El Turó del Pou d'en Sala

La colla dels dimecres hem començat l'any amb una nova sortida, aquesta vegada hem anat pel Montseny, al
Turó del Pou d'en Sala.











Font Riudeboix o Artur Osona

Amb un dia molt assolellat hem començat una pujada una mica dreta i Pomereta. Aquesta font que es troba en un indret molt acollidor l'hem trobada negada d'aigua, pensem que és degut a que han fet una carretera i no pot desaiguar, tan la font com el banc de pedra es troben sota l'aigua. No ho hem entès massa donat que el Montseny és parc natural. Els de Seva, però, hi han portat un magnífic pessebre.

..........Font Pomereta



Després d'esmorçar en un solei hem continuat cap el nord guanyant alçada fins arribar a la carena on davant mateix, però a l'altre banda de Riudemules, es veu Sant Segimon i Sant Miquel dels Barrets, una vista magnífica. Aquí hi ha el petit "Turó de les Queredes" i també hi hem trobat també un pessebre molt ben fet.

..........................................Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretets

I també es veu allà on anem, "El Turó del Pou d'en Sala.

........................................................Turó del Pou d'en Sala

Hem continuat, per un corriol fins arribar al Turó del Pou d'en Sala. La vista és magnífica, es veu des de Montserrat al Canigó i tot el Pirineus, a sota mateix hi ha La Sala, casa natalícia de Joan Serrallonga, Can Gat, l'Ermita de l'Erola, Viladrau i més. Aquí hi hem trobat dos pessebres més.











Dalt el "Turó del Pou d'en Sala" .................................................................... Masia La Sala


Hem desfet el camí fins enllaçar amb el camí que ve de Font Pomereta i ens hem dirigit cap al NE fins aconseguir la carena, i una vegada més hem pogut contemplar la vista anterior, però ara amb el Matagalls i tot.

Al Collet de Font Pomereta, hem dinat en un solei que s'hi estava d'allò més bé, i després, ben satisfets ens hem anat cap el collet de "Les Saleres de Font Pomereta" i agafar el camí que ens ha portat al lloc de partida.

............................................................ Camí de baixada


Una sortida agradable, sense cap dificultat.

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS PEL 1er SEMESTRE DEL 2011

Hola a tothom! A continuació us passem la relació de sortides i activitats previstes pel proper mig any:

GENER:

Dissabte 22: Sortida a la neu

Lloc i modalitat per determinar, depenent de l'estat de la neu.

Reunió preparatòria: dijous dia 20 a les 10 del vespre

Responsable: Mariona Barnils.

Diumenge 30: Sortida familiar als Castells de Centelles

Reunió preparatòria: dijous dia 27 a les 10 del vespre.

Responsable: Jordi Molet.

FEBRER:

Dissabte 12: Sortida a la neu a Andorra

Modalitat per determinar, depenent de l'estat de la neu.

Reunió preparatòria: dijous dia 10 a les 10 del vespre.

Responsable: J.M. Parareda.

MARÇ:

Diumenge 6: Sortida familiar al Puig Cornador (Ripollès)

Reunió preparatòria dijous dia 3 a les 10 del vespre.

Responsable: Albert Cid.

Dissabte 26 i Diumenge 27: Excursió a El Turbón (Ribagorça)

Reunió preparatòria: Dijous dia 24 a les 10 del vespre.

Responsable: Agustí Reixach

En aquesta reunió s'ha de saber quantes persones volen venir a la vall Pineta, per tal de reservar les places del refugi. També s'ha de saber els que estan interesats a la sortida del Congost de Montrebei, doncs cal llogar un autocar.

ABRIL:

Diumenge 10: sortida familiar al Matagalls

Reunió preparatòria: Dijous dia 7 a les 10 del vespre.

Responsable: Sílvia Roca.

MAIG:

Dissabte 7: sortida al Congost de Montrebei (El Pallars Jussà)

Reunió preparatòria: dijous dia 28 d'abril a les 10 del vespre

Responsable: M. Rosa Aregall

Aquesta excursió és una travessa, per la qual s'haurà de llogar un autocar que ens reculli a l'altre cantó. Per tant els interessats en aquesta excursió, cal que a la reunió del dia 24 de Març, ho diguin per tal de preveure les places de l'autocar.

Dissabte 21 i Diumenge 22: sortida al Cotiella (Pirineu central)

Reunió preparatòria: dijous dia 19 a les 10 del vespre.

Responsable: Lluís Raulet.

En aquesta reunió s'ha de saber quantes persones volen venir a la sortida de la vall de Peguera, per poder fer la reserva de places al refugi.

Diumenge 29: sortida familiar al Puig d'Ou (Ripollès)

Reunió preparatòria: dijous dia 26 a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera.

JUNY:

Diumenge 12: sortida familiar al Costabona (Pirineu)

Reunió preparatòria: dijous dia 9 a les 10 del vespre.

Responsable: Assumpta Vall-llovera.

Divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26: Vall de Pineta, per fer el Soum de Ramond i el Mont Perdut.

Reunió preparatòria: dijous dia 16 a les 10 del vespre.

Responsable: J.M. Parareda.

Els interesats a fer aquesta sortida, han de dir-ho a la reunió del 24 de Març per poder fer la reserva de places al refugi.

Durant el mes de Juny hi haurà l'acampada. Cal determinar el lloc i els dies.

JULIOL:

Dissabte 16 i diumenge 17: Vall de Peguera. Refugi J.M. Blanch

Reunió preparatòria: dijous dia 14 a les 10 del vespre.

Responsable: Anna Prat.

Els interessats per aquesta sortida ho han de dir a la reunió del dia 19 de Maig per poder fer la reserva de places al refugi.

Informacions diverses:

HORARI DEL CENTRE: l'horari habitual és el dijous de 7 a 8 de la tarda. Estem al carrer de St. Joan, 2. Durant els mesos de Gener i Febrer, per facilitar la tramitació de llicències, també estarà obert els dilluns de 7 a 8 de la tarda.

RECORDEU: Si penseu venir a les sortides i no podeu assistir a les reunions preparatòries, és convenient que ho comuniqueu al responsable de l'excursió o a alguna persona de la junta.

VIA FERRADA DE LES BAUMES CORCADES

Properament hi ha el projecte de fer la via ferrada de Centelles, amb grups de persones més grans de 60 anys. Les persones interesades poden passar pel Centre a informar-se.

MONTBLANC-CHAMONIX (24-27 DE JUNY 2010)

Hola a tothom! A continuació podeu llegir el relat que ha fet en Ramon Roig de la pujada fins al cim del Montblanc. És el que faltava per a tenir un relat complet de l'ascensió.



Seguir cap al cim deixant part dels companys era una sensació ben estranya. Tots teníem molta il·lusió per fer cim, i ens havíem fet a la idea de fer-lo plegats. També és cert que no m’hauria importat tenir de donar mitja volta; m’hagués donat per satisfet havent arribat allà, després de gaudir d’aquell paisatge tan brutal. Als Pirineus hi ha indrets preciosos, però això té una altra dimensió.

Sigui com sigui, seguim amunt amb l’idea que caldrà anar una mica ràpid, ja que del contrari no arribem. I tot i així..., ja veurem. Comencem les primeres sigues sagues cap al coll Maudit a un ritme fort, fins arribar a la corda que hi ha fixa. Aquí ens assegurem i comencem la pujada del que sembla quasi una paret, i segon incident de la sortida: a en Lluís Ges l’hi cau de dalt un bloc de gel que l’hi pica al braç. L’hi fa mal, però és valent i no l’hi dóna més importància, tot i que veient després com l’hi va deixar el braç, el cop tenia de ser molt fort.

Així que tots amunt, agafant-nos a la corda, i progressant amb l’ajuda del piolet. Els últims metres recorden la pujada de la canal Cristall i ja em fet el coll. A partir d’aquí ve un camí més fàcil, fins al col de la Brenva. Som a 4.303 metres d’alçada, així que ens queden 500 de pujada i les força ja van justes. Amb tot, mirem rellotges i ens ve un pessigolleig a l’estómac; potser ho podem aconseguir. De moment, ho intentem.

Així que enfilem les primeres pujades del mur de la Côte. De lluny semblava més fàcil, però la pendent és molt forta i ens obliga a un gran esforç; fins que arribem a una esplanada. Ara ja es veu tan a prop!

Seguim, vorejant les Petites Roques Vermelles. Som a uns 4.600 metres i l’Eva ens diu que prefereix parar allà, que es dóna per satisfeta. L’hi insistim en que ara si que queda molt poc, tot i que era obvi. Però l’Eva ja ha fet el seu particular cim, no l’hi dóna tanta importància al fet de posar el peu a sobre del punt més alt de tot; i segurament és una bona filosofia. Així s’estalvia el primer tros de baixada, que l’hi fa por, tenint en compte que haurem de baixar a sac.

Els altres cinc enfilem amunt i, tot i que sempre acaba fent-se més llarg del que a cop d’ull semblava, ja som al cim!!!

Petons, abraçades i algú que, mig en broma mig en serio, recorda que les celebracions s’han de fer quant siguem a baix. Estem contents, molt contents. Fotos i més fotos i quant mirem el rellotge veiem que no ens podem encantar més. Llàstima, perquè el dia és preciós.

Així que comencem a baixar saltant a gambades per sobre de la neu. Carai això de la gravetat, no és mateix pujar que baixar. Ens retrobem aviat amb l’Eva; quatre paraules i avall.

Després del col de la Brenva hem de remuntar fins al col del Maudit. Les forces van justes i el que semblava pla ara fa una certa pujada. Al col del Maudit en Josep Maria i en Lluís Raulet es posen mans a l’obra i ens munten un rappel. Quina sort!! I això que en Josep Maria haurà de baixar a pèl (suposo que deu haver-hi un terme més propi, però ja m’enteneu).

A partir d’aquí és qüestió de no encantar-nos, així que a fer via! Fins que arribem a l’esplanada de sota l’Agulla de Midi. Que justos que anem de temps!! I quina pujada final!! Deu meu!! Però l’alternativa de quedar-nos a dormir al túnel de gel ens fa treure forces d’on sigui.

Tant que ens havíem mirat l’aresta de l’Agulla de Midi a l’anada, i ara només tenim al cap amunt, amunt i amunt, oblidant-nos de la caiguda que té a banda i banda. Es posa una mica de boira i ens tapa la vista, però de cop i volta sentim les veus dels companys. Quina il·lusió!! Això vol dir que estem arribant!! Ens sentim acompanyats, i entenem que, per aquesta nit, podrem dormir en un llit tou.

Moltes gràcies a tots; ha estat fantàstic. Bons companys, molts riures i cim. Que bonic.

Ramon Roig

VALL D'ESTÓS (GRUP B 18/07/2010)

Ibonet de Batisielles

Us faig un petit relat de l'excursió que des del refugi d'Estós vàrem fer mentre l'altre grup anàveu al Perdiguero. Així doncs es tracta d'una crònica complement de la de la Mariona

Quan els altres ja ereu un bon tros enllà la resta del grup ens llevem i baixem a esmorzar. El dia ja fa estona que s'ha aixecat i pinta molt bé.

Tot seguit agafem un corriol que ens du a l'altra banda del torrent que passa pel costat del refugi i que no hem de deixar en tota l'estona. Fem un bon tros de baixada fins que en un indret hem de pujar fins a la cabaña de Batisielles. Un cop allà tenim al davant l'ibonet de Batisielles, preciós i envoltat de natura exhuberant. Al nostre davant tenim les Tucas de Ixeia, l'agulla d'Ixeia i el Tucón i l'agulla de Chuise: espectacular!

Ibonet de Batisielles

Ens animem amb el paisatge i com que anem bé de temps veiem factible d'arribar-nos fins a l'ibon de Batisielles, uns quants metres més amunt. La pujada, tot i no ser llarga, es torna pesada perquè hem de passar per una tartera i l'ombra que ens ha acompanyat fins llavors ha desaparegut. Finalment trobem el llac, amagat al darrera d'un llom ple de fanals i d'herba. D'altres que ja hi han arribat abans s'estàn banyant! I alguns de nosaltres tampoc fem escarafalls i cap a l'aigüa s'ha dit!

Al fons veiem les Agulles de Perramó que ens contemplem imponents. Hi ha estanys més amunt, però s'acosta l'hora de dinar i el bany obre la gana de tothom. Havent dinat tirem avall. El sol pica de valent, sort que ara anem de baixada.

Tucas d'Ixeia

Un cop passada la cabana, agafem el camí que porta fins al GR, que el dia abans haviem fet per arribar fins al refugi.

Perdiguero

Ràpidament tornem a ser a dins del bosc. De tant en tant sembla que encara siguem a la Primavera, per la quantitat de flors que hi ha: sobretot les orquídees em criden molt l'atenció.

Massís de la Maladeta

Després d'arribar al GR anem fent via cap avall, parant de tant en tant, fins que arribem on tenim els cotxes. Llavors anem cap on surt el camí que baixa de la Vall de Lliterola a esperar els companys que venen del Perdiguero. Després d'una estoneta ens retrobem i expliquem les vivències d'un cap de setmana ben aprofitat.

Fuen de Coronas

Orquidea

P.D. Oblidava esmentar que des de l'ibon de Batisielles, la vista cap al massís de la Maladeta i el Perdiguero, no tenien desperdici. Ha fet un dia d'aquells per recordar!

PROJECCIÓ D'AUDIOVISUALS 26/12/2010

Excursió a LES ROQUES DEL MASMUT (Terra Alta) any 2010

Com ja és costum del Centre, em fet una sortida, de dos dies, a La Terra Alta, els dies 6 i 7 de novembre. Com sempre ens fan de guies uns socis del Centre que tenim per aquelles terres, en Ramon i l' Eugeni.

El dia 6 doncs, ens trobem tots al lloc d'inici de l'excursió, disposats a conèixer un nou indret. El camí que comencem està ben marcat, però a nosaltres no ens cal estar pendents dels senyals ja que portem uns bons guies.

El paisatge és bonic. Comencem per una pista que fa molt de bon caminar . Després de travessar un riu, ens anem endinsant cap al fons de la vall fins que ja estem a l'envista de les Roques del Masmut.

En un moment donat trobem un motorista que porta una bossa plena de rovellons i pinetells, i es clar ja comencem a mirar per les voreres i anem alentim el pas, no fos cas que deixéssim bolets per collir. La Laura és la que dona el primer crit d'alerta, "he trobat un rovelló!", ja hi som!, comencem a trobar algun fredeluc, també mollerics, que són els preferits de la família Castellví. Novament travessem el riu i ens enfilem amunt per un corriol que ens acosta cap a les Roques del Masmut.

Quan som a dalt d'un collet, tenim les Roques al davant nostre i hi decidim dinar.

Després de dinar i fer una bona reposada, continuem pujant pel corriol fins arribar al coll on ens hem d'enfilar per anar dalt de les roques, cal però fer una grimpada, però no hi ha problema, ja que el grup compta amb escaladors i grimpadors experts que ajuden en tot moment.

Un vegada dalt les roques, ens hi passegem i contemplem una vista magnifica.

Baixem, ja que hi ha alguns companys que ens esperen al coll, i tots plegats comencem la tornada.

Abans de deixar aquest paisatge, però, ens fem la foto de rigor en aquest escenari tant i tant bonic.

En arribar al punt de partida ens despedim dels guies i ens dirigim a l'alberg de Ca la Jepa. Ja ens esperen i prenem possessió de les nostres habitacions, i petits i grans ens preparem per sopar.

Abans de sopar, però, ens cal triar els bolets que entre tots hem collit, una vegada triats, ens hem quedat els que ens son coneguts, hem hagut de desestimar alguns mollerics per la seva "mala ganya" la qual cosa ha ocasionat la desesperació dels Castellví.

La cuinera de l'alberg, molt amablement, ens els ha cuinat, tots n'hem pogut tastar una miqueta.

El dia 7 tenim destinat fer una visita al Museu Picaso d'Horta de Sant Joan i allà ens dirigim, però veiem que el Museu obren més tard i com que també volem visitar el Celler de Pinell de Brai, ens dirigim cap allà, abans però, donem una volta pel poble.

Per fer la visita guiada al Celler, hem arribat just quan en començava una i ens hi hem pogut incorporar.

Aquest Celler és obra de Cèsar Martinell i Brunet, l'estil de l'edifici, tot i que s'emmarca tradicionalment dins el modernisme, Martinell es considerava a si mateix noucentista. Martinell va ser deixeble i seguidor d'Antoni Gaudí.

Aquest Celler és anomenat "La catedral del vi", va ser construït entre 1918 i 1922.

Vertaderament és un edifici digne de ser visitat pel seu valor arquitectònic i també sentimental pels habitants del poble.

Tots hem seguit atentament les explicacions, inclòs els més petits, ja que al final de la visita han estat felicitats per la mateixa guia, pel seu bon comportament durant la visita.

I per esperar el dinar, petits, i grans, ens hem pres una estona de relax.

Seguidament hem anat cap a l'alberg per, recollir les coses i dinar.

Com és costum, ens esperava una bona fideuà.

I després de prendre un cafè, hem tornat cap a casa amb la satisfacció de conèixer un nou indret del nostre país.

Fins la propera!!!

Ruta de les Ermites - Santa Margarida de Vallors, Ermita del Pedró, Les Roques del Rei.

Aquest dimecres ens hem proposat a fer un troç de la ruta de les Ermites. Aquesta ruta és un itinerari circular de les ermites de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm, que si es vol fer seguida dura dos dies.

Com que les del cantó de Santa Coloma ja les hem fetes, avui farem un itinerari de dues que estan entre els dos termes, de Santa Coloma i de Sant Hilari. Farem la de Santa Margarida de Vallors i la del Pedró.

A més d'anar a les dues ermites, pel camí descobrirem altres indrets interessant. Per començar passem per un bosc d'alzines sureres on destaca el color del tronc on ja han tret el suro.

Tot i que no és temps de pluges, hem trobat aquest bonic salt d'aigua, i la bassa de la casa de Montalt.

Seguim camí avall, i no tardem a trobar l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Aquí fem una paradeta per esmorzar.

Seguim i tal com ens indica el mapa, trobem la Font del Nando i més endavant em de trobar "La Pedra dels Evangelis", però com que aquesta pedra queda fora del camí i per por de passar de llarg, quan ens sembla la busquem per caminois de dintre el bosc, doncs a les Guilleriess de camins i pistes s'està ple. Quan ho donem per perdut, continuem avall fins que trobem un indicador a ple revolt que ens indica l'indret.

Aquesta pedra es troba al costat d'un corriol, medeix 1,5 mestres d'alt per 0,5 d'ample i a la cara plana hi ha inscrites les inicials "ML+MA". Marcava els termes de les parròquies de Sant Miquel de Cladells ( ara Santa Coloma de Farners) i de Santa Margarida de Vallors ( ara Sant Hilari Sacalm) i alhora, els límits entre els bisbats de Vic i de Girona.

Continuem el camí i no tardem a veure, de lluny ,Les Roques del Rei, que és allà on ens hem de dirigir.

Com que hem baixat molt, ara ens toca pujar molt, però anem fent.

Passem per algunes cases de pagès, alguna sembla que està habilitada per caps de setmana, d'altres estan en mig enronades.

Quan arribem a un collet un indicador ens marca un corriol que porta a "Les Roques del Rei" L'agafem i amb un vint minuts som a dalt.

Hi ha una creu de ferro, plantada el 1901 dedicada al Bisbe Salvi Huix. És un mirador excel.lent de les Guilleries i també de la serralada del Montseny.

Baixem i continuem pujant fins arribar a "El collet dels republicans", agafem el camí que mena a l'ermita del Pedró.

Amb poc menys de 1/2 hora trobem l'ermita de la Mare de Déu del Pedró.

Fet i fet son les dues de la tarda, fa 4 hores que caminem. Volíem tornar per un altre lloc i fer una ruta circular, però la manca de senyalització ens fa dubtar del camí que hem d'agafar, i agafem el que ens sembla que ens portarà a Sant Hilari. Al final ens porta al fons de la vall i tornem a passar per Santa Margarida de Vallors, però no passa res, pugem fins on tenim el cotxe, doncs tot i que comença a fosquejar, estem tranquils de que tenim el camí bo.

Nota: Arribem al cotxe a les 6, cosa que em preocupa perque hem temo que no se m'hagin enganxat els costums de les sortides del Centre d'arribar de fosc.

Crònica feta per l'Assumpta Vall-llovera