SORTIDA A LA NEU: PUIGMAL AMB ESQUIS DE MUNTANYA I RAQUETES (25/02/2017)
Sortim de Centelles a les sis del matí, cap a la Cerdanya. El dia es presenta de la millor manera. Un cop a l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, enfilem per la pista nevada fins al darrer remuntador. Som una bona colla, uns amb esquis i altres amb raquetes. Comencem a pujar el fort pendent per un paisatge encisador. Els cims acolorits pel sol ens animen.
Cap al nord la visió del massís del Carlit és imponent. Aquest hivern ha nevat molt, hi ha un bon tou de neu!
La roba d'abric ens fa nosa. Aprofitem per beure una mica d'aigua i fer fotos. En Toni i l'Aleix s'han quedat a fer un iglú. Ens retrobarem a la tornada.
Altres excursionistes segueixen amunt. Nosaltres reprenem el camí. Està plè de traces. Anem fent llaçades i assolint més alçada.
Encara no veiem el cim, però tenim aprop el Puigmal de Llo. El veiem a la nostra esquerra. El fort pendent i la inclinació separen el grup: uns més avall i d'altres més amunt. De tant en tant parem i ens reagrupem.
Arribats a l'alçada del coll del Pas dels Lladres, de fet uns metres abans, un vent gelat que passa en aquell indret, ja desprotegits de les carenes del voltant, persisteix a fer-nos una mica la punyeta. Qui ho hauria dit uns metres més avall. En aquest punt em quedo amb l'Albert. Decidim esperar el grup que se'n va cap al cim. Però al cap d'una estona, el fred ens fa baixar de cota.
Aprofitem per pellucar quelcom. En Lluís i la Bruna també han baixat.
Finalment ens reagrupem amb els que han arribat al cim.
El descens amb esquís és ràpid. A la part de dalt, la neu està en molt bon estat, pols premsada, com una pista. Una mica més avall es converteix en neu crosta, que per complicar-ho una mica més està força ventada i plena de traces antigues que obliguen a tirar de força de cames. La part baixa del descens és de neu primavera.
Al arribar a la pista forestal, fem una aturada per menjar alguna cosa i esperar els que van amb raquetes.
Cap al nord la visió del massís del Carlit és imponent. Aquest hivern ha nevat molt, hi ha un bon tou de neu!
Altres excursionistes segueixen amunt. Nosaltres reprenem el camí. Està plè de traces. Anem fent llaçades i assolint més alçada.
Encara no veiem el cim, però tenim aprop el Puigmal de Llo. El veiem a la nostra esquerra. El fort pendent i la inclinació separen el grup: uns més avall i d'altres més amunt. De tant en tant parem i ens reagrupem.
Arribats a l'alçada del coll del Pas dels Lladres, de fet uns metres abans, un vent gelat que passa en aquell indret, ja desprotegits de les carenes del voltant, persisteix a fer-nos una mica la punyeta. Qui ho hauria dit uns metres més avall. En aquest punt em quedo amb l'Albert. Decidim esperar el grup que se'n va cap al cim. Però al cap d'una estona, el fred ens fa baixar de cota.Aprofitem per pellucar quelcom. En Lluís i la Bruna també han baixat.
Finalment ens reagrupem amb els que han arribat al cim.
El descens amb esquís és ràpid. A la part de dalt, la neu està en molt bon estat, pols premsada, com una pista. Una mica més avall es converteix en neu crosta, que per complicar-ho una mica més està força ventada i plena de traces antigues que obliguen a tirar de força de cames. La part baixa del descens és de neu primavera.
Al arribar a la pista forestal, fem una aturada per menjar alguna cosa i esperar els que van amb raquetes.
Powered by Wikiloc
Comentaris
mos veiem en uns dies