MONT-ROIG I PIC DE TARTERA (28/05/2017)

Aquest cap de setmana hem sortit. Hem anat fins a Tavascan per pujar el cim del Mont-Roig.

Sortim de Centelles el dissabte a les 3 de la tarda per anar fins a Lladrós on dormirem després d'un bon sopar a Ribera de Cardós.

El diumenge ens llevem a les 5 de la matinada, esmorzem i prenem els cotxes per pujar fins a Tavascan on agafem la carretera que va cap al càmping de Graus i la Pleta del Prat, prenem un trencall a mà dreta per agafar la pista que porta cap a Pleta Palomera on deixarem els cotxes.

Des de Pleta Palomera surt el camí que prendrem, sempre amb el cim del Mont-Roig a la vista al fons de la vall, que comença per l'interior d'un bosc de bedoll que va canviant cap un bosc de més alta muntanya dominat pel pi. 


El desnivell es guanya molt progressivament en inici, això ens permet escalfar bé les cames. 









Passem per paratges molt bonics que ens criden l'atenció, com una successió de salts d'aigua que baixen encaixonats a la nostra esquerra, o unes grans llesques de roca arrodonides per l'erosió pas del temps, el gel i l'aigua.


Ja al fons de la vall, després de creuar diverses vegades el riu que baixa animat de l'aigua de desglaç, ens comencem a enfilar, ara si, de veritat fent ziga-zagues per guanyar altitud ràpidament alternades amb les pirmeres congestes de neu.











Després dels primers ressalts importants guanyem altitud i vistes. A la nostra esquena ens queda el Pic de Certascan i el massis de la Pica d'Estats.



En poc més de 3 hores de la sortida arribem al refugi lliure de Mont-Roig. 

Des del refugi decidim sortir per la dreta, deixant el cim a la nostra esquerra. De seguida trobem llargues congestes de neu que ens permeten guanyar desnivell amb facilitat. Prop de l'aresta s'acaba la neu per deixar pas a un tram de tartera que es fa més feixuga de pujar.




Al arribar a l'aresta girem a l'esquerra per atacar el primer dels dos cims bessons del Mont-Roig sense grans dificultats. 









El pas del primer al segon cim és el tram més compromès de la sortida d'avui. S'ha de baixar fins l'enforcadura per un camí empinat que fa curtes ziga-zagues perdent altitud ràpidament, creuem un pas de congesta de neu per tornar a enfilar-nos aquesta vegada havent de grimpar una mica més per la cresta amb una roca descomposta però amb bones preses que ens porta directament al segon cim del Mont-Roig. 



Per sortir del cim encara ens queda algun pas de desgrimpada fins que s'eixampla l'aresta que es converteix en una carena més ample i arrodonida. 
Hem fet el cim











Vistes des del cim del Mont-Roig mirant cap a la Maladeta


Aprofitem que passem prop del cim del Pic de Tartera per pujar-hi. Primer al vertex geodèsic i després fins le gran fita de pedra que marca el cim. 




Tornem cap al coll per començar el descens, primer per una tartera que es converteix en una llarga congesta de neu que ens permet perdre altitud amb molta velocitat. Deixem la neu prop del refugi on ens espera l'Anna i on dinarem.

Després de dinar continuem el descens, tornem a creuar riu numeroses vegades que ara baixa amb més força com a conseqüència del desglaç provocat per la forta calor del dia. Al tornar a entrar al bosc s'agraeix l'ombra dels arbres, després de tot el dia a ple sol.


Aquest darrer tram es fa llarg a causa del cansament acumulat al llarg del dia.

Arribem al cotxe després de prop de 12 hores d'excursió. Ha estat un dia llarg i profitós. Molt bones vistes en molt bona companyia. Ara ja només queda la llarga tornada en cotxe fins a Centelles amb una parada per sopar al arribar a Ponts.

Malauradament les nostres gestes quedaran eclipsades per la proesa que ha aconseguitn en Kilian Jornet que només ha trigat 5 hores més que nosaltres en la seva ascenció de rècord a l'Everest.


Powered by Wikiloc








Comentaris

mariona ha dit…
Enhorabona pel Montroig!!!! vaja sortida i que bé us ho heu passat. Gràcies per la crònica!!
Agustí Reixach ha dit…
Quina sortida més maca! Ja ho vaig dir pel watsap, que quan ho he llegit, m'ha semblat com si fos amb vosaltres. Quin pais més maco que tenim. I quins grans excursionistes! Salut i fins aviat! Una abraçada a tots!