha algunes vivendes més modestes al costat, i també una ermita romànica, molt ben reconstruïda, Sant Pere d'Esplà, fotografia de la dreta.

La mare es va casar amb un fill de La Sala de Viladrau: (Fotografies de sota)

I Joan Sala i Ferrer es va casar a Sant Martí de Querós, amb Margarida Tallades i Serralonga, la pubilla del Mas Serrallonga, l'any 1618, i se li va dir "Joan de Serrallonga".

Un fill d'en Serrallonga, Antoni, va ser rector de Querós i va escriure la biografia del seu pare. Al terra de l'església es conserven els forats de dues tombes, una de les quals, per les dates i les inscripcions que s'hi intueixen, previsiblment va ser la tomba del rector de Querós.

PIC PERDIGUERO (3221 m) (17 i 18 juliol)

Ibón de Lliterola

Pic Perdiguero (3221 m)

Cabanya del Turmo

Uns quants membres del CCEC el dissabte 17 de juliol matinem per anar cap a la zona de Benasc. Com ja és tradició parem esmorzar al Bar Sport. Un cop hem fet la primera i única parada seguim tot dret fins a l’aparcament de la carretera, més amunt de Benasc, on s’inicia el GR-11 i ens porta fins al refugi d’Estós (1830 m).

Comencem a caminar per la Vall d’Estós que en aquest primer tram és tancada però de mica en mica es va obrint. Pel camí de pujada anem seguint el Riu d’Estós. Aquest en un dels trams forma les Gorgues Galantes que podem veure-les i fotografiar-les de ben a la vora i sentir l’aigua de les últimes pluges com baixa amb força. A mesura que anem pujant d’entre el grup hi han els caçadors de bolets que fan intents a veure si troben algun tresor i els “caçadors” de maduixes que n’hi han moltes.

El temps ens acompanya de tal manera que fem parada a la Cabanya del Turmo (1730 m) per dinar i gravar imatges i unes paraules. Després del dinar i el tast de vins de les botes que hem portat reiniciem la pujada cap al refugi d’Estós. La vall és més oberta que a l’inici i d’una gran gama de verds preciosos.

Arribem al refugi ens situem a l’habitació i fem tertúlia acompanyada d’una cervesa i refrescs per anar fent gana fins l’hora de sopar. Sopem i abans d’anar a dormir ens toca sortir a fora a un altre edifici per fer un pipí i rentar-nos les dents, complicat pels que ens llevem a mitjanit a fer un riu.

El diumenge 18 de juliol una part del grup matina per pujar el Perdiguero. L’altre grup poden anar més tard perquè pujaran a l’Ibón de Bardamina.
El grup del Perdiguero esmorzem el que ens deixa preparat el guarda del refugi i un cop preparats comencem a baixar per desfer una part del camí del dia anterior passant per la Cabanya del Turmo. A partir d’aquí deixem el GR-11 per seguir pel cantó esquerra i ens creuem amb les ruines d’un edifici de la Guàrdia Civil. Seguim pujant per un bosc i pendents entre prat i fang. A mesura que anem sumant desnivell deixem la vegetació per trobar-nos roca. Arribem a una espècie de Coll i a partir d’aquí girem a l’esquerra (direcció Oest). Comencem a trobar uns grans blocs de granit de pujada al Perdiguero. Arriba un moment que hem de seguir l’aresta, amb molta calor passem pel què podria ser el cim però encara no ho és! Seguim endavant per arribar al cim de veritat. Som al Perdiguero (3221 m) amb un dia fantàstic i una vista d’ocell de 360º difícil de fotografiar, més val disfrutar-la! En un primer pla a l’esquerra tenim el Possets (3369 m) i la seva glacera. Confirmadíssim, sí, sí! pels experimentats del grup ja que va ser un tema de debat que ens va tenir distrets durant un trams de la pujada. Fins i tot, ho vam demanar als excursionistes que ens creuaven. Deixant de banda l’anècdota, per l’altra banda podem veure perfectament el Massís de la Maladeta, … és tot un conjunt i zona que concentra cims d’alta muntanya per totes bandes .

Fem un mós, ens fan la foto de grup i decidim començar a baixar que ens queda un bon tram que l’hem de fer per la Vall de Lliterola. Fins arribar a l’Ibón de Lliterola hi han moltes fites i és una mica perdedor. A partir de l’Ibón el camí de baixada és molt fresat i fàcil de seguir pel costat del Riu Lliterola on també forma més d’una cascada que val la pena guaitar-la. No podem encantar-nos perquè ens queda un bon tros de Vall i els companys ens venen a buscar amb el cotxe per aquesta banda.

Arribem a baix sans i estalvis, ens reagrupem amb els companys, ens refresquem i intercanviem vivències i excursions. Tot seguit busquem un lloc per prendre un refresc en un bar de baixada i tan bon punt hem hidratat una mica fem el camí de tornada cap a Centelles.

Disculpeu pel retard de la crònica i per la disposició de les fotos no hi ha manera de fer-les baixar enmig del text i no tinc més paciència.

Gràcies a tots per aquestes descobertes, debats (jajaja!!) i bons moments de muntanya.

Salut i muntanya!!!!